Castell de Peles, arribada a Bucarest i concert a l’Ateneu Romanès (Dia 9: 28 de març de 2024, dijous)
Avui no hem matinat, ja que el castell de Peles el tenim a 10′ amb cotxe. El dia va començar plujós, així que vam posar rumb a l’aparcament més a prop del castell, que avui hi obria a les 9.15h, i que indicava 20 lei, tarifa única, però no hi havia ningú i estava obert. Nosaltres no vam pagar, tampoc quan vam tornar perquè el vigilant estava en un racó, la finestreta seguia tancada, i ens va venir a buscar quan ja estàvem sortint amb el cotxe.
Castell de Peles
Hi ha un passeig fins al castell, entre mig de boscos frondosos i preciosos palauets. Érem els primers en arribar al castell, que encara no havia obert la taquilla, així que vam aprofitar per veure els jardins.
- Preu: Basic tour, planta 1a = 50 lei; Optional tour I, afegeix 2a planta = 100 lei; Optional tour II, afegeix 3a planta = 150 lei No vaig trobar ningú que hagués vist la 3a planta, per veure alguna foto, així que nosaltres vam agafar el tour opcional I, o sigui vam veure 2 plantes
- Preu: Pel·lisor castell = 30 lei
- Durada visita: 45′ per planta
- Compra d’entrades per internet aquí: Nosaltres les vam comprar a la nostra arribada, veient que el dia abans a Bran gairebé no hi havia gent.
- Horari de Pels i Pel·lisor d’octubre a maig: dilluns i dimarts tancat; dimecres de 10 a 16.15h, darrera entrada bàsica (14.45h ultima entrada tour II i 15.30 darrera entrada tour I) 7h; de dijous a diumenge de 9.15ha 16.15h darrera entrada bàsica.
- No cal pagar per fer fotos a dins.
El Castell de Peles és un castell impressionant construït a finals del segle XIX com a residència d’estiu del rei Carles I de Romania, que volia recrear les muntanyes bavareses d’Alemanya, d’on és originari.
L’arquitectura del castell és una barreja de diversos estils, inclosos el gòtic, el barroc i el renaixentista. El seu exterior està adornat amb marcs de fusta, talles i motius decoratius que s’assemblen a aquests bells castells que es veuen a Alemanya i Àustria. Està envoltat de jardins i parcs, fonts i escultures, encara que algunes zones estan en restauració.
Se li va encarregar l’obra a l’arquitecte Karel Liman, que va iniciar les obres al voltant del 1873. Quaranta anys més tard es va donar per acabada l’execució d’un dels castells més avançats a la seva època, ja que tenia ascensors, calefacció central, electricitat, línia de telèfon, sanejament, i una cúpula de vidre motoritzada que es recollia per contemplar les estrelles…
El Castell de Peles és el segon lloc més visitat de Romania, per darrere del Castell de Bran. Si el castell es veu increïble des de fora, encara ho és més per dins. Té més de 170 habitacions, cadascuna amb el seu propi estil i caràcter únic. Algunes de les habitacions estan luxosament decorades amb escultures de fusta, adorns i mobles amb una artesania increïble.
Les sales més impressionants inclouen la Gran Armeria, amb una extensa col·lecció d’armes medievals; la Sala de Música amb la seva impressionant pintura al sostre; la Sala Florentina amb les seves exquisides decoracions del Renaixement italià i la Suite Imperial que va ser utilitzada pel Rei Carol I i la seva esposa la reina Isabel. Se’t van els ulls a totes les cantonades i detalls. Hi ha decoració a parets, sostres, terres… Cuir de Còrdova, vidre de Murano, talles de noguera alemanyes, miralls de Venècia, tapissos de Turquia, mobiliari de Marràqueix, Xina…
Al tour per la primera planta es veuen les dependències privades de l’Apartament Real, així com les habitacions, sales d’esmorzar o lavabos destinats als convidats, no menys sofisticats.
Durant la visita per les diferents sales, hi ha cartells amb la informació de cada zona per on anem passant. Nosaltres vam trigar un parell d’hores en fer la visita, incloent-hi els jardins.
El tour bàsic és el més espectacular. Cada estada té una decoració pròpia.
L’entrada es realitza pujant l’elegant escalinata fins al Saló d’Honor, un dels llocs més bonics. Les parets estan completament decorades amb fusta de noguera. El sostre, a 16m d’alçada, està format per plafons de vidre retràctils que es podien apartar per veure el cel a l’estiu.
La següent estada és el Saló d’Armes, amb una col·lecció d’objectes bèl·lics i articles de caça d’unes 4.000 peces, majoritàriament dels segles XV al XVII. Sobresurten una armadura eqüestre completa del s.XVI i una gran espasa de decapitació alemanya del s.XV, sobre la xemeneia.
El recorregut segueix per l’Oficina del rei Carles I i la Biblioteca Reial, dos espais completament decorats amb fusta de roure.
