Desert de la Tatacoa i Observatori (dia 2: dissabte 17 d’agost de 2019)

Que es pot veure al Desert de la Tatacoa, a Huila

El desert de la Tatacoa, amb 330 quilòmetres quadrats de terra de color ocre i gris, és la segona zona àrida més extensa de Colòmbia, després de la Guajira. La Tatacoa és al departament del Huila i en realitat no és un desert sinó un bosc sec tropical que fa milers d’anys va albergar gran quantitat de flora i fauna.

L’aspecte que el desert té avui es deu, segons els científics, a què fa diversos milers d’anys era un terreny molt fèrtil en forma de jardins plens de diverses espècies de flors i arbres que poc a poc es van anar assecant fins convertir-se en el paisatge que veiem avui.

La Tatacoa és un dels llocs més calents del país. Per això cal anar molt ben preparat per als raigs del sol en tota la seva magnitud i poden superar els 45º al migdia i a la nit la temperatura baixa fins als 18º. Es recomana fer les activitats al matí abans del migdia quan el sol crema, a més de portar un bon protector solar.

Aquestes són algunes de les activitats que pots fer:

• a) Realitzar les caminades en els senders Cuzco, Los Hoyos.
• b) Visita una piscina natural enmig del desert
• c) Visitar algun dels observatoris astronòmics: Com que és una zona amb un cel clar, a la nit, si tens sort et rebran amb un espectacle d’estrelles. Al desert hi ha 3 observatoris astronòmics que a les nits reben a turistes on expliquen curiositats de les constel·lacions i es té l’oportunitat d’observar de prop les estrelles. Les entrades costen entre COP $ 10.000 i 15.000.
• d) Hi ha altres opcions com caminades a cavall, llogar bicicletes o motos per aventurar-se dins el desert.

La nostra excursió pel desert de la Tatacoa: El Cuzco i Los Hoyos

Avui havíem de matinar per visitar el desert de la Tatacoa i evitar així les hores més fortes de sol. Teníem pensat veure’l entre 7 i 12 h. Però gairebé ens anàvem a dormir a l’hora de llevar-nos… Vam decidir anar al desert cap a les 9-10 del matí, per poder dormir una mica. En realitat, vam dormir només un parell d’hores… però va ser suficient.

Per esmorzar tirem de la caixa de càtering del berenar de l’avió del dia anterior, que a causa de les turbulències ens la van donar sencera al final perquè ens la enduguéssim, gràcies a les queixes d’alguns passatgers, ja que havia quedat a mig repartir i ho van anul·lar perquè ja anàvem a aterrar.

El desert està a uns 7-8 km de la Villavieja. A l’hotel ens van dir que els tuc tuc que et porten s’agafen a la plaça i que si volíem guia també són allà. Vam arribar a les 10h i a aquelles hores no hi havia cap tuc tuc. El preu del tuc tuc és d’uns 15.000 COP per trajecte. Vam preguntar a un que tenien pinta de guia i ens va dir que ens podia portar amb cotxe pels 2 deserts per 100.000 COP, que després ens va rebaixar a 80.000. Si només el transport ja eren 30.000, ens va semblar bon preu i així recuperàvem el temps que no teníem.

Imprescindible posar-se protector solar i portar aigua. Nosaltres vam comprar una ampolla a l’hotel, que ens van donar congelada i que va aguantar tot el dia.

Abans d’arribar al Sector del Cuzco, passarem pel Bosc del Cardón, un petit bosc ple de cactus de set o vuit metres. Té una gran varietat de cactus i molts tenen la forma de canelobre. Aquí hi ha un recorregut d’unes 2 hores que es pot integrar al sector del Cuzco. Nosaltres no ho vam fer.

La primera zona amb què ens trobem al desert és El Cuzco, un dels escenaris naturals més atractius de Colòmbia que es caracteritza per tenir la terra vermella i on trobem un dels observatoris astronòmics de la Tatacoa. Deu la seva aparença a l’oxidació del sòl i per tant als alts components de diòxid de ferro. Arribes a l’aparcament i allà hi ha unes escales que et baixen fins al desert.

El senderisme del Cuzco es pot fer sense guia, tot està senyalitzat, però ja que anàvem justos de temps, vam preferir donar-li la volta sense perdre’ns massa, que és el que ens hagués agradat.

Amb el nostre guia ens endinsem pel laberint, fent fotos a tot arreu. Allà l’erosió ha esculpit petits monticles entre els quals hi ha senders per on passar. En contra del que pot semblar, la terra és tova, com el sucre. Sembla sòlida però la primera capa s’enfonsa al tocar-la.

La veritat és que no defrauda gens, ens va encantar. Hi havia poca gent i els pocs núvols que hi havia ens anaven donant treva. Vam estar 1 hora aprox. en aquesta zona. Ens va semblar molt espectacular, les fotos no li fan justícia. Va ser un encert anar amb el guia perquè ell anava molt ràpid, nosaltres no tant, fent fotos, i així anàvem sense perdre’ns.

Al costat de l’aparcament hi ha un bar i el guia ens va portar per si volíem prendre un suc de canya. Els havíem vist a l’Índia i allà no ens vam atrevir. La veritat és que la pinta és una mica desagradable, així de color verd, però estava fresquet i deliciós. Durant tot el viatge, n’hi ha a llocs ambulants i vaig en anar prenent sempre que vaig tenir ocasió. El gel el treien d’una bossa de plàstic, així que no havíem de tenir problemes. El preu ser 2.000 COP.

