Mirador Creu del Còndor (dia 7: 6-8-2023, diumenge)
Avui hem matinat per anar al Mirador de la Creu del Còndor caminant, volíem arribar a primera hora. Uns que vam conèixer ahir ens van dir que a les 7 ja se’ls veia, així que a les 6 del matí ens vam posar en marxa. Sens dubte és el millor lloc per veure còndors. Nosaltres vam veure moltíssims. Feia fred a aquella hora…
Des de l’allotjament ahir ens van indicar que no calia anar pel camí que havíem vingut, sinó que hi havia un camí alternatiu més curt. Tenim l’esmorzar inclòs però ens el saltarem.
A MapsMe també em sortia el camí alternatiu així que vam anar seguint-lo, però aquest camí acabava sense final, en comptes de sortir a la carretera i vam decidir seguir-lo fins i tot més endavant. Va ser un error, perquè efectivament no sortia a la carretera, així que vam seguir caminant direcció la Creu del Còndor, vèiem la carretera a prop, però camp a través… fins que hi vam arribar, a la carretera, a 200m de la Creu del Còndor. Estava tot ple d’herba seca i la roba i el calçat se’ns va omplir de punxes que es van clavar moltíssim… i el vam haver de llençar. En calent vam aguantar bé fins que vam tornar a l’allotjament, però després ja ens va ser impossible tornar-los a posar. Era impossible treure els centenars de punxes dels mitjons i el calçat. Amb paciència vam poder treure els de les jaquetes…
A la Creu del Còndor cal pagar una entrada que són 30 sols per a locals i 70 per a estrangers. La veritat és que aquest pagament és molt rar, perquè evidentment no hi ha cap tancat… quan t’acostes al mirador hi ha persones que et venen l’entrada. Era aviat i gairebé no hi havia ningú. En canvi l’endemà vam tornar-hi més tard, estava a rebentar de gent i dubto que tota aquella gent pagués l’entrada. A nosaltres ningú no ens va demanar res… Crec que només que no accedeixis al mirador (els pots veure una mica abans, o just després) ningú no et cobra l’entrada… però en fi. Encara que també fa pinta que només el cobrin a estrangers?
Només arribar ja vam veure els còndors aturats a les roques i volant. Va ser increïble que en veiéssim tants perquè havia llegit de gent que no estava segura d’haver-los vist… N’hi havia un munt. 3 o 4 aturats en una roca, 3 o 4 aturats en una altra roca, 3 o 4 volant per dalt del canó, 3 o 4 aprofundint al canó… A estones volaven, a estones paraven… Allà estàvem al·lucinant amb aquell espectacle. Vam arribar a comptar-ne uns 20 alhora.
Hi havia força gent al mirador. Segurament el lloc on hem trobat més gent. També molt de turisme local. Hi va haver un moment en què van anar desapareixent… i se’n van anar lluny. Aleshores vam fer les típiques fotos de rigor:
Vam tornar caminant per la carretera, aquest cop sense experiments. No vaig mirar quant vam trigar, però poc, va ser un camí agradable… potser una hora.
Al tornar a l’allotjament vam anar a preguntar pel dinar… Tenen restaurant, però com semblava que estàvem sols a la granja, ens volíem assegurar que servien menjars i aquí vam tenir el nostre incident del dia…
Quan vaig reservar, vaig preguntar si tenien mitja pensió o alguna cosa similar i em van dir que disposaven d’un menú turístic de 35 sols que inclou entrada, plat de fons i postres, amb 2 o 3 opcions per triar, tant per dinar com també per sopar. En aquests llocs on no tens cap alternativa, perquè no puc ni anar caminant a cap altre lloc, solen aprofitar-se i inflar els preus, per això vaig preguntar i el menú que em van oferir em va semblar, simplement, correcte.
Doncs em diuen que no tenen menú, que ha de ser a la carta. Vam mirar la carta i els preus dels plats eren de 45 sols cap amunt. Li dic que per correu em van dir que sí que tenien… i les característiques. Remolonejant em diu que està bé, que em poden fer un arreglo… i va i em porta un full amb el menú imprès amb les característiques que jo deia 😭😭. En què quedem, hi ha menú o només per a qui m’interessa??
Hi havia el cui a la carta, aquí els tenien a la seva granja, així que vam decidir que seria bon lloc per tastar-lo. I també vam demanar un menú amb sopa de quinoa, truita de riu arrebossada i pastís casolà.
Tot era deliciós, i les vistes eren immillorables. Tenen hort així que tot era orgànic. El cuy té textura i sabor com el conill. La truita em va sobrar i me la vaig endur per sopar. També vaig demanar que el pastís me’l guardessin per al vespre.
I allà vam passar la tarda tranquil·lament, passejant, sense fer res més que observar.
Havíem pensat en anar a Cabanaconde, que és a pocs minuts, però havia llegit un diari recent i sembla que estava força abandonat des del cóvid, que amb prou feines hi havia un restaurant ni res. I pel que fa a vistes, segur que no les milloraríem, així que vam decidir gaudir del nostre entorn.
Deixa un comentari