City Tour a Cuzco (dia 10: 9-8-2023, dimecres)
Vam arribar puntualment a les 5 del matí. Vam agafar un taxi, n’hi havia a la porta, i ens va costar 15 sols, a l’allotjament ens en demanaven 25. Vam anar al nostre hotel, a deixar l’equipatge. Aquí tornarem en un parell de dies, després de tornar d’Aguas Calientes. Ens van dir que de seguida tindrien una habitació lliure, així que vam esperar una estona.
Teníem previst fer el Free Tour a les 8 del matí, en una plaça que hi ha just aquí al costat. Però buscant per internet en vaig trobar un altre a les 7.15h que sortia des de la Plaça d’Armes, així que vam decidir començar el Free Tour més aviat per no perdre més temps esperant l’habitació. Així que hi vam anar, però no hi havia ningú… vaig escriure i tampoc em van contestar. Vaig fer el mateix amb el de les 8 del matí i va passar el mateix, així que vam canviar de plans, per si de cas, i vam anar a fer el City Tour per lliure, que el teníem previst a la tarda.
Cusco
Cuzco, la capital arqueològica d’Amèrica, va ser la principal ciutat de l’Imperi Inca i, actualment, la principal destinació turística del Perú. Entre els principals atractius turístics de Cuzco hi ha Machu Picchu. Cuzco i la Vall Sagrada és de les coses més maques i interessants del Perú.
Per fer les visites de la Vall Sagrada i de Cuzco, cal comprar la butlleta turística, que pot ser parcial, que val només per a algunes visites o l’integral, que val per a tot i costa 140 sols. Es pot comprar a la taquilla de qualsevol de les visites turístiques.
La Plaça d’Armes
És el cor de la ciutat, un indret ple de restaurants, botigues, esglésies i edificis de l’època de la conquesta espanyola. Com a curiositat, explicar que antigament era un pantà i que van ser els inques els qui el van assecar per convertir-lo en el lloc principal de la capital de l’imperi inca.
Abans, a aquestes places en deien Plaça Major. Però a les batalles la plaça era utilitzada com a lloc de reunió de les tropes armades i va anar derivant a aquest nom de Plaça d’Armes.
Els temples religiosos: la Catedral, la Capella del Triomf, la Capella de la Sagrada Família i l’Església de la Companyia de Jesús amb les seves capelles laterals, ocupen dos laterals de la plaça. Als altres dos laterals s’alcen edificis de no més de dues plantes suportats per bonics portals amb arcs colonials. Aquests edificis conserven antics balcons de fusta que recorden els de moltes ciutats castellanes.
El centre de la plaça el tenen pavimentat i molt ben adornat amb bonics jardins i arbustos. I una font adornada amb daurats i amb la imatge de l’inca Pachacutec, o això diuen. Només hi porta des del 2011 i hi va haver protestes contra el monument daurat.
Catedral
Preu: 40s. No es poden fer fotos a dins.
És l’edifici imponent que sobresurt a un dels laterals del gran rectangle que forma la Plaça d’Armes. Està formada per tres temples adossats. De front, el de més a la dreta és l’Església del Triomf, el de l’esquerra l’església de la Sagrada Família i el temple central és la Basílica de la Catedral.
- Església del Triomf: Aquesta seria la catedral provisional, de 1539, on es col·locaria la primera creu que va arribar al Perú, la que va ser anomenada la Creu de la Conquesta i que encara està en aquest lloc. El nom de Triomf derivaria de la victòria obtinguda. Actualment és una església auxiliar de la catedral principal amb entrada pròpia i que hi comunica.
- Església de la Sagrada Família: És el temple més modern, començat a construir a partir de 1723.
A la façana principal, a la part més alta, apareixen uns nínxols que contenen al seu interior les figures de la Sagrada Família, al nínxol central, i als dos laterals les figures de santa Anna i Sant Joaquim, els avis materns de Jesús . Presenta un magnífic retaule de cedre tallat i daurat amb estil barroc. - La Catedral: És un recull d’estils. Destaca la capella del Senyor dels Tremolors, una figura enorme d’un Crist negre que és molt venerat des que va ser tret en processó després del terratrèmol de 1650 i per la intercepció del qual les rèpliques del terratrèmol van cessar. D’aquí el nom.
Davant del cor, un Altar Major neoclàssic tallat en cedre i recobert per làmines de plata. Es van fer servir 1250 kg de plata en què potser és l’obra d’orfebreria colonial més important. A la part central, la figura d’una Immaculada.
A continuació de la sagristia i sobre una gran paret, hi ha la pintura més polèmica i famosa de la catedral, una pintura en gran format que representa un Sant Sopar. Amb la particularitat que els productes damunt la taula són propis de la cuina cusquenya i a la safata central en lloc del “xai” hi ha representat un cuy rostit.
