Addo’s Elephant Reserve i el meu aniversari (dia 12: 19 d’agost de 2022, divendres)

Avui teníem esmorzar inclòs i és molt variat: embotit, pa, pastes, madalenes casolanes, sucs, etc. Després recollirem l’altre cotxe de lloguer a l’aeroport de Port Elisabeth. Posem rumb a la Reserva Addo’s Elephant, que és a una hora de camí, 70 km.

Avui és el meu aniversari i tenim reservat un allotjament especial, el Nyathi Rest Camp. Hem passat per l’SPAR, a comprar provisions, i jo amb la banda d’aniversari (que m’ha fet posar el meu xicot), i a tot arreu m’han anat preguntant i felicitant.

A l’Ado’s Park vam fer el típic tràmit d’inscripció que es fa sempre. Està inclòs amb la Wild Card. A més, ens van donar un mapa gratis, que s’agraeix perquè els camins tampoc estan tan senyalitzats com al Parc Kruger.

Addo’s Elephant Reserve, Sud-àfrica.

Nyathi Rest Camp (allotjament pel meu aniversari)

Està situat als peus de la majestuosa serralada de Zuurberg i envoltat de turons, separat del parc principal, el Nyathi Rest Camp és la nova i exclusiva oferta d’allotjament del Parc Nacional Addo Elephant, que a més té cuina incorporada, piscina privada, dues terrasses, barbacoa i un impressionant bany amb banyera. Cada unitat ha estat construïda sobre fustes elevades i ofereix una vista espectacular des dels dormitoris, els salons i fins i tot alguns banys gràcies als panells de vidre oberts i finestrals.

Cada unitat s’inspira en la cultura africana amb l´arquitectura que reflecteix les cases d´antiga cúpula i palla. La decoració a l’interior s’inspira en les fulles rodones que són abundants a tot el parc. El riu estacional que flueix just a sota del campament aporta alleujament a molts animals que es troben en aquesta secció.

Efectivament, les vistes des d’aquest campament van ser increïbles, probablement les millors que vam tenir durant tot el nostre viatge, ens quedàvem embadalits veient aquells paisatges. Teníem vegetació, muntanyes… El parc com a tal ens va encantar, és tot verd. Totalment diferent de la sabana que havíem vist. Aquí els animals que vam fotografiar, tots eren amb fons verd, en comptes de marró. Ens va agradar molt, tot i no veure l’estrella del parc.

Aquest allotjament és dins una concessió privada del parc. Només podeu accedir a aquesta zona si aneu a aquest allotjament. Són només 6 km des de la recepció/entrada del parc, però són una passada, estan a la selva. En aquest tros vam veure mangostes, babuïns, kudus, zebres… També vam sentir moltes hienes.

Durant la nostra estada, a la tarda i al matí, va venir un responsable a veure que tot estigués bé al nostre allotjament, per si necessitàvem alguna cosa, si havíem dormit bé. Va ser molt amable i ens vam sentir importants. És un lloc molt privat, molt exclusiu, no havíem estat enlloc així. Ha estat una passada aquest allotjament. No sents ningú més. Teníem una família de 4 persones a prop, i no vam escoltar res, semblava que estàvem sols, ja que les cabanes estan separades i són independents.

Curiosament, l’estrella principal del parc, els elefants, no els vam veure. Tot i això, hi havia excrements seus en grans quantitats i eren recents, per tot arreu, per les carreteres per les quals anàvem passant. És que era molt exagerat la quantitat d’excrements que vam veure. Com que a més hi ha menys vehicles i, per tant, estan menys trepitjades,  encara es veuen més. Va ser molt estrany perquè no havíem vist pràcticament excrements fins ara, però no vam veure els elefants. Va ser estrany perquè a les basses, tolls, etc, no hi havia cap animal, quan sempre hi sol haver.

Tampoc vam fer gaire safari amb cotxe, només l’estona que vam arribar abans de l’hora del check-in a l’allotjament. Segons ens va dir un guia, segurament seria un tema climàtic, que per a ells no devia fer prou calor (era un dia plujós) i probablement estarien arrecerats entre la vegetació, arraulits i donant-se calor entre ells.

I, com que hi havia tants excrements, vam veure també molts escarabats piloters, que tampoc no havíem vist mai. Va ser molt interessant, per a nosaltres, els vam estar observant durant una estona, són enormes. Sembla que també són una espècie protegida perquè, en ser petits, tant els vehicles com els animals els aixafen. Els vam veure barallant-se per les pilotes, fent-les més grans i intentant moure-les, a vegades amb dificultat, de la gran mida que tenen.

Va ser un emotiu aniversari, malgrat la distància…

Dia 13: Ruta fins a Stormsrivier