Jordània i Israel: Introducció i preparatius
Introducció:
Aquest any també hem decidit el nostre viatge en funció de les restriccions Covid. A molts països demanaven quarantenes, PCRs, etc., així que ens vam decidir per Jordània, que no demanava res, només el certificat d’autoresponsabilitat que es fa online.
Estant tan a prop d’Israel vam pensar que seria molt bona opció acostar-nos a Jerusalem, que és a una hora amb cotxe de Jordània, però en comprar els vols demanaven 24h de quarantena + doble PCR. El que vam fer va ser muntar 2 viatges: un amb Israel i un altre sense, amb els hotels cancel·lables. Així, a l’últim moment cancel·laríem els hotels i la reserva de cotxe de lloguer que no necessitéssim. Al juny van aixecar totes les restriccions a Israel, així que finalment vam poder fer el viatge que volíem.
Aquest any teníem la segona quinzena de juliol, i és el primer viatge que no coincidirem amb la nostra filla. Estarà a Sud-àfrica durant el mes d’agost.
Preparatius:
1. Itinerari:
Finalment vam poder fer l’opció amb Israel, que suposava 3 nits a Jerusalem. Si no hagués pogut ser, hauríem donat una nit més a Aqaba, i segurament 2 més a Aman, per poder fer els castells del desert, que també són considerats patrimoni de la Unesco.
El viatge començava i acabava a Amman. Creuàvem la frontera terrestre entre Jordània i Israel des de Madaba per Allenby Bridge. Estaríem 3 nits a Jerusalem i amb bus anàvem cap al sud fins a Eilat, on vam creuar de nou la frontera per començar l’itinerari per Jordània de Sud a Nord i acabar a Amman. A Aqaba vam reservar un cotxe de lloguer que tornaríem a Amman.
A Israel ens va quedar pendent la fortalesa de Masada, la visita de la qual vam cancel·lar a l’últim moment. En l’entrada corresponent donaré la informació de Masada, per als que puguin estar interessats a visitar-ho, i per què ho vam cancel·lar.
També vam cancel·lar sobre la marxa les caminades a Dana i crec que va ser molt encertat. No vam passar excessiva calor, com pensàvem, però anàvem una mica cremats del sol i ja vam fer caminades al desert i a Petra, així que crec que ens va quedar el planing més esplaiat i ho vam gaudir millor.
2. Vols
Hi ha vols directes a Amman des de Barcelona, però ens sortien per uns 500€ al març, quan vam reservar. A Tel-Aviv eren molt més barats, però com que no sabíem si aixecarien les restriccions, no ens la vam voler jugar.
Així que vam reservar vols amb escala nocturna a Roma, però que també ens permetia aprofitar més el temps, ja que sortíem el mateix dia a la nit, després de treballar, i arribàvem al migdia, mentre que uns altres no arriben fins a la nit.
A més, si agafes vols de diferents companyies, una escala massa curta pot ser arriscada. Vam anar amb Vueling i WizzAir i vam tornar amb Ryanair, tots dos amb escala a Roma, per 220€ pax.
3. Assegurança de viatges
Vam agafar una assegurança de viatges de cancel·lació, com solem fer quan reservem amb molta anticipació, però no l’ hem feta servir mai. I pel que fa al tema sanitari, tenim les nostres targetes de la mútua de salut que ens cobreixen a tot el món. De moment no les hem hagut d’utilitzar enlloc.
4. Clima a l’estiu
Abans d’anar vam mirar el clima que feia per la zona i si aquí érem a 35º, allà estaven a més de 40º, sobretot a Aqaba. De tota manera, vam passar menys calor de la que esperàvem.
A Jerusalem cap a les 19 h es gira vent i fins i tot anàvem amb màniga llarga perquè feia fresca si ens assèiem a una Terrassa i també al matí.
Al desert vam dormir tapats amb la manta i la porta i finestra tancats, o sigui que també fresca al capvespre. A Petra vam matinar molt per fer la visita perquè tots ens deien que al migdia ja no es podia respirar, i vam estar de 6.30 a 17.30h sense cap problema.
A Aqaba és on feia més calor. La platja sud és buida de dia i abarrotada al capvespre i a la nit. Allà fa més xafogor. Però el pitjor va ser el Mar Mort i l’aigua calenta, també la de les piscines.
A Amman, a l’ombra el sol és suportable, fins i tot a Jerash veient les ruïnes. El que ens vam saltar va ser Darna perquè crec que hagués estat excés de sol per a la nostra pell. En general, si ets en una ombra, la calor és suportable perquè és seca.
La tornada a Barcelona ha estat molt més dura, a 28º ja a les 9 del matí.
5. SIM telefònica
Vam comprar una SIM d’Orange a Madaba per 10 JD. Em va costar trobar un lloc on comprar-la pel tema de l’idioma. No recordo quantes gigues m’incloïa, però més que suficient i durava 1 mes. Quan vam passar a Israel no em va funcionar. A l’aeroport d’Aman hi ha una botiga 24 hores.
Tampoc no funcionava en alguns llocs. Rebia molts SMS per actualitzar. Crec que podíem haver prescindit d’ella. O potser sóc jo, que no m’aclareixo.
6. Moneda i targetes
A Jordània la moneda és el dinar jordà, el codi del qual és JOD i se sol abreujar com a JD. Aquí el canvi ens és desfavorable. Quan hi vam anar 1€ valia 0,72 JOD aprox.
