Waynapicchu i Machupicchu (dia 12: 11-8-23, divendres)
Teníem l’esmorzar inclòs a l’allotjament, molt bo. Ens vam menjar la meitat i la resta ens ho vam endur per després.
El poble d’Aguas Calientes està molt tranquil a aquestes hores del matí.
Cap a les 7.15h anàvem a agafar el bus per arribar abans de les 8 a la Llaqta.
Hi havia una mica de cua, vam trigar uns 10′ a pujar i vam arribar 2 minuts abans, però fins que no és la teva hora assignada, no et deixen entrar, ja teníem alguns davant. Pels circuits 3 i 4 cal entrar per la taquilla de la dreta.
Què veure a la Llaqta de Machupicchu
La llaqta o ciutat inka de Machupicchu va ser planificada i construïda al voltant de l’any 1400 dC. L’obra va demanar la participació d’especialistes en arquitectura, enginyeria i astronomia, a més d’una gran quantitat de mà d’obra. Més del 50% de l’esforç requerit a la seva edificació va ser emprat en la preparació del terreny, fonaments i sistema de drenatge. La seva edificació respon a la necessitat de l’Estat inca de comptar amb un centre religiós, polític i administratiu dins un espai sagrat considerat el nexe entre els Andes i l’Amazònia.
La llaqta de Machupicchu representa una obra mestra d’art, arquitectura i enginyeria en perfecta harmonia amb la natura i és el llegat més important de la civilització inca a la humanitat. Va ser abandonada cap a 1560; no obstant això, mai no va estar perduda ja que va ser visitada i habitada ocasionalment.
El 1911, el professor Hiram Bingham va visitar la llaqta i va quedar impactat amb la seva bellesa i majestuositat. L’any següent, va retornar amb un equip que van fer excavacions i investigació a la zona. El 1984 va ser declarat patrimoni de la UNESCO i el 2007, va ser declarada com una de les noves set meravelles del món modern.
La ciutat de Machu Picchu deu el seu nom a la “muntanya vella” sobre la qual s’ubica. La situació aïllada i escarpada a 2.430 metres d’altura la va allunyar de la colonització espanyola durant molts anys.
Com altres ciutats o llaqtas inques, Machupicchu també segueix els principis de la dualitat i la quadripartició. La Ciutat Inca està dividida en dues zones:
- La zona agrícola, formada per conjunts de terrasses de conreu.
- La zona urbana, que és aquella on van viure els seus ocupants i on es van fer les activitats d’ordre religiós.
Ambdues zones estan separades per la fossa seca i just al costat hi ha una escalinata que va al costat de la muntanya.
Cadascun d’aquests sectors es divideix alhora en dos subsectors: L’Alt o Hanan o Sagrat i el Baix o Urin o Residencial. El costat est de Machupicchu presenta poc més del 60% del conjunt de la construcció. Molt del que es veu avui dia és producte de restauracions i reconstruccions recents.
La Ciutat Inca de Machupicchu es troba dins de l’anomenat Santuari Històric de Machu Picchu. Se li atribueix la construcció a l’Inca Pachacutec i és considerada una obra representativa de l’arquitectura i enginyeria inca. Probablement va ser una Ciutat Sagrada utilitzada exclusivament com a Santuari Religiós.
L’àrea edificada de la Ciutat Inca és de 530 metres de llargada per 200 metres d’amplada i té 172 recintes.
La nostra visita pel Circuit 4 (entrada de 8 a 9h) + Waynapicchu (entrada de 9 a 10h)
La nostra entrada era de 8 a 9 així que vam arribar a primera hora. La visita és unidireccional i al principi, la primera cosa que es veu és la zona agrícola.
Zona Agrícola
- La Zona Agrícola es caracteritza per la presència de terrasses de conreu o Andanes. Són estructures formades per parets de pedra, de diferents mides, amb cascaix, argila i terra de cultiu, que van ser construïdes per facilitar el drenatge i ubicats als vessants de la muntanya.
