Línies de Nazca i de Palpa per terra (dia 4: 3-8-2023, dijous)
Havíem quedat amb el nostre taxista José a les 8.30 h.
Vam anar a la Plaça d’Armes a comprar pa de motlle i vam preparar uns entrepans per esmorzar.
El dia es va llevar també ennuvolat, com els dies anteriors, però al migdia es va aclarir. No es veien les muntanyes, però el taxista ens va dir que no hi hauria cap problema per veure les línies. De tota manera, sembla que per aquesta boirina, que sol ser habitual, es cancel·len moltes vegades els vols. Avui els vols no començarien fins a les 11h, així que assegurar-se que el clima permet que es pot fer l’excursió prevista.
Línies de Nazca
Es coneix amb el nom de “línies de Nazca” a un conjunt de geoglifs biomòrfics fets sobre el desert de Nazca i Palpa.
L’interès per l’estudi d’aquests geoglifs no es va generalitzar fins a l’any 1940, quan Paúl Kosok i Maria Reiche, dos investigadors internacionals, van publicar una sèrie de fotografies aèries.
Els geoglifs de Nazca al Perú no són els únics del món, però sí que són els més coneguts i són patrimoni de la UNESCO. També n’hi ha a Brasil, Xile, Austràlia, Estats Units i Anglaterra.
Característiques de les línies de Nazca
Les investigacions suggereixen que les línies de Nazca van ser produïdes durant uns 1500 anys, procés que va arribar a terme cap al segle XVI. Algunes fonts indiquen que abasten uns 400 km2, mentre que altres fonts assenyalen fins a 800 km2. En tot cas, són les més grans del món.
L’amplada de cada línia pot variar entre els 0,40m i els 2,10m d’amplada, la longitud arriba fins a 295m i la profunditat dels solcs pot arribar fins a 30 metres.
Tenen formes de figures com animals, criatures fantàstiques, elements geomètrics, etc.
Com es van fer les línies de Nazca?
Les línies de Nazca es van fer mitjançant un procés de sostracció. Bàsicament, s’extreien una sèrie de roques rovellades del terra. Aquestes roques, enfosquides pel procés d’oxidació, eren petites i anguloses. Després de sostreure les roques, van quedar al descobert les capes no afectades pel procés d’oxidació i que, per tant, van conservar un color més clar.
Així, les pedres extretes, més fosques, remarquen les vores al costat de les línies exposades, cosa que dona nitidesa als traços i facilita la seva observació a distància.
La durabilitat de les línies de Nazca es relaciona amb el clima de la regió, el qual es caracteritza per temperatures estables que oscil·len al voltant dels 25º, la pràcticament inexistent pluviositat i la presència d’aire calent que fa que el vent es desviï, cosa que evita l’erosió.
Teories sobre els significats i funcions dels geoglifs
A causa del fet que aquestes línies monumentals poden ser vistes des dels aires, són moltes les especulacions que han sorgit per explicar-ne el propòsit. Hi ha almenys 4 hipòtesis:
- com a pista d’aterratge alienígena,
- com a pistes esportives prehispàniques: una mena d’olimpíades, però de tipus ritual,
- com a centre religiós, fetes per ser observades pels déus,
- o com a sistema d’orientació astronòmic, perquè sembla que algunes de les línies s’orientaven cap a la sortida i la posta de sol, mentre que d’altres s’orientaven cap a les Plèiades. Aquesta teoria sembla la més ferma. A més, posteriorment s’ha afirmat que aquestes línies funcionaven com un calendari que té en compte el sol, la lluna i els estels.
Aquests geoglifs no van ser fets simultàniament, sinó que la seva elaboració va ser progressiva. Les orientacions solars que es poden reconèixer en algunes de les seves línies poden tenir a veure amb un sistema de presagi relacionat amb l’arribada de l’aigua a aquesta zona que és, fonamentalment, un desert.
Excursions a Nazca per terra:
Vam començar pel que estava més lluny, les línies de Palpa, a uns 70 km. A cada mirador que pares, cal pagar entrada, però són molt barates.
Tot i que l’excursió principal és el vol amb avioneta, a nosaltres no ens feia gaire gràcia. Sembla que la gran majoria de la gent s’acaba molt marejada. El preu també és desorbitat perquè a més del preu del vol, uns 70-100$, cal afegir-ne 30€ més en taxes… i ho vam descartar.
