Perú: introducció i preparatius
Introducció
El destí d’aquest any l’havíem decidit amb molta anticipació ja que les vacances d’estiu, marcades per quadrant d’empresa, eren la primera quinzena d’agost, que és quan tots dos coincidiriem plenament, així que no calia negociar res.
El Perú és una destinació que fa anys anem reprenent, però els vols sempre han estat cars, se n’anaven als 750€ els més barats, així que quan podíem reservar, se’ns sortia del pressupost i sempre l’anàvem posposant. Però ja a la tornada de vacances vam començar a definir itinerari i vam reservar el viatge a finals d’octubre, arribant a Lima i tornant de Puerto Maldonado, on faríem una incursió a la selva.
Preparatius:
Itinerari:
Ens vam decantar per l’anomenada Ruta del Gringo, que és l’itinerari típic, però en vam introduir algunes variants.
A Nazca, vam veure que es podia visitar les línies per terra, que ens cridava més l’atenció que fer-ho des de l’aire i que a més a més era molt més barat. I també vam descobrir les línies de Palpa, que estaven molt a prop i que també vam afegir al nostre itinerari. Tot això ho faríem en taxi.
Al Colca, ens vam decantar pel Canó, no per la Vall, per intentar assegurar veure condors a més de gaudir de les vistes del Canó. Per això vam reservar 2 nits a la Granja Cañón del Colca, molt a prop del Mirador del Condor i en ple Canó.
El Titi Caca el vam deixar en una sola nit, ja que quan nosaltres hi anàvem feria força fred, va ser el gran sacrificat. Si no, ens hagués agradat passar nit a alguna de les illes.
A Machu Picchu vam comprar doble entrada per poder pujar al Wayna Picchu i també veure la Llaqta en profunditat amb l’entrada que incloïa el Pont Inka.
A Cuzco li vam dedicar 4 dies sencers, i vam fer les excursions de Valle Sagrado, City Tour i Muntanya Arco Iris.
I també vam fer una incursió a la Selva, a Puerto Maldonado, on podíem arribar amb bus nocturn i estaríem un dia i mig.
Vols/transports
El vol intercontinental és car. El nostre era amb Iberia, amb escala a Madrid i a la tornada vam tornar amb Latam.
A més, les distàncies al país són grans, així que hi ha qui agafa també algun vol intern. Nosaltres, per qüestió de temps, ens vam decantar pels busos nocturns. Són molt còmodes, amb seients reclinables 160 º, en vam agafar 3 i s’optimitza el temps. Sempre vam triar el pis de sota, per seguretat, independentment de si el seient més reclinable era a dalt o a baix. La veritat és que no es noten gaires els sots.
Nosaltres vam viatjar amb Cruz del Sur i amb Civa i em va agradar més la primera. SuperCiva en nocturn es va endarrerir una hora i mitja aprox. Cruz del Sur em van semblar més puntuals i més còmodes. Amb cap dels busos vam tenir cap ensurt, frenada o similar, ni en trajectes llargs ni en curts.
Primer volíem comprar els autobusos sobre la marxa, però com que l’itineri estava clar, vam preferir comprar-los anticipadament ja que les places VIP són poques, només una dotzena, i per assegurar que no ens quedàvem sense. I vam fer bé, anaven molt plens i si ho hagués reservat abans, m’hauria estalviat també un dineret, ja que quan ho vaig fer ja estaven més cars.
Important als busos: Al moment d’abordar un bus per sortir de la ciutat a la destinació que sigui, es realitza un pagament obligatori de Taxa d’Embarcament per l’ús de les instal·lacions del Terminal que té un cost d’un parell de sols. És un paperet que cal comprar en una caseta que sol estar situada al mig de la terminal. També imprescindible fer el pesatge de l’equipatge abans de pujar, ja que ells són els que el guarden i et donaran el rebut corresponent per a la recollida posterior.
SIM telefònica
Està bé tenir sempre internet, així que acostumem a comprar una targeta quan som a l’estranger. Aquí l’anàvem a comprar a l’aeroport però no hi havia gaires bons comentaris de la companyia Claro i tampoc no estàvem segurs que a la nostra arribada, cap a les 19 h, trobéssim una botiga oberta, així que ho vam deixar per al dia següent. Ens vam decantar per Entel, que tenia plans per a turistes més econòmics i hi ha una oficina al costat de la Plaça Kennedy, a Miraflores. Ens va costar 20 sols 6 Gb durant 30 dies i en vam tenir més que suficient. Però no hi ha internet a tot arreu. A les zones molt muntanyoses, no en teníem.
Moneda i targetes
Com ja ens hi hem trobat a alguns països, els pagaments amb targeta de crèdit tenen un suplement, en aquest cas era del 8%, que en alguns llocs apliquen. Jo sempre preguntava i, al final, moltes coses les vam poder pagar amb la targeta, sense comissió.
