Llac Palic, Subòtica i Novi Sad (Dia 2: 26 de desembre de 2023, dimarts)

El dia d’avui és llarg, hi ha molts quilòmetres així que hem matinat. Suposo que, amb els nervis del viatge, ens va costar moltíssim dormir-nos, per la qual cosa haurem descansat només 2 o 3 hores. Ens llevem a les 7 del matí, per arribar al llac Palic a les 9 h, tenim un parell d’hores de trajecte per autopista.

Comencem ruta cap al Nord de Sèrbia, la regió de Vojvodina. Com havíem llegit, aquesta zona és el cor agrícola de Sèrbia i la regió subministra gran part del blat i blat de moro del país. Sembla que aquí tenen una dita, que diu que si deixes caure un botó a terra, la primavera que ve recolliràs un abric. I és que tot el camí són molts quilòmetres de terra de conreu.

No m’havia informat del funcionament de les autopistes… si hi havia vinyetes o no. Tampoc me’n vaig recordar de preguntar a Enterprise. Així que al primer peatge ens vam encallar. No hi ha vinyeta i cal anar agafant els tiquets a les taquilles que així s’indica i fer el pagament al final, igual que fem aquí. Accepten targetes de crèdit, així que vam pagar amb VISA cada cop. Els peatges són barats. El més car de tots crec que va costar uns 700 dinars. Altres van costar 1 euro.

La carretera és molt bona. Estan fent moltes obres a Sèrbia. Aleshores, a la tornada de Pàlic, o, més ben dit, de Subòtica, ens hem trobat que el GPS ens marcava una ruta i vam anar a parar a una carretera important tallada, o sigui, hi havia la màquina treballant.

Aleshores, vam buscar una via alternativa perquè, ens estava reubicant, però sempre hauríem anat pel mateix lloc. Tampoc ens hem embolicat gaire, hem tingut sort. A banda que estava tot tallat, ens hem apanyat bé amb el GPS avui.

Llac Palic

El llac té una mica més de cinc quilòmetres de llarg i és el llac natural més gran de Sèrbia, amb una profunditat màxima de 3,5 metres. El 1840, quan es va descobrir que l’aigua i el fang del llac tenien qualitats curatives, es va construir un parc on s’entra per una porta tallada, anomenada Torre d’Aigua. L’estaven reformant, estava plena de bastides.

El llac Palic és molt xulo, però té tota la pinta de ser una zona súper turística. Hi ha molts xiringuitos, s’hi veuen molts cartells d’habitacions i de pensions i restaurants.

Hem arribat a les 9 del matí, ens feia molt bon dia, amb una magnífica temperatura. Hi havia una parella passejant amb un nen i nosaltres. Hi ha un parc, hi havia una pista de patinatge sobre gel per als nens, un restaurant dins del llac… molt curiós. Aquest restaurant està clavat amb pals de fusta, en una mena de tarima, com un embarcador. Sota el restaurant treien el cap els peixos. Ha sortit el propietari amb unes xarxes metàl·liques, les ha ficat a l’aigua i ha tret un bon grapat de peixos. Ha estat molt curiós. Hagués estat bé poder menjar aquí.

En realitat, a Palic només teníem una passejada pel llac. Li hem capgirat el parc i ja està. Hi ha hotels, restaurants… però tot estava tancat. De fet, no sé ni si a l’estiu ha d’estar obert, perquè tot es veia molt abandonat. És una zona de balneari, però tot estava molt buit.

Sèrbia, en general, hi ha molts edificis, tipus palauets, tots molt grans, amb motllures per tot arreu i escultures a les façanes, tot molt majestuós, venint de l’imperi austrohongarès. El que passa és que n’hi ha alguns que són impressionants, però n’hi ha molts que estan decadents, perquè és clar que això necessita manteniment, i alguns estan descontxats, i no tenen ni pintura ni res. Però són molts els edificis majestuosos.

Vam fer una passejada pel parc, ple d’arbres molt frondosos. El Gran Parc és també un important hàbitat per als animals del bosc, a més de per a nombroses espècies d’ocells que nien a les illes del llac. Hi havia moltes gàbies…

A només 8 quilòmetres del llac hi ha Subotica, la nostra següent destinació.

Subòtica

A 10′ hi ha Subòtica, que és una ciutat que té edificis d’arquitectura Art Nouveau, com ara la mansió de Ferenz Raichl, la Caixa d’Estalvis, el Teatre Nacional, l’Ajuntament, la sinagoga, etc.

M’he equivocat en arribar, que també acostumo a marcar-me les zones d’aparcament, i hem entrat per on no tenia pensat, així que he anat una mica desorientada tota la visita.

Per als aparcaments, es paga amb SMS… Com que encara no teníem SIM del país, un noi ha estat tan amable de pagar-nos un parell d’hores, que valien menys d’1€. No ens va acceptar que li paguéssim ni que li donéssim propina.

