Ruta pel congost de Bicaz, Llac Vermell i Sighisoara (Dia 7: 26 de març de 2024, dimarts)
Avui serà el dia que tenim més quilòmetres de recorregut, gairebé 300km, cosa que ens donava uns temps de gairebé 6 hores de cotxe. Així que hem matinat força, ens vam llevar per sortir a les 7 del matí ja que a la tarda teníem la visita de Sighisoara, on faríem nit. Tot i que pot semblar molt de temps de desplaçament, no és cap exageració, ja que en aquesta zona no hi ha gens d’autopista, es passa per un munt de poblets, alguns amb obres a la mateixa carretera, també hi ha moltes passes per sobre de la via del tren, fins i tot la zona de Bicaz amb moltes corbes, carretera nevada que ens vam trobar, cosa que limita moltíssim la velocitat.
En agafar el cotxe, aquests dies estava fent fred, estava tot glaçat, així que vam haver d’esperar una estona que es desfés el gel dels vidres.
A MapsMe ens dóna 2 rutes amb gairebé idèntics quilòmetres i temps de desplaçament, i nosaltres vam triar la que passa pel Congost de Bicaz i el llac Vermell i va ser un encert. El paisatge d’aquesta zona és espectacular i així vam fer un parell de paradetes en ruta. Aquesta zona té pinta que en temporada alta ha de ser molt turístic perquè a Bicaz es veia molt de restaurant, botigues de souvenirs, fins i tot zones de trekking, però gairebé tot estava tancat.
El congost és una carretera molt estreta, amb unes muntanyes altíssimes en vertical i que hi ha trams que gairebé cauen al damunt, a la carretera. Per aquí també hi havia neu als laterals i els arbres estaven blanquinosos. Es veuen entrades per fer trekking amb barreres, però en aquesta època estava tot tancat i enfangat.
Parem al llac Vermell, hi ha zona d’aparcament a la mateixa carretera, i baixem unes escales fins al llac que a l’estiu ha de donar molt de joc, tota aquesta zona. Aquí hi trobem una única botiga de souvenirs oberta amb les típiques coses i molt bons preus. En aquesta època no hi ha d’haver gaire gent per aquí.
Després hem fet una altra parada en un altre llac o mena de presa que hem trobat una mica més endavant.
Teníem previst itinerari de cotxe de 7 a 13h i al final, amb les diferents parades que vam fer, se’ns va fer les 14h quan vam arribar a l’allotjament.
L’allotjament de Sighisoara també molt bé, als peus del nucli antic, s’hi arriba en uns 300m i també hi ha aparcament de pagament i gratuït, que ens va indicar l’amfitrió. Fins i tot ens van deixar una ampolleta de vi de cortesia. Aquest és el link de reserva de Booking.
Sighisoara
Sighisoara és una de les ciutats medievals més ben preservades d’Europa, per la qual cosa és patrimoni de la UNESCO des de 1999. Al nucli antic hi ha una torre, restes de muralles i esglésies medievals. Sighisoara és famosa per ser la ciutat natal de Vlad Dràcula (Vlad Tepes) governant de Valaquia entre 1456 i 1462, conegut per la seva violència terrible i per ser la base del mite de Dràcula.
Hi ha desnivell, així que la ciutat es divideix en dues zones, la ciutat alta i la ciutat baixa separades per una muralla de gairebé un quilòmetre de la qual avui es conserven 9 torres i dos bastions. La millor opció en aquesta ciutat és perdre’s pels carrers.
Quan vam arribar al nucli antic va ser una xoc, ja aparcant ho vam notar. Tots els turistes que no hem trobat en tota la setmana, estaven concentrats aquí. Vam arribar a l’hora de dinar i clar, tothom sortia content dels restaurants i allò era un enrenou de gent cridant per tot arreu. A més els carrerons són estrets, de manera que encara s’amplificava més. De fet, només se sentia parlar en castellà. Alguns anaven amb viatge organitzat, que els anaven donant explicacions… Portem una setmana de viatge sols, sense turisme de cap mena, i això ha estat com tornar a terra de nou… Però res, nosaltres a la nostra.
Pujant escales de seguida vam arribar a la Plaça de la Ciutadella, que té altres placetes adjacents. Just aquí, fent cantonada, hi ha la Casa on va néixer Vlad l’Empalador, el Dràcula de la vida real. Això sembla que és un museu que no té cap atractiu i el preu del qual valia 10 lei. Fa cantonada i té 2 entrades, i una és a través del restaurant Drácula que, amb una gran terrasseta i el solet que feia, estava a rebentar.