Així que teníem previst veure les línies per terra i fer altres excursions complementàries a Nazca.
Línies de Palpa
Les línies de palpa tot i ser molt menys conegudes, són molt més antigues que les de Nazca. Van ser descobertes fa pocs anys i la majoria estan fetes pels Paracas, un altre poble que va habitar fa anys la zona.
Les figures en aquest cas tenen formes humanes, possiblement d’antics guerrers i es veuen des de terra, sense necessitat de sobrevolar-les perquè estan fetes als vessants de les muntanyes.
Però on millor ho veuràs, és pujant també a la torreta. La vista és sorprenent. Aquestes són les que podem trobar a la zona de la Panamericana. Aquí ens van cobrar 2 sols per persona.
Havia llegit que a la zona del poble de Palpa hi havia altres línies que també valien la pena, a la zona de Rio Grande: el mico, el tumi (ovni), el rellotge solar. Però són millors les primeres. El rellotge solar és lluny, mal indicat i a una carretera sense asfaltar. Aquí ens van cobrar 3 sols més per persona i no ens va agradar tant com l’anterior.
I l’ovni, que sí que havia vist que era molt xulo, vam ser incapaços de trobar-lo, després d’anar preguntant i fent voltes per una carretera sense asfaltar, cosa que ens va fer perdre força temps, igual un parell d’hores entre els dos llocs. Com que estàvem a zona de taronges, vam parar a fer un suc i vam comprar nou pecana, que també era d’aquesta zona. Vam veure el Perú més rural, però poca cosa més. Ens podíem haver estalviat aquest tram. En tota aquesta zona hi ha molt de conreu i ens van resultar curioses les grans extensions convertides en assecadors.
Som amants dels productes naturals, així que també vam comprar per emportar-nos una ampolla de pol·len i una altra de propolis. L’oli d’oliva extra verge en ampolla de vidre aquí anava a 4€… i ens el fan pagar a més del doble!! 👿
Vam tornar de nou a la Panamericana de tornada a Nazca i aquí vam parar a un altre mirador pel camí, on hi havia un autobús de turistes locals… I no va costar res, l’entrada.
Línies de Nazca per terra
I ja a continuació vam arribar al Mirador de María Reiche, també a la Panamericana, on ens van cobrar 6 sols per persona. Aquí es poden veure el gripau, l’arbre i la sargantana, tallat per la carretera.
Ja a nivell de terra es veuen sense problemes, però una vegada que puges a dalt de tot de la torre, no és només les línies de Nazca el que et deixaran amb la boca oberta. Fliparàs amb el paisatge del desert i la carretera de fons, que sembla que va a l’infinit.
El mirador té el nom de María Reiche, una alemanya que va dedicar la seva vida a investigar les línies, i per això veuràs el seu nom repetidament per la zona.
Les línies de Nazca, encara que tenen molt poc gruix, es conserven perquè només plou 2 o 3 hores a l’any, i aquesta climatologia ha permès que es conservin.
Ja per acabar, només ens faltava el Geoglif del gat, abans d’agafar el trencall… L’entrada van ser 3 sols per persona.
Excursió a Cahuachi
Després vam posar rumb a la piràmide de Cahuachi, prenent una desviació des de la mateixa Panamericana que et porta de nou a una trocha sense asfaltar.
Cahuachi va ser un centre cerimonial de la cultura Nazca que va viure la seva magnitud entre el 400 aC i 400dc.
Els pocs habitants permanents vivien de l’agricultura; no obstant això, la seva població va créixer de vegades per ser considerat un centre de pelegrinatge. La gent viatjava a aquest lloc a les dates importants d’esdeveniments cerimonials; les línies de Nasca i la duna gegant van ser considerades elements importants d’aquests viatges.
Aquest lloc arqueològic es troba a 28 km al sud-oest de la ciutat de Nasca. Cahuachi està constituït per un conjunt de places cerimonials, temples esglaonats i piràmides; tot això va servir com a lloc de sacrificis i ofrenes. Els arqueòlegs creuen que van ser els habitants de Cahuachi els qui van construir les línies de Nazca, ja que se situaven molt a prop seu.