Companyia de Jesús
Preu: 15s. No es poden fer fotos a dins.
És un temple de culte catòlic que va ser construït per l’ordre religiosa jesuïta aproximadament entre 1571 i 1593. És una de les esglésies més importants de Cuzco, juntament amb la Catedral.
La major part de les arquitectures actuals de Cuzco daten de l’anomenat segle d’or (1650-1700). En aquesta època es va anar traçant una nova imatge urbana perquè la ciutat ressorgís després del terratrèmol de 1650. La façana és una de les millors mostres de l’estil barroc colonial a Cuzco.
L’interior té una sola nau sostinguda per robustes columnes. Al capdavant, un retaule de cedre revestit de làmines d’or que formen l’altar major. La figura central és de la Immaculada Concepció.
Per una escala molt estreta es pot pujar a les torres i des d’allà sí que es poden fer fotos, ja que les vistes són a l’exterior.
City Tour: Saqsayhuaman, Quenqo, Puca Pucara, Tombomachay
És un tour barat, per agència val uns 25 sols, però nosaltres ho volíem fer per lliure.
En no poder fer el Free Tour, abans de les 8h ja vam agafar un taxi que ens portés a la parada del bus Senyor de l’Hort, al parador Rosaspata, que és el que va cap a Tambomachay. Crec que ens va costar 2 sols per persona.
Les agències solen fer el tour de prop a lluny. Nosaltres vam començar de lluny a prop, per després tornar caminant. Al primer lloc vam comprar la butlleta turística completa.
Tambomachay o els “Banys de l’Inca”
Horari: de 7 a 18h
Tambomachay també es diu el Bany de l’Inca, ja que era precisament aquí on els inques feien el seu culte a l’aigua. És a uns 7 km. de Cuzco. La seva funció va ser la de proporcionar aigua als llocs del voltant.
Segons la cosmovisió inca, aquestes formacions rocoses eren llocs que connectaven amb el món dels morts i consideraven l’aigua com a font de vida. Es creia que l’aigua simbolitzava allò masculí i la terra (pachamama) allò femení, per la qual cosa la unió de tots dos causava la fertilitat. Tambomachay va ser un lloc que va gaudir de gran importància durant l’incanat.
No se sap d’on prové exactament l’aigua que flueix als seus canals. Aquestes construccions segueixen fluint aigua després de 600 anys. Les pedres van ser llaurades i acoblades irregularment però amb tanta perfecció que encara es mantenen.
Està molt xula aquesta visita, amb la perfecció de les pedres acoblades, i es veu ràpid.
Fortalesa de Puca Pucara
Horari: de 7 a 18h
Caminant, a uns pocs metres a l’altra banda de la carretera, hi ha Puca Pucara que vol dir “fortalesa vermella”. El seu nom es deu a la tonalitat dels seus edificis al capvespre.
Sembla que quan l’inca es disposava a visitar els banys de Tambomachay, la seva comitiva composta per soldats estava a Puca Pucara, que funcionava alhora com a caserna i tamb (lloc de descans). També podria ser per a vigilància i defensa.
S’aixeca sobre una plataforma elevada i està dividida en tres nivells connectats per les escalinates. Aquí bàsicament només s’hi veuen els murs… però les vistes des d’aquí són molt bones.
Vam preguntar on s’agafa l’autobús de baixada fins a Qenqo i s’agafa just davant, no hi ha parada ni res. Arribava en aquell moment, només cal aturar-lo i de seguida vam arribar a Qenqo. Va costar 2 sols.
Recinte Arqueològic Qenqo
Horari: de 8 a 17h
El centre arqueològic Qenqo és un dels santuaris més importants de l’època. Està dividit en dos sectors: Qenqo Gran i Qenqo Petit.
El nom significa ‘laberint’, potser per les galeries laberíntiques sota terra.
Els inques van donar una gran importància als túnels subterranis perquè creien que les coves comunicaven el món de l’home amb el món dels morts.
Només arribar es pot veure l’Amfiteatre i la Pedra Labrada. Sota terra es passa per un túnel que és la cambra subterrània o sala dels sacrificis. Dins la cambra subterrània destaca una taula cerimonial on possiblement es feien l’embalsamament de morts o sacrificis d’animals amb motius religiosos.
De sortida es passa per Qenqo Petit, que té algunes andanes, i es pararà al bosc d’eucaliptus. Després només cal seguir per la carretera uns metres fins arribar al Crist Blanc, que es veu molt a prop.
Crist Blanc
Al costat de Saqsayhuaman hi ha el Crist Blanc. És un gran Crist de vuit metres amb els braços oberts que sembla que vol protegir la ciutat de Cuzco. El lloc és també un mirador excepcional de la ciutat, es poden veure totes les atraccions. També el podràs veure des de qualsevol punt de la ciutat.
