Vall Sagrada per lliure i tren fins a Aguas Calientes (dia 11: 10-8-2023, dijous)
Després d’esmorzar a l’hotel, avui tenim la Vall Sagrada, abans d’agafar el tren fins a Aguas Calientes, a les 19h.
Vall Sagrada
S’anomena Vall Sagrada a l’extrem est de l’extensa vall del Vilcanota-Urubamba, concretament al tram entre els pobles de Pisac i Ollantaytambo, al nord de Cusco.
És una vall ubicada a una mitjana de 2700 metres sobre el nivell del mar envoltat de muntanyes i travessat per nombrosos rierols que descendeixen per faldes i petites valls fins al riu Urubamba. A més d’abundant aigua i terres molt fèrtils, té unes característiques climàtiques especials que el fan un lloc perfecte per a l’agricultura. Per això ja en temps dels inques tota la vall tenia terrasses de cultiu (o andanes, com en diuen els peruans) als vessants de les muntanyes i era una zona de gran riquesa agrícola i el lloc on es produïa el millor blat de moro de l’imperi.
Però a més, per tota la vall hi ha restes d’assentaments inques que fan d’aquesta vall la concentració més gran de llocs arqueològics de tot el Perú.
Aquesta excursió se sol fer en 2 dies, Maras i Moray un dia perquè són a una altra carretera. I Pisaq, Ollantaytambo i Chincheros l’altre, però també es pot fer tot el mateix dia.
Teníem pensat contractar un taxista perquè al tour no podíem veure Chincheros en no tornar a Cuzco i perquè ens agrada més fer-ho pel nostre compte. El preu es podia anar a uns 300 sols. Ens van recomanar fer-ho per lliure utilitzant els col·lectius, que són molt barats, i ho vam intentar però a Maras em vaig confondre, així que no ho vam poder acabar tot.
Excursió Valle Sagrada en tour: Pisaq, Urubamba, Ollantaytambo i Chincheros
Preu: 70 sols
L’horari sol ser de 7 a 19h. Et recullen a l’hotel i primer es veu Pisaq, només la zona de dalt. També donen temps per visitar el mercat d’artesanies.
Després et porten a dinar a Urubamba. Després del dinar es veu Ollantaytambo i de tornada a Cuzco es visita Chincheros.
Pels que ens quedem a Ollantaytambo a agafar el tren fins a Aguas Calientes, ens perdem Chincheros. Per això volíem fer-ho per lliure, per poder veure també Chincheros i perquè vam veure un vídeo de Pisaq per lliure, des de dalt fins a baix, que ens va agradar i volíem fer-ho igual.
Excursió Valle Sagrada per lliure: Pisaq, Maras i Moray
Vam agafar un col·lectiu fins a Pisaq al carrer Puputi. El preu són 5 sols. Allà et deixen al riu, a la part de baix, però nosaltres volíem fer el centre arqueològic de dalt a baix. Per arribar a la part de dalt cal agafar un taxi, doncs és lluny, i ens va costar 35 sols i es triga uns 20′. Al nostre recorregut, entrem per una taquilla i sortim per l’altra.
Pisaq
Horari: de 7 a 18h
El lloc és gran així que es pot estar un parell d’hores, nosaltres vam trigar una mica més. Aquí va ser un problema anar carregant amb l’«equipatge» per a Machu Picchu. Sembla que no es poden portar maletes de cabina al tren, així que ens vam portar una petita bossa d’equipatge amb la què Fco va estar carregant durant tot el dia. I encara que no era gaire, però també la motxilla i que la visita és cansada perquè calia pujar moltes pujades, cosa que no sabíem, al final al pobre li va passar factura.
Pisac és reconegut com un dels pobles que mantenen millor les seves tradicions i vestimentes. També pel sistema d’andanes i els recintes de pedra llaurada. Està envoltat de muntanyes i a la ribera del riu Vilcanota, el mateix que arriba a Machu Picchu, i va ser una de les hisendes reials de l’inca Pachacutec.
