Casa del Drina, Telefèric Gold Gondola, Tren Sargan Eight, Drvengrad i Meandres (Dia 3: 27 de desembre de 2023, dimecres)
Casa del Drina
La primera visita era la casa del Drina, una casa aïllada feta de troncs sobre una pedra al riu. És un dels llocs més fotogènics de la regió. A un parell de km hi ha el poblet Bajina Bašta Бајина Башта, on teníem l’allotjament.
Aprofitant que clareja aviat, hem anat a veure-la a primera hora del matí, a les 7.30h.
El 1968, bona collita la d’aquell any, diversos amics amants del riu van aixecar aquesta casa sobre una gran roca enmig del Drina. Van construir una modesta casa de fusta on molts alumnes passaven gran part de les vacances escolars d’estiu. Des de llavors fins avui, generacions de joves van iniciar les seves primeres braçades en natació i caiac aquí.
Desafortunadament, la impredictible i indomable Drina, amb la seva naturalesa salvatge, pot sorprendre de manera molt desagradable: grans nivells d’aigua van inundar, van enderrocar i arrasar repetidament la casa, però sempre n’han reparat i construït una de nova. El desembre del 1999, Drina, va arrasar la casa per cinquena vegada i la seva restauració va esperar fins al 2005.
Va ser renovada per sisena vegada quan es van posar dues bigues de formigó estables a la paret com a base sòlida per a la instal·lació de l’edifici de fusta. Però a la gran inundació del desembre del 2010, el poderós Drina va tornar a aixecar la casa de la roca. Des del 2011, la casa torna a guarnir el riu Drina.
La veritat és que és xulíssima, no et canses d’observar-la. Després hem fet un cafè al restaurant que hi ha just al costat, ens ha costat 300 RSD. Com a curiositat, es pot fumar als bars i restaurants de Sèrbia. En alguns hi ha zona de fumador i no fumador, a l’interior, però no hi ha cap separació entre totes dues.
El destí següent és el telefèric de Zlatibor, a una hora de cotxe, que obrien a les 9h, així que calia arribar a primera hora, perquè ens donés temps d’agafar després el tren. Té un horari molt curt a l’hivern, però alguns dies obren a les 9, com avui, així que hem tingut sort!!
Telefèric Gold Gondola, a Zlatibor
Preu: 1500 i/v. Valia 1200 i just acabaven de pujar el preu
Horari: a l’hivern de 10 a 15h. Assegurar-se a la pàgina página web oficial
Des del gener del 2021, el telecabina de Zlatibor, de 9 km de longitud, està operatiu durant tot l’any. La ruta connecta el centre de Zlatibor amb el pic més alt i passa sobre el llac Ribnicko, on hi ha l’estació Central. El recorregut dura uns 30 minuts i té un desnivell de 530 m.
El Gold Gondola és el telefèric panoràmic més llarg del món. El rècord anterior l’ostentava el telefèric Tianmen Shan (7,4 km) al Parc Nacional Zhangjiajie, a la Xina, on es va rodar la pel·lícula Avatar. Si tot va bé, també hi pujarem d’aquí a uns mesos.
Actualment s’està construint a l’estació de Gold Gondola el parc d’aventures més gran dels Balcans, un parc tipus tirolesa, ponts i xarxes penjants, etc. La Ciutat Daurada és una escala a un parell de quilòmetres del centre de la ciutat i serà centre de turisme de salut, lleure i esport. A 7 km més, hi ha el centre de muntanya.
Aquí vam tornar a tenir problemes amb el pàrquing, mateix mètode SMS. Però l’escombriaire, amb qui ens vam entendre gràcies al traductor de veu de Google, va trucar al del pàrquing, que el pobre va venir corrent pujada amunt i ell ens ho va pagar i nosaltres li vam donar els diners en dinars.
Un passeig molt agradable el del telefèric, que passa sobre un llac… tot i que no hi havia gairebé neu. Hem fet un grapat de fotos al cim i de nou cap avall. Les vagonetes són de 10 persones i anaven la majoria buides… Nosaltres érem quatre a l’anada i només nosaltres dos a la tornada. Té 80 vagonetes així que es poden moure alhora 800 persones.
A dalt hi ha un parell de bars i a mig camí una parada intermèdia, on pots baixar. Aquí és on estan fent el centre lúdic i hi ha zones de senderisme, quads, potser es pot arribar al llac… Als voltants hi ha carreteres, rotondes, hotels etc. en construcció. Les pistes no estaven nevades… encara.