Sacsayhuaman
Té imponents andanes en forma de ziga-zaga, fets amb pedres de grans dimensions que han de ser mesurades en tones. Per la presència d’aquestes grans pedres, també se li va atribuir la funció de fortalesa. A més hi ha una gran plana que és on se sol celebrar l’Inti Raymi o festa del Sol.
Va ser la major obra arquitectònica que van construir els Inques en el període d’apogeu, amb Pachacuteq i Huayna Capac. A Sacsayhuamán es van lliurar diverses batalles i després de consolidar la victòria dels espanyols, es va començar a destruir tots els recintes religiosos dels inques, destruint les torres i altres sectors. Les restes arqueològiques que queden són només el 20% del que alguna vegada podia haver estat. Enormes peces de granit que van haver de ser extretes i traslladades per milers d’obrers durant 20 quilòmetres.
Després del domini espanyol, a poc a poc es va abandonar aquest recinte que probablement era un lloc cerimonial, pels espais amplis per allotjar-hi un gran nombre de persones.
La construcció i l’ordenament de tot allò que comprendria Cusco i Sacsayhuamán va ser dirigit per l’Inca Pachacútec, que va decidir que les ciutats incaiques haurien de tenir la forma d’un animal. Cusco i Sacsayhuaman formarien la figura d’un puma ajagut, obeint a un fi protector de tot el que és viu.
La construcció va trigar a fer-se 50 anys. S’estima que va ser construïda per més de 20.000 homes. Els murs van assolir els 9 metres d’alçada.
També hi havia unes grans torres, però van ser pràcticament destruïdes. El més important és el Muyucmarca amb una estructura única circular, no es coneixen construccions semblants. Sembla que podia emmagatzemar aigua.
Ja era migdia, feia força calor i aquí vam fer una visita ràpida. És dels llocs que més gent hem trobat, la majoria eren grups amb els seus guies respectius. Per on vam arribar, hi ha un camí que porta directament a Cuzco, així que vam baixar-hi i vam anar a parar al Mirador de San Cristobal. Aquí hi havia un mercat, que ja estava tancant…
I seguim baixant per un carreró estret, amb escales, que ens va portar a la Plaça d’Armes. Va estar molt bé el camí de baixada i es va fer molt suportable. Hi havia gent pujant ofegant-se força…
Vam anar a dinar pel centre, un menú boníssim per 15 sols.
Free Tour
Després vam anar una estona a descansar a l’allotjament i vam mirar si trobàvem un Free Tour a la tarda. I el vam trobar a les 15.30h. Els vaig escriure per Whatsapp, em van contestar que sí que el feien i allà vam anar, a la Plaça Regocijo.
Vam començar el tour anant cap a la Plaça de San Francisco.
Després vam seguir per l’Arc de Santa Clara fins al Mercat de Sant Pere.
Vam tornar fins a la Plaça d’Armes, que ara estava més animada.
I vam seguir pels estrets carrers del nucli antic fins al Qoricancha, on vam acabar el tour cap a les 18 h.
Qoricancha o Temple del Sol – Església i Convent de Santo Domingo
Preu lloc arqueològic: 15 sols
El Temple del Qoricancha també és conegut com el Temple del Sol i és possiblement l’edifici més sagrat i important. Va ser un dels centres religiosos més importants de l’Imperi Inca, on se’ls rendien culte a déus com la terra, les muntanyes, les estrelles i la lluna. El temple tenia diversos adoratoris als déus inques, com el sol, revestit d’or, i la lluna, revestida de plata.
Va ser construït al segle XIII, aproximadament. Els murs fins del temple expressen el màxim nivell d’enginyeria que van assolir els inques. Els seus murs encaixen perfectament sense cap mena de morter. Se sap que gran part de les parets, així com portes i temples, van estar cobertes per làmines d’or, plata i pedres precioses.
Després de la invasió espanyola, el temple va ser saquejat i l’or robat. El temple va ser propietat de Francisco Pizarro qui el va assignar a l’ordre dels dominics els qui van edificar sobre la seva base l’església i el convent de Santo Domingo. Actualment, hi ha un museu amb totes les peces inques que s’hi van trobar durant les excavacions. El museu és al 2n pis però es va tancar amb el cóvid i no han tornat a obrir.
Al llarg de la seva història, les dues estructures (el Coricancha i l’església de Santo Domingo) van patir fins a tres terratrèmols d’intensa magnitud. Només el temple cristià va patir danys considerables. El Coricancha segueix intacte.
Els inques celebraven a l’esplanada del Coricancha la festa en honor al sol, l’Inti Raymi, i se segueix fent en honor els seus avantpassats cada 24 de juny.
Després del Free Tour vam donar el dia per acabat, després d’una volta nocturna… molt bonic tot il·luminat.
Cusco de nit.
Deixa un comentari