Excursió d’albirament de balenes a Uvita i trajecte llarg fins a Monteverde (dia 7)
Jornada de contrastos: vam començar el matí explorant les aigües del Parc Nacional Marí Ballena i el vam acabar travessant el país per carretera cap a les muntanyes de Monteverde.
Tour amb vaixell pel Parc Nacional Marí Ballena
L’agost és un dels millors mesos de l’any a Uvita per observar l’arribada de les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) procedents de l’hemisferi sud, que utilitzen aquestes aigües càlides del Pacífic per reproduir-se i criar els seus balenons.
• Gestió i preu de l’excursió: Com que el noi del nostre allotjament ens va intentar aplicar un augment de tarifa (passant de 50 a 75 $), pel meu compte vaig aconseguir tancar-ho amb un altre hotel que també m’ho havia ofert pels 50 $ originals (uns 30.000 colons per persona). Aquest preu incloïa l’entrada al parc (7 $) i, a més, ens va permetre pagar amb targeta de crèdit en lloc d’efectiu.
• Logística de sortida: Havíem quedat a les 8:30 h al punt de trobada situat a pocs metres del nostre glamping. Després d’esmorzar ràpidament en una fleca propera unes crestes i pasta de full de carn, ens van portar amb furgoneta fins a l’entrada del parc, la mateixa entrada per la qual vam accedir a la Cua de la Balena el dia anterior. A les 9:00 h va arribar la guia per al nostre grup d’unes 20 persones (la capacitat del vaixell), ens van lliurar les armilles salvavides i vam caminar uns quants centenars de metres fins a la platja, on remolquen les embarcacions amb tractors per sortir al mar.
• Recorregut i fauna: Vam resseguir la costa observant penya-segats, coves i penyals mentre ens feien explicacions sobre la zona. Mar endins vam aconseguir veure dofins i una tortuga marina. Tanmateix, no vam tenir sort amb els cetacis; segons ens van dir, aquell dia cap embarcació no va divisar balenes (es comuniquen constantment per ràdio si algú en detecta alguna). Curiosament, la nostra filla va fer la mateixa excursió només dues setmanes després i sí que va poder veure diverses balenes. Segons li van explicar aleshores, des de l’inici de la temporada només hi havia hagut tres jornades sense albiraments, de manera que vam tenir la mala sort de coincidir amb una d’elles.
• Esnòrquel sorpresa: Com que no hi havia balenes i després d’un últim intent per la zona nord, vam anar a fer esnòrquel al costat de l’estructura de la Cua de la Balena. Tot i que prèviament ens havien dit que no era temporada i no vaig agafar la GoPro pensant que no valdria la pena, l’experiència va ser espectacular: vam veure moltíssims peixos de totes les mides i colors (fluorescents, grocs, vermells, blaus, verds i fins i tot un peix globus). Encara que l’aigua no estava turquesa, hi havia moltíssima vida. Vam estar una hora tranquil·lament dins l’aigua i, en acabar, el vaixell ens va oferir fruita fresca (pinya i síndria tallada).
Consell pràctic d’estalvi: L’excursió surt i torna per la mateixa entrada de la Cua de la Balena. Si planifiques l’itinerari, fes el tour amb vaixell el mateix dia que visitis la formació natural; en acabar l’excursió pots demanar que et deixin a la riba i tornar caminant per la platja. D’aquesta manera t’estalvies pagar dues vegades l’entrada del parc (com ens va passar a nosaltres per haver-hi anat pel nostre compte el dia anterior).
Això sí, convé confirmar-ho prèviament amb l’empresa organitzadora, ja que no tots els operadors permeten finalitzar l’excursió directament a la platja.
Gran trajecte per carretera fins a Monteverde (240 km / ~5 hores)
A les 5:00 AM ja estàvem desperts a les nostres cabanes de fusta del glamping escoltant el cant dels ocells i observant la fauna del jardí. Després d’acabar el tour amb vaixell a les 13:30 h (es va allargar una mica més del previst per l’esnòrquel), vam recollir l’equipatge i ens vam posar en marxa.
Ens esperava el trajecte amb cotxe més llarg i intens de tot el viatge: uns 240 km rumb al nord.
• Ruta de tornada i peatge: El trajecte desfà el camí que vam fer els primers dies des de San José cap a Manuel Antonio i Uvita, però en sentit invers. Va ser l’única vegada del viatge que vam pagar un peatge d’autopista (190 colons; vaig lliurar un bitllet de 1.000 i em van retornar monedes). Tot i que l’assenyalen com a autopista, d’autopista en té ben poc: és pràcticament d’un únic carril per sentit.
• Retencions i tram final de muntanya: Vam trobar trànsit lent a causa de les obres de construcció que hi ha al llarg de l’autopista. Sortir cap a les 13:30 h ens va permetre fer gairebé tot el viatge amb llum de dia. El tram final de pujada a Monteverde per pistes de muntanya exigeix paciència i prudència, on la tracció 4×4 aporta un extra de tranquil·litat, especialment a les rampes més pronunciades i als trams de ferm irregular.
Cap a les 18:00 h vam completar l’últim tram i vam arribar al nostre allotjament, Cabinas Vistas al Golfo (48 €/nit), preparats per sopar i descansar després d’una pallissa de cotxe considerable.