Colòmbia: introducció i preparatius

Introducció:

Aquest any el destí no el vam decidir nosaltres. La nostra filla anava a fer unes pràctiques amb la universitat durant els 2-3 mesos d’estiu. El projecte l’adjudicava la universitat i vam decidir que aniríem de vacances allà on l’enviessin, per aprofitar el viatge i intentar coincidir amb ella un parell de dies. I va ser Colòmbia.

Tenia molts números Perú, perquè els projectes que li podien assignar eren de Perú o de Bolívia, que està al costat, i que també ens permetria poder quedar amb ella al llac Titi Caca, i poder visitar Perú. Però hi va haver un canvi inesperat perquè van sortir noves opcions a Colòmbia. A ella li va semblar molt interessant el projecte i a nosaltres també ens va anar bé, ja que mai haguéssim posat Colòmbia a la nostra llista de viatges, segurament pel tema de la inseguretat. Vam començar a buscar informació i el que vèiem ens agradava… i seguíem tenint pendent Perú.

Així que vam fixar el nostre viatge per la segona quinzena d’agost, del 16 al 2 de setembre de el 2019.

Vall del Cócora, Colòmbia
Grafitis a Medellín, Colòmbia.
Colòmbia
Filandia a l’eix cafeter, Colòmbia

Preparatius:

1. Itinerari

Vam decidir què és el que volíem visitar. Algunes de les ciutats són les que fa tothom, com les capitals, l’Eix Cafeter i el Carib.

Ens va agradar també incloure la zona del desert, menys visitada i menys turística. També vam afegir Cali, ja que allá hi seria la nostra filla i, des d’allà, aniríem a Buenaventura a fer un albirament de balenes.

Així que vam fer una ruta circular. Vam arribar a Bogotà, però ho visitaríem al final, i ens vam anar directament al desert. D’allí a Cali i l’Eix Cafeter fins a Medellín. Després en avió per anar i venir del Carib, a la zona nord del país.

La primera part del país la vam fer amb un conductor. Teníem el temps molt ajustat i en 3 dies era l’aniversari de la nostra filla i li havíem organitzat un sopar sorpresa, així que vam haver de comprimir la ruta. Al final va sortir tot bé, tot i ser una ruta molt atapeïda.

2. Vols internacionals

Per viatjar a Colòmbia hi ha vols que arriben a Bogotà i altres a Medellín. Pots mirar l’opció més econòmica. Nosaltres vam anar via Bogotà. Vam trobar un vol d’Iberia amb escala curta a Madrid, que durava unes 15h en total.

No vam poder reservar fins a finals de març, que va ser quan la nostra filla ja va tenir la confirmació de la destinació. Al final tampoc ens va costar tan car, 650€ cada bitllet. Nosaltres vam viatjar amb equipatge de mà, si no caldria afegir l’import de facturar maleta.

3. Vols interns

Nosaltres vam reservar els 2 del Carib, la zona més allunyada: Medellín-Santa Marta i Cartagena Bogotà. Tal com està ara la carretera, per anar a Medellín des de l’eix també et recomano anar amb avió. Diuen que en un parell d’anys serà un trajecte molt ràpid, però el tema de les obres a les carreteres allà no és gens pràctic. Deixen un sol carril operatiu, així que et pots estar hores esperant als diferents trams a que obrin el teu carril perquè puguis circular. Nosaltres vam trigar més de 8 hores de Pereira a Medellín, sortint a les 5 del matí.

És clar que com més aviat reservis, més barat et sortirà. Has de tenir en compte el tema de l’equipatge. Hi ha companyies de baix cost que no et permeten més que una motxilla petita (tipus escolar) a bord. La resta et pot costar uns 30 € més per peça, el que pot encarir bastant el vol.

Molt recomanable la companyia Avianca, molt puntuals, seients còmodes, inclouen equipatge de cabina i et donen aigua o cafè, encara que el trajecte sigui curt. Els nostres dos vols van ser amb ells. Anar a Sta. Marta va costar 30 € i tornar de Cartagena 42 €.

Anar a Neiva ens costava 65 € així que vam triar anar amb autobús.

4. Assegurança de viatges

Quan fem grans desemborsaments de diners en vols, sempre contractem una assegurança de cancel·lació, per si a algú li passa alguna cosa abans de viatjar. Aquest any hem contractat amb Allianz Assistant i tampoc no l’hem hagut d’utilitzar.

