Vol amb escala a Frankfurt i arribada a Johannesburg (dia 1 i 2: 9 i 9 d’agost de 2022, dilluns-dimarts)

Dia 1: Escala a Frankfurt

El vol surt cap a les 13h del 8 d’agost, amb Lufthansa amb escala a Frankfurt d’unes 6 hores. A Frankfurt no hi va haver control de passaport ni res de Covid. Per anar al centre, el més ràpid és la línia S8 o S9. Hi ha màquines expenedores i vam agafar una oferta que eren 9€ que es podien fer servir de forma il·limitada. Ens va semblar l’opció més barata.

Vam visitar la plaça principal, l’església i el passeig pel riu.

Al bitllet cal posar-li el nom a mà, com que no ho sabíem no ho vam fer i vam revendre el nostre bitllet.

El següent vol han estat 10 hores, vam sortir uns 15′ tard, a les 22.15h, també amb Lufhtansa. Gairebé no hem pogut dormir. Ens han donat sopar i esmorzar. Hem arribat a les 8.30h del matí.

Dia 2: arribada a Johannesburg

Primer hem canviat diners a l’aeroport i hem comprat una sim de telèfon de 20 gb per a 30 dies que ha costat 599 rands, 35€.

Hem agafat un taxi fins al centre que ens ha costat 180 rands.

Quan hem arribat a l’allotjament, ens hem creuat amb la senyora de l’apartament que ja el tenia llest i ens ha deixat entrar. Aquest va ser el nostre allotjament amb Airbnb.

Johannesburg és una ciutat que no té gaire per veure, hi ha força inseguretat. És la típica gran ciutat amb molta pobresa i brutícia, gent demanant… Tampoc no fa la sensació d’inseguretat en plena llum del dia per avingudes principals. És una mica tipus guetos, a cada cantonada hi ha gent vigilant, que t’ofereixen droga. Hi ha poca policia, però hi ha molta seguretat privada. Als restaurants, supermercats, etc., hi ha seguretat privada. El que se sol fer és una volta pel centre el dia d’arribada.

És una ciutat molt gran i moure’s en transport públic és complicat perquè has de fer transbords, cosa que no és recomanable. Així que cal moure’s amb taxi. De fet, els semàfors entre el trajecte de l’aeroport a la ciutat no funcionen la majoria, així que els taxis no paren, per seguretat.

Hem dormit un parell d’hores i hem sortit a veure el Constitution Hill, que és una antiga presó on hi havia Gandhi i Mandela. Hem sortit sense la càmera de fotos i amb els telèfons que es veiessin poc. Hi ha molt poc turista, només al centre. En canvi, la gent és molt amable, tots ens saluden, ens somriuen. La gent va molt arreglada, acolorida, ben vestida.

Constitution Hill

Preu: 100 rands. De franc el Women’s Day. Horari de 9.00-17.00 h. Aquesta és la web oficial.

El Constitution Hill és gairebé tan antic com la ciutat de Johannesburg, i la història darrere dels seus museus històrics s’observa des de l’Old Fort, la presó de dones i la cel·la Número Quatre.

A mesura que passaven les dècades, les presons de Constitution Hill es van convertir en llocs establerts d’empresonament, on hi havia abundants problemes associats de sobrepoblació, sanejament deficient i malalties dels presos. Aquests problemes es van agreujar amb l’arribada de l’apartheid, i el nombre creixent de persones arrestades per lleis d’apartheid, tant per delictes lleus com greus. El nombre de presons va continuar augmentant durant les dècades del 1950 i el 1960, amb el volum de presos polítics creixent amb cada campanya política contra l’apartheid. Un total de 156 persones, entre ells Nelson Mandela i Oliver Tambo, van ser detinguts i retinguts al complex penitenciari abans de l’històric judici per traïció el 1956 i, dos anys més tard, 2.000 dones, entre elles Winnie Madikizela-Mandela i Albertina Sisulu, van ser detingudes després de protestar contra les lleis d’aprovació de l’apartheid. La campanya Anti-Pass de 1960 va resultar en més empresonaments, molts dels quals estudiants menors de 18 anys van ser també arrestats, després de les protestes estudiantils de 1976.

