Esglésies de fusta de Desesti, Budesti, Barsana i Poienile (Dia 4: 23 de març de 2024, dissabte)

Hem esmorzat a l’allotjament un pa de pessic com el que em van posar al sopar, ens han posat 4 trossos i una aigua gran per emportar i cafè, no ens ho volia cobrar i al final van ser 10 lei perquè li vam insistir.

Comencem la ruta per l’església de Desesti, a una hora de cotxe i calculem per arribar a les 10 passades.

Pel camí hem trobat un recinte gran tot de fusta, amb diferents edificis, entre ells una altra església de fusta que era tan espectacular que vam parar a visitar-lo. Molt xulo, també.

Església de Fusta de Deseşti o de Santa Parascheva

Horari: de 10 a 16h.

Preu: 5-6 lei

L’església de Fusta de Desesti té un ampli pati exterior la funció del qual és la de cementiri. Està molt cuidat i dalt d’un turó, cosa que el fa més encantador.

Ha vingut el capellà a obrir, i ens ha dit que no parlava gaire anglès però tot i així ens ha explicat sobre l’església, la pintura del Judici Final amb el foc i l’infern, etc.

Entre les pintures que adornen les seves parets destaca el Judici Final, La Crucifixió de Crist i L’Últim Sopar, entre altres representacions bíbliques. Aquesta també ens va agradar molt, segurament l’explicació va ajudar.

Església de Fusta de Budeşti o Església de Sant Nicolau

Horari: de 10 a 16h. Dilluns tancat

Preu: 5 lei

És una de les Esglésies de Fusta de Maramures més antigues. Una característica específica d’aquesta església és la torre, a la base del campanar de la qual hi ha quatre torretes. També és a dalt d’un turó.

Aquí només arribar ja ens van dir el preu de l’entrada.

I el destí següent és el Monestir de Barsana, un altre imprescindible.

Monestir de Bârsana

Horari: de 7 a 22h

No es va haver de pagar res.

El Monestir Barsana és un impressionant centre monàstic ortodox envoltat per les frondoses i verdes valls i boscos de Maramures. Aquesta església és la més cridanera amb unes vistes increïbles a les valls i muntanyes ja que està en un promontori. Està format per diverses esglésies de fusta, una abadia i cases que serveixen de llar per a les monges, una botiga de souvenirs religiosos, un museu, un restaurant i jardins. Tot estava tancat excepte l’església, però vam poder fer una agradable passejada pel recinte.

Després d’una forta epidèmia provocada per la pesta, molts morts van ser enterrats en aquest turó sense funeral ni missa religiosa, per la qual cosa es va decidir construir una església sobre el promontori perquè a través de les oracions i misses al llarg dels anys, s’aconseguís alliberar les ànimes dels morts per la plaga aquí enterrats.

L’Església principal es pot visitar per dins i està dedicada a la Presentació de Maria al Temple. Lluny de l’encant de la resta d’Esglésies de Fusta de Maramures, ens trobem amb un interior molt més modern i sense frescos tan interessants. El Monestir Barsana és el més freqüentat pels tours, però igualment és un lloc imprescindible. S’hi accedeix des de la mateixa carretera principal i hi ha un gran aparcament fins i tot per a busos.

Ja només ens quedaven l’Església de Poienile i la de Leud, a uns 20 km, cadascuna, mitja hora escassa, cadascuna. Totes dues tenien horari partit, amb una pausa d’1 hora per dinar i, tot i haver arribat a l’horari que posava a la porta. Només vam poder visitar la de Poienile. A la de Leud tampoc ens van contestar cap dels dos telèfons als que vam trucar.

Així que ja hem acabat les visites per avui i anem a dormir a Sapanta, un altre allotjament molt recomanable davant del Cementiri Alegre. Vam poder aparcar al costat del cementiri, sense cap problema. Aquest és el link.

Avui hem acabat abans, cap a les 16.30h, i vam anar a dinar allà al costat: pollastre, peix, polenta amb formatge, cerveses, xupitos per 132 lei. Sapanta té pinta de ser bastant turístic en temporada alta, molt petitó però amb moltes botigues de souvenirs al carrer principal, també restaurants, pensions… però la majoria estaven tancats.

Dia 5: Cementiri de Sapanta i monestirs policromats de Voronet i Humor (Gura Humorului)