Visites a Lima (dia 2: 1-8-2023, dimarts)
Doncs el jet lag afectant més del previst. Jo estic desperta des de les 00, o sigui les 7 am a Barcelona, i és que el meu rellotge biològic no falla. En canvi Fco dormint a plaer…
Després de voltes i voltes i més voltes sense poder dormir, abans de les 6am ja veig des de la meva finestra gent fent footing a Miraflores, així que he decidit anar-me’n a caminar, però Fco es desperta i avancem una hora i mitja l’horari de les visites pel barri de Miraflores.
Que veure al Barri de Miraflores
Miraflores és un altre dels barris a veure a Lima de forma obligada. Se sol tenir l’allotjament aquí, ja que el Centre de Lima no té bona fama quan es fa fosc i Miraflores està considerat com el lloc més segur on allotjar-se.
Parc de l’Amor i Malecón de Miraflores
És a la part baixa del Barri de Miraflores. És el Parc Alberto Andrade Carmona o Parc de l’Amor, que és com tothom el coneix. Va ser inaugurat el 1993.
Aquí trobem una preciosa bancada de pedra construïda amb la tècnica gaudiniana del trencadís, molt a l’estil del Parc Gaudí de Barcelona, que inclou frases referents a l’amor. Al centre d’aquest bonic parc s’alça una escultura coneguda com El Petó.
Des del Parc de l’Amor s’accedeix al Malecón de Miraflores, amb excel·lents vistes als penya-segats sobre els quals està edificada la ciutat de Lima, que queda situada sobre un altiplà, a unes desenes de metres sobre el nivell del mar.
A tota aquesta zona se succeeixen els parcs, com el conegut com a Parc Xinès, amb un templet al seu centre que homenatja la immigració d’aquesta nacionalitat arribada fa més de 100 anys a Lima i que segueixen formant una part important de la societat de Lima. També aquí trobem el Far de Miraflores.
L’allotjament no podia estar millor ubicat. A 200m caminant ja vam arribar al Malecón, al Pont, al Parc de l’Amor, al far i, una mica més lluny, el Parc Xinès. Fins aquí arribaríem durant el nostre passeig matutí.
Al mar hi ha multitud de surfistes. El clima d’aquesta zona és curiós, sembla que sol llevar-se el dia ennovolat, però a mig dia s’obre de cop i apreta la calor. Així ens va passar també els dies successius i sembla que forma part de la climatologia del lloc.
Parc Kennedy
L’epicentre de Miraflores és el Parc Kennedy, on l’estrella són les moltes desenes de gats que hi habiten, acostumats al contacte amb els visitants.
Cap a la costa et trobaràs amb el dic de Miraflores, ideal per fer una passejada per veure el capvespre. En aquesta plaça hi ha l’edifici de la Municipalitat de Miraflores i l’església de la Miraculosa.
És com qualsevol barri residencial d’occident, ple de botigues i restaurants.
Per avui havíem de canviar diners a partir de les 8h del matí que obren una casa de canvi a prop de la Plaça Kennedy, es diu Rey’s 2. Tenia bons comentaris així que vam decidir anar-hi directament. El canvi va ser 4 sols per euro, a l’aeroport ens oferien 3,57. Després, al centre de Lima el vaig veure a 4,1, el màxim que vaig veure en tot el viatge, però a 4 va estar bé, no a tot arreu el tenien a aquest import. Em va ensenyar que els bitllets anaven marcats amb el seu segell, i més endavant vaig entendre per què, en un incident que vaig tenir.
I a partir de les 9h calia comprar la SIM telefònica a Entel també a prop de la plaça. Ens ha costat 20 sols per 6 Gb durant 30 dies. Es pot fer recàrregues, però a nosaltres no ens va caler. També vam comprar caramels per al mal d’alçada, però no ens van fer falta. Ens sobrava una estoneta així que vam aprofitar per a esmorzar.
Free Tour
Vam triar un Free Tour que ens portava des de Miraflores fins al centre històric amb el metropolità, així també ens estalviàvem el taxi.
Durava 2,5h i el punt de trobada era el KFC de la Plaça Kennedy a les 10.15 h. Des d’allà s’arribava fins a l’estació del metropolità de Ricardo Palma i es baixava a l’estació de Colmena, després de pagar 3,5 sols que val el bitllet. Anar al centre amb taxi són 70 sols.
Però, com he comentat abans, no hi havia ningú, així que vam anar-hi sols, en el Metropolità. El Metropolità és un bus gran que circula per l’avinguda principal, una mena d’autovia. Calia baixar unes escales fins a una andana com si anessis al metro, però està al descobert.