Aquí no vam haver de pagar cap entrada. Les visites són molt ràpides i com el que condueix és el taxista, es fan molt agradables ja que vas veient el paisatge. Potser vam estar uns 20′ seguint el recorregut.
De sortida vam parar en un arbre mil·lenari.
Excursió al Cementiri Chauchilla
Està a 25 km més aprox des de Nazca, però no és la mateixa carretera anterior, per la qual cosa cal anar en una altra direcció i no s’estalvia gairebé temps de desplaçament. Aquí vam haver de pagar 8 sols per persona.
L’interessant d’aquest cementiri és que és potser l’únic al Perú que permet apreciar les mòmies a les tombes originals.
Les mòmies del cementiri de Chauchilla es troben en bon estat de conservació, malgrat la seva antiguitat, i en moltes encara es poden veure restes de pèl i fins i tot una mica de pell. Hi ha 12 tombes.
Els antics pobladors de Nazca també tenien el costum d’enterrar la seva gent en posició fetal, sempre mirant cap a l’est, i enterrats amb les seves possessions, possiblement amb alguna idea fantàstica del seu ús en algun futur proper.
També s’hi poden trobar restes d’ofrenes, pertinences i fins i tot alguns animals momificats. Gran part de la conservació ha estat possible gràcies al clima sec i àrid del desert de Nazca, ja que gairebé mai no plou per aquestes terres. El nostre taxista ens va explicar com era el procés de momificació: primer els buidaven perquè no es podrissin; després els penjaven perquè s’assequessin; i llavors els posaven a la tomba en posició fetal, mirant a l’est, amb els seus estris perquè així pensaven que el traspàs a l’altre món seria millor i més ràpid. Molt interessant també aquesta altra visita.
Sembla que ha estat molt saquejat aquest cementiri, que només han deixat els ossos i atuells senzills que és el que no té valor.
Van quedar pendents:
- Aqüeductes de Cantalloc: a només 4km de Nazca, però se’ns va fer tard, eren com les 16-17h, i vam decidir anul·lar-ho. Es tracta de 40 canals subterranis que eren usats pels locals per aconseguir aigua. També hi ha els geoglifs de Cantalloc, amb el teler.
- Museu Antonini, que crec que és a Nazca, però tampoc vam tenir temps.
Aleshores hem passejat per Nazca, mirant souvenirs i hem buscat un lloc per sopar, en una polleria hem menjat llardons de pollastre i llom saltat acompanyat amb Pisco Sour. Boníssim!! Teníem un parell d’hores abans d’anar a la terminal d’autobusos de Civa. El sopar va costar 91 sols i només la gerra de pisco ja eren 40 sols…
Després de tot el dia a Nazca agafarem el bus nocturn cap a Arequipa amb Superciva 160s, de 20.30 a 7h, 10h de durada, semi llit 160º. Però l’autobús arribava amb una hora de retard… així que vaig anar a comprar-me un pastís que em va fer ullets al restaurant on havíem sopat, i que abans ja no m’hi cabia, però ara sí. Em va costar 7 sols.
El bus venia de Lima i feia alguna parada pel camí per carregar. Quan vam pujar, hi havia un noi al nostre seient… Com que estan numerats, cap problema, es va tornar al seu al pis de dalt.
Vol amb avioneta
Tot i que nosaltres ho vam descartar, és el que fa tothom, així que deixo la info per si et serveix.
Preu: entre 70-100$ + 30 sols d’impost aeri + 47 sols de bitllet turístic
Et solen recollir i portar de tornada al teu hotel i et traslladen a l’aeroport Maria Reiche Neumann. Un cop realitzats en aquest aeròdrom els tràmits burocràtics i de pesatge necessaris, es fa un vol de 30 minuts sobre les 13 línies de Nazca més importants.
El vol tindrà lloc a bord d´una avioneta amb capacitat per a 6 passatgers i 2 tripulants. Cada passatger disposarà d’un seient individual amb finestres panoràmiques. D’aquesta manera, des dels dos costats de l’aeronau veureu clarament els geoglifs.
Es poden observar: el còndor, l’aranya, el mico, el colibrí… Els vols solen començar cap a les 7 del matí.
Deixa un comentari