Castell Hunedoara i Alba Iulia (Dia 2: 21 de març de 2024, dijous)

Per esmorzar ens hem menjat la mitja pizza que ens va sobrar ahir.

Després hem anat al Mercat, que tenim a prop de l’allotjament i que vam veure ahir a la nit quan buscàvem sopar. Sempre que podem, ens agrada veure els mercats locals. Obren molt aviat, i bàsicament era de menjar. Hi havia un bon lloc per menjar, que tenia forn de llenya, llàstima que acabàvem d’esmorzar. També vam comprar culleres de fusta, a 5 lei.

Teníem ruta fins al Castell d’Hunedoara a 130km, 1h 22′ i gairebé des de la mateixa sortida de Sibiu vam anar per autopista, també de franc.

Vam arribar a les 10.30h i estan arreglant tota la zona del voltant. Havia buscat una zona d’aparcament alternatiu perquè a Google Maps es veia molt massificat amb autocars, etc., però no hi havia ningú. Al carrer del darrere, que tenia marcat, vam aparcar de franc. Els carrers del voltant, que eren de sorra, els estan fent adoquinats, amb bancs… molt xulo està quedant.

Castell medieval Corvin (Corvinesti) o Hunday de Hunedoara

Horari: Dilluns 12:00-17:00. Dimarts a diumenge de 09.00 a 17.00. Web oficial

Preu: 45 lei. El tiquet inclou la visita del castell, el Museu la Casa dels Gremis (Casa Breslelor – Curtea Husarilor), a 100m, just a l’entrada del castell, la sala de tortures i la de la prehistòria.

Havíem llegit que s’havia de pagar per fer fotos, però ningú no ens va dir res. Potser en temporada alta sí que és així?

Quan accedeixes al recinte ja et trobes les botiguetes de souvenirs, restaurants i també les sales temàtiques del museu, que visitarem a la sortida.

Pel que fa a la visita del castell, l’entrada és abans de travessar el pont. Després de creuar el pont el primer que trobem és la cambra de tortura, a la dreta i a l’esquerra, on els presoners eren sotmesos a espantosos càstigs, amb representacions i descripcions de la terrible pràctica que era força comú en aquell moment. La sala és molt petita i només hi ha 3 recreacions.

El Castell de Corvin és un castell construït al segle XIV per John Hunyadi, líder militar hongarès i governador de Transilvania. Posteriorment va ser ampliat i renovat pel seu fill, Matthias Corvinus, que el va convertir en una residència digna luxosa d’un rei. Encara és en restauració una zona exterior, amb molt poca gràcia, per cert.

És un castell d’estil gòtic, l’exterior del qual es caracteritza per les seves imponents torres i alts murs, mentre que el seu interior té alguns grans salons, bàsicament amb exposicions, i et pots passejar pels diferents nivells i perdre’t-hi.

Així com l’exterior és molt vistós, l’interior és molt més sobri a causa dels incendis que va patir, però ens va agradar poder moure’ns per les diferents habitacions, passadissos i escales i pujar a dalt del castell.

Potser les visites més importants són el gran Saló dels Cavallers que es feia servir per a banquets i recepcions; el pou que hi ha al pati, amb la seva pròpia història i llegenda, el pati d’armes i la sala de tortures.

Durant la visita només vam trobar un grup d’estudiants i 4 o 5 parelles més. Així que la visita va ser ideal. Vam estar tranquil·lament un parell d’hores. Els voltants del castell també són molt bonics, amb el rierol que passa pel fossat del castell i que deixa tota la zona molt verda.

A la sortida vam anar a veure una altra exposició de tortures que hi ha just davant de la taquilla del Castell. Ens va costar 15 lei per persona i va ser molt completa. Nosaltres som una mica frikis i solem fer aquest tipus de visites. Aquí hi havia moltíssimes recreacions, explicacions i elements diversos. És un passadís d’uns 50m de llargada, amb ambientació sonora de fons i quan arribes al final fas el camí de tornada per un altre passadís.

A la porta posava que no fotos però només estàvem nosaltres i ens va dir que podíem fer fotos sense flaix. Molt interessant la visita.

També vam veure els 2 museus que entren amb l’entrada, que són a la zona de souvenirs. El de la Prehistòria va ser molt fluixet, amb monedes, ceràmiques, ossos i poca cosa més. I ens va agradar el taller del sabater i del teixidor, també petit.

Al final hem estat 3 hores amb la visita d’Hunedoara. El destí següent és Alba Iulia, que havíem de visitar demà, però que amb el nostre canvi d’horaris, visitarem avui. Està a 78km, dels quals 50km van ser per autopista, també de franc, 1 hora aprox.

Com que l’accés a l’apartament era amb codi, primer farem la visita i després ja anirem a l’allotjament.

Alba Iulia

Alba Iulia és una antiga ciutat medieval fortificada coneguda per la seva història, patrimoni cultural i fortificacions. Va tenir un paper important en la unificació i reunificació de Romania, un dels moments més importants de la història romanesa moderna i se celebra cada any l’1 de desembre com a Dia Nacional de Romania.

El monument més famós de la ciutat és la Fortalesa Alba Carolina, una enorme ciutadella en forma d’estrella de 6 puntes, 12km. de muralles, que va ser construïda al segle XVIII, al lloc d’un castro romà. La fortalesa està envoltada d’alts murs, fossats i bastions, i allotja una sèrie d’edificis i monuments històrics, inclosa la Catedral de la Coronació, on els reis romanesos van ser coronats al segle XIX i principis del XX.

Hi ha 7 portes d’accés a la ciutadella, cadascuna diferent de l’altra, però l’accés és gratuït. Al nucli antic, es pot passejar pels àmplis i arbrats carrers de la ciutadella dels Habsburg, i també hi ha llocs d’interès com la Catedral Catòlica Romana, el monument arquitectònic més antic i valuós de Transilvània; la Biblioteca Batthyaneum; la Catedral Ortodoxa de la Reunificació; l’Edifici Babilon, que acull el Museu Nacional de la Unificació; el Saló de la Unió; el Palau Principesco, etc.

De les portes, probablement la més important és la porta III, la més gran i imponent. Està sostinguda per quatre pilars i vuit pilastres treballades que sostenen a través de forts arcs les voltes sobre les quals s’enlaira el pedestal de l’estàtua eqüestre de Carles VI, l’emperador de l’Imperi austríac durant el qual es va construir la fortalesa. Ens ha agradat molt la visita a la ciutadella d’Alba Iulia. Tot està molt cuidat.

Vam visitar les dues esglésies i vam passejar per la zona. Després vam anar a dinar a un restaurant italià que hi havia fora de la fortalesa, només creuar la carretera: una immensa pizza i menjar tradicional romanès. Molt bo. Dins la fortalesa només hi ha un parell de terrassetes bàsicament per a beguda.

Vam estar passejant per les muralles fins que es va fer de nit, i li vam acabar de fer la volta. A la Catedral Ortodoxa estaven fent la missa de les 18h, així que vam entrar de nou. L’església estava a rebentar, ens vam haver de quedar a la porta, i això que és enorme. Està molt bonic tot de nit, amb els llums.

Ja vàrem anar a l’apartament. Aquest és el link de reserva de Booking i és molt recomanable, molt nou i bonic i amb plaça d’aparcament. En tot moment van estar pendents que la nostra arribada estigués bé. És una zona de blocs de pisos per fora amb aspecte força degradats, però l’apartament per dins era moníssim, amb bosses de té, cafè, etc.

Dia 3: Mina de sal de Turda, monestir de Rogoz i ruta fins a Copalnic (Copalnic)