Segons ens va explicar una treballadora dels torns d’accés, cal comprar una targeta de transport. Com que nosaltres no anàvem a comprar-la, llavors la solució és donar-li els 3,5 sols per persona a algú que anés a comprar targeta i que ens piqués el viatge perquè poguéssim entrar pel torn. Ella ens va ajudar amb això i la senyora que ens va marcar el bitllet ens va indicar el camí, perquè abans el trajecte era directe fins a Colmena però ara no. Així que cal agafar la línia C a Ricardo Palma fins a l’Estadi Nacional i allà no cal tornar a pagar, només baixar i uns metres més endavant anar cap a Colmena, una parada més, a la línia A.
Durant el camí del metropolità ens van dir que tinguéssim molt de compte amb els telèfons, la càmera… i quan vam arribar a la plaça San Martin es veia gent que estaven pendent de tot… però no vam tenir cap problema de res. Com sempre, amb precaució.
Aleshores vam arribar a la Plaça Democràcia, que està al costat de la Plaça San Martín, ja al casc antic. Vam arribar allà cap a les 11.15h i just hi havia un Free Tour que començava, així que ens hi vam afegir.
La Plaça San Martín és una altra de les places més importants a veure a Lima. Va ser inaugurada el 1921 en honor al Libertador José de San Martín, l’estàtua del qual domina el centre de la plaça. Aquí tenen lloc esdeveniments i protestes. Entre els edificis més destacats de la Plaça San Martín destaca el Teatre Colón i l’històric Hotel Bolívar.
Així que hem seguit el tour Jironejant, hem vist els balcons colonials del nucli antic, l’església de la Mercè, l’Oficina de Correus i Telègrafs, la Casa de la Literatura Peruana, el Bar Cordano. La Plaça d’Armes estava acordonada per les manifestacions d’aquests dies. Sembla que quan hi ha aldarulls, impedeixen l’accés al centre de la mateixa, ja que per llei està prohibit manifestar-se aquí. I si els disturbis són encara més grans, fins i tot tanquen els carrers adjacents per impedir totalment l’accés a la plaça.
Vam poder veure el canvi d’armes que hi ha a les 12h al Palau del Govern, encara que de lluny, ja que el Congrés estava acordonat. Va estar molt bé perquè és una orquestra que toca cançons conegudes, acompanyades de la desfilada dels soldats i dura una estoneta.
I vam anar a l’antiga estació i vam arribar fins al Conjunt Monumental de San Francisco. Vam acabar el Free Tour amb una degustació de Pisco Sour, la beguda típica del Perú, molt a prop d’aquí. La veritat és que ens va agradar molt el Pisco Sour tot i que no m’ho esperava, pels ingredients que portava: aiguardent de raïm (el pisco), xarop de goma, suc de llimona, clara d’ou i amarg d’angostura. I el vam seguir consumint els dies posteriors.
Lima
Va ser fundada pel conqueridor espanyol Francisco Pizarro el 1535 com la «Ciutat dels Reis». Va ser la capital del Virregnat del Perú durant el règim espanyol i després de la independència va passar a ser la capital de la República del Perú.
Lima és la capital del Perú, així com la seva ciutat més gran i poblada, amb uns 10 milions d’habitants. Lima va ser la joia més preada de les colònies d’Espanya i durant tres-cents anys la ciutat més rica d’Amèrica. El centre històric és Patrimoni de la UNESCO.
Al Centre Històric les edificacions que envolten la Plaça d’Armes sembla que estan detingudes al temps, ja que encara es conserven molts dels balcons colonials. Es pot visitar la Catedral de Lima, ubicada a poca distància a peu de la Plaça d’Armes, i diferents esglésies i monestirs.
Plaça d’Armes o Plaça Major de Lima
Aquesta plaça ja era la principal del poblat prehispànic. A més, va ser en aquest lloc on Francisco Pizarro va proclamar la república. És una preciosa plaça més o menys quadrada, on s’ubicaven els principals edificis de la nova ciutat, incloent la Catedral i el Palau del Virrei, ambdós alçats sobre els fonaments d’edificis prehispànics. També hi ha el Palau Arquebisbal (actualment és un museu), d’estil neocolonial; Palau Municipal de Lima, que és la seu de la Municipalitat de Lima; i el Palau del Govern, neobarroc, és la seu del poder executiu i residència oficial del president del Perú. Una mica abans de les 12 hi ha canvi de guàrdia.
La Catedral és l’edifici religiós més important a veure a Lima i, en realitat, l’única construcció de l’època colonial de la Plaça d’Armes que ha arribat als nostres dies. No hi vam entrar perquè és un museu.