Assegurança mèdica: Com sempre, la tenim coberta amb la nostra mútua mèdica privada, que té assistència mèdica a tot el món. Tenim un número de telèfon on hem de trucar si ens passa alguna cosa i allà ens indicaran a on anar i què fer. No l’hem feta servir mai, així que no sabem quina fiabilitat té.

5. Vacunes

També cal mirar el tema de vacunes. Si has de viatjar al Parc Tayrona, cal posar-se la vacuna per la Febre Groga, que té un cost de 20 € per persona, és igual on te la posin, i dura tota la vida.

Per a la resta del país, amb hepatitis, tifus i tètanus, en tens prou. El tifus no és per sempre, així que ens la vam haver de tornar a posar. Ara es pot també per presa oral.

6. Clima

No hi ha molta diferència de clima d’una zona a una altra, tot i que algunes zones estàs a 2.000, la qual cosa ja refresca la temperatura, però potser vam tenir sort. Bàsicament fa molt bona temperatura.

La zona del Carib (Santa Marta i Cartagena) és asfixiant de calor enganxifós. Sues només sortir al carrer des d’hores molt primerenques. Ja vam viure aquesta sensació a Singapur i sembla que és igual que al Japó. És aclaparador i esgotador.

Al desert, a Villavieja feia calor fins i tot a la nit, quan vam anar a veure les estrelles. En canvi, a Sant Agustí, que està a uns 1700m, fa fresca. Aquí vam anar amb roba llarga.

A l’eix, Cali i Medellín, bona temperatura, vestit, tirants i jaqueteta per si de cas, però crec que no la vaig arribar a utilitzar.

Només ens va ploure el dia de Sant Agustí. Que de fet ja havia llegit que solia caure algun ruixat. Ens va diluviar tot el dia, i els impermeables no els havíem volgut agafar, així que ens vam mullar bastant, tot i que és tan frondós que costa que l’aigua cali. Però ja a la zona final, al bosc de les estàtues, vam haver d’espavilar molt, perquè diluviava.

Quan vam arribar a Bogotà també plovia, però anàvem de pas. No ens va ploure ni a la vall del Cócora, que sembla que també sol caure algun xàfec.

Tingueu en compte també les hores de llum, que afecten les visites. A les 18-18.30 h és totalment de nit, així que els llocs turístics tanquen a les 17-18h, com a molt tard. En canvi, es fa de dia molt aviat, de manera que val la pena adaptar-se a l’horari solar per aprofitar més el dia.

A les grans ciutats a partir que s’enfosqueix el públic de la zona canvia i molts s’acomoden per passar la nit als carrers. Això pot fer semblar algunes zones una mica més insegures.

Y su pan por excelencia es la arepa, una especie de tortas de maíz, al que le puedes untar mantequilla y queso. A nosotros tampoco nos gustó especialmente.

7. Canvi de moneda o targeta

Tenim la targeta Bnext que no cobra per pagar amb divisa diferent ni per treure amb moneda diferent. És molt pràctica perquè així tot el que podem (hotels, restaurants, entrades…) ho paguem amb targeta. Però la meva filla, que s’anava abans, es va trobar amb que, per motius de seguretat, l’havien restringida a Colòmbia i no permetia treure dels caixers, només pagar. No ha funcionat en els caixers durant tot l’estiu. En canvi, cap problema per pagar a la majoria de comerços.

Així que em vaig apressar i em vaig treure la Revolut, mateix sistema, però internacional, amb la que esperava tenir més cobertura. I així va ser, en canvi les quantitats són més reduïdes. Només permet extracció de 200€ al mes. Després cobra un 2% de comissió.

He al·lucinat amb el canvi de moneda a Colòmbia. Mai m’havia trobat amb dificultat per trobar cases de canvi i, ja no diguem, a bon preu. Durant el meu viatge el canvi va estar al voltant dels 3800 pesos per euro (50 dalt, 50 baix).