Quan sortíem cap a les 10.30h ja hi havia cues per pujar. Hi havia grups d’escolars fent cua per entrar-hi, i el petit aparcament a rebentar de cotxes, així que ens ha anat molt bé la visita.
La nostra següent destinació era el tren Sargan Eight, per al que teníem entrades reservades. A l’hivern només hi ha un torn, a les 11.45 i calia arribar 15′ abans per recuperar les nostres entrades.
Teníem una altra hora de camí i hem arribat just a temps, ens ha sortit tot quadrat. Hi ha un aparcament gratuït al costat de l’estació. Només arribar ja veiem una gran cua de gent esperant per pujar al tren. No hi ha seients reservats així que quan hem pujat ja només quedaven seients solts. Com ja ens vam imaginar en baixar de Zlatibor, el tren anava de gom a gom.
Tren Sargan Eight, a Mokra Gora
Bitllet per al tren panoràmic Šargan Eight = 800 rsd per persona. A l’estiu el preu és de 1200 perquè el trajecte és més llarg
En temporada alta, entre l’1 d’abril i el 31 d’octubre, hi ha dues sortides al dia, a les 10.30h i a les 13.30h.
El Šargan Eight és un tren històric de via estreta (760 mm), una línia ferroviària que es va construir el 1925 i una veritable obra d’enginyeria: el recorregut és en forma de vuit per salvar el desnivell de 300 metres. El 1974 el govern de Iugoslàvia va tancar el tren per ser una càrrega econòmica. No va ser fins als anys 90 quan es va recuperar amb fins turístics.
La línia entre les estacions de Mokra Gora i Šargan Vitasi té una longitud de 15,5 km, amb 22 túnels (el més llarg té 1666 metres) i 5 ponts al llarg del camí. El temps de viatge dura uns 40 minuts i el desnivell entre l’estació inicial i final és de 300 metres. El nom Sargan Eight prové del perfil de la línia que es recargola i gira, creant formes similars al número vuit.
El tren Sargan Eight és el tipus de tren antic, amb bancs de fusta i un interior retro que contribueix a l’atmosfera nostàlgica del viatge. Es tracta de 4 vagons i no hi ha reserva de seients, així que es pot triar el lloc que es vulgui.
Un cop a Šargan Vitasi, hi ha una parada d’uns 15 minuts. No sabíem perquè ens havia costat més barat, i és perquè el trajecte que vam fer és més curt. Només vam arribar fins a Jatare, on ens van deixar 20′ i a la tornada vam fer dues parades intermèdies per veure miradors.
Des del tren es veuen bones vistes de les muntanyes Zlatibor; les finestres s’obren completament, cosa que ajuda a l’hora de fer fotografies. Per una mica d’emoció extra, es pot anar a l’últim vagó del tren i aturar-se a l’andana exterior al final. La locomotora a vapor només la fan servir en ocasions molt especials, sinó fan servir una altra.
Ens ha agradat molt el passeig amb tren… és molt autèntic i la ruta que fa, també. Ha durat menys del que tenia previst, cosa que ens ha anat genial per al nostre planning tan atapeït.
Hem sortit a les 11.50h i les 13.15h ja estàvem de tornada. Han fet baixar a tothom ràpidament i en 5′ ja havien “guardat” el tren.
Doncs acabem de guanyar una hora de llum!! Just al costat del tren, que és a Mokra Gora, a uns 3km hi ha la ciutat de pel·lícula de Drvengrad.
Drvengrad, poble de pel·lícula
Preu: 250 rsd per persona. Aquesta és la Web oficial.
Horari: A partir de les 9h
El famós director Emir Kusturica (dues vegades guanyador de la Palma d’Or a Cannes) va decidir construir aquest poble durant el rodatge de la pel·lícula “La vida és un miracle”. Va preferir traslladar xalets de fusta en ruïnes dels vessants de la muntanya, restaurar-los, equipar-los amb instal·lacions luxoses i formar un nou assentament. També al mercat local la gent ven els seus productes fets a mà.
La ciutat té una plaça central amb l’encantadora Església de Sant Sava, una biblioteca, una galeria d’art, un mercat, una guarderia i fins i tot una presó.
La fita principal de la ciutat és l’Església de Sant Sava, construïda a la manera de les esglésies de fusta russes. Els carrers del poble porten el nom de personatges famosos de la cultura i la ciència com el guanyador del premi Nobel Ivo Andric, el Che Guevara, el Diego Maradona, el Federico Fellini, el tennista Djokovic i el científic Nikola Tesla.
