Xina: Transports i itinerari
Transports
En un viatge a la Xina has de tenir molt clar el que vols visitar i mirar com et vols moure entre els diferents punts. Fins i tot tenir alternatives per si et falla el teu pla original.
Havíem llegit que en els vols de vegades hi ha retards i cancel·lacions. De fet, vaig llegir diversos diaris en què tenien “dia a l’aeroport”. A més, entre algunes zones els vols no són directes, així que requereixen molt de temps.
Viatjar en tren
També vam llegir que els trens són molt puntuals, així que ens vam decantar per a aquesta opció. I no vam poder encertar més. Hem agafat 11 trens, entre ells 1 nocturn, i tots han arribat puntualment. De fet, se n’anaven 1 minut abans.
El tren ha estat una maravella: puntuals, amplis, còmodes, nets, ràpids, fàcils d’accedir i ràpids per embarcar i a més amb aigua potable amb la qual podíem omplir la nostra ampolla termo, ja fos freda o calenta per a fer infusió. També a les estacions tens el teu “punt d’aigua”. Malgrat el que pensàvem, no ha pogut ser més fàcil i ràpid accedir-hi, només amb el passaport. Així que és un transport molt recomanable.
Quan reserves un bitllet de tren, pots triar entre primera i segona classe, ja sigui en seient o en llitera. En el cas de la llitera, la diferència és que en primera són 4 llits i en segona són 6, al mateix camarot. En fer la petició, pots seleccionar simultàniament ambdues categories, sent la primera que indiques l’opció prioritària, però les altres opcions també són considerades. A nosaltres en més d’una ocasió se’ns va executar la nostra segona opció.
Inicialment la nostra ruta tenia tres trens nocturns, que es va quedar en només un:
- El nocturn de Zhangjiajie a Guilín, amb tren no directe: es va cancel·lar abans de començar el viatge, perquè sembla que els estan eliminant perquè els estan substituint per trens ràpids. Un tren nocturn et pot trigar 10 hores a fer el trajecte mentre que un ràpid potser ho fa en 4-5 hores. A nosaltres ja ens va bé viatjar a la nit perquè així vas dormint i de l’altra manera és temps que perds durant el dia.
- El nocturn de Chengdú a Huaihua: ens vam quedar sense plaça. Es va quedar en llista d’espera durant les dues setmanes en què es va posar a la venda i al final vam haver de reajustar l’itinerari, viatjant a la tarda durant 5 hores.
- El nocturn de Pingyao a Xi’An: va ser l’únic que vam agafar i va trigar gairebé una setmana a comprar-se ja que també va quedar en llista d’espera. Sortia a les 20.30h de la nit i arribava a les 5.30h del matí. És l’únic que va arribar una mica impuntual diria que 5-10′, però tot i així vam arribar a destinació 10 minuts abans. Ens va tocar segona classe. L’espai que et queda per seure al llit no és el mateix a baix, que a dalt. La llitera de dalt és molt estreta, jo no hi cabia asseguda i a més cal estar una mica àgil per pujar. Hi ha una falca entre les lliteres per posar un peu i agafadors com els de les banyeres per a agafar-se. La llitera de baix és la que té més espai estant assegut, però no pots triar plaça quan reserves. Ens va tocar la de dalt, on em vaig posar jo, i la intermèdia.
Llavors, pel que fa a l’espai per deixar les maletes, les pots deixar sota la taula que hi ha entremig de les dues files de lliteres o dalt del tot, la zona que seria com un altell damunt del passadís del tren, a continuació dels llits. Nosaltres el vam pujar allà dalt. La pega d’aquest tipus de trens és que té menys endolls. Era un tren tipus K i només hi ha un endoll al passadís, cada dues habitacions. Estan sota la taula i els dos seients reclinables, i vam fer una mica de cua per carregar. Per a nosaltres era indispensable carregar els nostres 3 telèfons, ja que arribàvem i ens anavem cap als guerrers, a més de la bateria addicional que portem, així que vam haver de fer cua. El viatge al nocturn per a mi va ser agradable, no vam tenir soroll amb els companys de camarot. A les 21.30h ja van apagar els llums i els camarots queden oberts, no hi ha porta. Va fent parades així que vam tenir algun nou veí durant la nit, tot i que me’n vaig assabentar ja de dia. L’única cosa és que quan passava per alguna estació semblava que hi havia pedres a les vies i feia un soroll molt fort però la llitera és dura i a mi em va semblar còmoda amb bon edredó i bon coixí. Només cal tenir cura en seure al llit de dalt perquè toques amb el cap al sostre.
Per accedir al tren no cal arribar a l’estació amb tanta anticipació com havia llegit. A Beijing, el nostre primer tren, vam arribar hora i mitja abans i després vam haver d’estar esperant i no hi havia lloc ni per seure. Encara que arribis en metro, sempre està tot molt ben indicat i no em va semblar tan fàcil perdre’s. Això si, les distàncies, com en tot, són llargues, però no et portarà més de 10-15′ caminant.
