De la jungla de Tortuguero a la història de Cartago (dia 15)

Jornada pura de transició. Ens tocava acomiadar-nos de la tranquil·litat de Tortuguero, recuperar el nostre 4×4 a Cariari, separar rutes amb la família i posar rumb per carretera cap a les muntanyes centrals.

Tornada en barca: Del silencio al «galliner»

El trajecte en bot d’anada dies enrere havia estat facilíssim i vam anar gairebé sols, però la tornada va ser una història completament diferent. Ens van citar a les 08:30 h al moll principal de Tortuguero, però allò es va convertir en un autèntic caos: ens van canviar d’embarcador, ens van fer tornar a l’original, avisaven per ràdio que quedaven deu places aquí o allà… Un descontrol absolut.

Vam sortir passades les 09:00 h en un vaixell que anava a rebentar i amb una navegació bastant brusca. Com el bot anava tan carregat, cada vegada que es creuava amb una altra embarcació havia de frenar bastant i tots ens avançaven, la qual cosa va retardar molt el viatge i no vam arribar a La Pavona fins a les 10:15 h aproximadament. El contrast amb la calma de la selva va ser brutal: en arribar, el port semblava un galliner, amb cues enormes de gent per embarcar i el restaurant del moll (que a la tarda estava buit) totalment abarrotat. Segueixo pensant que Tortuguero no està preparat per a tanta massificació, però això ja és un altre tema…

Retrovament de vehicles i separació de rutes

Ja a terra ferma ells van recollir el seu cotxe al pàrquing vigilat de La Pavona (on havien pagat 20 $ USD per nit) i ens van traslladar per carretera fins al nostre hotel a Cariari. Vam recuperar el nostre 4×4 sense haver pagat un sol coló d’estacionament i vam cancel·lar la reserva que teníem guardada allà fins a les 18:00 h.

Després de comprar unes pastes a la terminal d’autobusos, va arribar el moment del comiat: ells van continuar la seva ruta cap a les platges del Carib Sud (Puerto Viejo / Cahuita) i nosaltres vam agafar la carretera cap a l’interior amb destinació a Cartago.

Ruta a Cartago i parada a les Ruïnes de l’Església d’Ujarrás

El trajecte fins a Cartago va ser d’unes 3 hores. Encara que eren només uns 115 km, la velocitat mitjana en aquestes carreteres fa que el viatge s’allargui. Abans d’entrar a la ciutat, vam aprofitar per fer una parada cap a les 14:00 h a les Ruïnes de l’Església de la Inmaculada Concepció d’Ujarrás.

• En què consisteix?: És un recinte petit i agradable que alberga les restes d’una de les esglésies més antigues de Costa Rica (de la qual queden poc més que un parell de parets de pedra del segle XVII). És un lloc molt fotogènic, perfecte per estirar les cames. En 10 minuts està vist, però val la pena la parada ràpida.

Tarda a Cartago: Història, devoció i logística

En arribar a Cartago vam aparcar en un pàrquing privat del centre (1.000 colons / hora) per moure’ns a peu i visitar els seus punts clau:

• Basílica de Nuestra Señora de los Ángeles: Ens va agradar moltíssim. Té una estructura de fusta al sostre supercuriosa i molt decorada per dins. Volíem veure a la cèlebre Verge Negra (La Negrita), però la imatge principal no estava al seu altar habitual de la basílica perquè l’havien traslladat temporalment a la catedral amb motiu dels actes de la Romería.
• El centre i les Ruïnes de la Parròquia de Santiago Apóstol: Vam passejar per la plaça central, que és preciosa i compta amb una estàtua impressionant al centre. Just al costat es troben les emblemàtiques Ruïnes de la Parròquia de Santiago Apóstol, envoltades per un jardí impecable i molt ben cuidat.
• Catedral de Nuestra Señora del Carmen: Vam caminar un parell de carrers des de la plaça per arribar a la catedral. Allà vam poder veure finalment a la Verge Negra a l’altar, encara que s’estava celebrant missa i la figura és tan petita que tot just es distingia més que un punt negre dins d’un marc daurat.
• Mercat Central: Vam aprofitar també la visita a l’animat Mercat Central de Cartago, situat a pocs passos de la plaça, per donar una volta i fer algunes compres locals.

Canvi d’aires i nit al Vall d’Orosí

Cartago ciutat transmet una sensació molt diferent de la natura que veníem veient: hi ha molta més presència policial, reixes per tot arreu i un ambient més caòtic. Per menjar alguna cosa ràpida vam anar a un McDonald’s on podíem vigilar el cotxe carregat amb tot l’equipatge directament des de la finestra.

Per aquesta mateixa raó vam preferir no allotjar-nos a la ciutat i vam buscar nit a Orosí, a uns 15 km (mig hora en cotxe), prop del mirador de la vall. Vam arribar perfectament sincronitzats: mentre baixàvem les maletes del cotxe va començar a plovisquejar, i no havíem acabat de tancar la porta de l’hotel quan va caure un diluvi espectacular.