- Com altres llocs, els més grans faciliten el drenatge de les pluges i tenen funcions agrícoles i els més petits són per evitar l’erosió. Retenen la fertilitat de l’àrea baixant els minerals d’un nivell a un altre. Algunes andanes se les arreglava per honrar la Deessa Terra.
- Els murs de contenció de les Andenes solen assolir més de 4 metres d’alçada i només s’aprecia la meitat del mur. L’altra meitat està enterrada. A les parets es pot apreciar esglaons que permeten l’accés d’una andana a una altra i que estan diagonalment alineats. Aquestes construccions van permetre el cultiu i aclimatació de diferents productes, com el blat de moro.
- Les terrasses estan majoritàriament orientades a la sortida del sol, raó per la qual durant el matí s’aprofita millor la radiació solar. Possiblement en aquest indret es feien estudis especials sobre l’adaptació d’espècies vegetals que entraven i/o sortien de la selva.
- A la part inferior es poden veure el que van ser els habitatges dels agricultors. L’interessant del procés agrícola és que la terra de cultiu va ser portada d’altres altituds perquè fos més fèrtil.
- Aquí trobem les andanes del sector baix i tot seguit el primer grup d’andanes. Han estat restaurats i n’hi ha més de 40.
Zona Urbana
A la Zona Urbana hi ha un mur de 400 m. de llarg que la divideix de la zona agrícola; paral·lelament, hi ha un fossat sec que podria haver estat el drenatge de la Ciutat.
S’ha dividit aquesta zona en dues parts: Hanan o Espai Sagrat i Hurin o Espai Residencial. El punt central d’aquesta divisió és una plaça rectangular, construïda sobre terrasses a diferents nivells.
Hanan i Hurin estan clarament separats. El sector Hanan té carrers, camins, passadissos, recintes… que pel tipus de la seva arquitectura, es veu clarament que era utilitzat per a una classe social alta com la sacerdotal. Aquesta zona respon a la trilogia que va regir la vida diària de la Cultura Inca que són:
- El Kay Pacha, “la terra dels vius”, amb l’aigua, donador de vida i mort representat per la serp.
- El Hanan Pacha, «la terra dels déus», representat pel Déu Sol i i el llamp, és representat pel puma.
- L’Uhju Pacha, «la terra dels morts», representat pel còndor, au sagrada que podia portar les ànimes dels homes de la terra al cel.
El sector urbà es va dedicar especialment al culte religiós.
Al Sector Sagrat s’hi accedeix per la Portada de la Ciutat. Els arquitectes inca la van dissenyar de manera que emmarqui la muntanya Waynapicchu. La forma trapezoïdal és un segell de l’arquitectura inca.
Una mica més endavant pararem a la zona del Conjunt del Temple del Sol i del Conjunt de la Casa de l’Inka. Quan l’hem vorejat arribarem a les Fonts d’Aigua.
Temple del Sol
El Temple del Sol va servir com a adoratori al sol i com a observatori astronòmic, ja que és a la zona alta. És una de les poques estructures de murs circulars.
Es pot dividir en dues parts: la part inferior esglaonada amb nínxols utilitzats en rituals i la part superior amb l’altar i les finestres utilitzades per a l’observació astronòmica.
És a la plaça sagrada, que és la plaça principal de la ciutat. La torre està construïda sobre una gran roca, sota la qual hi ha una petita cova, que ha estat treballada i coberta amb maçoneria fina. La possible funció que se li va donar va ser un mausoleu, on posarien les seves mòmies, per la qual cosa es considera que va ser un lloc de culte als morts.
Aquí a sota hi ha la Tomba Reial. Aquí es va allotjar els cossos sense vida de l’aristocràcia inca. Ells creien en la tornada de l’esperit de nou en aquest món, així que els nobles eren momificats en posició de cuclilles, acompanyades amb mantes i objectes personals.
