Excursió a Illes Ballestas i desert d’Huacachina (dia 3: 2-8-2023, dimecres)

Jo i el meu jet lag avui ens hem llevat a les 2am, segueixo descontrolada… El despertador el teníem a les 2.30h i vam demanar el taxi a les 3am, segons ens van recomanar a l’hotel, per anar a la terminal d’autobusos de Cruz del Sur a agafar el bus de les 4am. Ens va costar 26 sols i vam arribar en 20′, encara massa aviat, estava tot tancat. Quan ens va veure el vigilant de seguretat amb l’equipatge ens va deixar entrar. El bus va costar 70 sols.

Al Perú una de les coses que ens va sorprendre és que absolutament tot està tancat amb pany i forrellat, amb reixes per tot arreu.

Aquí, en ser terminal de Cruz del Sur, no es va haver de pagar la taxa. El que sí que cal fer quan agafis un bus és el pesatge de l’equipatge. Es permeten 20 kg per maleta. Hi ha una finestreta per al pesatge, et donen una etiqueta amb un número perquè després el puguis recollir i ells se’l queden i el pugen al bus.

Aquest va ser el nostre primer bus, semillit, amb wifi, usb, pantalla de tv… però vam anar dormint tot el camí o, si més no, intentant-ho. No vaig veure res en tot el camí, però aquest trajecte sí que puc dir que amb prou feines hi va haver sots, va ser molt tranquil. I vam arribar puntualment a les 7.15 h.

Nosaltres havíem negociat amb una agència un pack per 100 sols per persona que incloïa: recollida a la terminal de busos de Paracas, tour Illes Ballestas + impostos, trasllat a l’Oasi de Huacachina, tour a l’Oasi + impost i trasllat a la terminal d’Ica.

El preu em va semblar imbatible, ho havia vist per més del doble… A Paracas anàvem a passar una nit, que al final va ser sacrificada, a l’Atenas Backpacker Hospedaje. Des d’aquest allotjament vam rebre els preus de totes les excursions que feien a través de l’agència Descubre Paracas.

Ens van recollir a la terminal de busos i ens van portar a l’allotjament Atenes Backpacker, on ens van convidar a una beguda calenta mentre esperàvem que fos l’hora de marxar… al matí fa fresqueta.

Tour a Illes Ballestas

Hi ha 2 horaris per fer aquest tour, a les 8 i a les 11h. Nosaltres vam triar el primer. La durada és de 30′ d’anada amb vaixell, 1 hora de visita a les illes i altres 30′ de tornada amb vaixell.

Vam anar caminant fins al port, amb més gent que feia el tour des de l’allotjament. Allà ho tenen tot molt ben organitzat i t’indiquen quin vaixell és el teu. Ens va tocar El Messies, així que res no podia sortir malament!! Allò sembla el Port Aventura en hora punta, amb files i més files i organitzadors cridant, cadascun amb el seu grup.

Aquesta ens va semblar l’excursió més interessant. Per això cal arribar a la ciutat de Paracas, que és a unes 3h de Lima. S’hi arriba des de Lima, en viatge d’anada i tornada el mateix dia o seguint ruta cap al proper destí que pot ser el desert de Huacachina a Ica o directament Nazca.

Són barques tipus llanxa ràpida de capacitat d’unes 30 persones, et posen armilles salvavides i es mouen força, anàvem a 50 km/hora. La guia anava donant explicacions molt adequadament del que anàvem veient.

Es recomanava asseure’s a la part esquerra de l’embarcació i va ser tot un encert. Es veu molt millor tot, encara que en algun moment paren la llanxa. També es recomana abrigar-se molt. Nosaltres vam preguntar si ens portàvem l’impermeable i ens van dir que al torn de les 8 no cal perquè el mar està tranquil, que al de les 11h hi ha més moviment, així que sense saber-ho, no podíem haver triat millor. Van insistir que portéssim roba d’abric perquè feia fresqueta. El clima avui el teníem com ahir, ennuvolat al matí i després a mig matí es va aclarir el dia totalment. I ens van dir que sort amb aquest clima, perquè si ja surts amb sol, de seguida es gira brisa i és pitjor.

L’activitat està subjecta a condicions climatològiques, que es poden notificar fins i tot el mateix dia. Així que informar-se abans d’anar-hi per si hi ha canvi de plans. De fet, ens van dir que els propers 3 o 4 dies esperaven mal temps i no sortirien barques, així que sembla que el mal temps és força habitual.

Durant aquesta travessia navegarem bordejant el litoral de la península de Paracas. Des de l’embarcació veurem les línies tallades de l’enigmàtic geòglif del Canelobre i seguim la travessia vorejant la costa.

Durant la ruta coneixerem també alguns costums, curiositats i anècdotes de la fauna marina, com que les aus guaneres solen escollir aquest arxipèlag peruà per parir i cuidar les seves cries. També ens van parlar sobre el guano, les tones d’excrement d’aquestes aus, que l’última vegada que van netejar va ser el 2021. I vam poder veure milers de camarons, que li donaven un to vermellós a l’aigua, i que al principi vam pensar que era el reflex de les roques.

