🗓️ Rumb a l’illa de Djerba i els seus contrastos (dia 6)
El tram fins a Guellala, la primera visita a l’illa de Djerba, ens va portar uns 120 km. En principi eren 2 hores, però ho vam fer en una hora i mitja gràcies al fet que les carreteres continuen sent espectaculars: rectes, llargues i molt planes.
A Djerba també s’hi pot accedir amb ferry, però els comentaris eren molt dolents pel que fa als temps d’espera, horaris, etc. Veient el bon estat de les carreteres, vam preferir confiar en nosaltres mateixos i anar-hi per terra.
🌉 L’accés a l’illa: la Calçada Romana
Per entrar a Djerba vam creuar per la famosa Via Romana, un pont d’uns 7 km que connecta el continent amb l’illa.
• L’experiència: Seria una visita xulíssima amb el mar a banda i banda, tot i que ara mateix estan d’obres ampliant dos carrils més. A un costat tenim una canonada gegant que treu totalment la visibilitat i, a l’altre, hi ha les obres d’ampliació de la carretera, ja força avançades. Una llàstima, perquè sense canonades les vistes des del pont han de ser increïbles. Just abans de creuar, passes per una zona de salines també preciosa.
L’illa de Djerba, amb 330 dies de sol a l’any i gairebé sense relleu (el punt més alt està a 50 m), també és coneguda com “l’illa de les Cent Mesquites” per la quantitat de santuaris escampats amb els seus imponents minarets.
🏺 Guellala: la ciutat de la ceràmica
La nostra primera parada a l’illa va ser Guellala, famosa pels seus tallers i botigues de ceràmica exposades per tots els carrers.
• Museu de Guellala: Vam entrar cap a les 9:45 h i vam estar-hi gairebé una hora. És un museu de tradicions amb recreacions d’escenes de la vida quotidiana i de la cultura local, maniquins amb vestits típics i estris antics, etc. Més que per l’edifici en si, val la pena apropar-s’hi.
• Preu: Ens va costar 12 dinars i ens va encantar; és totalment recomanable si t’agrada conèixer les tradicions.
🕍 La decepció de la Sinagoga de la Ghriba
A només 10 minuts del museu hi ha la sinagoga, que tanca de 12:00 a 14:00. Hi vam arribar a les 11:00 h amb temps de sobres, però la policia ens va dir que avui estava tancada i que hi tornéssim l’endemà. Com que marxàvem d’hora, ens vam quedar sense veure-la.
🎨 Erriadh i l’art de Djerbahood
Vam continuar cap a Erriadh per veure el projecte Djerbahood, on el 2014 es van reunir artistes de tot el món per pintar murals.
• La visita: Em va costar trobar informació d’on eren exactament tots els murals, així que vam aparcar a l’ombra i vam anar a l’aventura cap a la plaça principal. Va ser tot un encert! Vam trobar més de 20 murals molt bonics passejant pels carrers de parets blanques i blaves. És un lloc molt xulo i fotogènic.
⚓ Houmt Souk: la capital
A uns 20 minuts vam arribar a Houmt Souk per dinar i passejar pel soc.
• El soc: És el típic lloc superturístic, amb botigues de souvenirs una al costat de l’altra, tant a la part coberta com al soc a l’aire lliure. No és gaire el nostre estil, però hi vam fer una volta ràpida.
• Dinar: Dels llocs que teníem marcats per dinar, un estava tancat, a l’altre no hi havia ningú i, al tercer, la senyora va sortir a “caçar-nos” i vam acabar menjant al seu restaurant.
o El menú: No hi havia carta amb preus, només la pissarra exterior en àrab. El propietari ens la va ensenyar: fregit per 25 dinars o graellada per 35. Vam triar la graellada i era boníssima. També vam demanar uns spaghetti frutti di mare que vam veure a la taula del costat i feien molt bona pinta.
• Passeig marítim: Després de dinar ens vam acostar al mar, on hi ha una fortalesa, i vam fer un passeig per la zona del port.
Per acabar el dia, ens vam dirigir al nostre apartament a la zona d’El May, al centre de l’illa.
• L’allotjament: És un lloc molt “chic” i tranquil, amb una terrasseta molt mona. La propietària va ser superamable; com que no hi era, ens va enviar un vídeo explicant com entrar. A les 16:00 h ja estàvem instal·lats per descansar, ja que demà tenim una bona pallissa de cotxe.