Monestirs policromats de Moldovita, Sucevita i Arbore (Dia 6: 25 de març de 2024, dilluns)

Com que avui el dia serà més curt, ens hem llevat més tard. Ens hem preparat un entrepà a l’habitació amb embotit de casa i pa amb tomàquet que vam comprar ahir. Hem arrencat cap a les 9.30 h.

Visitarem 3 monestirs en una ruta circular, s’hi va per una carretera i es torna per una altra.

Monestir de Moldovita

El primer monestir, el de Moldovita, és a uns 35 km, 40′. A l’arribada a la zona vam començar a trobar acumulació de cotxes, als carrers estrets d’accés, cotxes per tot arreu, fins i tot a espais reduïts hi havia uns cotxes davant dels altres, tots amuntegats. Ja ens va estranyar perquè fins ara no hem trobat pràcticament gent enlloc.

Així que seguim la carretera fins a la sortida del poble i aparquem a la mateixa carretera, a continuació dels cotxes que també hi havia aparcats. Ja des d’allà se sentien els altaveus de la missa que estava en curs.

El monestir també és fortificat. A l’entrada hi havia parades de souvenirs i moltíssima gent, policia, ambulància, càmeres de televisió… Enlloc no havíem vist tantíssima gent.

En entrar a la zona fortificada, hi ha una esplanada i encara hi havia més gent resant. Com que l’església és petita, havien organitzat una carpa transparent al pati, com si fos una capella, de manera que els fidels poguessin veure tot el que passava. Aquí hi havia un munt de capellans vestits amb les seves millors gales. Tots els fidels també anaven molt ben arreglats, fins i tot molts amb vestits típics. Quan fan missa, tenen els altaveus molt alts, de manera que se sent a gran distància.

També hem vist l’interior del monestir, construït l’any 1532 sobre les ruïnes d’un altre monestir anterior.

Els frescos dels murs exteriors són dels que s’han conservat millor al pas del temps. Destaquen els colors groc i marró. Les representacions bíbliques més importants són: El Setge de Constantinoble, La Pregària de la Verge i La Crucifixió, aquesta darrera a l’interior.

És un impressionant recinte emmurallat defensiu amb torres, un ampli pati exterior i un convent on resideixen les monges, l’església, un pou… Molt bonic tot el conjunt. Amb l’ambientàs que hi havia, hem estat una bona estona.

Monestir de Sucevita

Horari: de 7 a 21h

Preu: 10 lei

El següent destí ha estat el monestir de Sucevita, que és a uns 35km, uns 40′. Casualment a Moldovita feia solet però a mesura que ens allunyàvem, la carretera anava pujant amb molts revolts i s’anava apropant una tempesta, que també ens va deixar neu, encara que no tanta com l’altra vegada, ja que la temperatura estava entre els 5-8º. Quan vam arribar a Sucevita, havia parat.

Hi ha una gran zona de pàrquing, que estava buit, també bar, i botigues de records.

El recinte és molt espectacular a manera d’església fortificada amb fortes muralles protectores i quatre torres defensives, a més d’albergar un enorme convent on viu la comunitat de monges més gran de la zona i l’Església de la Resurrecció. El Monestir de Sucevita és un dels imprescindibles, juntament amb el de Voronet.

Aquí també estaven fent missa, en una altra capella que hi ha, a més del monestir. Aquest recinte és molt gran. Mentre passejàvem una de les monges va i em demana en anglès que d’on som. Doncs ala, a pagar! I tota l’estona pendent no ens anéssim a escaquejar… El preu van ser 10 lei per persona. La veritat és que a la porta de l’entrada no hi havia ningú.

És el de menor antiguitat, ja que va ser edificat el 1585 per iniciativa d’uns monjos i pintat en estil moldau i bizantí i en destaca el color verd. Té alguns dels frescos més ben conservats de Bucovina.

Monestir d’Arbore

Ja només ens quedava el monestir d’Arbore, que fou el més fluixet de tots. També és fortificat però amb la fortificació de fusta. Vam poder pujar al campanar per unes escales de fusta que no estaven tancades i des d’on es veu un cementiri immens que és a l’altra banda de la carretera.

Es pot aparcar a la mateixa porta, a un racó de la carretera principal.

Aquí vam estar sols. La fortalesa estava oberta però el monestir tancat. Els jardins estaven pitjor conservats i les pintures del monestir també molt deteriorades per fora.

I ja hem tornat a Gura Humorului, a mitja hora llarga de cotxe. Hem acabat molt aviat, a les 14.30 h. Estona de descans a l’habitació.

Després vam sortir a sopar a un altre restaurant, que el d’ahir no ens va entusiasmar. Demanem un parell d’hamburgueses, una de pollastre, de pollastre de debò, que es veia el pit super tendra pels costats del pa, i l’altra de vedella Angus molt sucosa.

Dia 7: Ruta fins a Sighishoara, passant per Bicaz i llac vermell (Sighishoara)