Bancs de gambetes que tenyeixen l’aigua de vermell, com si es tractés de l’ombra de les roques…

Ara és temporada baixa, així que no hi havia tants exemplars de fauna com en altres mesos, però tot i així ens va encantar. Vam veure alguns lleons marins, pingüins Humboldt i aus endèmiques que solen sobrevolar les illes, niant a les parts més elevades.

Teníem temps lliure fins a les 12h, que calia estar a l’hotel per al trasllat fins a Ica. Vam aprofitar per esmorzar i fer una volta, veient les botiguetes de souvenirs i restaurants. Hi ha pelicans al port, algun lleó marí…

El transfer fins a Ica va ser en un bus d’unes 30 places i vam trigar gairebé un parell d’hores. Les carreteres són bones i el camí es fa agradable. Ens van deixar a l’Oasi i vam haver de buscar la ubicació que ens havien enviat per deixar el nostre equipatge a l’hotel La Casa de Bamboo, a uns 300m d’allà i molt a prop de l’Oasi, amb bona pinta.

Vam fer una volta per l’Oasi, és dels llocs més turístics que hem vist al Perú, tot al voltant del llac i tampoc feia tanta calor com ens havien dit, així que vam estar molt a gust passejant. També ens havien donat el tiquet amb la taxa, ja que per pujar a la duna ens el van demanar. Hi ha barquetes per llogar, també.

Tour a l’Oasi de Huacachina

Preu taxa: 4 sols

A les 16h teníem l’excursió amb buggies pel desert. Aquesta excursió es fa a partir de les 14h, ens van dir que com més tard millor, perquè al desert fa mooooolta calor al migdia. La vam posar a aquesta hora ja que es triga una hora aprox en fer-la i després cal arribar a la terminal d’autobusos, a mitja hora, per poder arribar a temps fins i tot per sopar alguna cosa. I aquí vam tenir un incident amb l´excursió.

A les 15.45h estàvem de tornada a l’hotel per a l’excursió amb buggie. Vam anar caminant, és molt a prop. Cal pujar un tros de duna i allà dalt hi ha tots els buggies aparcats, ja els havíem vist abans. Allò és una bogeria de gent, preparada per pujar als cotxes.

Quan t’assignen un buggie, són d’unes 10 places i no surten fins que s’omple, et poses en marxa a tota velocitat entre les dunes, en una processó de buggies, un darrere l’altre.

A més de poder apreciar el paisatge del desert, amb les pronunciades pujades i baixades, s’arriba a un lloc pla on es pot practicar sandboarding. Per descomptat, ens vam animar a fer-ho… ens van ensenyar que cal estirar-se de panxa i et tires de cap i, si cal, es frena amb els peus. La veritat és que no s’aixeca sorra ni res, ni a la cara, ni als ulls… Anàvem amb màniga llarga, per si de cas, però no va ser necessari, no feia gens de vent.

Va ser molt divertit. A mi m’impacta molt les baixades tan en vertical. Ens van deixar llençar-nos fins a baix del tot de la duna, cosa que no vam fer perquè vaig pensar que calia pujar caminant de tornada… i mitja pujada era més que suficient. Però ens passaven a recollir amb el cotxe a baix del tot, llàstima no haver-ho sabut abans. L’excursió va estar molt bé.

Aquest va ser el nostre incident amb el buggie, que entrecomillo per si t’ho vols saltar.

«Vam insistir que havíem de marxar a les 16h per tenir temps d’arribar a la terminal d’autobusos. Érem els únics que havíem d’agafar el bus, la resta es quedaven a dormir i vam anar caminant des de l’hotel un grup de 30 persones. Tots van ser repartits als buggies menys nosaltres. El que s’encarregava de nosaltres allà dalt insistia que es trigava una estona a arribar a la duna, igual que havíem trigat nosaltres, i que estava venint gent.
Però eren les 16.30h i allà només en quedàvem 4 del grup de 30. Tenia pinta que ens afegiríen al grup de les 17h. Vaig escriure a l’agència per Whatsapp, ja que així ens havíem estat comunicant, i en menys de 5′ ja estàvem anant-nos dins d’un altre buggie on només faltaven 2 persones, que vam ser nosaltres. I a més ens van asseure al davant!! Després, a la tornada, com els havia dit que no tindríem temps ni de sopar res abans d’agafar el bus, ens van obsequiar amb un parell d’ampolles d’aigua fresca i galetes salades.
Sort que vaig escriure perquè agilitzessin la nostra excursió, perquè hi havia moltíssim trànsit sortint de l’oasi. El nostre xofer no parava d’agafar rutes alternatives amb poc èxit, per a un trajecte de suposadament 30′, i vam arribar 20′ abans de la sortida del bus».

