Monestirs: Studenica, Zica, Ravanica i Manasija (Dia 4: 28 de desembre de 2023, dijous)
Avui dedicarem el dia a veure monestirs. La nostra primera destinació és el Monestir de Studénica, que tenim a menys de 1 hora de cotxe. Ahir vam preguntar al nostre allotjament sobre l’horari del Monestir, ja que la info que hi havia a internet no era clara, i ens va dir que no tancava. Així que li vam dir que aniríem d’hora.
A l’allotjament hi ha un espai per aparcar i el propietari va deixar el cotxe davant del nostre, perquè suposadament se n’anava a la nit. Però quan ens vam llevar a les 7 del matí el seu cotxe seguia allà. No ens va contestar al telèfon ni tampoc a la porta, així que no ens va quedar més remei que tocar repetidament el clàxon. Un veí que sortia de casa seva també li va trucar per telèfon, sense èxit, i ens va dir a quina porta trucar. Després d’uns 20-30′ de molestar tot el veïnat, al final va sortir i es va emportar el cotxe.
Monestir Studenica
Preu: gratuït
El Monestir de Studenica és Patrimoni de la UNESCO des del 1986 i va ser fundat pel Rei Stefan, el 1190. La vida espiritual i monàstica d’Studenica no s’ha interromput durant aquests 8 segles.
És un monestir fortificat en un excel·lent estat de conservació. Dins la seva muralla circular amb dues portes fortificades hi ha diverses Esglésies, una dedicada a la Verge, i una altra al Rei. Al complex es poden contemplar també el campanar, les dependències dels monjos i restes arqueològiques de diferents edificis.
És la principal Església de tots els temples de Sèrbia. Quan l’Estat medieval serbi es va esfondrar el 1459, el monestir de Studenica va quedar abandonat a la seva sort, igual que els altres monestirs ortodoxos que van caure sota les mans dels turcs otomans. Als segles XVI al XVIII va haver de suportar moltes dificultats: molts impostos recaptats pels otomans, va ser danyat per un terratrèmol i un incendi; també assolat per brots de pesta i va ser constantment saquejat.
Vam arribar a les 8.30h i, efectivament, estava obert. Hi havia un noi que ens va explicar una mica sobre la història de l’església i les seves pintures. La visita va ser ràpida perquè només són un parell d’esglésies. Quan marxàvem va arribar una parella d’orientals. No pot ser menys turístic…
A la sortida, ens vam menjar els entrepans que portàvem amb les sobres del sopar.
La següent destinació és el Monestir de Zica, a una altra hora de cotxe.
Monestir de Zica
Preu: gratuït
No es permeten fotografies ni mòbils dins del temple. De fet, vaig rebre una trucada en aquell moment, tenia el telèfon en silenci, que vaig voler apagar i em van cridar l’atenció per agafar el telèfon.
A més, per error vam entrar per una altra porta, on ens va portar el MapsMe, que era la porta del darrere, i ens van dir que per allà no podíem entrar perquè era zona privada per als veïns. I, curiosament, l’entrada principal estava en obres, així que entenc que calia deixar el cotxe ben lluny per poder-hi accedir.
El monestir de Zica es reconeix per la façana vermella. Tot i que, com ja havíem llegit abans d’anar-hi, ja no és tan vermell, com es pot veure a les fotos.
Aquest lloc solia ser extremadament important a la Sèrbia medieval, ja que el monestir es va convertir en el centre de l’Església Ortodoxa Sèrbia al segle XIII. Va ser construït pel primer rei de Sèrbia, Stefan Nemanja, i el primer Cap de l’Església Sèrbia, Sant Sava. A partir de llavors comença la tradició que tots els reis serbis han de ser coronats en aquest monestir, perquè així ho va ordenar el rei. Per això es coneix com a “Monestir de la Coronació”, perquè 7 reis serbis han estat coronats aquí. Sembla que té set portes perquè cada cop que es coronava un rei, aquest havia d’entrar per una entrada separada que s’obria especialment per a l’ocasió.
Per ordre de Sant Sava, el monestir va ser pintat de vermell per simbolitzar la sang dels màrtirs serbis sobre la qual es va construir. També ha patit saquejos otomans, bombardejos de les Guerres Mundials, un incendi i un terratrèmol, per això és tan meritori el seu estat de conservació i els frescos de l’interior de la seva església.
Ara teníem un parell d’hores fins al Monestir de Manasija, on vam arribar cap a les 13.45h. Per aquesta zona vam veure moltes carboneres i també molts troncs per tot arreu.
Monestir de Manasija
Horari de 8 a 16h a l’hivern
Preu: Gratis
Manasija és un Monestir Ortodox Fortificat de l’Edat Mitjana pertanyent a l’Escola Morava, un estil serbi únic d’arquitectura sagrada medieval, que està restaurat i ben conservat.
