Reserva Natural Hluhluwe (dia 9/10: 16/17 d’agost de 2022, dimarts/dimecres)
Dia 9: dia de transició
Per avui tenim un dia de transició, unes quantes hores de cotxe, camí de la ruta fins a la Reserva Natural Hluhluwe, uns 520 km, unes 7 hores de cotxe.
Al matí teníem la visita de la Finestra de Déu, però veient com van ser ahir les visites, que algunes entrades han doblat el preu i teníem molt de tram de carretera per davant, l’hem descartat. A més, calia desviar-se de la ruta per fer aquesta visita. Deixo la informació per si és del vostre interès.
El paisatge que vas veient per la carretera ja és espectacular, no cal pagar una entrada per veure un mirador, així que la vam descartar.
God’s Window o la finestra de Déu
Aquest increïble paratge natural, ubicat a 9 quilòmetres de Gaskop, és una de les parades imprescindibles d’aquesta zona. La primera part del recorregut són escales i et porten fins als dos miradors coneguts com a God´s Window i que és el punt en què es queden la majoria de viatgers.
Es pot continuar pujant fins arribar al bosc, que és la zona que val més la pena. El preu de l´entrada no sabem quin és, ja que han pujat preus i l´horari és de 7h a 17h. A l´entrada hi ha un pàrquing gratuït a més de diferents botigues d´artesania.
Emprenem ruta per carretera sense peatge, que és més curta que la de peatge i la velocitat permesa és la mateixa. Les carreteres estan força bé, hi ha alguns trossos amb molts forats i vam enxampar molts camions, cosa que fa que hagis de reduir la velocitat, ja que de vegades costa avançar-los (Adrià ja s’ha fet un expert a conduir per l’esquerra i a adelantar camions, carros o el que es trobi).
Hi ha molts trams de carreteres en obres, així que alguns trossos te la trobes recent pintada i asfaltada, un altre et toca aguantar les obres. Amb els camions cal anar avançant-los, així que et rebaixa el ritme. Però fins i tot així està molt bé.
A mig camí hem parat en un KFC a fer un parell de menús que ens ha costat 160R. Les aletes ens les vam haver de repartir de tant que picaven (molt més que les picants d’Espanya), ens queien les llàgrimes.
Després vam arribar a l’allotjament, per una carretera insalubre, i va resultar ser també un hotel inhabitable, que en teoria estava “en construcció”, però que a la pràctica no tenia rastre d’obres. Més aviat es va quedar a mitges, tot brut, sense condicions de seguretat, cables elèctrics per tot arreu. Hem posat la corresponent reclamació a Booking.
Hem dormit fatal. En aquest allotjament hi ha parets, però semblen de paper, així que se senten absolutament tots els sorolls (que no explicarem). A més, la llum del bany comunitari encén la llum del nostre bany, que a més no té porta, i els hostes han passat una nit moguda, així que nosaltres també.
Dia 10: Reserva Natural Hluhluwe
Com hem passat tan mala nit i tampoc ens podíem dutxar, hem matinat per anar a la nostra següent destinació, a 74 km, 1 hora i quart, la Reserva Natural Hluhluwe.
És coneguda mundialment per haver salvat el rinoceront de l’extinció. És la reserva que acull la població més gran de rinoceronts blancs i negres del món.
Està inclòs amb la Wild Card. Vam comprar un mapa per 5R, que és molt recomanable, per poder seguir bé la ruta. Així com al Kruger està tot molt ben indicat, aquí no hi ha tants indicadors i amb el mapa és més fàcil aclarir-se per on es va. A les cruïlles t’indica un número, que així ho busques al mapa, i pots decidir cap a quin costat vols anar.
Aquí ens van mirar el cotxe, com que hi ha tot el tema dels rinoceronts i de la caça furtiva, està molt més controlat. A tots els parcs hi ha personal de seguretat que revisa, a més de la documentació i les dades particulars, també els vehicles, el maleter, a veure què portes. Als cotxes petits de lloguer, no miren tant, als 4×4 revisen més. El nostre cotxet de joguina gairebé no el van mirar, ja van veure que amb prou feines no ens cabien les maletes, i això que era equipatge de mà, com ens hi cabrien un parell de rifles o una banya. Vam fer el registre. Així com al Kruger omplim nosaltres la informació, aquí ho fan ells, les dades del cotxe, les nostres, si s’hi fa nit, etc. Amb això et donen un tiquet, que cal conservar en tot moment, perquè l’has de lliurar a la sortida, igual que al Kruger i a tots els parcs.
El parc està separat en dues parts, Hluhluwe i Infosi. Vam preguntar a la noia de la recepció que volíem veure rinoceronts, que era l’animal que ens faltava. I ens va dirigir cap a Infosi, ens va marcar una ruta circular, creuant el campament principal i després per carretera no asfaltada, marcant-nos les zones del riu i de les basses. Va anar tot super bé i vam veure diversos rinoceronts.