Palau de l’Inca
És la construcció més gran del recinte, elaborat de fina maçoneria i dividida en dues habitacions. La primera va haver d’acollir objectes destinats a la decoració a causa de les 10 hornacies que hi ha allà. Consta d’un pati central amb dos afloraments rocosos com a miralls d’aigua que mostren part de la canalització d’aigua.
Fonts (Les Pacchas) o Escala de les Fonts o Carrer de les Fonts
Paral·lelament a l’Escalinata Central, hi trobem Las Pacchas. Eren un subministrament controlat d’aigua per a ús públic, i van ser construïdes de manera que protegien l’arquitectura esglaonada de l’erosió.
Tenim la font principal des de la qual l’aigua es distribueix a les altres fonts. És una font feta de poques peces, amb aparença monolítica, va haver de donar molta feina en elaborar-la. Per una qüestió jeràrquica, era l’Inca el primer a beure. Després l’aigua s’oferia en altres fonts segons les altres classes socials.
Les fonts secundàries són 16 caigudes daigua. L’aigua prové d’un manantial a dalt de tot de la muntanya Huayna Picchu, a uns 700m de distància i és conduïda cap al sector urbà.
A més de l’ús domèstic, les fonts també tenien funció ritual, ja que era com una deïtat que en protegia els aliments.
A partir d’aquí ja no hi ha res més per visitar fins a la Roca Sagrada, que està a uns 300m. Aquest circuit no inclou l’Intiwatana i, a la tornada, quan tornarem a passar aquí, estarà tancat ja que només obren un parell d’hores al matí.
Roca Sagrada
La Roca Sagrada és una pedra treballada que, probablement, representi la silueta d’una muntanya i/o conjunt de muntanyes de la serralada. També s’assembla a un puma ajagut. Descansa sobre un pedestal de pedra de 7m de llarg x 3 d’alçada i és al costat del punt de partida per a pujar a la Muntanya Huayna Picchu. Es creu que irradia energia.
Si pots fer la foto amb la muntanya de fons, es pot veure que les siluetes de la muntanya amb la de la roca gairebé se superposen de forma perfecta. Però el dia ennuvolat que teníem ens impedeix veure la muntanya al fons.
Just a continuació de la Roca Sagrada tenim el punt de control del Waynapicchu. Per aquí també hi accedeixen els que tinguin la visita al Huchuy Picchu, així que hi havia una mica de cua. El nostre horari d’accés era de 9 a 10, vam estar uns 10′ fent cua, així que a les 9.20h ja vam començar l’ascens.
Pujada al Waynapicchu (entrada de 9 a 10h)
La seva altitud és de 2693 m. i hi ha un desnivell d’uns 300 metres respecte de la ciutadella. Al lloc d’accés cal registrar-se manualment al llibre, indicant nom i hora d’inici, per assegurar-se que tothom que hi entra, també en surt. VAm entrar a la posició 156. De seguida es troba el trencall per als que han optat per pujar a la petita muntanya Huchuy Picchu.
El dia estava ennuvolat i només començar ja es va posar a ploure, així que ens vam posar els impermeables. Una estona abans li havíem preguntat a un guardià pel clima que ens esperava i ens va dir que millor que tinguéssim el dia plujós, perquè si no, amb el sol i els mosquits ho passaríem fatal, però que aclariria el dia, i sí , es va aclarir el dia de seguida.
Comença amb força vegetació i en baixada. Després ja se segueix una pujada en constant ziga-zaga, amb un camí estret i costerut, la majoria en trams d’escales, moltes excavades a la roca de la muntanya.
Alguns trams d’escales són alts i cal agafar-se per poder-los superar i en algunes zones hi ha cables d’acer per aguantar-se. Quan apareix algun replà, s’aprofita per normalitzar la respiració i contemplar el paisatge. També hi ha el tram de les escales de la mort.