El bus a Nazca era també amb Cruz del Sur i l’horari era de 19 a 22h, però va arribar gairebé amb una hora de retard. Com que després de tant córrer, al final ens sobrava temps, just al costat hi havia un carro de pastissos i vaig anar a comprar-ne un parell. Aquí vaig tenir el meu segon incident del dia.

Vaig comprar 2 pastissos que valien 3 sols cadascun. Li vaig pagar amb un bitllet de 50 sols. Eren 3 persones a la paradeta, una noia, un noi i un senyor més gran que va començar a mirar-se bé el bitllet que era molt nou. Va revisar la banda magnètica, el va doblegar, el va arrugar, el va estirar fort i se li va trencar en dos.

Entre tots tres coincidien que era fals. Aleshores vaig recordar el tema del tampó que m’havien dit a la casa de canvi, que en el mateix moment no vaig entendre, i és que tots els seus bitllets porten el tampó de «Rei», en petitó, per garantir que no és fals. Però els que em van donar eren de 100 sols, i aquest era de 50, així que no venia d’allà sinó d’alguna compra que ja havia fet.

Primer vaig pensar, quina mala sort. Però donant-li voltes al cap… penso, estem tontos?? Els hi dic que si creien que era fals, que m’ho haurien d’haver dit, me’l tornen, jo els en dono un altre i ja faré jo el que consideri amb el «suposat» bitllet fals. Que 50 sols són com 13€ i potser per a ells no són diners, però per a mi sí que ho són i és clar, ara la que s’ha quedat sense els 13€ he estat jo.

Em diuen que vagi al banc i que si no és fals, que ells me’l reemplacen per un altre bitllet. A les 19h com aniré al banc, si estic esperant que me’n vaig amb l’autobús ja mateix… Però em diuen que just al carrer del davant hi ha un banc, i obren a la tarda, això ja ho havíem vist, així que cap al banc que vaig.

Li explico a la senyora de la finestreta el què m’acaba de passar i em diuen que de fals res. Pregunta a les 2 companyes i totes coincideixen que el bitllet era bo. Li demano que em faci un paper amb la capçalera del banc conforme el bitllet és vàlid per portar-lo al quiosquet, però em diu que més fàcil, que es queden el trencat i me’n tornen un de nou. Ole jo!!

Així que vaig tornar a buscar els meus pastissos i per dir-los que el meu bitllet no era fals i que, una altra vegada, el tornin al destinatari abans de trencar-lo amb tanta facilitat.

El meu marit estava dels nervis esperant-me a la terminal de bus, perquè vaig anar a comprar a la cantonada, i vaig trigar una bona estona amb les gestions…

Quan va arribar el bus, hi havia una bona cua per al pesatge d’equipatge. Vam arribar a Nazca prop de les 23h. El viatge va ser tranquil, però en ser de nit, no vam veure res, vam anar tot el camí adormits.

Dir que Paracas ens va agradar, com a poblet pesquer per haver estat més tranquil·lament; i també l’Oasi de Huacachina, tot i ser super turístic, per haver sopat allà de relax. Si es té més temps, qualsevol dels 2 llocs hauria estat bé per afegir una nit més al viatge.

Aquest és el nostre allotjament a Nazca, l’Hostal Boulevard, molt a prop de l’estació d’autobusos. Vam estar molt bé i en una zona molt tranquil·la, molt bona relació qualitat preu i net. Ens van oferir dutxar-nos l’endemà abans d’agafar el bus, si ens calia. Evidentment, també ens van guardar l’equipatge.

Ens van oferir recollida gratis però com que està tan a prop, la vam rebutjar per poder tenir contacte amb els taxistes del lloc a la nostra arribada, ja que demà farem Nazca per terra.

Curiosament vam sortir de la terminal, i això que anàvem tard, i hi ha un senyor amb un cartellet amb el meu nom 🙄. Si no he demanat que em reculli ningú!! Una crack Elisabeth, la senyora de l’allotjament. Com li havia preguntat pels preus de les excursions, amb guia i amb taxi, doncs es va anticipar i em va enviar el taxi a buscar-me perquè així no tingués l’opció de negociar amb ningú.

I va fer bé, perquè es va emportar la venda. Arribàvem cansats i avui ja no anàvem a negociar res. Prèviament havíem calculat el que ens podria sortir un taxista, així que a l’arribada a l’hotel, veient com eren d’espavilats, vam abordar el tema. Ens va sortir més o menys el que teníem pensat, així que vam tancar el tracte, per no haver d’estar perdent temps a buscar algú més barat, que tampoc no sabíem si ens portaria als llocs correctament. Jo havia calculat 300 sols i me’n van demanar 340, així que ens va semblar bé. Crec que es podia haver aconseguit més barat, però ells estava clar que coneixien els llocs i vam prioritzar el temps als diners.

No vam trobar botigues obertes, eren prop de les 12 de la nit, així que ens vam menjar a l’habitació les galetes que ens havien regalat i el nostre embotit.

Dia 4: Nazca i Palpa