Només entrar al parc per Infosi hi ha una zona que es diu Centenary Center. És una parada molt interessant. Aquí hi ha bar, lavabos, una botiga d’artesania enooorme amb els preus posats, que així et fas una idea dels preus. I no eren tan cars. I també hi havia una exposició del que es diu la “boma”. Vam preguntar què significava i ens van dir que era com feien per atrapar-los, el “game boma”, com un joc de caça.
La caça del rinoceront com el tal “game boma”, evidentment ja està prohibit fa anys, pel que fa a caçar-los per a les subhastes. Tampoc fa tant, perquè estaven les dates a les fotos i algunes eren en color. Està molt ben explicat el procés de caces furtives il·legals.
Després també veus el procés de captura per a diferents fins, com ara capturar-los per portar-los a altres parcs i reserves naturals.
És molt interessant l’exposició perquè hi ha gàbies, cotxes, maquetes, armes i també fotos esgarrifoses de com ho portaven a terme, entre els anys 1950 a 90. Tot i que algunes fotos són molt crues, no deixa de ser interessant conèixer una mica més del tema. Hi ha dos tipus de rinoceronts: els blancs i els negres, tots dos en perill d’extinció i vam veure tots dos en aquest parc. A l’exposició que esmentem al principi del parc, t’explica les diferències entre tots dos.
Ens vam prendre uns refrescos per 48R mentre vèiem l’exposició. Va ser una parada interessant. El parc és molt xulo, molt muntanyós, al contrari que el Kruger, que bàsicament és pla. Veus les muntanyes, la planície, ens va agradar molt.
Tot just arribar a l’itinerari, en sortir de la carretera asfaltada vam veure una família de 4 rinoceronts, un immens amb la banya molt gran. Va ser xulíssim. Després en vam veure 2 més al riu, un estirat i l’altre caminant. Amb la càmera de fotos i els prismàtics, arriba molt bé a veure-ho tot, encara que de vegades sembli una mica lluny.
Després en vam veure un altre molt gran estirat en una bassa, i el vam estar observant des de prop una estona. Cal fer les visites amb tranquil·litat, observant-los durant una estona veus com es mouen, canvien de postura, caminen. No és qüestió d’arribar, fer-ne la foto i anar-se’n. És molt més interessant la visita si es fa en pla tranquil, observar-ho tot sense pressa. Ja estem acostumats als cotxes que arriben ràpid, sense respectar els animals ni els altres visitants, es posen on volen, fan un parell de fotos i se’n van. Considerem que viatjar és veure i conèixer, no només obtenir un parell de bones fotos per pujar a xarxes, sense ni tan sols haver-se aturat a observar.
I més endavant vam veure una mare i un fill caminant, i va resultar que el de la bassa era el pare, perquè al cap de poc es va aixecar i se’n va anar amb ells, i vam poder veure’ls tots tres junts. Vam sentir un soroll darrere nostre i pensàvem que era un altre cotxe i va resultar ser el rinoceront. Ens vam esperar a veure què feien…
On es veuen més animals és a la zona del riu i a les basses, perquè encara que sigui hivern fa molta calor i els animals busquen l’aigua i l’ombra prop de l’aigua. Buscar aigua al mapa o quan indica loops, que aquí també hi ha aigua. Per la nostra experiència, l´horari en què vam veure més és de 14 a 15h.
Santa Llúcia
Després de la Reserva, ens queda una hora escassa de cotxe, uns 50km, fins a Santa Lucia, on farem nit. Aquest va ser el nostre allotjament, perfecte per dutxar-nos i descansar després de la nit abans.
Santa Llúcia va resultar ser una ciutat costanera, amb molts hotels: grans, petits, resorts; molts restaurants de tota mena: carn, peix, sushi, pizza, còctels, etc.
És un estuari, una reserva natural única al món, anomenada Parc Nacional d’Isimangaliso, situada en territori zulu, amb un ecosistema variat i que és Patrimoni de la Unesco. Vam deixar les coses a l’apartament, perfectíssim el d’avui, i ens vam acostar a la platja amb cotxe i, encara sort, perquè estava com a mitja hora caminant el que en cotxe eren 5 minuts. Com que era una reserva natural, no hi havia passeig marítim, ni xiringuitos, ni res, com nosaltres esperàvem.
A més, no té una platja molt adequada per al bany. Està indicat que hi ha taurons i no hi ha socorrista, així que et banyes sota la teva responsabilitat. No feia el temps adequat tampoc, potser a l’estiu hi ha més gent, però no hi havia ningú a l’aigua, només pescadors.
Així que vam fer una volta ràpida i, com que gairebé no havíem dormit aquesta nit, vam tornar a l’apartament. Vam comprar unes pizzes i unes begudes a un SPAR que vam trobar, que ens va costar 120R, i que ens les vam menjar a l’apartament. I amb això acabem avui, que ha estat llarg.
Deixa un comentari