Des de Belize City… cap a casa: (dies 17-18: 5 i 6 d’agost de 2015)
Avui hem decidit anar a veure la sortida del sol, per acomiadar-nos de Cayo Caulker abans d’agar l’avió a Belize City… Es feia de dia a les 4.35 h. Ja amb l’equipatge preparat, ens anem a l’Split. Hi havia alguns núvols, però va estar molt bé…
Havíem demanat taxi per no carregar amb les maletes. Agafàvem el vaixell a les 8. Les entrades les vam comprar el dia abans. El vol sortia a les 11 h.
En arribar a Belize City en el mateix port hi ha servei de taxis i transfer. El preu a l’aeroport havia llegit que era de 25 $ USA, però això era per a 2 pax. En ser 3 ens van cobrar 10 $ més de suplement. Vam trigar com una mitja hora a arribar. El nostre taxi…
Vam arribar amb temps.
Vam facturar sense problema i en passar el control d’equipatges a la maleta de mà portàvem el gran cargol de mar que ens havíem trobat. No ens el van deixar portar a la cabina perquè el consideraven arma. Com ja havíem facturat, vam haver d’entrar a la sala d’equipatges, obrir una de les maletes facturades i ficar dins el cargol de mar. Van ser molt amables, no ens van posar cap pega.
Penjat a la paret hi havia un cartellet que indicava el pagament d’un impost de sortida del país de 35 $ USA pax. No sé per què, no ens van fer pagar res…
Va ser pujar a l’avió i començar a ploure…
Quina sort hem tingut tot el viatge amb el clima. Només ens van caure 2 xàfecs de 15 minuts. Encara que més amunt el clima estava més tranquil…
Des d’aquí el següent destí era Houston, on ja vam parar a l’anada. El temps de transbord també era reduït però aquí ja coneixíem la ruta que calia fer. A bon ritme, vam fer tot el recorregut i, com a l’anada, ens va sobrar temps. Llarg vol internacional…
Vam arribar a BCN a l’hora prevista 13.30 h però no podia acabar tot tan bé. Les 2 maletes que vam facturar no apareixen. Esperem una estona, veiem que hi ha més vols de Frankfurt i esperem a veure. Com que no arribaven vam reclamar. Ens diuen que no necessàriament les maletes han de venir al nostre mateix vol. Perdona? Segons ells venien en un de posterior. Calia esperar una hora així que vam decidir esperar. Feia un parell de dies hi havia una notícia a la premsa que deia que l’aeroport del Prat tenia milers de maletes acumulades per lliurar. La nostra obsessió era que les maletes no entressin en aquest magatzem…
Ens donen les 18 i tornem a reclamar. Ara no em saben dir on estan les maletes fins que no s’actualitzi la informació. Em recomanen que me’n vagi a casa i que ja m’avisaran quan apareguin. A AENA em recomanen que reclami. Ens anem a la finestreta de Lufthansa de vendes i la persona que ens va atendre va intentar esbrinar on era l’equipatge, sense èxit. Va al·lucinar de veure la mala informació que es proporcionava en aquests casos.
Vam recórrer totes les cintes a veure si estaven en un altre lloc, sense èxit. Doncs res, a les 19 h decidim anar-nos-en a casa.
L’endemà vaig trucar de nou i oh, sort la meva, en ser una maleta vistosa qui em va atendre la va veure ràpid perquè la tenia al davant. Faltava buscar l’altra, que era més comuna, però me les enviaven al dia següent. He de dir que van arribar perfectament al següent dia. Buffff, que malament ho vam passar.
En fi, que ha estat un viatge espectacular, els països i les seves gents meravellosos i molt variat amb cultura i aventura. Tot i haver vist només un trosset de cada país, ens han encantat i els recomanem tots encaridament.
Espero que us animi a visitar aquests països, com m’ha passat a mi amb altres diaris, i que us serveixi d’ajuda.
Propera destinació: Indonèsia?? A l’estiu tenim la majoria d’edat de la nostra filla que, si tot va bé (de moment encara organitzant) ho celebrarà a Singapur… Caldrà pensar alguna cosa encara més especial per celebrar-ho, si és possible, que estar a Singapur. Buff que difícil!!!
Deixa un comentari