Va ser fundada el 1535, encara que víctima de molts terratrèmols, ha estat restaurada en nombroses ocasions. La seva façana és renaixentista i inclou sengles campanars a banda i banda, ja neoclàssics. Destaca la Cripta de Pizarro, on està enterrat el conqueridor del Perú.
Conjunt Monumental de San Francisco
És un altre dels llocs a veure a Lima de forma obligada. Està format per la basílica, el convent, els santuaris i les catacumbes. A l’església es pot accedir gratuïtament, però val la pena pagar l’entrada per visitar la resta. A les catacumbes es guarden ossades de fins a 25.000 persones mortes entre l’època de la colònia i el 1810.
Horari: cada dia de 9 a 20.45h
Preu: 20 sols
Els tours són en espanyol i anglès, duren 45′ aprox i l’ingrés és per ordre d’arribada. Tot recorregut es fa amb un guia. Nosaltres ho vam veure quan vam acabar el Free Tour, cap a les 13.30h. Un guia se’ns va oferir a la porta, però no cal perquè entres a la visita sí o sí amb guia. De seguida es va fer un grup per entrar-hi, crec que feien falta unes 50 persones, així que no vam esperar gairebé res. Tal com havíem llegit, aquesta visita és molt interessant i es fa molt amena. No es poden fer fotos, però ens vam picar amb uns veneçolans que vam conèixer allà 😇, a veure qui en feia més. Tant l’ossera com la biblioteca ens van agradar molt, també els quadres enormes, estàtues, etc. Va valdre molt la pena!!
Quan vam acabar eren com les 15h. La nostra següent destinació era la Casa de la Inquisició, de camí al barri Xinès, però vaig preguntar i estava tancat. Ja havia llegit que amb el Covid han tancat llocs turístics que ja no han tornat a obrir. Així que vam decidir anar a dinar al Barri Xinès.
Barri Xinès
Això és una bogeria. Una infinitat de gent passejant, venent, comprant de tot, cridant, amb un tràfec immens i un tràfec sense igual, carrerons estrets, plens de gent, amb carros plens de qualsevol producte, et llegeixen la bonaventura, sanadors de tota mena, restaurants un al costat de l’altre, etc. etc. El contrast era brutal amb la tranquil·litat i el poc moviment que havíem vist fins ara.
És un dels llocs més curiosos a veure a Lima, a 10′ a peu de la Plaça d’Armes. Una porta xinesa típica ens dóna la benvinguda. L’origen de la immigració xinesa al Perú el trobem al segle XIX. Van venir a treballar a la via ferroviària coneguda com a Ferrocarril Central del Perú. El 1876, per exemple, ja es comptabilitzaven uns 50.000 xinesos vivint al Perú, la majoria cantonesos.
Vam menjar a una xifa el típic arròs xaufa servit en unes racions immenses. Ens va costar 39 sols.
Just aquí al costat hi ha el Mercat Central, però ja estàvem cansadíssims tenint en compte a l’hora que ens havíem llevat i vam decidir donar per acabat el dia. Calia desfer el camí tornant en transport públic i caminant fins a l’hotel, així que encara ens quedava una estoneta. Vam arribar a l’allotjament com a les 18h… i a més amb el sopar preparat.
Ens han quedat coses pendents avui:
- Piràmide de Huaca Pucllana: no tinc clar si es pot visitar, però ens hauria agradat arribar fins a la porta, per veure-ho per fora. És un conjunt de ruïnes en plena zona residencial de Miraflores, que hauria construït la cultura Lima entre els anys 200 i 700 dC. Sembla que està il·luminat de nit.
- A Miraflores tampoc no vam tenir temps de baixar a la platja i fer l’altre tram del malecón en direcció a Barranc.
- Barri de Barranc: Seguint pel malecón de Miraflores, en sentit contrari al parc de l’Amor, s’arriba a Barranc, el districte bohemi de la ciutat, que reuneix centenars d’artistes i dissenyadors. De dia hi ha una intensa activitat amb performances de carrer. A la tarda, quan s’ha anat el sol, hi ha una gran varietat de restaurants i bars. Aquí trobem el famós Pont dels Sospirs, el lloc més popular del barri i on els enamorats vénen a fotografiar-se sense respirar, perquè es compleixi el seu desig.
Hem demanat un taxi amb Cabify per anar demà a les 3:00 a la terminal d’autobusos de Javier Prado. Ens van dir que a aquesta hora era millor agafar el taxi amb alguna aplicació i aquesta és la que ja tenia instal·lada al meu telèfon.
Deixa un comentari