Se’l coneix també com a Monestir de Resava perquè la seva Escola de Resava va ser mundialment coneguda pels seus manuscrits i traduccions al llarg dels segles XV i XVI. El fundador del monestir, Dèspota Stefan, va construir Manasija perquè servís com el seu mausoleu i la veritat és que es va convertir en referent de la cultura sèrbia medieval.
El primer que en destaca són les seves imponents muralles i torres, onze en total. L’interior de l’església estava decorat íntegrament, però després de la invasió otomana, el conjunt es va abandonar i es va treure el plom que la cobria, així que les inclemències meteorològiques el van degradar moltíssim. Tot i així, el seu estat de conservació és impressionant.
Pel seu valor artístic, cultural i històric, Manasija va ser declarat Monument Cultural d’Excepcional Importància.
Monestir de Ravanica
Preu: gratuït
Ens vam afanyar per arribar al nostre darrer monestir, el de Ravanica, per si tancava també a les 16h. Aquest el teníem a una mitja hora llarga de cotxe. Vam arribar cap a les 15h i no estava indicat l’horari a la porta, així que no tinc clar quin és. Aquest ha estat el que més ens ha agradat. També és fortificat però l’estat de conservació de la muralla és molt bo i a més és molt gran, per això és curiós tenir una església dins d’un castell.
Totes les visites ens han agradat molt, però aquesta la que més. Tot i que fan coses com penjar un aire condicionat o posar els baixants ben visibles a la façana, o construir les seves dependències a la muralla… però ens ha agradat molt.
L’estil artístic del monestir és de l’Escola Vardar, que va florir a Sèrbia a l’Edat Mitjana, entre finals del segle XIV fins a mitjans del segle XV, i diuen que és la darrera expressió d’art bizantí abans de la invasió otomana dels Balcans.
El Monestir de Ravanica va ser un centre important de la vida espiritual, cultural, literària i artística de l’Edat Mitjana Sèrbia i va servir de model a moltes de les esglésies posteriors que van adoptar el seu estil arquitectònic.
L’interior de l’església està decorat amb frescos, encara que estan molt malmesos i encara es pot veure el cos momificat del príncep Lazar, faedor del monestir.
I ja ho havíem completat tot però, per si fallava alguna cosa, teníem apuntada la Cova de Resava, que està per la zona i que veuen els tours. El tema de l’horari no quedava clar, però era a prop així que vam anar a veure si teníem sort. I sí, la vam tenir!
Cova de Resava
Vam arribar a les 16.10h i la taquilla indicava de 9 a 17h, però estava tancada. Al bar ens van dir que a les 17h hi havia visita. El mateix senyor del bar feia de guia i de tot. Vam aprofitar per fer un cafè. Suposo que va estar esperant per si hi arribava algú més. Quan vam arribar, ens vam creuar amb 4 persones que se n’anaven, i a les 16.50h ens va dir que ja podíem pagar, que entraríem.
La visita va ser exclusivament per a nosaltres. Hi ha alguns cartells en anglès, que us indiquen el nom de les parts coves. Feia temps que no havíem vist cap cova d’estalagmites, així que ens venia de gust… i ens va agradar molt i el guia s’esforçava per donar-nos explicacions en anglès.
Entrada a la cova Resava: 500 Rsd, Aparcament 100 rsd
Horari d´hivern: de 8 a 16h, acompanyat d’un guia. De 17 a 18.30 acompanyat d’un guàrdia. No tinc clar quina va ser la nostra opció.
La cova de Resava és una de les coves més antigues i llargues de l’Europa de l’Est. Aquesta cova de 80 milions d’anys té 4,5 km de llargada i consta de nombroses i magnífiques sales, canals, galeries, columnes, estalactites, estalagmites… L’àrea disponible per als visitants té 800 m de llargària i compta amb quatre sales.
La temperatura a la cova Resava és de 7°C, per la qual cosa cal jaqueta.
I visitada la cova, el nostre allotjament estava a 10km, just el vam passar en anar a la cova, el veiem marcat a MapsMe. Aquest és el link de l’allotjament, que també va estar molt bé. A més tenia restaurant i hi havia un grup d’unes 30 persones sopant, amb unes graellades impressionants i ens vam demanar el mateix, de nou sense veure la carta.
Vam sopar molt bé, també. El pollastre arrebossat supertendre, com també el pinxo. Les salsitxes i hamburguesa també molt bones. Amb la carn que ens va sobrar ens vam fer entrepans per a l’esmorzar de demà. Ens va costar tot uns 20€.
Deixa un comentari