A l’aeroport, com ja sabem que el canvi és molt dolent, vam optar per treure diners de la targeta Revolut, que no ens cobra comissió. Volíem treure 200€, però al canvi només ens va permetre treure’n 100€.
Els millors canvis estaven al centre de Lima, a 4,1 sols per euro. Nosaltres vam canviar a Miraflores, a prop de la Plaça Kennedy a 4 sols.
Entrades
Les entrades de Machu Picchu s’han de comprar anticipadament, ja que s’acaben amb rapidesa, sobretot els mesos d’estiu. Es compren a la pàgina oficial, que és aquesta i et cobren una petita comissió per a la gestió. Les que abans s’esgoten són les de Wayna Picchu, que són les que tenen menys places.
També caldrà comprar les entrades del Colca i de Cuzco, on cal triar entre la butlleta parcial o integral. Només que facis el City tour i la Vall Sagrada, ja et surt a compte comprar l’integral. Però aquestes no cal comprar-les amb anticipació, es compren durant el viatge.
Recomanacions per al mal d’alçada
Alguna de les ciutats del Perú són a més de 3000 sobre el nivell del mar, cosa que pot ocasionar l’anomenat mal d’altura o soroche, que pot provocar mal de cap, mareig, dificultat per a respirar, cansament… El millor és aclimatar-se durant 1 o 2 dies romanent a menys alçada i abans de fer els tour més intensos.
Perquè el mal d’alçada no afecti és important beure molt de líquid, no fer menjars copiosos, prendre productes rics en sucre i poca sal.
Els mats o infusions de coca ajuden a suportar-ho. També hi ha pastilles naturals. A nosaltres no ens va afectar en cap moment.
Clima
Nosaltres hem anat al mes d’agost, és a dir, a l’hivern. Hi sol haver molta diferència de temperatura durant el dia. Quan fa sol fa força calor així que en màniga curta estaràs bé. Però si passes per zona d’ombra pots afegir-hi roba de seguida. Nosaltres no vam anar gaire abrigats, anàvem en pla ceba, posant i traient capes. Bàsicament la meva roba en un dia era: samarreta tirants o samarreta màniga curta, samarreta màniga llarga fina, dessuadora i camisa gruixuda tipus franel-la. Les 2 últimes eren el meu màxim abric i anava intercanviant, de vegades la dessuadora a dalt, de vegades la camisa a dalt. Quan sobraven peces, lligades a la cintura o a la motxilla.
També ens vam emportar les botes de neu de goretex i estic molt contenta d’haver-ho fet, perquè a la muntanya Arco Iris, amb la neu que hi havia, relliscàvem un munt fins i tot amb les botes. També al Wayna, que ens va ploure durant la pujada. No ens va ploure més que aquell dia.
També cal tenir en compte l’horari solar, que comença cap a les 5-6 del matí i acaba cap a les 17-18h de la tarda.
Free Tours
Com que vaig tenir problema amb els Free Tours, faig esment especial. Ens agrada fer Free tour a la majoria de ciutats importants i gairebé sempre els faig sense reservar. Em presento al lloc a l’hora indicada i m’assignen grup.
Però al Perú això no m’ha funcionat. Ens ha passat a diverses ciutats d’anar a l’hora i al punt de trobada i no trobar ningú. Fins i tot escriure una estona abans, rebre correu de confirmació i no trobar ningú.
No sé si és perquè l’afluència turística ha baixat molt, segons ens han indicat, i potser en ple apogeu sí que funcionaven, però ens van fallar a Lima, Arequipa i Cuzco, així que millor assegurar abans.
Allotjaments
Faig menció especial al tema dels allotjaments. Com sol ser habitual, els hem reservat tots amb molta anticipació i mitjançant Booking. Normalment els vam triar amb puntuació de més de 8-8,5 i ens han costat al voltant dels 20€, la majoria, llevat el del canó del Colca que era més car i va sortir per 55€ la nit AD.
Hem encertat de ple amb la ubicació de tots els nostres allotjaments, han estat silenciosos, tranquils i prop del principal, quan me’ls esperava tots la mar de sorollosos. També hem tingut aigua calenta suficient i abundant. I els que incloïen l’esmorzar, també molt correcte. No en necessitem gaire més.
Però hem hagut de demanar tovalloles, l’esmorzar s’ha acabat i ningú no el reposa, manats de pèls i trossos de paper a terra de l’habitació, zones comunes molt brutes… quedar-se enganxat a la nevera, per exemple. I jo tampoc és que sigui de les que està tot el dia netejant.
Ha estat el primer viatge que no hem encertat del tot. El nivell d’allotjament és més baix del que és habitual, sobretot el nivell de neteja. Tinc dubtes si hagués pagat el doble si hagués notat diferència o no. Al diari aniré indicant el meu grau de satisfacció amb cadascun.
Deixa un comentari