Nosaltres, que som una mica frikis, teníem pensat visitar-lo, tot i que els comentaris són que és un parany per a turistes, però l’accés a l’habitació estava tancat perquè estaven en obres, segons ens van dir.
Una altra visita que es pot fer a la Plaça és la Torre del Rellotge, el preu del qual eren 20 lei i amb horari reduït de 9 a 15.30h. Això és una torre del segle XIV i ampliada al XVI, l’atracció de la qual és el rellotge amb les seves figures característiques dels rellotges d’Europa Central. Però la torre des de fora estava tapada, en restauració, no es veia ningú a dins tampoc, així que no ens vam animar a entrar-hi.
Sembla que hi ha 3 nivells de museu, dins de la torre: la planta baixa es va utilitzar antigament com a presó i ara acull una col·lecció d’armes i armadures medievals; el primer pis és el Museu d’Història de Sighisoara; el segon pis és la Sala del Rellotge; el tercer pis és la Sala de les Campanes, amb la campana original de la torre, del segle XVII.
Hem seguit pujant pels colorits carrers de la ciutat fins arribar a l’Escala Coberta, una de les peces arquitectòniques més curioses de Sighisoara. És una escala del segle XVII construïda perquè els estudiants poguessin caminar des de la part inferior de la ciutadella fins a la part superior, on hi ha una escola i una església.
L’escala està coberta per un sostre de volta, que protegeix els vianants dels elements climàtics i proporciona un sorprenent contrast visual amb els edificis circumdants. El sostre està sostingut per arcs i columnes, que afegeixen estabilitat estructural i atractiu estètic a l’escala. Molt curiós tota aquesta zona.
Es pot pujar els 175 esglaons per arribar al cim del turó de la Ciutadella. A dalt hi ha una Església, que estava tancada, i el Cementiri Saxó, del segle XIV, amb més de 3.000 tombes.
Després hem baixat a prop de la muralla, per les torres de vigilància. Hi ha diverses torres de defensa que envolten la ciutat, i es diuen segons l’ofici dels seus constructors ja que eren els gremis els que les defensaven i pagaven el seu manteniment: Torre dels sabaters, Torre dels Sastres, Torre dels corders, Torre del Rellotge, etc.
Es van construir majoritàriament al segle XIV com a part de la fortificació de la ciutadella. Hi havia algunes de les torres també cobertes, en restauració. Algunes són una porta d’accés a la ciutat. Les vam veure de baixada i vam arribar de nou a la plaça central.
També hi trobem l’església catòlica, que no ens va semblar gens atractiva i des del nucli antic, com queda elevat, hi ha unes bones vistes on es veu el riu i l’Església Ortodoxa que, encara que és de creació recent, fa una foto molt vistosa.
Al nucli antic també hi ha l’ajuntament, edifici renaixentista.
En un parell d’hores vam tenir la visita del nucli antic feta. Pensàvem que trigaríem més, però és francament petit, el casc antic, perquè la ciutat es veu enorme. Així que baixem fins al riu per anar a veure la Catedral Ortodoxa, que destaca pel seu enorme exterior blanc i el vistós campanar i la gran cúpula central. L’entorn és molt bonic, també, i a més a més un luxe perquè estàvem sols altre cop.
I prop del nostre allotjament trobem un basar xinès, com els que tenim aquí de tot a 100, que ens va fer gràcia perquè no n’havíem vist cap a Romania així que vam entrar a xafardejar. Curiosament vam trobar alguns dels souvenirs que hi ha arreu, al mateix preu, excepte uns morters que no vam comprar a Voronet pensant que els tornaríem a veure… i que no va ser així. I aquí valien 10 lei menys, així que el karma estava del nostre costat.
Després vam sortir a sopar i vam anar al restaurant de Dràcula, que al migdia estava a rebentar, però que a la nit estava molt tranquil. Tot i que tenia males ressenyes, nosaltres vam sopar molt bé, jo vaig menjar una sopa de mongetes en plat de pa, que feia dies que li anava al darrere, i estava boníssima. I amb prou feines hi havia gent, però tancaven força aviat. De fet, quan vam sortir vam fer una volta de nit, i terrassetes que de dia estaven obertes, ara no ho estaven. El nucli antic estava literalment desert, només ens faltava que aparegués el Comte Dràcula.
Ja baixant del nucli antic, que hi ha tota una zona d’ambient, totes les terrasses estaven muntades amb la música al màxim, però tampoc hi havia ningú. Potser està pensat per a la matinada, però si a les 22h no hi havia ningú, em costa de creure que hi hagi gent perquè això s’ompli més tard. Entenc que és una destinació on la gent fa excursió d’anada i tornada.
Deixa un comentari