Albània i Macedònia: introducció i preparatius
Introducció:
L’any passat, com la majoria, a causa del Covid no vam poder anar de vacances. El viatge a Argentina que teníem previst, per veure la nostra filla que estaria fent l’erasmus, va quedar posposat indefinidament.
Com que les restriccions de viatge canvien a mesura que canvien les circumstàncies Covid, vam decidir no fer res fins a l’últim moment. Aquest any teníem la segona quinzena de juliol. Volíem tranquil·litat i poder oblidar-nos una mica de les restriccions que hem tingut des de fa més d’1 any. Així que Albània encaixava en aquest perfil. Feia setmanes que era a la llista de països verds, o sigui amb molt poca incidència Covid, així que apuntava que aquí estaríem tranquils. El mateix passava amb la República de Macedònia, així que un possible combinat dels dos països, que estan adjacents, agafava força.
La decisió la vam prendre quan Espanya va deixar d’exigir PCR per tornar, quan es venia dels països sense risc, o sigui els de la llista verda. I vam rematar-ho al veure el preu dels vols, que valien 100€.
Només teníem una pega, que per circumstància personals no ens anava bé desaparèixer durant 2 setmanes. Així que vam fer un “arreglo”. La nostra filla volia passar uns dies de viatge ella sola, així que nosaltres 2 vam començar el viatge per Macedònia, i passada la setmana arribaria ella a Albània, on seguiríem viatge els 3 junts amb un cotxe de lloguer, i la tercera setmana seguiria ella el viatge sola per Macedònia, el mateix que vam fer nosaltres al principi, però al revés.
Així que ja tenim destí. El nostre viatge va ser del 18 al 31 de juliol de 2021 i els vols els vam reservar amb 2 setmanes d´anticipació.
Preparatius:
1. Itinerari
A Macedònia les visites pràcticament es limiten a la capital, Skopje, i al llac Ohrid, on pots arribar amb bus.
A Albània hi ha un parell de ciutats històriques a visitar: Berat i Gjirokaster, que són patrimoni de la Unesco, a més de les ruïnes de Butrint, al sud. Després se sol visitar la Riviera Albanesa, que comença a Vlore i arriba al sud del país. Aquí vam triar algunes platges on parar.
Ens hauria agradat també veure els Alps Albanesos al nord, però no teníem temps ja que hi ha algun trekking llarg que requereix recollida a primera hora del matí a l’hotel i ens faltaven un parell de dies, ja que l’excursió es fa en uns 4 dies. Així que ens vam acostar fins a Shkoder i Kruje, també a la zona nord, però no tant.
Vam llogar un cotxe per fer la setmana de ruta per Albània. El trasllat entre països, des d’Ohrid fins a Tirana, es fa amb autobús, es triga unes 3 hores. També es pot anar d’Skopje a Tirana amb bus, encara que el trajecte era més llarg.
2. Vols
Vam volar amb la companyia WizzAir en un vol directe tant a l’anada, BCN-Skopje, com a la tornada des de Tirana. No arribava a les 3 hores, però no hi ha vols cada dia, així que val la pena fer encaixar l’itinerari. La nostra filla va anar a l’anada via Milan i va sortir a les 9.30 hi va arribar a les 20.15 h, amb els retards. I a la tornada anava amb AirSerbia amb una escala de només 50′ que li va funcionar estupendament. Sembla que és molt recomanable el vol amb AirSerbia, si no tens opció directa.
3. Assegurança de viatges
Normalment agafem assegurança de viatges però en reservar amb tan poca anticipació, no ho vam fer. I pel que fa al tema sanitari, tenim les nostres targetes de la mútua de salut que ens cobreixen a tot el món. De moment no les hem hagut d’utilitzar enlloc.
4. Clima a l’estiu
Abans d’anar vam mirar el clima que feia per la zona i mentre aquí érem a 30º, allà, els mateixos dies, estàvem entre 36-40º, amb mínimes de 17-19º, o sigui que a la nit refresca. Vam arribar a Skopje amb pluja, poca, però estava tapat i sembla que el dia abans havia diluviat. El taxista ens va dir que feia mesos que no tenien pluges i que allà feia molta calor habitualment. Nosaltres vam tenir sort que havia refrescat perquè a Albània vam estar fins a 42 graus.