Hem aparcat a tocar de l’Ajuntament. Hi havia els mercats nadalencs i també una rampa de gel. Després de recórrer la ciutat vam preguntar per la visita interior de l’Ajuntament però durava una hora, ens quedava poc temps d’aparcament i la vam descartar. Si no, tampoc no ens hauria donat temps de veure res més. 

Hem comprat la SIM a Yettel, al costat de la plaça principal i m’ha costat, per 5 gigues, 400 dinars. I també havíem de canviar diners, que també ho hem fet al costat de la plaça principal, a Menjacnica, que és la que més hem vist a tot Sèrbia. Tenen un bon canvi.

A la plaça principal hi havia els mercats ambulants nadalencs. Els hem trobat a la majoria de les ciutats, però són molt petits. Són les típiques casetes de fusta, però alguns estaven tancats. Per exemple, a la tarda a Sremski Karlovci estaven tancats, així que fa pinta que els han d’obrir només al matí.

Sinagoga

Preu entrada: 250 dinars

Horari: dilluns tancat. De dimarts a divendres de 10 a 18h. dissabte i diumenge de 10 a 14h.

I el que sí que hem vist és la sinagoga, que és molt xula. És rotllo romàntic i semblava una casa de nines, tot de fusta, de colors pastissos, en perfecte estat i molt ben pintada i conservada.

Construïda el 1902 en estil Secessió i inspirada en les plomes del paó, aquesta sinagoga és una veritable obra mestra. És l’única sinagoga jueva a Europa que incorpora elements de l’Art Nouveau hongarès. L’interior està dissenyat a l’estil d’una tenda de campanya, amb colors harmoniosos que donen sensació d’alegria. Ens ha encantat aquesta visita.

També vam veure la catedral de Santa Teresa d’Àvila, la patrona de Subòtica, construïda en estil barroc cap al 1779 i coneguda com La Gran Catedral. Ens ha impactat perquè tenia una esquerda enorme, pràcticament de dalt a baix, estava partida en dos amb bastides a la façana, no s’hi pot entrar, però ens va sorprendre igualment.

No hi ha grans monuments, però és curiós. Hi ha rotllo palauets, alguns molt ben conservats i altres fan peneta, que són com castells i estan que es cauen.

Novi Sad era el nostre següent destí i vam començar per la Fortalesa Petrovaradin.

Fortalesa Petrovaradin a Novi Sad

Va ser construït en el període 1692-1780, i el seu creador va ser el marquès Sebastián Vauban i és un dels millors èxits de l’arquitectura militar europea del segle XVIII.

Aquesta fortalesa es diu Gibraltar del Danubi i va trigar 88 anys a acabar-se. Avui és un lloc d’oci i cultura. A principis de juliol fan aquí l’Exit Music Festival que és un dels festivals de música europeus més coneguts. 

És d´accés lliure, està oberta tot el dia. Aquesta fortalesa va ser la més gran a Europa del segle XVII. S’alça sobre el Danubi i ofereix una vista espectacular. El seu estat de conservació és impecable.

Té cinc portes d’accés a les quals es pot pujar caminant per escales i pujades costerudes. Curiosament també es pot pujar fins a l’interior del recinte emmurallat amb cotxe… nosaltres així ho vam fer. Ja a dins, hi ha un petit i concorregut aparcament gratuït.

Una curiositat de la Fortalesa Petrovaradin és la seva Torre del Rellotge amb la mida de les agulles invertides (l’agulla de les hores és més gran que la del minuter) perquè els pescadors poguessin orientar-se des del riu.

A dins hi ha restaurants… de fet només n’hi havia un parell. Tot està molt buit i es veuen galeries d’art, però tancades i una placa d’un hotel de cinc estrelles, però que només quedaven les cinc estrelles. No té pinta que això a l’estiu funcioni al 100%, ni de bon tros.

Aleshores hem donat la volta al castell. Hi ha unes vistes molt xules del riu, es veuen els dos ponts i la ciutat, les torretes de les esglésies…

Després hem agafat el cotxe i hem baixat a Novi Sad i hem aparcat al centre.

Novi Sad

Ara ja teníem SIM i hem intentat fer això del SMS i una parella ens ha ajudat. Però és clar, això de l’SMS s’ha de fer en dues passes. D’una banda, envies l’SMS, que fins aquí arribàvem. I de l’altra, calia tenir un saldo per pagar, que no ens havia explicat el noi del matí.

Sembla que es compra una targeta als quioscos, o alguna cosa així, perquè et donin el saldo i allà t’ho descompten. Però com que no ens acabàvem d’aclarir i anàvem justos de temps, l’home també ens ho ha pagat. Jo crec que ja no ho haurem de tornar a utilitzar més.

Novi Sad és la segona ciutat més gran de Sèrbia i centre administratiu de la regió de Vojvodina. És a la vora del Danubi al Nord de Belgrad i destaca sobretot per la seva gran fortalesa i la seva arquitectura neorenaixentista i barroca.

