Bucarest i Tosca a l’Òpera Nacional (Dia 10: 29 de març de 2024, divendres)

Bucarest

Bucarest, la capital de Romania amb més de 2 milions d’habitants, és una ciutat de contrastos on en un minut estàs caminant entre edificis neoclàssics i Art Nouveau, i en un altre pots trobar-te envoltat pel formigó gris d’edificis brutalistes. És una ciutat que ha passat per molt des de la seva edat d’or al segle XIX fins a l’època tumultuosa durant l’ascens i la caiguda del comunisme fins avui, quan la ciutat està prosperant.

A partir del 1930 començaria un procés de constant destrucció urbanística que es va anar allargant fins al segle XX. Cap a 1940 la ciutat va ser ocupada i bombardejada pels aliats, moment en què la ciutat va quedar pràcticament destruïda abans de passar a mans de l’exèrcit vermell.

El 1977 Bucarest va ser copejada de nou en patir un fort sisme que va ocasionar més de 1.400 morts i va enderrocar nombrosos edificis.

El 1980 el megalòman president Ceausescu es va proposar renovar la ciutat, per a això va encarregar enderrocar una cinquena part dels edificis del centre construint al seu lloc altres d’estil soviètic, d’escàs gust, i Bucarest va perdre gran part del seu patrimoni monumental.

El 1989, la Revolució que acabaria amb el comunisme també va deixar les seves empremtes a la ciutat.

Després de veure’s sotmesa a tanta destrucció, actualment Bucarest està intentant recuperar la màgia del nucli històric, cosa que s’ha vist fortament impulsada després de la seva incorporació a la Unió Europea l’any 2007.

Parlament de Romania

Avui comencem la visita pel Palau del Parlament de Romania, símbol de la megalomania i dels deliris de grandesa del dictador Ceaucescu. És la segona construcció més gran del món només superada per l’edifici del Pentàgon.

Per donar curs als seus ambiciosos plans de construcció, Ceaucescu no va dubtar ni un sol moment a demolir les diferents zones històriques de la ciutat que es van posar en el seu camí, cosa que va incloure nombrosos temples, hospitals i fàbriques, a més dels habitatges de més de 40.000 persones que van ser desposseïdes dels seus béns i obligades a mudar-se.

La megaconstrucció es va realitzar a marxes forçades a mans de més de 100.000 treballadors que es van fer servir en torns de 24 hores al llarg dels set dies de la setmana. Van ser molts els que van perdre la vida a la feina i es creu que molts continuen sepultats sota el formigó de l’edifici.

Per fer-se una idea de les dimensions de l’edifici, compta amb 240 metres de longitud i 270 metres d’amplada que es distribueixen en 12 plantes en superfície i 8 nivells subterranis que, com no podria ser altrament, inclouen un búnquer.

És un dels llocs més populars de Bucarest, un enorme edifici governamental que és tan gran i pesat que s’enfonsa al voltant de 6 mm cada any!

La construcció del Palau del Parlament va començar el 1984, durant el règim comunista de Nicolae Ceauşescu, que va ser qui va governar amb mà de ferro Romania durant els anys de la Dictadura Comunista. Originalment es coneixia com la “Casa del Poble” i estava destinada a ser un monument al poder i la grandesa de l’estat comunista.

Des del 1996, el palau ja albergava la Cambra de Diputats de Romania. I des del 2005 és també la seu del Senat del país, de manera que l’anteriorment coneguda com a Casa del Poble, rep actualment el nom de Palau del Parlament de Romania.

També és més gran que la piràmide de Gizeh. La façana està feta de marbre i granit i presenta columnes, arcs i escultures que reflecteixen un estil neoclàssic.

Segons havíem llegit, calia reservar un tour privat per veure el Palau i, a més, no es veuen les sales del Congrés i/o del Senat a la visita. Hi havia cartells que indicaven l’accés als visitants així que vam entrar fins a l’interior. I ens ens vam trobar amb una exposició de quadres i una magnífica exposició de fotos de Romania, molt autèntica.

També hi ha dues finestretes per a entrades, una per a reserves ja fetes i altres per a noves reserves. El preu de l’entrada crec que hi posava 60 lei. No entrava als nostres plans visitar-lo per dins, així que seguim la nostra ruta.

La nostra següent destinació era la font de Bucarest a Union Park. Aquí sembla que fan un espectacle de llums i música nocturn durant els caps de setmana de maig a octubre.

Aquesta font va ser construïda el 1960 per celebrar la unificació de Valàquia i Moldàvia, dues de les regions històriques de Romania. Està envoltada de jardins i és una zona molt bonica, tot i que els raigs d’aigua no estaven al màxim.

Després vam estar passejant pel nucli antic que és una barreja d’allò antic i nou, amb carrers estrets i empedrats i edificis històrics al costat de modernes cafeteries i boutiques. Els carrers són plens d’edificis neoclàssics impressionants i Art Nouveau.

També hi ha diverses atraccions notables a l’àrea, inclòs el Monestir de Stavropoleos, el Banc Nacional de Romania, etc.

També vam anar a la Llibreria Cărtureşti Carusel, ubicada en un impressionant edifici del segle XIX que va ser construït originalment com a banc. Al migdia ja estava tot molt animat i ambientat i vam menjar en una terrasseta aquí al centre.

A la tarda, estona de relax i a les 18.30h teníem l’Òpera Tosca de Puccini, a l’Òpera Nacional, que estava a mitja hora caminant, a la zona de les universitats, cosa que ens va permetre passejar per una zona que no havíem estat .

L’òpera ens va costar 100 lei, al galliner, però es veia perfectament, recolzats a la barana. Crec que encara hi havia més barat, però això ens va semblar correcte. I també ens va encantar, va ser molt emotiva. L’edifici per dins era més sobri que l’Ateneu Romanès, però és tota una experiència la performance d’anar a l’òpera, com anava d’arreglada la gent, que arribava en bons cotxes… Tot un xou, per als que no som habituals.

Per sopar vam agafar un parell d’hamburgueses a McDonalds, que feia anys que no menjàvem… i ens ho vam menjar a l’apartament.

Ens falta fer la maleta i que càpiguen els souvenirs en el nostre suposat equipatge gratis de motxilla sota el seient… però que són 2 grans bosses/motxilles de cabina i la meva motxilla.

Dia 11: Museu a l’Aire lliure, tornar cotxe de lloguer i tornada a casa a les 15h