La paraula Písac significa perdiu. Igual que ciutats inques de Machu Picchu i Cuzco, Pisac té la forma de l’animal de qui rep el nom.
El seu principal atractiu turístic és el lloc arqueològic de Pisac. Allí els inques van edificar una ciutadella immensa, plena d’andanes, temples, recintes, camins, places i fins i tot un cementiri que va ser saquejat pels espanyols en arribar a Cusco (1533).
Vam començar per la zona Urbana que és un barri que servia com a punt de control.
Després vam anar cap a la zona militar, passant per la zona d’andanes. Aquí ja vam haver de començar a pujar i les vistes són espectaculars, amb uns grans barrancs. Aquí al davant hi ha el cementiri.
Des d’aquesta zona surt el camí cap a l’Intihuatana, camí estret, desigual, amb escales i en constant ascens i descens. I vam arribar fins a un mirador. I també vam passar per un parell de túnels molt estrets i amb les motxilles va caldre fer filigranes per passar.
Vam arribar al barri d’Intiwatana, que és el barri principal. Hi ha temples i palaus finament construïts. Els seus recintes són més grans en comparació amb altres barris.
I ja només ens faltava Pisaqa…
I la Casa de dos Pisos…
A aquestes alçades ja ens quedava molt poc per arribar al poble. Ha estat molt bé aquesta visita, llàstima haver hagut de carregar amb l’equipatge, que ens hauria donat més marge.
Quan vam arribar a baix, al poble, vas a parar al mercat d’artesanies, una mena de carpa plena de parades l’una al costat de l’altre, disposades com en carrers, semblava un barri sencer, i molt ben organitzat, gens caòtic com havia llegit. Hi vam fer una volta ràpida perquè els preus ens van semblar caríssims. Només vam veure artesanies. Vam creua el poble fins a la carretera principal, passant per la Plaça d’Armes.
El següent destí seria Chincheros. Per això calia agafar un col·lectiu fins a Urubamba. Ens van indicar on agafar-lo i just va arribar en aquell moment, ens va costar 5 sols fins a la terminal. Ens va tocar anar dempeus. Eren prop de les 12h.
Allà vam preguntar als taxis, ens demanaven 180 sols, però la gent ens va dir que agaféssim el bus, que ja sortia i molt més barat. Així ho vam fer, vam pujar en un bus més gran que valia 4 sols.
Tot anava rodat… anàvem fent parades, però anàvem sobre el previst. I quan portàvem una estona fa una parada a Maras. Allà em vaig enredar, ja que tenim les salineres de Maras per visitar, i vam decidir baixar-nos. Error!! Les salineres són a uns quants km de Maras. En aquella cruïlla només hi ha un parell de taxistes, que estan compinxats entre ells, i que ens van cobrar 80 sols per la visita a Maras i Moray i tornar-nos de nou a la cruïlla. Ni tan sols ens van voler portar a Urubamba de nou o a Ollantaytambo. Si volíem continuar avançant no ens va quedar cap altra opció. Perquè l’alternativa era esperar un altre transport, com el que acabàvem d’abandonar, fins a Chincheros i reprendre el que vam deixar a mitges. Però ja el temps anava passant, eren com les 13.30 i no ens vam voler arriscar, per no perdre el tren.
Salineres de Maras
Horari salines: 7 a 18h
Preu: 15 sols
Ubicació: a 46 km de Cusco, a 26 km de Chincheros i a 10 km. del poble de Maras.
Les Salineres de Maras pertanyen al poblat Maras. Les Mines de sal de Maras sorprenen el visitant pels més de 3000 pous que tenen i que actualment continuen sent treballats per més de 360 famílies, que han heretat aquest costum i labor extractiva artesanal.
Cadascun dels pous tenen una dimensió de 5m2 i poca profunditat. Les 3.000 piscines són alimentades per una font subterrània hipersalina que es va originar fa 110 milions d’anys durant la formació de les muntanyes de la Serralada dels Andes.
