Selva Peruana (dia 17: 16-8-2023, dimecres)

Avui ens hem despertat d’hora perquè a les cabanes hi entra la llum del sol. Així que cap a les 5-6 del matí ja estàvem llevats. Hem anat a veure l’alba i a escoltar i veure els ocells que teníem per aquí.

Avui volíem haver fet l’excursió de la Collpa de Lloros, que es fa de 5 a 8 del matí, però ahir ja vam decidir que no la faríem, ja estàvem cansats.

La Selva Peruana

L’Amazònia és la selva més gran del planeta, i s’estén en part dels territoris del Perú, Colòmbia, Equador, Brasil i Veneçuela. Al Perú ocupa 782.880 km2 de superfície, corresponents a un 62% del territori del país i a un 13% del total del continent, i el segon més gran després del Brasil.

És la regió menys densament poblada (8%) d’aquest país i ecològicament és molt important, atesa la gegantina biodiversitat que alberga, força segura de les intromissions de l’home.

Juntament amb la resta de l’Amazònia, constitueix un dels grans pulmons vegetals del planeta. S’estén des dels Andes fins als límits amb el Brasil, Colòmbia i l’Equador. Es divideix en selva alta, la que s’aproxima i s’estén sobre la serralada andina; i selva baixa, la que s’estén a les planes, variant així les seves condicions climàtiques i de pluviositat.

Durant el període de la conquesta i colonització espanyola d’Amèrica, aquest territori es va associar als mites indígenes del Dorado i el País de la Canyella. Durant principis del segle XX va ser una regió d’intensa explotació de l’arbre de cautxú.

En aquesta selva es coneixen almenys 262 espècies d’amfibis, 806 d’aus, 293 de mamífers, 697 de peixos continentals, 180 de rèptils i la increïble xifra de 2.500 espècies de papallones diurnes. Moltes d’aquestes espècies animals són endèmiques d’aquesta regió, és a dir, que no existeixen a cap altra part del món i encara moltes de les espècies de plantes i fauna estan per descobrir i classificar.

Donada la seva gran extensió, viatjar per la selva peruana no és una tasca senzilla. A nivell turístic, aquestes són les zones que es poden visitar. Els dos llocs més populars per visitar la Selva de l’Amazones al Perú són Iquitos i Puerto Maldonado. Així que, davant del dubte de quin triar, hi ha alguns factors que ajuden a decidir.

Si viatges des de Cuzco a la selva, cosa força probable, les opcions es limiten. La manera d’optimitzar més el temps era un bus nocturn, cosa que ens portava directament a Puerto Maldonado. Un vol fins a Iquitos, des de Cuzco, us portarà gairebé tot el dia, tenint en compte que fa escala a Lima, el que seran unes 4-6 hores de vol. El mateix passava si el vol anava a Puerto Maldonado perquè, si agafes el vol directe, l’horari era al migdia, cosa que igualment s’emporta part del dia.

La Reserva Nacional de Tambopata

L’abrupte territori situat a la conca del riu Tambopata va ser durant molts anys inaccessible per a l’home, a causa dels perills de la vida salvatge animal i les condicions geogràfiques difícils. Tot i així, moltes cultures van poblar aquest territori per moltíssim temps.

La febre del cautxú, a finals del segle XIX i inicis del XX, va causar la destrucció de desenes de tribus amazòniques sotmeses a l’esclavatge per part dels grans empresaris. Al segle XX, la febre de l’or portada a terme per la mineria il·legal, perjudica i contamina la biodiversitat de Tambopata.

La Reserva Nacional de Tambopata és una àrea natural protegida per l’Estat Peruà. Va ser creada per tal de salvaguardar l’exuberant vida natural que hi ha i evitar la desforestació. Està al departament de Madre de Dios, a uns 400-200 metres sobre el nivell del mar.

Pel que fa al clima, d’abril a octubre disminueixen les pluges generant collpes, llacunes i fent més segurs els viatges al riu. És en aquesta època de l’any quan és més recomanable viatjar.

Per visitar Tambopata des de la ciutat del Cusco cal viatjar a la ciutat de Puerto Maldonado, capital de la regió Mare de Déu. El viatge per carretera és de 477 quilòmetres i pot portar entre 9 a 11 hores. Els busos parteixen del terminal terrestre de la ciutat del Cusco.

Un cop a Puerto Maldonado s’ha de contractar un tour autoritzat per anar fins a la reserva de Tambopata.

Excursions a Puerto Maldonado

Les collpes de lloros o guacamais

Què són les collpes? L’aliment principal dels lloros i guacamais és la fruita, però sovint no està prou madura i els causa problemes de digestió. Com a solució es dirigeixen a aquestes collpes, que són parets d’argila, i mengen terra (geofàgia) ja que aquesta conté unes sals minerals que els ajuden amb aquest procés. L’espectacle és brutal: centenars de lloros i guacamais volen, mengen i criden davant dels teus ulls.