A Israel la moneda és el shequel israelià el codi del qual és ILS. Aquí amb 1€ teníem 3,4 shequels. Jo dividia per 4 per saber els preus i arrodonia a l’alça. De tota manera, encara que sortíem guanyant amb el canvi, ens continua sortint tot caríssim.
A tots dos països no es pot pagar amb targeta a tot arreu, encara que sí a molts llocs. I alguns cobren una comissió del 3%. A Jerusalem hi ha moltíssims caixers. Gairebé a cada cantonada tens un ATM per treure diners. Nosaltres el vam fer servir per tenir shequels.
També accepten euros en alguns llocs i als dos països accepten la moneda del país veí.
A Jordània vam canviar a través d’algun banc que tenen canvis millors. Tenia mirat per internet Alawneh Exchange, que té oficina a Madaba i Aqaba.
7. Preus i aplicació Talabat (restaurants)
L’aplicació Talabat és una mena de Just Eat. Ens la van recomanar unes noies que vam conèixer. Es pot marcar la ubicació i us surten els restaurants i bars disponibles a la zona. Tens les fotos, cosa que ajuda a l’hora de triar menjar.
Tot i que no la vam fer servir gaire perquè ens quedava poc viatge, però ens va anar bé per veure els preus d’on érem i les opcions que teníem. A mi no em va funcionar, no tinc gaire clar per què, potser havia de posar el telèfon jordà, però elles la van fer servir en diverses ocasions. Així que potser sóc jo que no tinc gaire pràctica per a aquestes coses. A Petra vam anar a buscar uns gofres i frappelattes i ens van treure la carta amb els preus més cars, però quan els vaig ensenyar l’app, em van dir que d’acord. Així que suposo que això dels preus ha de ser habitual.
Ens ha sorprès que tots dos països són cars per al nostre estàndard. Israel és caríssim. Als restaurants que miràvem els plats s’anaven cap als 50 ILS amb facilitat, cosa que són uns 15€ i em refereixo a restaurants senzills, sense cap luxe. Cal agrair que les visites són gairebé totes gratuïtes. Els preus als supermercats són d’escàndol, en comparació als nostres.
I a Jordània, vam descobrir que als turistes ens cobren 4 vegades més del que paguen ells. Això sumat a que amb el canvi perdem, ja que cal afinar perquè no es disparin les despeses. És difícil trobar un supermercat o botiga amb els productes marcats amb el preu, de manera que nosaltres preguntàvem el preu, però sempre és molt més car del que hauria de ser.
Vam trobar una botiga a prop de Petra amb un cartell de preu local, i ha estat l’únic “barat” que hem trobat a tot el viatge. L’ampolla d’aigua d’1,5l, que et beus en res, no baixa d’1 JD enlloc, quan no són 2 JD. I aquí crec que ens va costar 0,5JD, és a dir 0,7€ i a més ens va fer descompte per portar-nos un paquet.
A Platja Sud a Aqaba, al Bedouin Moon, d’una nit a l’endemà van apujar el preu de les pizzes 2 JD. Vaig preguntar i em va dir que sí, que havien apujat preus, doncs no ens hi vam quedar. Al Darna ens va costar una hamburguesa no tradicional, amb el pa de pita i l’hamburguesa al costat, 7 JD. A la platja 2 JD. Cal mirar una mica més del compte….
A Aman cal fixar-se perquè els restaurants són al primer pis. De vegades només veus un petit espai on cuinen, però hi ha unes escales que et porten al pis de dalt, que és on serveixen. Així que cal mirar perquè pot passar desapercebut.
Els entrants com humus o amanides, solen ser “barats” a tot arreu, entre 1 i 3 JD, aprox. Però si ja demanes pollastre, broquetes, peix… et pot costar de 8 a 13 JD tranquil·lament, és a dir d’11 a 18€, en llocs senzills.
El nostre guia al desert ens va comprar una llauna de Cola i li va costar 0,25 JD. Si l’haguéssim comprada nosaltres ens hauria costat 1 JD, segons ens va dir.
I tema a part és la cervesa. Quan la trobes et surt per uns 5-6€. A Jordània va ser difícil trobar-la. En alguns llocs en tenen sense alcohol. I hi ha les típiques licoreries on sí que la pots trobar.
8. Visat i Jordan Pass
Aquesta és la pàgina web de Jordan Pass, amb els preus actualitzats.
Pots triar amb accés a Petra per 1 o fins a 3 dies. Nosaltres vam triar l’opció de 2 dies.
El visat d’1 entrada val 40 JOD, així que només amb el visat més l’entrada a Petra ja compensa comprar la Jordan Pass.
Un cop hagis comprat la Jordan Pass, arriba per correu electrònic una versió en pdf i una altra en format imatge, que hauràs d’imprimir i mostrar al personal de duanes amb la part impresa cap a fora, ja que de vegades el codi QR no es pot llegir des del telèfon.
A les atraccions turístiques simplement cal ensenyar el tiquet a l’entrada de cada atracció inclosa per ser escanejada. En alguns llocs només la miren. És vàlid durant 12 mesos des de la data de compra, però expira automàticament després de 2 setmanes des de la primera vegada que s’escaneja a la primera atracció turística.
Si teniu pensat visitar el lloc del Baptisme a Betània que val 12 JODs, en comprar l’entrada juntament amb la Jordan Pass costarà 8 JOD.
A més, quan la compres també tens l’opció d’escollir gratis el viatge al tren de 1916. Aquest viatge és fa els dijous, i va coincidir que nosaltres estàvem un dijous al desert de Wadi Rum, així que el vam reservar i ens va agradar molt. Ho explico a l’entrada del desert.
Deixa un comentari