A l’aeroport de Bogotà només vaig veure 2 cases de canvi, cap de les 2 tenia les típiques pissarres on s’indiquen els principals tipus de canvi. Calia fer cua, i preguntar. En una em van dir 3300 i en l’altra 2600!!!!! Això vol dir que es queden entre un 15-30%, una barbaritat. Com que ja havia vist aquestes xifres abans de començar el viatge, anava disposada a tirar de caixer si la cosa no millorava. I així ho vaig fer. Tingueu en compte que alguns caixers cobren comissió. De moment són gratuïts els de Davivienda, una cooperativa de la llar, i estan per tot arreu. Allà vaig treure 400.000 COP, el límit que em permetia la targeta, a 3807 COP. A la terminal de busos, vaig tornar a treure. Tot i que aquest era el límit, podia treure diverses vegades seguides. Cada vegada treia 400.000. La meva primera extracció a l’Aeroport de Bogotà em va costar 104 €, mentre que si hagués canviat a l’oficina de canvi m’hagués costat 121€ la de millor canvi o 153€ la de pitjor, una despesa extra de 17-49 € per canviar 100 €!!!!!! Vaig treure unes 14 vegades, així que aneu sumant.

Al desert, a San Agustín em van dir que hi havia casa de canvi, que també era terrible, a 3300 així que vaig treure de Banco Colombiano i em van cobrar 13.600 COP de comissió. Des de llavors, em vaig limitar a Davivienda.

Ens hem tornat amb l’efectiu que portàvem intacte. I m’ho aplico per a la resta de viatges. Val molt la pena treure amb la targeta de crèdit. Fins i tot vaig provar amb la meva d’ING i em va donar canvi a 3610, superior al de les cases de canvi. I només em va cobrar 2€ de comissió. Ni vaig veure cases de canvi a Cali, Medellín, la de Salento va tancar abans d’hora… On n’hi ha a moltes és a Cartagena, també a 3400. I tots tenen el mateix canvi, així que ni t’ho pensis, tira de la targeta de crèdit , t’estalviaràs una pasta!!!

Pel carrer només ens van ho oferir 1 vegada, a Cartagena, i ens ho feia a 3300, sense comentaris… 😊

8. Gastronomia

La gastronomia és excepcional, dels països que més ens ha agradat. És molt variada i diversa. Ens vam quedar amb ganes de provar algunes coses, però no vam tenir temps.

Hi ha tot tipus de granissats i sucs de fruita que has de provar, millor si són de llet que d’aigua, són més saborosos. Per a mi el suc estrella ha estat el de canya de sucre ben fred, que hi ha a moltes zones. A les cartes de molts restaurants els tens a les begudes. Jo no em podia resistir, són enormes, almenys mig litre, i després no em cabia el menjar…

Pel que fa a menjar, tens carns variades, sobretot vedella, molt tendra, i el chicharrón, el que nosaltres anomenaríem “torrezno”. Pots provar-les a la safata paisa o per separat.

Sempre tindràs arròs i/o fesols d’acompanyament i, el rei de les guarnicions és el “patacón”, de diferents mides i gruixos, el tindràs a tots els plats. Es tracta de plàtan, salat, aixafat i fregit. N’hi ha fins com un “natxo” i més gruixuts, com una hamburguesa. A mi no em va entusiasmar especialment. En canvi, em va encantar el “banano” fregit, aquest és dolç i seria com els que mengem aquí. També es fa servir de guarnició. A més, també s’hi afegeix amanida.

També tens peix com la truita, que se serveixen amb la guarnició indicada anteriorment.

I les sopes. Hi ha l’”ajiaco”, de pollastre, que no vam provar. I també el “Sancocho”. Nosaltres vam provar el de peix i estava francament bo.

En molts llocs pots trobar un menú de preu entre els 8.000-15.000 pesos, depèn la zona. Et solen incloure una sopa, un plat de carn o peix amb guarnició d’arròs, patacón, amanida… I a més llimonada de beguda. És una opció molt recomanable.

També hi ha un munt de menjar de carrer, per fer un piscolabis entre visita i visita. I, per descomptat, els sucs naturals que trobaràs a tot arreu. També tens empanadilles de diferents farcits, xurros (una mena de donuts farcits), pa de “bono”, etc. Alguns no els vam poder provar.

I el seu pa per excel·lència és l’”arepa”, una mena de coques de blat de moro, a on hi pots untar mantega i formatge. A nosaltres tampoc ens va agradar especialment.

Allotjament a Colòmbia, aquí.

Ruta per Colòmbia, aquí.