Parc de Tierradentro i el camí de Sant Agustí (dia 3: diumenge, 18 de agost de 2019)
Avui era el primer dia que faríem amb Iván, un conductor que vaig trobar a través d’internet i amb el qual estaríem 7 dies (desert, Cali i eix fins a Medellín). Ens vam anar comunicant per àudios de WhatsApp durant la primavera i li vaig haver d’anar insistint perquè em donés el preu, per si havia de buscar una altra alternativa. Al final ens va dir que ens cobrava 200.000 COP per dia. El cotxe era molt senzill, però suficient per a 2 pax. Vam contactar amb ell diversos mesos abans i a tots els meus dubtes i propostes no posava impediments, però clar, això tampoc volia dir que no hi hagués cap problema en el que jo demanava, la qual cosa ens vam anar adonant sobre la marxa.
Vam tenir problemes amb ell uns dies abans de començar el viatge perquè jo no vaig entendre que el cotxe fos llogat. Em va dir que tenia un cotxe que estava bé i que utilitzava per a aquests menesters, així que vaig assumir que el cotxe era seu. Vaig intentar que m’ajustés el preu ja que normalment fa sortides de 2-3 dies i nosaltres anàvem a estar-hi 7, per la qual cosa ens anava a pujar molt el preu, i a més 1 dels dies ell no podia circular a ple rendiment per això del pic i placa de les matrícules que hi ha en algunes ciutats, però no em va dir ni que sí, ni que no. Ens va dir que el preu era 100.000 COP pel lloguer del cotxe que l’hi deixava una senyora que coneixia, i altres 100.000 per a ell i les seves despeses. Els peatges i gasolina també anaven al nostre càrrec.
Un parell de dies abans, li vaig escriure amb l’itinerari definitiu i li vaig descomptar el dia que no anava a treballar i em contesta que el preu són 220.000 x dia, que ja m’havia rebaixat dels 230.000 inicials, i que aquest dia l’ha de cobrar igual perquè ell ha de pagar el lloguer del cotxe. Que li digui alguna cosa perquè igual té més gent i per organitzar-se. Li envio l’àudio on em deia 200.000 COP. Mai em va dir preu superior. Em contesta que s’ha confós però que ara està cobrant 220.000 i li va millor cobrar més. A 2 dies del viatge no tenia molt marge de reacció. Vaig estar buscant cotxes de lloguer i els vaig trobar per 75.000 al dia, quan ell em cobrava 100.000 per una tartana, la qual cosa encara em va indignar més.
Vam decidir acceptar perquè a la zona del desert hi ha molt mala infraestructura i no hi havia autobusos que ens permetessin fer la visita i arribar a Cali a temps. Vam pensar que sobre la marxa ja veuríem que faríem amb ell. Li vaig dir que no em semblava bé que em pugés el preu per tot el morro, però que si era el que hi havia… I al final em va mantenir els 200.000 COP.
El motiu de contractar-lo és que al desert no vaig trobar opció de llogar cotxe, i si la trobes, tornar-lo en un lloc diferent encareix moltíssim el preu, de manera que l’opció deixa de ser viable. Vaig buscar informació a les agències de viatge o taxis i els preus eren caríssimes, com el triple del que em costava Ivan. Així que per això vam escollir aquesta opció. Per cert, res de llogar cotxe al desert. Les carreteres són dolentíssimes … ja aniré explicant…
Ja a Cali podríem mirar altres opcions de transport, si no ens convencia Iván. Però el meu marit va simpatitzar amb ell durant el viatge i, malgrat el meu parer, i perquè fes bé la seva feina, perquè a una part del trajecte venia la nostra filla, li vam acabar pagant el dia de Cali sencer, propina, peatges perquè es tornés de franc més algun que altre menjar que va fer amb nosaltres. En fi… A Iván li va sortir el viatge rodó.