Es veuen les construccions i les terrasses d’aquesta muntanya, que van ser fetes per evitar l’erosió i la pèrdua de terra amb les pluges fortes. També hi ha restes sense sostre però amb algunes parets i finestres. Al final vam arribar a dalt, ho havíem aconseguit, i sense gaire esforç!! Ho esperava molt més dur i va ser una caminada molt agradable. Gairebé no vam trobar gent. De tant en tant deixàvem passar a algú que pujava amb més rapidesa. I també de tant en tant, calia aturar-se per alternar els que pugen, amb els que baixen.
Allà dalt el dia encara s’estava encapotant més. Ens vam creuar amb uns que ens van dir que només esperant un parell de minuts, aconseguies la vista perfecta perquè els núvols es dissipaven. Vam haver d’esperar una estona més, però al final es va obrir el cel.
Però només cal esperar… per assolir la recompensa.
Es torna per l’altra banda de la muntanya, entre roques grans i un petit túnel excavat a la roca i força estret. Després convergeix amb el camí de pujada. El Temple de la Lluna no és obert, sembla que fa temps que està en restauració.
Havíem previst 3 hores entre la pujada i la baixada i ho vam complir, només que vam dedicar més temps a estar a dalt esperant que els núvols desapareguessin, crec que uns 45′, i no tant a la caminada.
Ara ens queda per fer el tram de sortida de la Llaqta. Aquí veurem el Temple del Còndor, l’horari de visita del qual és de 10 a 13h, i ja gairebé era l’hora de tancament. Després, amb l’altra butlleta, veurem els Miralls d’Aigua. Si només heu comprat una butlleta, heu de decidir entre un dels 2 o, si aneu fora d’horari del Temple del Condor, només tindreu l’altra opció.
Temple del Còndor
És una construcció de pedra tallada sobre una cova natural que sembla la forma del còndor andí, un dels animals sagrats pels inques, desplegant les seves ales. Aprofitant una cova natural i la roca de la muntanya, van anar construint i modelant per representar les ales d’un còndor. Sota les ales, a terra, van tallar el coll i el bec d’aquesta au, aquestes últimes com a altar. A la petita cova, sota les ales, va ser descoberta una mòmia.
És un dels temples més importants de la ciutadella. Buscaven representar una deïtat, en aquest cas el Còndor, com un animal que podia «portar les ànimes des de la terra fins a l’infinit».
A la sortida ens vam menjar els entrepans que portàvem, al bar de Machupicchu, per reposar forces. La nostra següent entrada era de 13 a 14h i vam entrar gairebé a l’últim moment. L’entrada als circuits 1 i 2 no és la mateixa d’abans, aquesta està a l’esquerra.
Circuit 2 (entrada de 13 a 14h) + pont inca (entrada de 14 a 15h):
La zona nord del circuit és diferent de la del circuit 4, que vam fer al matí. Aquí gairebé des de l’inici ens endinsem a la zona agrícola, cap a l’esquerra, en direcció a Machu Pichu Muntanya.
Es comença pel Pont Inca. També cal registrar-se per accedir al camí. Quan ens vam registrar em diu que anàvem tard per entrar!? Però no!! Faltaven 30′ per a les 15h així que estàvem totalment a l’horari. Després va resultar que vam ser els últims a entrar i el guardià tenia pressa per tancar.
És un camí estret d’un km aprox fins a arribar al mirador des d’on es veu el pont. Des d’aquest camí hi ha magnífiques vistes del riu Urubamba i la zona d’Hidroelèctrica. Al final, el camí està tancat i des d’allà es veu el pont. Es distingeixen els troncs de fusta aposentats a les esquerdes dels murs de pedra. Aquests troncs es podien retirar en un moment donat, en cas d’amenaça de la ciutadella per aquest flanc. El pont era usat com a via de comunicació i també com a defensa.
El passeig és molt agradable, el camí és fàcil perquè és pla i les vistes són magnífiques. Es torna pel mateix camí pel qual s’ha anat. No ens vam creuar amb ningú. De fet, vam ser els últims a entrar i, darrere nostre, el guardià va tancar la caseta i va sortir a continuació, a les 15.15h. Vam trigar 45′ a anar i tornar.
