Avui no hem hagut de matinar, ja que calia agafar el tren i el teníem per a les 8.53h, de nou amb el PerúRail. A aquella hora hi havia una bona cua per agafar el bus a Machupicchu.

Hem gaudit més del viatge amb tren que a l’anada… que de nit no vam veure res. Com que és de dia, hem pogut veure el paisatge… fins i tot per les finestres panoràmiques que hi ha al sostre. Molt xulo!

Hem arribat a Ollantaytambo a les 11h tocades, i havíem de visitar el recinte arqueològic, abans de tornar a Cuzco. Com que l’experiència és un grau, perquè no ens passés el mateix que a Pisaq, d’haver d’anar carregant amb l’equipatge, just al carrer del tren hi havia una consigna, que en principi era per a passatgers d’Incarail, però el vigilant ens va oferir guardar-nos la bossa durant l’estona de la visita, per una propieta. Li vam donar 10 sols. Vam estar-hi un parell d’hores.

Ollantaytambo

Horari: de 7 a 18h

Ollantaytambo és l’únic poble inca que continua habitat. Els carrers de pedra conserven l’arquitectura incaica combinada amb temples i places colonials. També és la porta d’ingrés al santuari històric de Machu Picchu, ja que aquís’agafa el tren fins a Aguas Calientes i des d’aquí comença l’antic Camí Inca.

A Ollantaytambo se’l coneix com la Ciutat Inca Vivent. El seu principal atractiu turístic és el lloc arqueològic (també anomenada fortalesa) ubicada al costat del poble i està a 27 quilòmetres de Moray per pistes de terra i a 80 km al nord-est de Cusco.

Ollantaytambo és un dels complexos arquitectònics més monumentals de l’Imperi Incaic. Construït per Pachacutec, era un centre militar, agrícola i religiós des d’on s’administrava i controlava la Vall Sagrada dels Inques. També és conegut perquè aquí va tenir lloc una famosa batalla en què els inques de Manco Inca van vèncer els espanyols d’Hernando Pizarro, encara que més tard els inques van abandonar la ciutat per refugiar-se a la selva.

Es pot pujar a les terrasses per visitar les ruïnes del temple del sol. Al recinte arqueològic tenim:

• La Reial Casa del Sol està formada per 17 terrasses superposades molt àmplies i orientades cap a la plaça principal del poble. Algunes terrasses passen els 2m d’alçada.
• La Portada Monumental i el Recinte de les 10 Hornacines: Aquesta construcció s’ubica al final del grup superior d’andanes i és on més gent es concentra. Els seus murs estan constituïts per dos fulls de pedra polits amb gran precisió. Orientades cap a la sortida del sol, en aquestes finestres-hornacines s’exposaven els seus ídols o mòmies. Les pedres de tot aquest sector són d’un tallat superior, inclosa la porta de doble jamba que donava accés al Temple del Sol.
• El Temple del Sol: Aquest impressionant monòlit format de 6 peces està destruït gairebé del tot, però segueix sent una de les peces més boniques d’Ollantaytambo. La paret composta per sis enormes blocs de pedra rosada, units per llistons prims del mateix material que els ha unit amb total precisió, evitant la dilatació, per aconseguir una unió perfecte. El santuari està inacabat. Al seu voltant hi ha pedres a mig elaborar, són les anomenades pedres “cansades”, que procedeixen de la cantera a uns 6km.
• Les Andanes: aquí hi ha grups d’andanes paral·leles. Tenen paràmetres inclinats cap al turó amb esglaons que surten encaixats als seus murs. Poden ser vistos a molta distància.
• La Plaça Mañay Raqay o ‘K’uychipunku’: El seu nom significa en quítxua ‘Plaça de les peticions’. Se situa al costat dret del rierol Patakancha al costat de la porta d’ingrés del lloc arqueològic. Els seus murs tenen moltes obertures que, es creuen, serien portes.
• El bany de la Ñusta: Es tracta d’una bella font amb 3 sortides d’aigües esculpides al seu interior. Se les coneixen com a fonts litúrgiques i es podien trobar a les principals ciutats de l’Imperi dels Inques. Està tallada en una sola pedra de granit.

Dins també hi ha camèlids i vam tenir un incident molt graciós amb ells… Fco es va acostar a acariciar-los i un se li va encarar escopint-lo, i la del darrere reia ensenyant-li les dents. Fco va repetir el que va fer, i el parell de camèlids, també. No sé a qui li va fer més gràcia, si a nosaltres o a elles. Són impressionants també aquestes ruïnes. Ens ha encantat la visita.

A la sortida també hi ha moltes parades de souvenirs. Ja només calia tornar a la terminal de busos, per agafar un col·lectiu que ens portés a Cuzco.

La terminal de busos estava just davant d’on ens guardaven l’equipatge. Quan nosaltres vam arribar amb el tren, allò era un formiguer, un munt de minivans, tot ple de gent cap amunt i cap avall, busos que s’oferien, etc. Però ara, en acabar la visita, no hi havia ningú, ni tan sols busos. I és que ens van dir que depenien dels horaris dels trens. Eren les 13h i ens va dir que no hi havia cap tren fins a les 16h.

Vam tenir sort i se’ns va oferir un taxi col·lectiu, que ens costava 15 sols per persona, però que calia mig omplir, perquè ens anéssim. Ja hi havia 2 persones a dins, nosaltres 2 i ens en faltava almenys una altra. Vam anar a la Plaça d’Armes i allà vam esperar… en 5′ ja va aconseguir un altre noi… i vam marxar. Pel camí va pujar una altra persona més.

Hem trobat una mica de retenció i hem arribat a la Plaça d’Armes a prop de les 14.45h. Hem comprat unes empanades i pastissos en un forn, ens ha costat 43 sols, i hem tornat al nostre hotel del primer dia a Cuzco, on ens guardaven la resta de l’equipatge. Hem dinat a l’habitació.

El Kaaro Hostel va estar bé. La ubicació perfecta, l’habitació àmplia, bonica i tranquil·la, i havia al mateix replà aigua calenta per poder prendre infusions i també sortia un bon raig a la dutxa. Però la neteja va estar regular: hi havia boles de pèl per terra i a l’habitació de la segona vegada també un tros de paper de xocolatina a terra, cosa que et fa dubtar si s’ha netejat l’habitació o no. Vaig haver d’anar a buscar tovalloles, l’esmorzar no reposaven si no avisaves i el wifi regular.

Estona de relax i a la tarda vam anar a fer una volta i vam tornar al Mercat de Sant Pere, que ens havia encantat, a fer algunes compres.

També hem contractat l’excursió a la Muntanya Arco Iris per demà. El nostre primer dia a Cuzco ja havíem aprofitat per preguntar preus a algunes agències, però gairebé tots tenien el mateix preu, a partir de 80 sols. Davant l’hotel hi havia una agència que ens ho va oferir d’entrada per 60 sols, sense necessitat de regatejar, així que vam reservar-la aquí. Demà ens recolliran a les 4.30h

Per sopar, no teníem gaire gana, així que ens vam menjar els pastissos que havíem comprat abans.

Día 14: Montaña Arco Iris