Vol fins a Bogotà i bus fins a Villavieja, al desert (dia 1: divendres, 16 d’agost de 2019)

Teníem el vol amb Iberia a les 9.30 h del matí, amb una escala curta a Madrid i destí final a Bogotà i després en bus fins a Villavieja. Control de passaports ràpid i sense problemes, tot i la vaga de seguretat. Anem només amb equipatge de mà la qual cosa facilita els tràmits, així que vam arribar només un parell d’hores abans.

Tots dos vols van sortir amb uns 20′ de retard. En qualsevol cas, vam arribar a l’hora prevista.

A Madrid el canvi de terminal és llarg, ens indicava 25′ caminant, en el trajecte cal agafar un tren, escales mecàniques… És un plaer arribar directament a l’altra terminal quan les pantalles ja indiquen la teva porta d’embarcament.

El dia d’avui serà llarg. Arribem puntualment a Bogotà a les 15h. Està plovent. Ens vam anar diluviant de Barcelona i vam arribar a Bogotà plovent… comencem bé.

A l’avió ens havien donat un imprès per omplir i lliurar-lo a immigració. Ho fan en alguns països… Vam haver de passar el control de passaport i havia una mica de cua. Ens va tocar al final de l’avió, així que segurament eren els que teníem davant. Vam estar una mitja hora de cua.

Teníem 3 tasques per fer a l’aeroport:

• Comprar una targeta SIM per poder tenir internet. De seguida vam trobar una petita botiga de telefonia on ens van recomanar una SIM prepagament de 30 dies (nosaltres n’estaríem 17) i 2 gigues i també trucades. El meu telèfon té doble entrada SIM així que va ser molt fàcil. Elles es van encarregar de posar les 2 nano sim i programar les dades amb Claro, que és una de les companyies que operen a Colòmbia, i el wifi amb el meu SIM de sempre. Fins i tot vaig haver de fer alguna trucada a Colòmbia i no tenia molt clar com funcionava, però és molt intuïtiu. Marques el núm. de telèfon i et pregunta amb quina de les 2 companyies telefòniques la vols realitzar. Així que molt còmode i imprescindible la targeta si vas per lliure. Ens va costar 77.000 COP.

• Segona tasca era canviar moneda. Ja tenia informació sobre aquest tema que havia vist des de casa i la cosa és que no hi ha moltes cases de canvi i tenen el canvi molt dolent, tot i que durant tot el viatge ens va rondar els 3800, ens el van oferir a 3300 i a 2600, a més de que no tenen les típiques pissarres on es veu el canvi sense haver de preguntar. A mi em va semblar una estafa. En la majoria d’aeroports el canvi és pitjor, però aquest em va semblar exagerat. Es queden entre un 15-30%!!! En el caixer no perdràs més que un 2-5% com a molt. O sigui que vaig pagar 104 € per treure 400.000 COP al caixer, quan a les cases de canvi m’hagués costat entre 117-149 €, una bogeria!! Ja havia decidit que, si eren aquests els canvis, faria servir el caixer. Vaig comprovar si la Bnext seguia bloquejada per treure efectiu dels caixers de Colòmbia, i així va ser. Llavors vaig fer servir la Revolut en un caixer de Davivienda, que ens havien dit que no cobrava comissió. Cal tenir en compte el tema de les comissions, perquè efectivament altres com BBVA o Banc de Colòmbia després vam saber que sí que en cobren. Davivienda estan per tot arreu, és fàcil trobar-ne un.

• Ara amb internet al telèfon i pesos colombians, vam mirar si hi havia un Cabify que ens portés al desert. Des de casa ens donava opció per uns 215.000 COP, que és el que ens sortiria aproximadament el bus fins a Neiva (50.000 pax) i el taxi fins a la Vilavella (80.000). No teníem experiència amb Cabify, però vam fer la petició per l’app, ens ho van acceptar, veiem el vehicle que s’acostava i ens va contestar el taxista que no li interessava el viatge, que era molta feina perquè estava molt lluny. En fi… així que ens ho va cancel·lar i com ens va dir que segurament ningú voldria, vam passar al pla B que era anar a la terminal d’autobusos de Salitre, a uns 20′, per agafar un bus des d’allà fins a Neiva, que triga unes 5 -6 hores.