Després se segueix cap a la Cabana del Guarda. Aquí és on cal fer la típica foto de postal de Machu Picchu. Aquesta zona estava plena de gent fent la foto amb Machu Picchu de fons. Com tots, aquí vam estar una bona estona fent-nos unes dotzenes de fotos per immortalitzar el moment.
Un guia va ser tan amable de fer-nos un vídeo on, mentre ens mirem, ens va fer fer un petó mentre apareixia l’imponent Machupicchu al fons, espectacular!!
Cantera
Aquí ja estàvem cansats així que la resta de la visita va ser força ràpida. Després de tornar a passar pel fossat sec, vam seguir per la canter, que és un munt de pedres sense treballar. És el lloc on s’abastien de pedres granítiques. Encara es veuen algunes roques que van ser abandonades pel motiu que fos. Eren transportades sense el tallat i acabat final que es realitzava a la destinació.
I aquest acabat ja hem anat veient que depenia de la categoria de l’edifici destinatari. A les pedres se les considerava ancestres, que de pedres inerts es convertien en combatents a la crida del sobirà Pachacútec.
Plaça Sagrada
Tot seguit s’arriba a la Plaça Sagrada, que està envoltada pel Temple Principal i el Temple de les tres Finestres. Va ser el centre politicosocial i religiós de la Ciutadella.
El Temple Principal és un edifici de pedra ubicat davant de la Plaça Sagrada, al cor del sector urbà. A causa del fi polit dels seus murs, els arqueòlegs creuen que aquí es realitzaven les principals cerimònies religioses.
El Temple de les Tres Finestres és una de les construccions més importants de Machu Picchu. Té els murs més ben tallats de tota la ciutat inca i també alguns dels blocs de pedra més grans. Tot això indica que es va tractar d’un dels recintes més importants per als inques. Probablement aquí es feien les cerimònies més importants.
A continuació hi havia l’accés a l’Intihuatana que és al cim de la muntanya, però l’accés estava tancat, perquè només obren un parell d’hores al matí. És un dels objectes més enigmàtics de Machu Picchu, se’l relaciona amb un observatori astronòmic en relació amb la sortida del sol. Es generen ombres en diferents hores i va servir per reconèixer i interpretar el Sol i el seu moviment, a diferents estacions de l’any. És fàcil de reconèixer per la seva forma de piràmide i es feien cerimònies en honor a les muntanyes sagrades del voltant.
I ja tornem a ser de nou a la Roca Sagrada, on començarem el camí de tornada per la zona Sud.
Miralls d’aigua
La zona sud, la que es fa de sortida, és exactament igual que la que vam fer al matí quan vam baixar del Waynapicchu. Només que aquesta vegada arribem al Conjunt d’Espills d’Aigua, ja que el Temple del Còndor estava tancat.
Miralls d’Aigua és el nom aplicat tant al recinte on es troben com a les construccions que el formen. És un sector gran, amb una sola porta d’accés i se li atribueixen dues possibles funcions: els morters circulars servirien probablement per moldre grans o preparar tints; i funció de miralls d’aigua, ja que en època de pluja aquestes pedres circulars tallades com a atuells, s’omplirien d’aigua i permetrien veure les estrelles reflectides.
Eren les 16.30h i estàvem rendits i contents alhora. No ens podia haver sortit millor la visita. Vam agafar el bus de tornada i ja vam parar a sopar abans de tornar a l’allotjament, un menú de 25 sols. Després et val la cervesa més que el menú, però en fi… Vam supar estupendament bé!!
Vam fer una volta per Aguas Calientes, que ja estava més animada que quan hi vam passar al matí, sobretot la zona del mercat.
I amb això acabem un altre dia fantàstic.
Tipus d’entrada a Machu Picchu
Deixa un comentari