La distància entre Villavieja i San Andrés de Pisimbalá, localitat on hi ha el Parc Arqueològic de Tierradentro, era 200km., segons Maps unes 4 hores i mitja. Segons Ivan, els temps eren menys del que jo posava en el meu itinerari. Però al final, tots van ser més. És el que comentava d’Ivan, que no posava problemes a res, però ell ja havia fet aquesta ruta, sabia el que hi havia, i es va anar fent el suec. Si no, de saber-ho, potser hi vaig en avió!!
Vam sortir a les 7 del matí. De nou esmorzar al cotxe de les restes del berenar de l’avió. Teníem pensat arribar a les 10h i vam arribar sobre les 11:45. Seguim amb els retards!! A Neiva ja vam haver de parar a posar benzina perquè l’Iván és de Popayán, i com la benzina la pagava jo… doncs ja va arribar amb el dipòsit buit. Cap problema en pagar amb targeta en totes les gasolineres. Els últims 30 km aprox. prop de Tierradentro són de carretera sense asfaltar.
Parc de Tierradentro (San Andrés de Pisimbalá)
Preu: 50.000 COP
Horari de 8 a 16h.
El Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro és conegut per tenir la concentració més gran de tombes subterrànies monumentals de l’època prehispànica.
A la regió són abundants els hipogeus o tombes col·lectives subterrànies. Aquestes construccions tenen una profunditat de fins a nou metres, i estan conformades per un pou de descens amb escales que serveixen d’accés a la cambra funerària, la qual està decorada als seus murs i columnes per una sèrie de dissenys geomètrics, antropomorfs i zoomorfs, alguns en relleu, altres pintats amb colors vermell i negre sobre blanc.
Aquests vestigis arqueològics es concentren principalment en cinc zones ubicades a les rodalies de San Andrés de Pisimbalá, Alto del Aguacate, Alto de San Andrés, Alto de Segovia, Alto del Duende i El Tablón, que són les zones a visitar.
El parc és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Està situat al bell mig del no res a la zona rural de Colòmbia. És una necròpolis amb tres dotzenes de tombes subterrànies a les que s’accedeix per empinades escales de pedra. No és gens turístic, no sol visitar.
La visita al Parc de Tierradentro
L’ideal és fer aquesta visita quan obrin el parc, a les 8 del matí, per poder veure-ho tot i estalviar-se unes hores de sol intens. Portar aigua abundant i llanterna ja que algunes tombes estan molt fosques. Nosaltres vam portar una llanterna de cap. També important calçat còmode i que no rellisqui. Els graons són moooolt alts, estrets i irregulars, de manera que cal anar amb molt de compte per poder agafar-se bé.
També protector solar i repel·lent de mosquits, encara que repel·lent no ens en vam posar i no recordo que ens piquessin aquí… Tampoc vam agafar impermeable, ja que diuen que aquí el temps és variable, i tampoc ens va fer falta.
Els hipogeus (tombes) estan a: Segòvia, El Duende, El Aguacate i Alt de San Andrés. La estatuària està a El Tablón i museus del Parc. A San Andrés de Pisimbalá hi ha una església colonial.
Hi ha al voltant de 5 o 6 llocs, al llarg d’un camí de 15 km. Es pot trigar tot el dia si ho visites tot. Hi ha alguns panells informatius, però se sap molt poc sobre aquesta antiga civilització. També hi ha un petit museu arqueològic i etnogràfic bàsic. I, per si fos poc, els paisatges són espectaculars.
No es necessita cap guia per fer la visita. Com arribar als diferents llocs està indicat i a més hi ha guàrdies de seguretat que també t’indicaran.
Quan arribes a la taquilla, et donen un “passaport” que et segellen en cada un dels llocs a visitar. Ens van dir que des d’allà podíem veure primer el Alto de Segòvia, a uns 15′ de la seu administrativa i l’Alto del Duende, a altres 15′ de l’Alto de Segòvia. Es necessita unes 2-3 hores per visitar aquests 2 llocs. Just davant de l’entrada hi ha el museu, que vam decidir deixar per al final, per si no teníem temps.