Als voltants de Puerto Maldonado hi ha dos collpes:

• la Collpa Cachuela de lloros verds i la que està més a prop, és la que se sol incloure als paquets. Està a 1 hora aprox amb llanxa i, encara que aquí només hi acudeixen lloros, la majoria de color verd, i no és aquesta explosió de colors dels guacamais, és una visita molt interessant. Es fa en horari de 5 a 8 del matí. Després es torna a l’allotjament per esmorzar. Aquesta és la que volíem fer nosaltres avui.
• la Collpa Chuncho amb grans i colorits guacamais, que està força més lluny i per anar cal pagar un extra.
  Durada: 1 dia, 12 hores
  Inclou: esmorzar, dinar, guia, entrada a la reserva.
  Se surt molt aviat, com a les 3-4am, per anar a la comunitat de Filadèlfia, per després navegar en barca pel riu Tambopata cap a la Collpa Chuncho, on podrem trobar dotzenes d’espècies d’aus, des de guacamais vermells i verds fins a lloros grans. Després de la visita a la collpa es fa una caminada al bosc primari, així com una visita opcional a la torre mirador de 45m d’alçada, des d’on hi ha una magnífica vista de la selva.

Illa dels Micos

És una de les atraccions més conegudes de Puerto Maldonado. Pel que sembla, el nom és perquè en aquest lloc es van reinserir uns micos que havien estat recuperats del mercat negre d’animals exòtics. A dia d’avui hi viuen prop de 35 monets (de diferents espècies) però van i vénen, per la qual cosa no hi ha garantia de veure’ls. Els guies els donen uns plàtans perquè s’hi acostin i estan súper acostumats als humans.
Per arribar primer es deixa el vaixell a la riba del riu i es camina pel fangar que queda si el riu circula amb poca aigua, i després ja a l’illa es fa un recorregut d’uns 20 minuts.

Caminada nocturna per la selva

Normalment es fa als voltants de l’allotjament.

Durada: 1 hora

Preu: 50 sols aprox

Es parteix d’una aventura nocturna a l’ecosistema amazònic. Se senten els sorolls i es descobreix els misteris de la selva nocturna. Coneix alguna de les espècies que només es mouen a la foscor, empremtes, aus nocturnes, insectes i fongs que brillen a la nit.

Aquesta la vam fer nosaltres en sortir del Llac Sandoval al capvespre.

Caimaneu al capvespre

Es navega pel riu Tambopata durant la posta de sol. Després es torna fent recerca de fauna nocturna a la vora del riu i, amb sort, veurem caimans, capibares i aus nocturnes.

Preu: 80 sols

Aquesta és la que vam fer nosaltres de tornada del tour del Llac Sandoval.

Caiac pel riu Madre de Dios

Durada: 2 hores;
Preu: 120 sols
Gaudeix una aventura sobre el Riu Madre de Dios, remant un caiac. Es pot fer amb tour guiat o per lliure. Vam veure un parell de canoes fent aquesta activitat, durant la nostra ruta pel Riu Madre de Dios.

Caminada diürna al bosc

Preu: 90 sols

Durada: 2 hores

Pesca de piranyes al Llac Yacumama

Durada: 3 hores

Preu: 70 sols

El Llac Yacumama és un dels aiguamolls amazònics més importants de la regió. Actualment és part d’un projecte de conservació que acull milers de lloros i guacamais, impulsat pels mateixos pobladors de la comunitat de Santa Teresa.

Ens hauria agradat provar aquesta activitat, però ja no hi va haver més temps.

A les 13h hem trucat un taxi perquè ens vingués a buscar perquè començava a fer calor i hem pensat que a l’aeroport s’hi estaria més fresquet.

És un aeroport petitó, així que el control de seguretat va ser ràpid, tot i que ens van mirar bé l’equipatge que portàvem. Hi havia una pizzeria i ens vam demanar una pizza que va costar 40 sols. Estava tan bona que ens en vam demanar una altra. I encara sort, perquè la tarda va ser llarga.

Mentre esperàvem ens van cridar per l’altaveu perquè passéssim per la porta d’embarcament. Allí ens diuen que ens ha tocat un control rutinari i que obríssim les maletes allà al mig, sobre una taula, sense portar-nos a cap habitació a part. En fi… Després va resultar que unes espanyoles que hi havia allà també els van fer el mateix.

El vol sortia a les 17.10h i arribàvem a Lima a les 18.45 h. Després, l’intercontinental el teníem a les 22.55h, 4 hores més tard, així que teníem marge per arribar-hi. Quan ja estàvem asseguts a l’avió, ens van fer tornar a baixar, també amb l’equipatge, perquè no funcionava l’aire condicionat i van dir que trigarien una mitja hora.

La mitja hora va passar i vaig veure que havien reprogramat la nostra sortida per a les 19h. I aquesta vegada sí que vam sortir… i vam arribar a temps al nostre següent vol cap a casa.

Molt contents, com sempre, amb les nostres vacances… i, de moment, ja tenim previst una escapada a Sèrbia. ✈✈✈

T’agrada el nostre contingut, t’interessa algun dels nostres recursos i/o vols donar-nos suport… més info aquí.