Brasov i Castell de Bran (Dia 8: 27 de març de 2024, dimecres)

Per avui teníem la visita de Brasov al matí i a la tarda el Castell de Bran. Fins a Brasov hi havia 117km, gairebé 2 hores.

Teníem previst la visita de 10 a 13h aprox. Hem arribat cap a les 9.30 h i ens ha costat un munt aparcar, jo crec que més de mitja hora. La ciutat és molt gran i uns 4-5 km abans d’arribar al centre tot l’aparcament és de pagament, tipus zona blava, però no hi ha gaire espai per aparcar… bàsicament són els laterals dels carrers que són estrets i generalment d’un únic sentit. O sigui que puges per un carrer i baixes per un altre, cosa que dificulta ubicar-se i va fer que el gps ens tingués una bona estona donant voltes.

Ja que calia pagar sí o sí, ja tenia localitzat un aparcament al centre, que semblava un espai tipus esplanada, però que va resultar que al davant estaven fent obres així que no el vam veure i ens el vam passar, i aquí va començar la nostra odissea de donar voltes. Quan al final vam aconseguir aparcar on un se n’anava, vam fer el nostre primer pagament amb la màquina. Hi ha un botó per poder canviar l’idioma al’ anglès, només cal entrar la matrícula del cotxe i pagar amb monedes o bitllets de 1, 5 o 10 lei, no accepta targeta. Amb 10 lei ja ens va donar el temps màxim que teníem assignada a la visita.

Brasov

Brasov és un important centre cultural medieval, on al segle XVI van ser impresos els primers llibres en romanès.

Brasov ha servit com a porta d’entrada a la mítica regió de Transilvània durant segles. Tant Brasov com les ciutats circumdants tenen castells i fortaleses medievals.

Des d’on vam deixar el cotxe, el que teníem més a prop va ser la Torre Blanca construïda a principis del segle XV i que va servir com a porta principal a la ciutat. La torre fa més de 20 metres d’alçada i té un sostre cònic, com ara la Torre Negra. Es diu així pel guix blanc que cobreix les parets exteriors.

Queda cap a la muntanya i s’hi arriba pujant unes quantes escales. Un cop a la base, un altre grapat d’escales et porten fins al balcó, on es pot accedir de forma gratuïta i des d’on es té unes boniques vistes.

Després, entremig del bosc, el MapsMe ens portava en uns pocs metres fins a la Torre Negra, una torre medieval construïda al segle XV i va servir com a torre de vigilància i fortalesa defensiva contra els exèrcits invasors. La torre fa uns 11 metres d’alçada i té forma cilíndrica amb sostre cònic.

Vam anar de baixada fins a l’Església Negra, una de les esglésies d’estil gòtic més impressionants a l’Europa de l’Est i un dels monuments més famosos de Brasov.

Va ser construïda originalment al segle XIV, però va patir greus danys per un incendi el 1689, que li va donar el seu nom actual a causa de l’aspecte ennegrit de les parets. Els treballs de restauració van trigar més de 100 anys a completar-se, durant els quals l’església va patir diverses modificacions, inclosa l’addició d’un òrgan barroc.

L’església acull una gran col·lecció de catifes antigues, algunes de les quals tenen més de 500 anys i els bancs també eren molt antics, amb marqueteria i pintats.

Una de les característiques més destacades de l’Església Negra és el seu impressionant òrgan de tubs, un dels més grans d’Europa, amb més de 4.000 tubs. L’orgue encara s’utilitza avui dia. De fet, vam tenir la sort de poder escoltar un parell de cançons, ja que estaven tocant quan vam arribar.

L’entrada ens va costar 20 lei, que cal comprar a la botiga de souvenirs que hi ha al davant. Ens ha agradat.

L’Església Negra és just al costat de la Plaça del Consell, la nostra següent destinació, que és la plaça principal, just al cor de la ciutat. Està envoltada per alguns dels edificis històrics més bonics i acolorides cases d’estil barroc. L’element més destacat de la Plaça és l’Antic Ajuntament. També hi havia una església ortodoxa, a la qual vam entrar.

Després ja hem seguit per la Republic Street, un llarg carrer de vianants ple de tota mena de botigues, cafeteries i restaurants.

Vam arribar fins a les 2 portes històriques a la ciutat de Brasov: la porta de Catalina, que sembla un castellet medieval, i la Porta Schei. Després de passar per l’estret carrer Sforii, de màxim metre i mig d’amplada i veure la Sinagoga Beth Israel, l’entrada de la qual val 20 lei, vam donar la visita per acabada.

El Mirador de Tampa es veia a dalt de la muntanya des de tota la ciutat, amb el telefèric pujant i baixant, però ja ho havíem descartat d’entrada. Si teniu temps, podeu pujar caminant en uns 40′.