La sal també es pot comprar als mercats de Cuzco. Nosaltres així ho vam fer perquè ja havíem mirat el preu abans i aquí ens sortia més car, a més a més no rebaixen res. Li ho vam dir i reien, res més.
La sal de Maras es forma després d’un procés d’ompliment d’aigua salada (calenta) termal provinent del subsòl. L’aigua queda acumulada durant 3-4 setmanes mentre la calor del sol evapora l’aigua i després recullen la sal cristal·litzada del fons de les piques. A continuació la sal es ioda i s’embossa per a la venda. Cada toll produeix uns 300 kg de sal al mes. Les piques es netegen al juny després de la temporada de pluges i es fan servir fins a octubre o novembre quan comença de nou a ploure.
Després d’una mitja hora de cotxe per carreteres estretes i plenes de corbes s’arriba a dalt d’una vall on hi ha un mirador on es pot parar a veure les salines des de dalt. Val la pena parar al mirador perquè les veus de cara en tota la seva amplitud. Des de baix no semblen tan extenses.
Una mica més endavant ja hi ha l’aparcament i us podeu acostar a les salineres. Ens va agradar molt aquesta visita, és impressionant veure tants pous i tan ben organitzats al vessant de la muntanya.
La sal que s’hi recull no és uniforme sinó que té tres qualitats: sal extra o flor de sal, que és la millor i més cara; sal de primera, que és lleugerament rosa i es fa servir per al consum massiu; i la sal tercera que es fa servir per als animals i per a usos industrials.
Després seguim fins a Moray a través d’un altre tram de carreteres sense asfaltar.
Terrasses de Moray
Horari: de 7 a 17h
Ubicació: a 7 km de Maras i 50 km de Cusco.
Les terrasses circulars de Moray són una mostra de com l’home andí va desafiar la natura i van aprofitar el medi geogràfic per utilitzar-lo en benefici seu. Aquestes andanes circulars van servir de laboratori agrícola. Cada terrassa té la seva temperatura i microclima. Així els inques podien experimentar a quina temperatura i amb quina humitat es cultivaven millor les papes o el blat de moro per després utilitzar aquest coneixement a gran escala per les terrasses de tot el seu imperi.
Sembla que a Moray es produïa un 60% del total de verdures així com més de 3.000 varietats entre papes, blat de moro i moltes altres espècies.
La principal espècie de planta cultivada a Moray va ser la fulla de coca, que és oriunda de les regions caloroses de la selva cusquenya. La fulla de coca va ser considerada sagrada pels inques per les seves propietats estimulants naturals.
Aquí ens vam limitar a veure-les des del mirador, ja que ja no teníem temps de baixar a les andanes. Tot i així, ens va impactar. Han estat les terrasses que més ens han agradat… tot i que molta gent les troba prescindibles. També ens vam fer un mos, aprofitant que venien menjar.
Un cop de nou a la cruïlla de Maras, vam agafar un altre col·lectiu que ens tornés a Urubamba. Just n’hi havia un aturat que anava fins a Urubamba, però només li quedava un seient. És igual, un anirà dempeus. Ens va costar 3 sols.
Per fer-ho més emocionant al Fco se li havia desenganxat la sola de la bota, semblava la boca d’un cocodril i no duia calçat de recanvi. Amb els nervis no vaig fer foto, però era per veure’l. A més, demà cal pujar al Wayna Picchu i cal calçat adequat. Vaig preguntar al col·lectiu i ens van dir que a Urubamba, la ciutat més gran de la zona, trobaríem sabater. Quina sort, just on anàvem!!
Ens van deixar a prop de la zona del mercat, on hi havia el sabater. I així va ser, per 25 sols ens van deixar les botes noves, les 2, després d’un entretingut treball de cosit.
Per arribar a Ollantaytambo vam agafar un altre col·lectiu des d’Urubamba que ens va costar 2 sols i vam trigar poc en arribar.