El 31 de gener de 1983 es van tancar oficialment les portes de la presó de l’Old Fort i el Número Quatre. Els presos van ser traslladats a la nova presó de Diepkloof als afores de Soweto. El 1990 el recinte va començar un llarg procés de reurbanització i es va construir el Tribunal Constitucional democràtic de Sud-àfrica, que va ser inaugurat el 2004 i es va obrir al públic Constitution Hill, lloc dedicat a honrar el patrimoni, educar el públic i fomentar el turisme.

L’actual Cort Constitucional de Sud-àfrica és una antiga presó on va estar pres Gandhi i posteriorment Mandela. La visita es divideix en dues parts:

• L’Old Fort, que són els edificis de la presó. Es poden visitar les habitacions, els banys i el pati, a més de diferents sales d´exposicions.
• La Cort. Està fabricada amb els maons de l’antiga presó i es troba al soterrani, ja que representa que els polítics no poden estar per sobre del poble.

Nosaltres hem vist les cel·les 4 i 5, hi ha cartells explicatius de tot, les diferències entre blancs i negres, què menjaven els uns i els altres, les pertinences que tenien: uns no tenien accés a carn, mentre que altres sí, a uns només els assignaven una manta, mentre que els altres tenien també matalàs i coixí… També hem vist la cel·la de les dones, els banys, les cel·les d’aïllament… Es poden veure els trets a les parets del pati i les portes de les cel·les.

És una visita molt interessant i està tot molt ben explicat, val molt la pena. Estaven fent un festival de música a la plaça però no hi vam poder entrar perquè ja no hi quedaven entrades.

Barri de Soweto

És una altra de les visites que es poden fer, encara que nosaltres no hi vam anar.

Les South Western Townships (Soweto) van ser una localitat independent de Johannesburg entre els anys 70 i 94, ja que durant l’Apartheid els negres no tenien permès viure a la ciutat. Avui dia, Soweto és un enorme barri més, on segueixen vivint només negres de diferents classes socials.

• Soweto va ser la llar de Nelson Mandela i, del seu amic i premi Nobel, Desmond Tutu. Es poden visitar les cases de tots dos, que són molt a prop.
• L’església catòlica de Regina Mundi és un altre dels llocs a no perdre’s a Soweto. Sempre ha estat un lloc de reunió per a la gent del barri, i durant l’Apartheid va continuar sent així. Hi va haver enfrontaments entre manifestants i policies, dels quals encara es poden veure marques de les bales a les parets de l’església.
• El museu memorial d’Hector Pieterson commemora el paper dels estudiants de Soweto durant l’Apartheid, disparats per la policia durant els disturbis del 76. Val 35 ZAR (2.5 euros) i obre cada dia de 10 a 17h (fins a les 16h els diumenges).
• Les Orlando Towers., una antiga central elèctrica que està decorada amb grafits.

Altres visites possibles de Johannesburg són:

• La Plaça de Nelson Mandela és al nord, envoltada dels centres comercials més grans de Johannesburg. Cal agafar taxi per poder anar-hi i com que es fa fosc tan aviat, ho vam descartar. Hi ha una estàtua molt gran de Mandela i tres centres comercials, així que no té gaire interès.
• El Museu de l’Apartheid. Aquest sí que sembla que és molt interessant, però obre de dijous a diumenge, així que avui estava tancat. En comprar l’entrada us donen un tiquet a l’atzar: blanc o negre. Depenent del que et toqui entraràs per una porta diferent i tindràs una “experiència” diferent. Els passadissos per on es camina són diferents i intenten reflectir com era la realitat de cadascuna de les ètnies durant l’Apartheid. La visita dura un parell d’hores mínim, ja que conté objectes de l’època, panells informatius, testimonis, reproduccions de llocs i molt material audiovisual.

L’entrada val 150 ZAR (9 euros). Per als estudiants val 100 ZAR. Horari: de 9.00 a 17.00 h.

Vam dinar en un KFC de camí a l’apartament, que ens ha costat 100 rands. El viatge ha estat llarg, demà agafem el cotxe de lloguer i preferim descansar per estalviar forces després del vol.

Dia 3: Recollir cotxe de lloguer i ruta fins a Malelane, al parc Kruger