Puerto Maldonado (dia 16: 15-8-2023, dimarts)
A la zona més al sud de l’Amazònia peruana, i a prop del departament de Cuzco, hi ha Puerto Maldonado, una petita ciutat on pots passar unes vacances en completa connexió amb la natura. A Tambopata hi ha allotjaments turístics ‘eco lodges’, en plena selva.
Puerto Maldonado és el punt de partida cap a diverses excursions a la selva sud de l’Amazònia peruana. Per això, el primer que cal fer és arribar a aquesta ciutat. S’hi pot arribar amb avió, a 90′ des de Lima i a 60′ des de Cuzco. Però des de Cuzco també es pot arribar amb bus, en un trajecte nocturn de 10 hores aprox, a través de la carretera interoceànica que connecta el Perú i el Brasil.
Les agències ofereixen programes d’1, 2, 3 i 4 dies, fent caminades diürnes i nocturnes, passejades en barca, canopy i zipline; tot en mig de la intensa vegetació i els sons d’animals al teu voltant i a uns preus elevats, per a l’estandard del Perú.
Normalment els allotjaments se situen a la riba d’algun dels dos rius principals de la Reserva: el riu Tambopata, que és el petit, i el riu Madre de Dios, el gran. Per arribar-hi des de Puerto Maldonado de vegades necessitaràs agafar una llanxa.
Nosaltres vam acabar el nostre viatge al Perú aquí, i tornàvem a casa directament des de l’aeroport de Puerto Maldonado. Així que vam triar el nostre allotjament a prop del riu Tambopata perquè podíem anar per carretera, no calia agafar cap llanxa.
La nostra arribada a Puerto Maldonado
Després d’un plàcid viatge amb bus, vam arribar puntualment a Puerto Maldonado a les 7 del matí. Així com el SuperCiva no em va agradar gens, l’ExcluCiva va ser fantàstic. Jo vaig dormir tot el camí. També té USB i seient molt còmode i això que vam venir al semi llit. Això sí, es notava zona de molts revolts i sots ja cap al final del trajecte.
Deien que el contrast de temperatures en arribar a Puerto Maldonado era important, ja que venim d’alçades de 3000 metres i arribem a la selva, on farà moltíssima humitat. Però nosaltres no vam notar tanta calor. De fet, sembla que vam tenir sort perquè s’havien suavitzat les temperatures aquests dies.
A la sortida de la terminal d’autobusos vam agafar un tuc tuc perquè ens portés a la Plaça d’Armes, on hi ha les agències de viatges. Ens va dir que 10 sols… i quan vam arribar allà ens en va demanar 10 per persona. Comencem bé!! Evidentment, no era així, ens ho van confirmar després a l’allotjament, però en fi…
Ahir mateix vam canviar el nostre allotjament, perquè el que tenia reservat no va voler igualar-me el preu de l’excursió i va estar trigant a contestar, etc. i com que el vaig agafar cancel·lable fins a l’últim dia, al final vam decidir canviar-lo i en vam agafar un altre que ens va oferir una excursió que ens encaixava més amb el que volíem.
De tota manera, com sempre es diu que a la destinació pots trobar millors preus i hi havia qui ho va negociar aquí a Puerto Maldonado, vaig anar amb la idea d’informar-me directament i vam començar a preguntar a les diferents agències.
Hi ha un munt d’excursions que podeu triar. Nosaltres ja veníem amb la idea de fer la del Llac Sandoval + caimaneig i potser demà, la de la Collpa de Lloros. Així que vam preguntar per a totes dues. Però ara mateix crec que no és bona idea fer-ho així perquè ha baixat el turisme i ells han pujat preus i els mantenen força inamovibles. Així que un cop aquí, doncs si vols fer l’excursió, has de pagar el que et demanin, per això millor assegurar-te abans que el que et demanen, t’encaixa.
Havia llegit que al Llac Sandoval fa molta xafogor, que estàs amb la samarreta xopa, i que l’excursió de tot el dia hi ha a qui se li fa pesada, així que vaig anar preguntant, perquè abans la feien de mig dia i així després podríem afegir el caimaneig. Però tothom fa l’excursió de dia sencer, això és de les 9 a les 17h. Així que el caimaneig, que es fa al capvespre, si no el contractes amb la mateixa agència, no et dona temps de fer-lo. Ells inverteixen el mateix si el tour és de mig dia que de dia sencer, però és clar, el preu per a tu no és el mateix, així que els interessa allargar l’excursió per pujar el preu.