Alto de Segòvia
És el lloc monumental més atractiu del parc i el de més fàcil accés, i està localitzat sobre el cim de la Loma de Segòvia, a 15 minuts a peu des de la seu administrativa, i té 25 hipogeus oberts al públic, tot i que n’hi ha 64 registrats. Està localitzat a 1800 metres d’altura.
Es caracteritza per una gran varietat en la forma i decoració de les tombes. Conté alguns dels hipogeus més grans, complexos i millor preservats. Inclou diverses tombes amb columnes centrals, alguns nínxols i murals policromats que mesuren des de 2,5 fins 6m de profunditat i presenten diversos dissenys d’escales i de distribució d’àrees internes. A les excavacions d’aquests hipogeus es van trobar nombroses urnes funeràries, bols i olles. Bona part de les peces trobades es poden veure al Museu Arqueològic a la seu administrativa.
L’accés fins a aquesta zona se’ns va fer dur, suposo que perquè vam enganxar tot el sol, ja que era migdia. El camí està empedrat i tot fa pujada, i hi ha algun espai per aturar-se i descansar. També cal dir que portàvem bon ritme perquè anàvem molt tard. Les tombes estan sota terra, les portetes d’accés a elles són cobertes per una espècie de barracons. Hi ha el de seguretat que et va obrint les portes de cada tomba perquè puguis baixar. Estàvem sols. Només ens vam trobar alguna família en els trams de camí.
Aquesta part va ser la que més ens va agradar. Les tombes són una passada de boniques, amb els colors i gravats. I per a mi va ser un repte personal l’accés a elles. La visita em va semblar dura, no apta per a tots els públics, de fet, no havia acabat i tenia agulletes a les cuixes. L’altura dels esglaons per baixar a les tombes és molt alta, almenys per a la meva alçària. Jo crec que alguns havien de mesurar mig metre, per la qual cosa has de carregar el pes del cos sobre la cuixa constantment per poder pujar i baixar. A més, no tens espai per repenjar bé el peu, i és tipus escala de cargol, de manera que al centre tens el buit… fins a 9 metres. Per això cal anar amb molt de compte. Una altra cosa és que ho facis tranquil·lament i et límits a un parell de tombes…
Quan arribes al cim de l’Alto de Segòvia les vistes són espectaculars. Des d’allà ens van indicar on era el camí que ens portava a l’Alto del Duende.
Alto del Duende
El Duende es troba una mica més amunt de l’Alto de Segòvia (a 15 minuts), seguint el mateix camí, a 1850 metres d’altura. El Duende té 4 hipogeus en exhibició, tots amb pintura mural, és a dir més del mateix però, al nostre parer, no tan bonics. En vam veure només un parell, hi havia menys pintures i estaven més fosques, així que en vam tenir prou amb les vistes.
En canvi, ens va encantar el caminet pel qual hi arribes, tota l’estona en pujada, entre mig de cafetars i palmes, envoltat de muntanyes i que et porta a un preciós mirador amb unes fantàstiques vistes. Sens dubte val la pena pujar fins a dalt.
Si faràs tot caminant, des d’aquí mateix hi ha un camí que et porta al Tablón, següent punt al qual nosaltres aniríem. Però en anar en cotxe, a la taquilla ens van dir que el cotxe ens hi podia acostar i no calia anar caminant. Així que calia tornar a la taquilla. Crec que vam trigar unes 3 hores menys quart en fer als 2 Altos.
De tornada vam aprofitar per veure el museu. És interessant, hi ha objectes antics, representacions de la vida quotidiana antiga i objectes trobats a les tombes com atuells fúnebres, etc. Es veu bastant ràpid.
