Tal com ja esperàvem, Tunísia ha estat la grata sorpresa d’aquesta Setmana Santa. Buscàvem una destinació que ens permetés aprofitar al màxim els 10 dies i, tot i que a priori pot semblar un destí “d’agència”, fer una ruta circular per lliure és una meravella.
A més, no sempre és fàcil trobar vols directes, però aquest cop vam tenir sort. Vam trobar una combinació que ens estalviava escales i temps mort a un preu molt correcte. Va ser l’empenta definitiva per decidir-nos pel país africà.
Si et va agradar la sensació de soledat de Geòrgia o Montenegro fora de temporada, prepara’t: aquí ens hem sentit encara més sols, sobretot abans de les vacances oficials. De fet, em va costar trobar oferta hotelera en algunes zones i vam haver d’adaptar la ruta a aquest fet, ja que els allotjaments disponibles quedaven a una hora de cotxe o ens obligaven a desfer camí.
💰 L’efectiu és el Rei (i els avisos dels hotels)
Feia molt de temps que no fèiem un viatge on la targeta fos gairebé un simple adorn.
L’advertència: En fer les reserves, diversos hotels ens van avisar clarament: “Porteu efectiu”. Alguns no tenien datàfon i d’altres aplicaven comissions per a targetes estrangeres. L’únic pagament que vam intentar fer amb targeta va ser a l’avió de tornada (el tabac costava gairebé la meitat que al Duty Free), i ni la Revolut ni la N26 van funcionar. Vam haver de pagar en metàl·lic.
Logística: Com que no penso regalar diners als bancs, ho vam pagar tot en cash. Vaig treure una part a l’aeroport amb N26 (1,7 % de comissió) i després vaig canviar 500 € en una casa de canvi just al costat del Museu del Bardo. Amb això i un petit canvi extra al final del viatge, en vam tenir més que suficient.
🏛️ Preus i la “picaresca” del Ministeri
Tunísia és un destí molt econòmic, però ens vam trobar amb algunes anècdotes curioses pel que fa a les entrades (Bardo, Cartago, El Djem…).
El paper DIN A4: A l’amfiteatre d’El Djem ens van plantar un foli enganxat a la paret dient que l’entrada passava de 12 a 20 dinars (d’uns 4 € a gairebé 7 €).
L’excusa: Ens van dir que el Ministeri de Cultura ho havia canviat “ahir”. No tenien tiquets nous; ratllaven el preu antic amb bolígraf. Una picaresca bastant lletja aprofitant la Setmana Santa, tot i que el preu continuï sent raonable.
El contrast: En canvi, en zones del desert o a les cases troglodites, moltes vegades no ens van cobrar res. Aquest increment de preus també el vam veure a Cartago i al Bardo, tot i que en aquest últim ja hi havíem entrat amb el preu antic.
Excepte un caprici a Gafsa (hotel amb spa per 60 €), la majoria de nits ens van costar entre 30 € i 45 € amb esmorzar inclòs. I quins esmorzars… espectaculars, abundants i amb producte local.
Benzina: La despesa total va ser d’uns 90 € (vam repostar quatre vegades). El preu va ser el mateix: 2,525 dinars/litre a tots els llocs que vam carregar. Normalment no hi ha cartells abans d’entrar; cal mirar directament el sortidor.
🍴 El repte de menjar: entre el bufet i el menjar ràpid
Aquí arriba la part més complicada. En haver-hi poc turisme, sobretot a l’interior, no hi ha gaire cultura de “restaurant” com l’entenem nosaltres.
Horaris i cartes: Molts llocs tanquen aviat. A més, és habitual veure cartes llarguíssimes per acabar sentint: “d’això no n’hi ha”. Al final, tot queda reduït a amanida tunisiana, pit de pollastre a la planxa, peix o cuscús.
Els nostres habituals:
- L’amanida tunisiana (tomàquet, cogombre i ceba molt picadets) és un encert segur (5–10 dinars).
- La carn en cassola de fang i la carn envoltada amb paper d’alumini són boníssimes.
- A Gafsa, el bufet (40 dinars) va ser tot un èxit: vam provar una mica de tot, destacant el pollastre al forn i els calamars amb salsa.
Menjar de carrer: És el més pràctic. Pizzes de tonyina, kebabs o parades locals on assenyales el que vols, per uns 5–10 dinars.
L’espineta: Me’n vaig anar sense tastar el famós brick. Sortia a totes les cartes, però mai no el tenien quan el demanava.
🍺 El repte de trobar alcohol
Si t’agrada prendre una cervesa o una copa de vi al final del dia, prepara’t. Ens va costar més que a qualsevol altre país musulmà.
A l’interior: Missió pràcticament impossible. A Tozeur vam haver de preguntar en un Magasin Général i ens van enviar “al carrer del darrere”. Vam acabar en un soterrani sense rètols, un autèntic antro, on vam comprar provisions per a la nevera.
A la costa: El contrast és total. A Sousse ens vam trobar una botiga de licors a peu de carrer plena fins dalt de gent.
Consell: Si tens previst endinsar-te cap a l’interior, compra alcohol tan bon punt tinguis ocasió.
📱 Connexió a internet
Vaig repetir amb l’eSIM de Trip.com. Té molt bon preu i amb 1 GB diari en tens de sobres per consultes puntuals. Recorda instal·lar-la amb Wi‑Fi abans de sortir de casa.
Properament:
- Cotxe de lloguer i carreteres
- Ruta circular de 10 dies
- Allotjaments i molt més
Nota: Estamos publicando el diario día a día. Si algún enlace no funciona todavía, ¡vuelve en unos días!
Deixa un comentari