El que ens van oferir a la Plaça d’Armes no ens va agradar, així que vam decidir contractar-la amb el nou allotjament, que ens va oferir l’excursió al Sandoval de migdia juntament amb el caimaneig, a un preu que ens encaixava, ja que era just allò el que volíem. Mentre preguntàvem ens vam trobar amb una parella amb qui havíem coincidit al bus, que venien amb tot contractat i que es van quedar esperant que els vinguessin a recollir… però que, com que no va venir ningú, van haver d’agafar un tuc tuc i ara estaven a l’agència, per començar les excursions.
Sembla que a Puerto Maldonado tenen el seu propi estil…
Vam agafar un taxi fins a l’allotjament, que estava a una carretera sense asfaltar, camí del riu Tambopata i ens va costar 30 sols. A l’allotjament ens van dir que el preu havien d’haver estat 15 sols, així que ja en portem 2 de 2!!
L’allotjament no el recomanaré perquè no compleix els mínims ni de neteja, ni de seguretat, ni de res. Sembla que és una Reserva Natural Privada, que al seu dia tindria el seu públic, però que ara només tenen unes 3 o 4 cabanes, els camins no han estat mantinguts així que estan plens de vegetació, el bany comú no donaré detalls de com estava, igual que la sala comuna, al mig de la selva, al costat d’una carretera polsegosa i que el porten entre 2 persones. Una pena perquè el mobiliari de fusta era preciós, però estava tot tan ple de pols que no lluïa gens.
La nostra cabana estava correcta, amb mosquitera, però a algunes hores vam tenir formigues i una granota. No vam poder estar més salvatgement ubicats, a pocs metres del riu Tambopata… el vèiem des de la nostra habitació. Nosaltres som una mica alternatius, així que ens va semblar bé, però no és un lloc recomanable per a tota mena de públic.
En arribar ens vam donar una dutxa amb aigua freda, ja comptava que no hi hauria aigua calenta, i no feia tanta calor… Després d’una estona de relax, ens van demanar un taxi que va costar 15 sols fins a la Plaça d’Armes. Calia pagar l’excursió que van ser 175 sols per persona, i que incloïa l’entrada a la Reserva que no recordo si eren 15 o 25$. L’agència era Amazon Paradise.
Tour al Llac Sandoval
Aquesta és probablement l’excursió més popular de Puerto Maldonado, ja que en aquest llac es concentren molts dels animals que veuràs durant la teva aventura per la Selva Amazònica. Pot ser excursió de mig dia o dia sencer, encara que la de mig dia, que és la que nosaltres volíem, ens va costar de trobar-la.
Després de pagar a l’agència, sortíem en un grup de 9 persones a agafar la llanxa al Riu Madre de Dios.
Des dels allotjaments es triga en arribar uns 30-45′ en llanxa, pel riu Madre de Dios. L’excursió començava com a les 13.30h. Vam anar caminant doncs està a uns 5′ i a la barca ja tenien preparades unes safates amb el menjar. A mi em va tocar peix, em van preguntar si m’anava bé, i va estar perfecte. L’altra opció és el menjar típic d’aquí de pollastre amb arròs embolicat dins una fulla. També ens van donar una ampolla d’aigua, amb la qual vam tenir més que suficient per a l’excursió. Al dinar durant el trajecte de la llanxa ràpida pel riu Madre de Dios, va estar genial perquè vam aprofitar el temps.
En anar en grup, alguns tenien tot el pack d’excursions contractades i anàvem a parar un moment al seu allotjament perquè deixessin l’equipatge. És clar que aquest allotjament no tenia res a veure amb el nostre, però el preu tampoc…
Un altre cop a la barca fins a l’accés al Llac Sandoval, a l’altra banda del riu, que ja era molt a prop. Brutal quan vam baixar de la barca la concentració de papallones que hi havia. Les havíem vist volar durant tot el camí amb la barca, però mai no havia vist res igual.
