Cementiri Alegre de Sapanta (Dia 5: 24 de març de 2024, diumenge)
Cementiri Alegre de Sapanta
Preu: 10 lei
Horari: 10 a 18h
És un dels cementiris més interessants a Europa. És al centre del municipi, al costat de l’església, i té vuit-cents monuments d’art popular, un autèntic museu a l’aire lliure. És considerat monument històric de valor nacional i universal.
Les creus del cementiri estan tallades en fusta de roure i pintades d’un color blau determinat, anomenat blau Săpânta. Cada creu té incrustat un breu epitafi i alguns també s’estenen fins al revers de la creu. Cada epitafi inclou el nom i l’essencial a la vida d’aquell que estava sota la creu. També està pintat amb colors la persona en un moment important de la vida.
El cementiri de Săpânta és un intent de mirar la mort d’una manera diferent de l’habitual. Per la seva singularitat al món, forma part del Simposi sobre Monuments Funeraris, que es va celebrar als EUA 1998 i va ocupar el primer lloc a Europa i el segon al món després del de la Vall dels Reis.
Săpânta és una comuna d’uns 5.000 habitants, similar a moltes altres comunas de Maramureş. Aquesta zona es caracteritza per l’aferrament dels seus habitants a aquestes terres i l’estricte respecte als costums i tradicions i a la religió ortodoxa. Diumenge, al servei, la gent es vesteix amb el vestit tradicional nacional. Vam anar a primera hora i de nou vam enxampar l’església amb la missa i les senyores vestides amb el vestit típic.
Amb el canvi d’itinerari, hem passat a tenir una llarga etapa tota seguida de cotxe per avui, ja que les esglésies que aniríem a veure en ruta, per acostar-nos a Bucovina, ja les vam veure ahir. Així que teníem els mateixos km, però de cop, 236 km, el que en temps eren gairebé 5 hores. Les carreteres no estan gaire malament, són força amples, però tenen força corbes i, sobretot, passes per molts poblets… el que alenteix la velocitat que no sol superar els 50-60 km.
Al tram d’avui hem passat per Borsa, que és una estació d’esquí i en aquesta zona hi ha moltes corbes. El dia havia despertat amb pluja i estàvem a zero graus i va començar a nevar força fort per aquesta zona. El vehicle va amb pneumàtics d’hivern. La carretera és ampla, malgrat els revolts, en molt bon estat, vam trobar aturat un cotxe de policia i a més hi havia trànsit constant. L’únic problema que vam tenir és que no tenim clar el tema de l’híbrid i tot just et queden 700 km d’autonomia que te’n queden 200. I un cop passada la ciutat de Borsa no hi havia benzinera fins a baixar del tram de muntanya… i vam patir per si ens quedàvem sense benzina. No hauria passat res perquè hi havia molt de trànsit. Però al final vam arribar bé a repostar, només que no vam voler parar a l’estació d’esquí, que hagués estat bé, ja que no acostumem a veure neu.
Després del matí de cotxe, avui veurem 2 monestirs policromats, els més propers a l’allotjament, que són Voronet i Humor. Al final hem trigat allò establert, gairebé 5 hores, i a les 14h arribàvem al Monestir de Voronet.
Els monestirs pintats de Moldàvia (Bucovina)
Bucovina és una regió anomenada la terra dels 200 monestirs. Els monestirs Voronet, Sucevita, Moldovita i Humor, amb els seus frescos a l’interior i a l’exterior, representant escenes bíbliques, cadascun amb el seu propi color dominant, pintats entre els segles XV i XVI, i considerats obres mestres de l’art bizantí, són únics a Europa.
Es conserven fins a 8 Monestirs Cromats construïts entre 1487 i 1583 als quals acudeixen fidels ortodoxos i pelegrins. Estan custodiats per monges i formen part del Patrimoni de la UNESCO. Aquests són els que visitarem: Voronet, Humor, Arbore, Sucevita i Moldovita.
Monestir de Voronet i d’Humor
Aquí la gent entrava cap a dins, així que nosaltres vam fer el mateix i no vam pagar res.
El Monestir de Voronet es coneix amb el sobrenom de la Capella Sixtina de l’Est i conté les pintures més ben conservades entre tots els Monestirs Pintats de Bucovina.
Va ser construït el 1488 en només 4 mesos per ordre d’Esteve el Gran, governant de Moldàvia i està dedicat a Sant Jordi, en commemoració de la victòria sobre els turcs. Gràcies a la volada de la teulada les pintures exteriors han pogut sobreviure a les inclemències del temps. Destaca el color blau i l’escena del Judici Final.
Ens va agradar molt, és un monestir fortificat, envoltat de muralla. És curiós que una banda de l’exterior està gairebé blanca perquè ha desaparegut la pintura i l’altra banda està gairebé perfecta. Això passa amb tots.
En aquesta zona hi ha un carreró amb moltes parades de souvenirs. Al final del carrer hi ha els aparcaments, on et vénen a cobrar. Nosaltres vam aparcar al marge de la carretera, una mica més endavant, de franc.
Després vam anar al monestir d’Humor, també fortificat, a uns 5 km., i aquí vam poder aparcar a la mateixa porta, de franc també. Aquí destaquen el color marró i vermell. El conjunt del Monestir el formen una torre defensiva i una església molt ben conservada.
A l’època medieval la població era majoritàriament analfabeta per la qual cosa es va apostar per un missatge gràfic a través dels murals dels monestirs. Aquestes pintures servien d’adoctrinament per al poble a través de les representacions. Totes les visites són molt ràpides.
I ja després hem anat a l’allotjament, també molt recomanable, a Gura Homorului, on estarem 2 nits. Aquest és dels pocs que hem hagut de pagar en efectiu, però la Maria ens va canviar 100€ que van ser 500 lei, perquè avui diumenge la casa de canvi estava tancada. De tota manera, també acceptava euros.
Ja vam canviar perquè necessitàvem leis. Aquest és el link de Booking. Té espai per aparcar, és a la mateixa carretera, així que molt còmode tot. L’única cosa és que entra la llum al matí, però com a la majoria.
Vam anar a sopar a Lions, a l’altra banda de la carretera, però va estar normal. Després un passeig a comprar al super i estona de relax.
Deixa un comentari