De tota manera, si estàs a l’ombra, la calor és suportable, perquè és seca. Però algunes visites es van fer dures a 40 graus.
5. SIM telefònica
Ni Albània ni Macedònia pertanyen a la Unió Europea i, per tant, no ens serveix el roaming en aquests països.
A Macedònia vam decidir d’entrada no comprar cap SIM i veure com anava. La veritat és que ens va anar bé sense SIM, no la necessites per moure’t.
A Albània vam pensar que sobre la marxa decidiríem. Només arribar a Tirana vam conèixer uns nois que s’acabaven de comprar una just on érem nosaltres. 20Gb de Vodafone amb trucades telefòniques, no recordo quantes, per 12€ al canvi. Com que la nostra filla arribava l’endemà, i per poder-hi estar connectats, vam decidir comprar-la i ens va anar molt bé. El seu vol amb escala a Milà es va endarrerir tant al primer tram, com al segon. En principi ella arribaria a Tirana amb bus des de l’aeroport, però amb el retard vam poder estar en contacte per anar-la a buscar a l’aeroport a l’hora adequada.
Quan nosaltres ens vam tornar cap a casa, li vam donar la targeta a ella i també va li funcionar a Macedònia. De fet, havíem consumit només 2 gigues, tot i haver-la utilitzat també com a punt de connexió per als altres telèfons. Encara que siguin de països diferents, entenc que l’has de poder utilitzar igual, encara que el consum o el preu del que utilitzes sigui més car. La targeta tenia una durada de 3 setmanes, així que ens va anar perfecte.
6. Canvi de moneda o targeta
A Macedònia la moneda és el Denar Macedoni, el codi del qual és MKD i se sol abreujar com a “den”.
I a Albània la moneda és el Lek Albanès, el codi del qual és ALL.
Dir que aquí hi ha molts llocs on no es pot pagar amb targeta. Vaig fer una previsió d’efectiu i de targeta i gairebé vam haver de treure del caixer perquè alguns hotels pensava pagar-los amb VISA i després no podia ser. Com que tenim targetes que no cobren per pagament amb canvi de divises (Bnext, Revolut, N26), és més còmode pagar amb targeta per no haver de portar tant efectiu a sobre. En alguns llocs ens van posar l’excusa del covid, que abans tenien i ara el banc l’havia retirat, tot i tenir els adhesius de targeta VISA/Mastercard a la porta.
Però en una benzinera, just abans d’acabar el viatge, ja no teníem moneda local i només un bitllet de 50€ i ens van dir que no tenia targeta. Quan vaig anar a calcular quant ens havia de tornar en la moneda local, va esbufegar i em va portar a l’interior de la botiga, perquè sí que en tenia. Li va fer més pal haver de posar-se a fer comptes que acceptar la VISA. Així que suposo que això devia passar a més llocs.
D’entrada, dir que accepten euros a tot arreu, als 2 països. Diria que es podria fer el viatge sense haver de canviar. A la majoria de llocs, el canvi te’l donen en la moneda local. També accepten la moneda del país veí, així que si et sobra moneda, i vas al país veí, la podràs fer servir allà també.
A més, aclarir que fer això no sol ser rendible a la majoria de països, sempre sols perdre en el canvi o arrodoneixen a favor seu. Però aquí no. El primer restaurant on vam menjar a Skopje i que vam pagar en euros, el dinar ens va costar 23€, segons el canvi del moment indicat a XE convertidor de divises. Vam pagar 50€ i ens van tornar l’equivalent a la seva moneda que eren 27€.
A Skopje ens va costar molt trobar cases de canvi, no les vam veure ni al centre. Al final en vam trobr dins un centre comercial. A Ohrid sí que n’hi havia diverses. I a Tirana és increïble perquè n’hi ha una al costat de l’altra. A la resta d’Albània, també vam veure a les ciutats principals. És dels viatges on m’ha semblat menys perjudicial canviar diners, així que suposo que si canvies a l’aeroport, fins i tot aquí no hi ha d’haver gaire diferència.
Deixa un comentari