Com tot el que hem trobat… també estava a mig gas, és a dir, moltes botigues tancades i restaurant… doncs només n’hem vist un aquí dins. També hi havia alguna botiga de souvenirs i aquí hem comprat ampolles de licor per 3€. Segurament ens hauria agradat més el Museu a l’aire Lliure de Sirogojno, però era massa lluny i no ens donava temps, així que era o aquest o cap. Aquesta és la web oficial.
Ha estat una visita ràpida, una hora aprox. La veritat és que les visites són totes molt ràpides, rotllo una horeta o menys. I després, quan hem acabat d’aquí, que eren les 14h, doncs hem intentat anar als meandres, que teníem a una altra hora, a veure si arribàvem abans que es fes fosc… I al final sí que ens ha donat temps, justet, justet. Un parell de gossos que hi havia ens han guiat fins al mirador…
Meandres
Aquest mirador està sortint de l’aparcament del restaurant Eco ethno village Vranesa, que podeu trobar a Google, per un camí de terra d’uns 15-20′ caminant. Sembla que pots fer una horeta caminant, perquè hi ha diferents miradors, però les nostres expectatives es conformaven en arribar al primer.
Hem arribat cap a les 15.30h, i pel camí ens hem creuat amb diverses persones que tornaven. El caminet està molt bé, entremig del bosc amb alguns indicadors de fusta que assenyalen el Viewpoint (en serbi)… però ha resultat que tot estava enfangat i amb restes de neu. Les nostres botes han quedat amb la sola tota enfangada, però no ha estat més problema. Les hem netejat en arribar a l’allotjament i de nou perfectes.
En arribar hi havia un parell de gossos que ens han anat guiant tot el camí, i ens anaven esperant… i al final, semblava que el camí seguia per una altra banda, però no, els gossos sabien per on anar, així que rectifiquem i els seguim fins al final!! Que llestos… Jo portava la ruta marcada a MapsMe i era per on ells ens portaven.
Pel que fa a les visites als meandres, hi ha diversos rius on es poden fer. Aquesta no és la que més m’agradava, però les altres queden més lluny i no ens donava temps, així que molt satisfets perquè em venia molt de gust veure’ls. I amb això ja hem acabat avui.
Cap a les 18h hem arribat a l’allotjament i això que teníem un parell d’hores de cotxe. Aquesta zona de carreteres estava bé, però amb corbes, zones d’hombre, neu als laterals… De fet, més neu que a l’estació d’esquí on hem estat aquest matí, així que ens ho prenem amb calma. Però com que el cotxe porta pneumàtics de neu, doncs no hi ha problema. La majoria de les carreteres secundàries són força amples, malgrat les corbes, gairebé sense forats i hi ha poc trànsit, cosa que facilita la conducció.
L’allotjament va estar molt bé, apartament complet, en un segon pis, amb espai per aparcar el cotxe, tot molt nou i net. Aquest és el link de l’allotjament.
Hem anat a sopar a un lloc que ens van recomanar aquí i vam sopar molt bé. La carta només estava en serbi, així que ni la vaig mirar. Ens van oferir carn… Jo volia sopa així que vam demanar sopa de vedella, que també portava verdures. I una carn típica de porc amb salsa i puré i també hamburguesa. Tot estava molt bó, però el millor va ser el pa. El millor que m’he menjat a la meva vida, acabat de fer, calent i amb espècies, era una espècie de pa d’all casolà. Ens va sobrar un munt que ens vam endur per esmorzar. El sopar ha costat 2600 RSD, uns 22€ tot.
Visita típica als Meandres
La típica visita als meandres, que es fa a l’estiu, és una barreja de passeig amb vaixell i senderisme. Les agències també la fan des de Belgrad, però són un munt d’hores de cotxe, així que millor fer-la dormint per la zona.
A les 11 a.m. començarà la visita al Canó d’Uvac. La durada del tour amb vaixell són 5 hores.
Primer es navega pels meandres durant uns 12km. El sistema de coves d’Uvac és el sistema de coves més gran de tota Sèrbia i consta de dues coves: Usacka (6 km de llargada) i Ledena o cova de gel (2,5 km). L’accés a la Cova de Gel només és possible amb vaixell.
Després comença la part del recorregut a peu (30-45 minuts, 1,1 km en un sentit) per arribar a la plataforma d’observació que ofereix una vista impressionant dels meandres d’Uvac. Aquest mirador es diu Veliki Vrh.
Es torna al punt de partida amb vaixell.
Bitllet de creuer per Uvac: 2500 RSD
A Drvengrad vam comprar uns licors casolans, que ens va acompanyar durant el nostre viatge.
Deixa un comentari