Després cal recórrer un sender de 3 km que discorre completament sobre unes passarel·les de fusta, on el guia aprofita per explicar-te més sobre aquest ecosistema tan ric. Des d’arbres centenaris i gegants, a micos, taràntules i ocells. Vam poder veure un grup de micos al capdamunt dels arbres, amb prou feines ens hi arribava la vista.
Una mica més endavant, al final del camí, ens vam creuar amb la parella de l’autobús, que anava amb el grup ja acabant l’excursió, i no els havia entusiasmat. No havien vist micos, només algunes aus i ja estaven molt cansats, després del viatge amb bus i portaven tot el dia aquí… El que em confirma que no podíem haver triat millor opció, perquè la nostra excursió no havia fet més que començar i ja estàvem super satisfets.
Al final del camí vam pujar a una canoa de fusta a rem (no es permeten els motors) i travesses un canal que sembla l’escenari de qualsevol documental del National Geographic, fins a arribar al llac. És com un túnel entre la vegetació on vas veient aus, també algun caiman. Tot en silenci, escoltant el silenci o el so de la selva. Va ser molt xulo… i quan arribes al final, s’obre l’horitzó i vas a parar al llac.
Vam seguir endinsant-nos al llac, apropant-nos a la vora quan alguna cosa es movia, i sortejant les arrels que s’endinsen a l’aigua. Allí es poden veure caimans, tortugues adornades amb papallones sobre els seus caps, micos i munts d’aus diferents.
Els que tenen l’excursió de tot el dia, passen la resta del dia navegant pel llac. A meitat del llac fan una parada per menjar i descansar una estona (en una zona amb bancs, gandules i una cabana-restaurant on es poden comprar begudes), i a continuació hi ha una altra parada per pujar a una torre mirador per veure el llac i la selva.
Nosaltres vam estar gaudint molt de tot… i el dia s’anava enfosquint i vam estar voltejant el llac fins al vespre. Preciós!!
Quan vam sortir del llac, només quedava una altra barca darrere nostre. Eren com les 18h quan vam deixar la canoa, que allà ja era de nit i vam desfer el que havíem caminat pel camí de fusta. A la ruta de sortida, vam fer el que seria la caminada nocturna: vam veure taràntules, una serp, formigues enooormes, gripaus. Pel camí ens van anar explicant la vida nocturna de la selva. Calia acompanyar-se de la llanterna ja que no es veia res, i menys en plena selva.
Quan vam arribar a la llanxa motora, aleshores faríem el caimaneig. Per això calia apagar tots els llums, també els telèfons. El cel va ser impressionant. Mai no havia vist tants estels. No les recordava ni de quan era petita, ni quan hem estat al desert o a zones poc poblades. Va ser brutal.
I ells porten un focus a la barca amb el què apunten a la vorera on creuen que hi pot haver caimans o capibares, que és l’altra espècie que tenen per allà. A aquelles hores es veien mooolts vaixells amb focus tots fent el caimaneig.
Vam veure diversos caimans i una parella de capibares. Ens va dir que vam tenir molta sort per veure els capibares junts, que darrerament no es deixaven veure gaire.
I amb això acabem l’excursió. Ens van deixar a Puerto Maldonado, i vam anar caminant a la Plaça d’Armes, molt a prop. Curiosament feia fresqueta. Ens havíem posat repel·lent, hi insistien molt, i no ens van picar, i tampoc vam passar calor. Hem tingut molt bon dia.
Vam sopar en una pizzeria… molt normal. El que volíem no ho tenien… al final vam demanar aletes, que va acabar sent una ala gegant i una cuixa. La pizza no era casolana, com es veia a les fotos. En fi… seguim igual. La veritat és que ha estat el pitjor menjar de tot el viatge.
Vam agafar un taxi fins a l’allotjament i vam arribar gairebé a les 21h. Estàvem morts però veníem molt contents de com havia sortit l’excursió, malgrat els contratemps diversos de tot el dia.
De nit, no trobàvem la nostra cabana, amb la llanterna… Li vam fer 3 voltes a la zona fins que vam acabar a la cabana dels amos, que ens van acompanyar a la nostra.
Quan ens vam ficar al llit, se sentien molt sorolls, fins i tot passos. Jo em vaig tapar fins al coll i em vaig aixecar completament xopa de suor. Però tot i així vaig dormir bé… ha estat una sensació rara i emocionant.
Deixa un comentari