El nostre següent destí era el Castell de Bran i com sempre diuen que hi ha tantes cues, volíem assegurar. El teníem a uns 30km., mitja hora de cotxe. La carretera ha tornat a ser de corbes en ascens i tenia pinta de nou d’estació d’esquí i també hi havia neu als laterals i entre els arbres.

Castell de Bran

Sens dubte és la zona més turística que hem trobat, amb grans esplanades d’aparcament a banda i banda de la carretera, moltes botigues de souvenirs, allotjaments, restaurants…

Preu: 70 lei. Les entrades es poden comprar a taquilla i per internet. Sala de tortura = 20 lei. Web oficial.

Horari d’octubre a març: de 9 a 16h de dimarts a diumenge i dilluns de 12 a 16h, darrera entrada.

El Castell de Bran és també conegut com a “Castell de Dràcula” perquè està associat amb el llegendari vampir Conde Drácula, de qui es diu que es va inspirar la famosa novel·la de Bram Stoker.

Un tema que sol suscitar confusió és que l’autèntic Dràcula, Vlad Tepes (més conegut com “l’empalador” per les seves terrorífiques pràctiques de tortura), mai no va arribar a viure al Castell de Bran, tot i que aquest va ser el lloc d’inspiració per a la novel·la. Vlad Tepes, nascut a Sighişoara al segle XV, va ser el Príncep de Valaquia, país on tenia el seu castell. Sembla que al Castell de Bran només va estar un parell de dies al calabós, com a presoner.

Com es va crear la llegenda del Comte Dràcula? Perquè Vlad Tepes era temut al camp de batalla, no tenia pietat amb els seus enemics, els torturava empalant-los i deixava els seus cossos a la vista com a avís. Les històries sobre Vlad III Draculea esdevingueren la inspiració de l’escriptor i finalment llegenda. Cal destacar que el novel·lista mai va visitar Transsilvània, però la semblança entre el Castell del Comte Dràcula són més que evidents.

La nostra visita

Nosaltres vam comprar l’entrada per internet, el dia anterior, per estalviar possibles cues, ja que a més a més, no anàvem a primera hora. No hauria calgut. Hem arribat abans de les 12h. Quan arribes al primer accés, hi ha diverses màquines per treure les entrades, i estaven lliures. Al control d’accés em van dir que pugéssim directament al castell.

Hi ha un caminet, des d’on ja es veu el Castell, i  els jardins. Un cop a dalt, fa molt fred i encara més vent, així que aneu abrigats. Durant tota la visita se sentien les finestres que no paraven de copejar del vent que feia. Per a accedir al castell cal pujar una escalinata, que era buida. Allí et demanen les entrades.

A la sortida, vam anar a parar al mateix lloc, però per una altra porta, però ara sí que les escales estàven plenes de gent per a entrar. I pel que he llegit, fa pinta de formar-se molta més cua en temporada alta.

Pel que fa a la visita, l’exterior, com es veu a les fotos, és impressionant per estar a dalt de tot d’una gran roca i veure’s des de força punts. Els jardins exteriors també estan molt ben cuidats.

L’interior del castell no està malament, amb una col·lecció d’art, mobles i armes medievals, encara que no tan exagerada com el Castell de Peles. A mi em sobraven les habitacions fosques amb animacions per fer por i algunes decoracions de colors, però en fi. A Francisco, encara més friki que jo, li va encantar tot, així que per a gustos, colors.

Dins no és gaire espaiós així que potser atabala si hi ha molta gent. Nosaltres vam fer la visita molt tranquil·lament, amb poca gent. El pati interior també està molt bé.

Un cop acabada la visita, vam comprar l’entrada per a la sala de tortura, en una màquina que hi ha al mateix pati. L’entrada és allà mateix, al primer pis. Va estar bé la sala de tortura, completa i amb explicacions i dibuixos, a més dels artefactes, alguns dels quals ja havíem vist durant el viatge.

Si s’hi va a primera hora, sobretot en temporada alta, és important arribar d’hora, idealment abans que obrin. Sembla que es fan unes cues molt llargues i per poder veure el castell amb poca gent.

Al final pots veure el munt de botigues de souvenirs que trobes al camí del castell. També hi ha botiguetes i menjar de carrer. L’aparcament, just al costat, valia a 6 lei l’hora, en efectiu, va costar 15 lei. És a dir, hem estat 2,5h hores en total.

I ja hem acabat el dia, abans del previst, a les 16h ja érem a l’allotjament, que està en ruta a prop de Peles, a uns 40 km, 1 hora llarga. Aquest també és molt recomanable, ja que a Peles sortien molt cars i l’endemà vam arribar a 10′. A més, hi ha un restaurant a prop, que es pot anar caminant i no cal desviar-se de la ruta. Aquest és el link de Booking.

Vam anar a sopar i també molt bé, gens turístic, que és l’estil que ens agrada més.

Dia 9: Palau de Peles i concert a l’Ateneu de Bucarest (Bucarest)