El Tablón
Vam pujar de nou al cotxe i ens vam anar cap al Tablón. Per a això cal passar pel poble de San Andrés de Pisimbalá. Vam trigar uns 10′. Aquí el que hi ha són estàtues monolítiques, algunes molt altes. El cotxe et deixa pràcticament al costat de les estàtues, cal caminar molt poc. Les estàtues són més senzilles que les que veurem posteriorment en San Agustín i són del mateix estil. La visita és molt ràpida de fer.
Després vam veure l’església del poble i vam comprar unes empanadilles de pipián, en un lloc de carrer que olorava de meravella. Crec que valia 500 COP cadascuna.
Ens quedaven 2 llocs per veure: El més allunyat de tots era l’Alto del Aguacate que ja havíem descartat des d’un principi perquè ens ho van ensenyar des de la taquilla i era literalment la muntanya que es veia al davant, així que no ens donaria temps .
I pel que fa a l’alt de San Andrés, també el vam descartar perquè tampoc arribàvem per manca de temps, però al final era més del mateix i més senzill. Aquestes dues zones que ens vam deixar sembla que agraden més per l’entorn i el paisatge que pels monuments en si. Si tot hagués anat com teníem pensat, probablement haguéssim fet almenys una, però la visita va ser intensa, així que ja en vam tenir prou.
Si fas les 5 zones trigaràs tot el dia, unes 7-8h. De tota manera, cap a les 14h ens vam trobar un parell de senyores que havien començat per l’Alto del Aguacate i ja estaven acabant el recorregut…
Ens va encantar aquest parc, val molt la pena, tot i que un tram de la carretera està per asfaltar i es necessita el seu temps a arribar.
Doncs després de la visita, eren sobre les 15.30h, ja només havíem d’anar a San Agustín a dormir, altres 200 km. unes 5 hores segons GoogleMaps i menys segons l’Iván. Com no podia ser d’altra manera, vam trigar més del previst, i no vam parar ni a dinar. Amb les empanadilles que havíem comprat vam tirar tot el camí.
Un altre problema per la zona és que hi ha moltes carreteres que estan d’obres. Quan et trobes amb un tram així, el que fan és deixar un únic carril, així que tallen un sentit i deixen passar l’altre. Si et toca esperar et pots estar com 30′ fent cua fins que et donen pas. A les cues venen begudes, menjar, etc. I ja el súmmum és que et fan pagar peatge en qualsevol tipus de carretera, tant és que estigui per asfaltar, en obres i d’1 únic carril per sentit. Aquí vam passar per 2 peatges d’uns 8.300 COP cadascun.
Ja ens faltava poc per arribar i vam punxar. No m’estranya perquè les carreteres són dolentíssimes, en la seva major part asfaltades, però amb molts sots i forats, alguns bastant grans, pèssima il·luminació per conduir a la nit… A sobre estava totalment fosc, sense fanals, el triangle d’emergència no reflectia… Un perill. Estava clar que l’Ivan tenia pràctica en canviar rodes. Un aguantant la llanterna del mòbil perquè pogués canviar-la, i l’altre a una distància prudencial també amb la llum del mòbil perquè ningú se’ns emportés per davant.
Vam arribar a l’hotel la casa de François a les 22h. A sobre ens va costar trobar-lo perquè l’adreça que indicava el GPS no es corresponia. Els vam trucar per telèfon i ens van dir que estaven a dalt de la muntanya, 1 km. més lluny del que posava tant Booking, com Google Maps, com MapsMe. Segons ells era Booking que no posava la direcció bé, però estava clar que ells volien que sortís més a prop.
Tan tard ja no vam tenir ganes d’anar enlloc a sopar. L’hotel té restaurant, no molt barat, i no ens va venir de gust i no hi ha res més a prop. Els vam demanar si ens podien vendre pa i com que portàvem embotit de casa, ens vam fer un entrepà.
Un altre dia llarguíssim, però que ens ha encantat, tot i les incidències, amb les meravelles del Parc de Tierradentro.
Altres despeses del dia
Pa: 3.000 COP
Cafè: 1.000 COP
Benzina: 77.000 COP
Deixa un comentari