Hi ha dos llocs imprescindibles per visitar a Novi Sad: d’una banda, la Fortalesa Petrovaradin, a un costat del Danubi. De l’altra, el centre de la ciutat on l’arquitectura barroca i renaixentista es mostra en tota la seva esplendor.

La Plaça de la Llibertat és el centre neuràlgic de la ciutat universitària de Novi Sad i està envoltada de bonics edificis del segle XIX, com l’Ajuntament, d’estil neorenaixentista, la Catedral catòlica, d’estil neogòtic, o el Banc i l’Hotel Voivodina.

A Novi Sad hem fet una volta per la plaça principal… que és molt xula, però com ara li han posat els mercats de Nadal al mig, pel meu gust, li treu l’encant a alguns llocs, perquè no veus bé la plaça , ja que està com partida. Un vi calent ens ha costat 250 dinars i unes castanyes 350.

També hi havia el carrer principal amb moltíssimes terrassetes, que això sí que estava molt ambientat. També vam veure el mercat, que ja estaven tancant, segurament obren només al matí.

El més xulo és el riu i la fortalesa. I a la ciutat li hem fet una visita ràpida.

Sremski Karlovci

Com que anàvem bé de temps, hem decidit acostar-nos a Sremski Karlovci, que és a uns 15′ i bàsicament eren exteriors.

El 1699 a Sremski Karlovci es va signar el tractat de Karlovac, quan es va impedir als turcs otomans avançar cap a Europa occidental. El lloc de celebració va ser la Capella de la Pau.

Aquesta ciutat és als peus del Parc Nacional Fruska Gora i és molt petita. Bàsicament es tracta del carrer principal, on hi ha algunes esglésies i que en mitja hora ho teníem vist. Ja estava enfosquint…

Monasterio de Krusedol

Fruška Gora és un Parc Natural al Nord-oest de Belgrad, conegut per la vegetació, les vinyes i els monestirs ortodoxos. Es van construir 35 monestirs ortodoxos a Fruška Gora, dels quals se n’han conservat 17, i recentment se n’han construït dos més. Segons dades històriques, la majoria dels monestirs es van construir en el període comprès entre els segles XV i XVIII. És possible accedir als monestirs de manera gratuïta. Els aparcaments tampoc no es paguen.

Per a alguns, els voltants de Fruska Gora són un lloc d’espiritualitat gràcies als monestirs; per a d’altres, és una regió vinícola amb més de 60 cellers.

El monestir Krusedol és considerat el monestir més bonic de Fruska Gora. Era la seu de la diòcesi de Srem, que després va ser traslladada a Sremski Karlovci. Aquest monestir va ser construït per Brankovic, un dels darrers dèspotes de Srem, a principis del segle XVI, encara que la seva construcció es va estendre durant més de cinquanta anys. El temple està dedicat a l’Anunciació de la Santíssima Mare de Déu. A diferència de la majoria dels monestirs de Fruška Gora, aquest no va patir cap mal durant la Segona Guerra Mundial, però el tresor del monestir va ser saquejat. Tot i així, encara es poden contemplar els frescos del pòrtic i l’interior de la seva església.

Avui, el monestir crida l’atenció com a mausoleu. Les relíquies dels membres de la família fundadora són dins de l’església i moltes persones importants de Sèrbia també són enterrades aquí.

Vam decidir acostar-nos fins al monestir de Krusedol, que teníem a mitja hora, i no vam poder veure res perquè no hi havia ni un trist fanal, ni bombeta, ni res. S’hi podia entrar, perquè estava obert, però és que no es veia res. 

Torre de comunicacions bombardejada

I també ens vam acostar a la torre de comunicacions bombardejada el 1999, que estava a 15 minuts més. Aquí es veia millor, perquè hi havia alguns fanals… estava al mig del bosc. I la veritat és que és impressionant. Hi ha un costat que li falta un tros, com si una d’aquelles boles metàl·liques gegants li hagués impactat.   

Sens dubte, un lloc que ens recorda el conflictiu passat recent de Sèrbia.

I amb això vam acabar les visites… Vam fer tot el previst i més. Ara queden unes tres hores de cotxe, més de 200km fins al següent allotjament, a Bajina Basta, a tocar de la casa sobre el riu Drina. Una part important de la ruta va ser per autopista.

Hem arribat a l’allotjament a les 21h. És un apartamentet que està molt ben ubicat. Molt recomanable i a molt bon preu. Aquest és el link de Booking. 

Teníem entrepans fets, que ha estat el nostre sopar. La nit anterior va ser curteta, vam descansar poc, així que avui ens ha passat factura. A dormir aviat per recuperar forces per demà.

Dia 3: Casa del Drina, Telefèric Gold Gondola, Tren Sargan Eight, Drvengrad i Meandres