Uxmal (dia 9: dimarts, 28 de juliol de 2015)
Per avui teníem les ruïnes d’Uxmal i la ruta dels convents, que vam escurçar pel contratemps de la recollida del cotxe de lloguer.
El Resort, molt còmode, habitació molt àmplia i a molt bon preu, tot i que no vam tenir temps de gaudir de les instal·lacions…
Com estàvem a 5′ del recinte arqueològic d’Uxmal, ens vam aixecar més tard i vam començar l’itinerari com a les 8.30 h., la qual cosa ens va permetre recuperar forces.
Cal pagar 30 pesos per aparcar i el preu de l’entrada és de 203 pesos.
Havíem llegit que a Mèxic et fan pagar per fer fotos, així que vam entrar amb les càmeres a les motxilles. El preu és uns 45 pesos per càmera. Després ja dins hi ha alguns llocs on s’indica pagament per càmera, però tampoc està molt visible. Nosaltres perquè estàvem al cas del tema i anàvem mirant, però si no, igual ni te n’adones…
Només endinsar-se al lloc ens trobem amb la Piràmide del Adivino.
La seva peculiaritat és que la seva base és ovalada, en lloc de quadrada. És única en el seu gènere. Té una altura de més de 35 metres i una amplada de 53 m. Es diu així perquè, d’acord amb una antiga llegenda, aquesta piràmide va ser aixecada per un nan en tan sols una nit. El nan era fill d’una bruixa i va apostar amb el governador de llavors que era capaç de construir una piràmide en una sola nit. La piràmide va ser construïda i el nan es va proclamar governador de la ciutat d’Uxmal.
Seguim pel quadrangle de les Monges, que és un gran pati de disposició quadrangular delimitat per quatre edificis amb habitacions. Ressalta per la seva magnífica decoració, on s’alternen greques, gelosies, figures humanes, serps, caps de tortugues, mussols i mascarons del déu Chaac.
Passem pel joc de la pilota…
I arribem a la Gran Piràmide, a la qual sí que es pot pujar. Té una àmplia escalinata de 65 graons, amb unes impressionants vistes des de dalt i un temple a la cúspide amb magnífics gravats.
A continuació hi ha el Palau del Governador, que mesura gairebé 100 m de llarg per 9 d’alçada; està format per tres edificis independents amb mascarons de Chaac i gravats.
Després de sortir d’Uxmal teníem previst fer la ruta dels convents: Tekit, Tecoch, Acanceh i Izamal. Descartem els dos primers i vam visitar els dos últims.
Per carreteres interiors ens dirigim a Acanceh. Les carreteres continuen sent bones perquè encara que estretes, són rectes llargues i l’asfalt està en molt bon estat.
Amb ajuda de fotos de Google Maps que havíem guardat, ja que no el teníem en línia, ens vam anar orientant pels pobles que anàvem passant.
I preguntant… Tothom és molt amable i es desviuen per explicar-te.
A Acanceh arribem a la plaça on hi ha l’església de Nuestra señora de la Natividad.
Al costat hi ha el mercat
Se’ns havia fet hora de dinar així que vam menjar en un restaurant que hi ha a la mateixa plaça.
Vam menjar un pollastre empanat, porc amb tomàquet i bistec amb ceba, amb els consegüents fesols d’acompanyament. Bé de preu i tot boníssim.
Seguim fins a Izamal, a menys d’una hora. El poblet és preciós tot de color groc.
I el convent de Sant Antoni de Pàdua em va semblar espectacular amb la seva grandíssima plaça. És gratis.
A dins hi ha una capella, també gratis,
i un petit museu amb robes, la cadira on va seure el Papa en la seva visita al convent i poca cosa més. Per a mi el museu no val la pena, encara que l’import sigui de 5 pesos. La resta ens va encantar.
A la sortida vam aprofitar per berenar …
Teníem allotjament a Mèrida, així que calia recular 1h, per la mateixa autovia que ens havia portat fins aquí.
Ens vam descarregar una aplicació per Android amb el mapa de Mèxic. Alguns llocs turístics no sortien, però et guiaves pels pobles del costat. Ens va anar molt bé per arribar a l’hotel, que estava al centre de Mèrida. En molts llocs els carrers no tenen noms sinó números, i ens va ajudar a trobar-los.
L’allotjament molt bé, amb pàrquing i piscina.
Descansem una estona i vam anar a fer una volta per Mèrida. Havíem menjat bé així que no teníem molta gana. El centre molt concorregut. Caminem sense rumb fix i sense pretendre veure res en concret, ja que s’estava fent de nit…
La veritat és que Mèrida ens va impactar només entrar. Ciutat molt gran, moltes aglomeracions de gent per tot arreu, gent molt diversa. No ens va atreure el que vam veure així que la visita va ser ràpida. Suposo que el cansament també faria efecte…
Vam sopar menjar ràpid i a dormir.
Dia 10: Chichen Itzá, Cenote Zaci (Valladolid), Puerto Aventuras
Deixa un comentari