Al mercat d’Urubamba havíem comprat uns trossos de pollastre fregit, que ens vam menjar a Ollantaytambo…
Al final, després dels incidents, vam arribar amb temps de sobres. Està molt bé el sistema dels col·lectius, molt barat i ben organitzat. Ens va faltar una horeta i ho hauríem pogut fer tot per lliure. O només que no haguéssim anat carregats amb l’equipatge, també hauríem estat més ràpids a les visites. Tot i la clatellada del taxi, ens va sortir més barat que haver agafat el taxi per a tota l’excursió.
A les 18.30h calia estar a l’estació. Hi ha 2 cues, una per als que tenim el bitllet comprat i una altra per als que no. Aquí hi ha un munt de botigues on pots comprar menjar i beguda.
Quan vam arribar a Aguas Calientes, ens venien a recollir des de l’allotjament. La majoria ho ofereixen de franc i va bé perquè així et vas situant… També ens va acompanyar a comprar els bitllets del bus per pujar a Machu Pichu demà, que val 12$ per trajecte.
Hi havia moltíssim ambient a Aguas Calientes. Es nota que és molt turístic.
Aquest va ser el nostre allotjament per a 2 nits. Va estar molt bé, net, amb una bona potència d’aigua calenta i molt tranquil. Ens va costar decidir-nos per a un o un altre perquè a gairebé tots els hotels hi havia comentaris de molt de soroll nocturn, ja fos per estar a prop de l’estació del tren, o per soroll de turistes, locals i gent en general. Aquí vam estar molt bé i l’esmorzar també va ser molt correcte.
Aquí deixo la informació de Chincheros, per si a algú li interessa, que va ser el que va quedar pendent al dia.
Chincheros
Horari: de 7 a 18h
Com arribar-hi: És a 31 km de Cusco, 1 hora aprox. Al carrer Belempampa surten cotxes cap a Chinchero, preu 4 sols.
Aquí podeu visitar l’església i admirar les pintures, escultures i altars de l’edifici de construcció del segle XVII.
És conegut com la ‘Ciudad Arcoiris’ perquè és freqüent observar aquest fenomen natural els dies de pluja. Chincheros va ser fundat per l’inca Tupac Yupanqui per tal que servís de lloc de descans. L’inca va ordenar la construcció de temples, banys i un gran palau reial així com de multitud de terrasses per a cultiu. Les restes del palau i l’església colonial que s’hi va erigir són el principal atractiu.
Ara Chincheros és un poble de 15.000 habitants que viu de l’agricultura i la ramaderia, que encara manté una organització social a tribus heretada dels inques. També segueix utilitzant el trueque en les seves relacions comercials i cada diumenge celebren a la plaça major un mercat tradicional. A la plaça els vilatans desplegaran multitud de parades de venda d’artesanies però sobretot de tèxtils pels quals és famós el poble.
El Parc Arqueològic de Chincheros és un dels principals atractius del poble, un important recinte agrícola de fins a 43 hectàrees, del període incaic, amb escales, murs inques i andanes on pasturen camèlids i es conreava la terra.
Amb l’arribada dels espanyols, el virrei Toledo va fer edificar l’Església de la Mare de Déu de Monserrat sobre el palau de l’inca, com a mesura de sotmetiment cultural. Actualment aquest santuari religiós és un atractiu turístic. L’atri està fet de pa d’or.
S’estima que el 1480, durant el govern de Túpac Yupanqui, successor de l’inca Pachacutec, es va construir un palau on l’inca va residir al costat de la seva família. Aquest palau va ocupar la part central de l’actual lloc arqueològic de Chincheros.
El palau de Túpac Yupanqui va ser destruït durant la invasió espanyola el 1536. A més, gran part del poble de Chincheros va ser incendiat. Actualment, de l’esplèndid palau de pedra només en queden les bases i un petit conjunt d’hornacines i murs de pedra.
Tipus d’entrada a Machu Picchu
Deixa un comentari