La part grisa de la Tatacoa es coneix com Los Hoyos. Aquí hi ha formacions que s’assemblen a la figura d’un fantasma. Això va fer que bategessin aquest tros com la Vall dels Fantasmes.

El color és degut al fet que el sòl té alts components de potassi, sofre i magnesi. De nou al cotxe, durant altres 5-10 minuts, seguint la carretera no asfaltada, a uns pocs quilòmetres. Després d’aparcar el cotxe, seguim per un itinerari, també indicat. Hi ha un parell de baixades una mica pronunciades i que pots relliscar, però la resta del camí molt fàcil.

Aquí les aigües del subsol van ser aprofitades per a la construcció de la piscina l’Oasi, res més oportú com a pal·liatiu de la intensa calor.

En acabar el recorregut vam arribar a la piscina i l’entrada val 8.000 COP per persona. Havíem llegit que era aigua termal així que vam pensar que estaria calenta. Però no, estava tèbia així que vam pagar l’entrada i vam estar una estoneta refrescant-nos. Va ser una idea genial. També vam aprofitar i ens vam prendre el nostre primer granissat de fruita, enoooorme, per 3.000 COP.

Pujant les escales ens esperava el guia a l’aparcament.

Al sector del Cuzco hi ha una altra piscina a l’hostal Noches de Saturno i les dues tenen el mateix preu.

Si haguéssim anat per lliure i a primera hora del matí, com teníem previst, segurament ens haguéssim allargat més, però fer-ho així també ens va deixar amb molt bon gust de boca. Ens va encantar l’excursió que vam fer de 10 a 13.30 h aproximadament.

Vam tornar a l’hotel a dormir una estona, que amb tant de líquid no teníem ni gana, fresquets amb l’aire condicionat. Per la tarda teníem previst visitar el Museu Paleontològic i un dels Observatoris.

Museu Paleontològic Villavieja

Horari: de dilluns a divendres de 7:30 am a 12:30 pm i de 2:00 pm a 5:30 pm i els dissabtes, diumenges i festius de 7:30 am a 12: 00m i de 2:00 pm a 5:30 pm

Preu: 7.500 COP per persona

El Museu conté peces d’animals prehistòrics trobades principalment al Desert de la Tatacoa. Es poden veure fòssils, ullals, ossos i closques de tortugues que van habitar aquesta zona, els quals amb el pas del temps es van extingir i producte de l’evolució tota aquesta zona es va convertir en un bosc sec.

El museu està a la mateixa plaça. Teníem entès que el preu era 2.500 COP per persona, però acabaven de posar una altra tarifa per a estrangers de 7.500 COP. Ja sé que segueix sent un import ridícul, però ens va fer ràbia i no vam entrar. El museu és una única habitació que es veu des de l’entrada.

Així que vam aprofitar per dinar en un lloc de carrer que acabaven de muntar a la plaça de carn a la graella. Vam menjar un assortiment de tot per provar-ho i ens va costar 15.000 COP. Anava amb patates tipus “caliu” i yuca, ens va costar acabar-nos-ho i estava boníssim, sobretot la vedella, super tendra.

Vam donar una volta per Villavieja, vam veure la Catedral i vam buscar un tuc tuc que ens portés al desert, a l’observatori. Vam quedar per a les 18h i es tardava una mitja hora.

Observatori astronòmic

El pla perfecte per a la nit és anar a la xerrada d’astronomia que donen en tres llocs diferents del desert de la Tatacoa, tots molt propers a la zona de El Cuzco.

A la Tatacoa no hi ha molta contaminació lumínica, el que el fa un lloc ideal per fer turisme científic i astronòmic. Una altra cosa és que et toqui un dia amb núvols, com sembla que va passar els dies anteriors, i no puguis veure res.

Com a Colòmbia es fa fosc aviat, aquesta activitat comença cap a les 19h. Sembla que hi ha 3 observatoris astronòmics. El taxista ens havia recomanat el d’Astrosur, que és el que està més lluny, i li vam fer cas.

El preu crec que és igual per a tots, 10.000 COP.

Aquest cap de setmana s’esperava pluja d’estels i estava el desert ple de gent, molta més que durant dia. En els diferents marges de la carretera hi havia vehicles aparcats i en qualsevol monticle trobaves grups.

A l’observatori hi havia una llarga cua, parlaven que esperaven 400 persones. Quan entres hi ha al terra una superfície perquè et puguis tombar sense embrutar-te, com als parcs infantils. Ens van fer una xerrada i amb un punter ens anaven assenyalant les diferents estrelles i constel·lacions. I els núvols que semblava que anaven a enterbolir la sessió, al final es van obrir durant una estona que ens va permetre fins i tot veure la Via Làctia. Després des del telescopi també vam poder veure Júpiter. Una xerrada molt interessant que fa un professor i explica amb molta gràcia.

El preu del tuc tuc és 15.000 per trajecte. Ens va dir que estaríem fins a les 20.30-21h aprox, vam quedar a l’aparcament i allà estava quan vam sortir. Ha estat un dia molt aprofitat.

Altres preus del dia:

Aigua de 2,5 litres a l’hotel: 3.500 COP

Cervesa de llauna: 3.000 COP

Suc de Canya: 2.000 COP

Coca cola 1,5 litres a l’hotel: 4.000 COP

Tuc tuc al desert: 15.000 COP x trajecte

Piscina al desert: 8.000 COP

Observatori astrològic: 10.000 COP

Dia 3: Amb conductor fins al Parc de Tierradentro i a la tarda ruta fins a San Agustín (San Agustín)