Com arribar al desert de la Tatacoa

La ciutat d’arribada al desert és Neiva, a 50-60′ de la Villavieja, el lloc on hi ha el desert de la Tatacoa. Es pot anar en avió, costava uns 65€ així que ho vam descartar. L’opció més barata és el bus. Després, un cop a Neiva, si arribes abans de les 18h podràs anar fins Villavieja en una buseta per un preu d’uns 7.000 pesos per persona. Fora d’aquest horari el taxi et costarà uns 80.000 pesos.

A l’aeroport de Bogotà vam agafar un taxi dels grocs fins a la terminal de Salitre que ens va dir que costava 12.000. Tingueu en compte que hi ha 2 terminals de bus a Bogotà i la que et porta a Huila és la de Salitre. El taxista tenia el cotxe tancat i barrat, per dins, maleter inclòs. És una de les normes de seguretat bàsiques, quan puges a un taxi, tancar per dins. Vam trigar uns 20′. Teníem informació treta d’internet de diverses empreses d’autobusos que van a Neiva i cada 15′ en sortia un.

Vam arribar a la terminal sobre les 17h. Comencem a preguntar a les diferents finestretes i la que tenia places no tenia lliure fins a les 22h. Horror!! Una altra ens donava opció a les 20h i altres fins demà. Alguna tenia una cua llarguíssima, així que ens vam assegurar i vam comprar el bitllet amb Líneas Verdes per 53.000 COP cada un per a les 20h. No acceptaven pagament amb targeta.

Vam començar el viatge fatal. Vam aprofitar per menjar-nos entrepans que portàvem preparats ja en previsió de si calia sopar al bus, però ni de bon tros ens pensàvem haver d’esperar gairebé 3 hores a la terminal. Crec que el que va passar és que el dilluns 19 era festiu en algunes localitats, per això estava tot tan col·lapsat, perquè la gent se n’anava de cap de setmana. Encara vam tenir sort, veient com estava tot. En condicions normals pots reservar a través del web d’autobusos.

Sabíem que a Bogotà fa fresca per l’altitud. Portàvem 2 mànigues llargues i pantalons llargs i tot i així teníem fred. Sort que vam agafar la manta de l’avió, perquè en alguns autobusos posen l’aire condicionat molt fort, ens ho havien advertit, i ni amb la roba que portàvem teníem prou. Anàvem tots tapats amb mantes fins a les celles.

El bus va sortir amb uns 15′ de retard. Vam fer una parada a mig camí al costat d’un peatge on hi ha moltes botigues i pots comprar menjar o beguda. Vaig escriure al nostre allotjament per avisar del nostre horari d’arribada, que en teoria seria a les 02:00 i per preguntar si hi havia taxi a aquestes hores des de Neiva. Es van oferir a reservar-nos un taxi per 80.000 per si de cas i vam acceptar.

El trajecte està molt bé, hi ha trossos d’autopista, sobretot al principi que són 2 carrils, però em va sorprendre la quantitat de trànsit que hi havia a aquelles hores de la nit. I un munt de camions. Ja arribant va fer algunes parades i va anar deixant gent pel camí. Al final se’ns van fer més de les 3 am quan vam arribar a Neiva. L’hotel ens havia donat la matrícula del taxi, però no el vam trobar. Arribàvem amb més d’1 hora de retard…

No cal reservar taxi en absolut. La terminal de Neiva està just al costat de la parada de taxis i n’hi ha un munt. A l’hotel tampoc ens contestaven, a estones no teníem cobertura, així que vam decidir agafar un altre taxi. Ens va demanar 90.000 però li vam dir que ens cobraven 80.000. Va posar el taxímetre i és el que val. En realitat, és la meitat, però com han de tornar, per això et cobren el doble. Ens explicava que no feia tant de temps aquesta ruta no era segura, però que ara sí. El trajecte dura com gairebé 1 hora.

Eren prop de les 5 am quan vam arribar al hostel i ningú ens obria la porta. Feia cantonada i no sabíem quina de les portes era la correcta per entrar. A unes noies que van passar li vam preguntar si sabien per on s’accedia i ens van ensenyar la porta lateral, que no havíem vist que tenia un timbre. I després de trucar ens van obrir de seguida. Ens van donar l’habitació i l’endemà ja faríem check in.

El dia havia estat super llarg, perquè amb la diferència horària de 7 hores menys que té Colòmbia, portàvem en peu unes 28h.

Altres despeses del dia:

Aigua 0,5 l a l’aeroport: 4.000 COP

Cafè a l’estació d’autobusos: 2.500 COP

Cafè a peu de carretera: 700 COP

Dia 2: Dia al desert de la Tatacoa i a les 19h Observatori Astronòmic (Villavieja)