Tot seguit es travessa la Vella Sala de Música, amb instruments d’època; després el Saló florentí, on destaca una gran xemeneia de marbre; i se segueix pel Menjador, un dels espais més impactants del castell. La taula central, de noguera i freixe, té capacitat per a 36 persones. Tota la sala està sòbriament decorada a l’estil renaixentista alemany i la llum entra per uns vitralls amb temàtiques relacionades amb la mitologia germànica.
Al tram final d’aquesta part de la visita s’arriba a les dues sales més exòtiques: la Sala Àrab i la Sala Turca. La darrera sala del tour bàsic és la Sala de Teatre.
En aquest punt acaba el tour bàsic i només poden continuar els qui tinguin tiquet per al tour opcional.
Com que la majoria de gent no sol pagar el tour opcional, això fa que es gaudeixi amb més tranquil·litat. En aquesta part es visiten els dormitoris, banys, sales per esmorzar, la suite imperial, el dormitori reial on va morir el rei Carles I o el despatx de la reina, etc.
A més, en aquesta part de la visita es contempla des de dalt el majestuós Saló d’Honor per on s’inicia el tour.
Acabada la visita, molt a prop caminant hi ha el Castell Pelisor, construït per ordre del rei Carles I de Romania, encara que el seu hoste principal va ser el nebot i el futur hereu, el príncep Ferran. L’entrada val 30 lei.
Nosaltres no vam entrar a veure’l, vam posar rumb a Bucarest, a 140km., un parell d’hores. Vam arribar cap a les 14h, hi havia moltíssim trànsit a aquella hora i ens va costar arribar al centre. Per sort, deixarem el cotxe aparcat un parell de dies.
Aquí vam agafar un apartament d’AirBnb, sortia més econòmic, al centre. Molt recomanable també. Aquest és el link. Tot el centre és de pagament, també hi ha zona blava als carrers del voltant. Vam haver de fer diverses voltes i quan vam arribar, llavors hi havia lloc. Al final el vam aparcar de franc al costat d’un lloc on estaven reformant un edifici i allà no calia pagar, segons ens van dir. Aquí el preu hora eren 5 lei i el preu dia 30 lei. El lliurament de claus de l’allotjament era en mà.
Un cop l’equipatge a l’apartament vam anar a dinar i després a descansar. A la tarda teníem un concert de música clàssica. Una de les coses que podeu fer a Bucarest a un preu raonable és anar a l’òpera o al teatre. Nosaltres vam fer les dues coses.
Ateneu Romanès
Preu de la visita: 10 lei
Preu del concert simfònic: 110 lei
També es pot visitar per dins. A nosaltres ens va encaixar i dijous i divendres hi havia concert, així que vam reservar entrades a primera fila. Aquí tots els seients tenien el mateix preu.
L’Ateneu Romanès és una impressionant sala de concerts neoclàssica construïda al segle XIX com a centre cultural per a l’elit de la ciutat, que compta amb una impressionant gran cúpula, columnes i talles ornamentades.
L’interior és igualment impressionant, amb una gran sala de concerts amb capacitat per a més de 700 persones. De fet, ens va agradar més el de l’Ateneu que el de l’Òpera Nacional de demà. Es compren les entrades aquí.
El concert era a les 19h, però no sé com vaig mirar el rellotge que vam arribar una hora abans, així que vam fer una volta per veure els voltants. Casualment vam trobar al costat un recinte amb molta gent al carrer, amb gots, etc, així que vam entrar a veure. I era una presentació d’alguna cosa sobre criptomonedes. Hi havia un bàrman que feia còctels, plats amb aperitius i embotit a gogo, així que allà ens vam acoblar i ens vam prendre un parell de cubates abans del concert. Va ser curiós i divertit.
El concert va estar molt bé, també. Feia molts anys que no n’anàvem a cap, i menys tan de prop, i l’edifici era una passada.
A la sortida vam tornar a anar a veure si seguien els de les crypto i sí, hi havia canapès nous, així que un altre parell de cubates i ja no ens cabia res més. Després vam tornar caminant cap a l’apartament i vam passar pel Passatge Macca-Vilacrosse, una galeria comercial semblant a la de Milà però molt més petita, plena de tota mena de botigues, bars i restaurants.
L’exterior del Passatge és un elegant exemple d’arquitectura Art Nouveau, amb una façana bellament decorada amb colorits mosaics, detalls de ferro forjat i vidrieres. Té un sostre de vidre que permet que la llum natural entri.
Estava ple de gent, com també els carrers del voltant. En tot el nostre camí fins al centre gairebé no hi vam trobar gent, però sens dubte Bucarest a la nit és un lloc de molt ambient. Mentre que a la nostra arribada de dia amb tot el caos del trànsit Bucarest ens va semblar una capital força degradada, amb molts blocs de pisos alts i enormes, bruts, vells, abandonats… La nit al casc antic, amb la música a tot volum, gogos ballant a l’aparador i les terrasses plenes de gent fa un contrast brutal. Això sí, així que deixes la zona turística, no hi ha una ànima pel carrer de nit.
Deixa un comentari