Hi ha dos tipus d’estacions: les grans i les petites. En aquestes últimes només tens una única sala d’espera i tothom passa pels mateixos torns. A les grans és on has de buscar la teva porta d’embarcament. Tot i que la majoria de les pantalles estan en xinès, el número del tren no canvia, per tant el pots trobar fàcilment.
El més important és no equivocar-se d’estació. Has de tenir molt clar a quina has d’anar, perquè normalment a cada ciutat n’hi ha mínim dues. Jo les tinc totes molt ben marcades al meu MapsMe. Tingues en compte aquestes paraules en xinès que et poden ajudar a ubicar la teva estació: Nord=Bei; Sud=Nan; Est=Dong; Oest=Xi.
Un cop a l’estació, el primer que trobes sol ser el control de seguretat. De vegades també hi ha control de passaport, un cop passat el control de seguretat. I només et queda esperar que surti el teu tren. A les pantalles veuràs la teva andana i també a l’aplicació de Trip.com. Quan ja a les pantalles el teu tren s’indica en verd, és quan ja pots passar pels torns. La majoria de les vegades hem embarcat en 15′. S’accedeix a través dels torns d’entrada, però els estrangers hem d’accedir pel que tingui un empleat, que sol estar a les cantonades o dreta o esquerra. La resta dels torns són per als xinesos, que accedeixen directament amb el seu DNI. A nosaltres ens passen el passaport per una espècie d’escàner com el de l’aeroport. De vegades es posa verd, i de vegades no, però et deixen passar igualment.
Un cop passat el check-in, només cal baixar o pujar a l’andana, els vagons estan claríssimament indicats a l’exterior i ja només has de buscar el teu seient, que també està ben indicat, igual que als avions.
Els viatges en tren han estat comodíssims, es passa per un munt de túnels i de vegades se’t tapen les oïdes.
Vaig intentar comprar els trens a través de la pàgina de trens xinesa, i hi vaig perdre molt de temps, perquè calia pujar la foto del passaport i la web sempre em sortia ocupada. Però com que sóc tossuda… al final ho vaig aconseguir. I llavors necessites tenir un número de telèfon xinès, així que no em va servir de res perquè no vaig poder comprar cap tren allà. Per tant, no perdis temps en això i compra’ls directament a les webs de viatges.
Com segurament ja saps, els trens no es posen a la venda fins a 15 dies abans de la data. A les agències de viatges els pots reservar abans. En el cas de Trip.com, amb 2 mesos d’anticipació. Així que potser et toca improvisar sobre la marxa, com ens va passar a nosaltres, si et quedes sense places en algun dels teus trens.
Viatjar en metro
És l’altra alternativa que hem utilitzat per moure’ns en algunes ciutats: Beijing, Xi’An, Chengdu i Hong Kong. És molt fàcil d’usar i sempre hem trobat els indicadors en anglès. Si tens clar la teva sortida, molt millor. Hi ha estacions que pots tenir 15 o 20 sortides. Jo algunes les portava apuntades.
Jo feia servir l’aplicació MetroMan, que m’indicava la forma més ràpida, amb menys transbords i el preu de la meva ruta i la feia servir per ensenyar a la taquilla on volia anar, o per treure jo el bitllet a la màquina automàtica.
La màquina automàtica es pot programar en anglès i és molt intuïtiva i després t’indica el QR o indiques tu el teu QR i es realitza el pagament a través d’Alipay, de forma immediata. En tots dos casos se’t proporciona una targeta que és la que et serveix per passar pels torns. Aquesta mateixa targeta s’introdueix a la máquina a la sortida i ja se la queda per a reutilitzar-la.
A Alipay hi ha una opció de transport, on et pots treure una targeta virtual, això havia llegit. Però segons em van dir a la finestreta, la targeta de transport virtual és individual, amb la qual cosa calia treure una altra targeta ja que només portàvem una aplicació d’Alipay, així que vam descartar aquesta opció. I cada vegada passàvem per finestreta o per les màquines automàtiques, per comprar els 2 bitllets alhora.
Metro a Hong Kong
Per pagar el metro a Hong Kong tens tres opcions:
- Efectiu,
- la targeta Octopus,
- també pots pagar amb targeta de crèdit si és Contactless, directament als torns. Aquesta és l’opció que nosaltres vam utilitzar. Hi ha un parell de torns a cada entrada que accepten targeta Contactless, així que només has de passar la targeta a l’entrada i a la sortida pel dibuixet del wifi, i se’t descompta l’import automàticament, no has de perdre temps a treure el bitllet. A nosaltres ens va resultar molt còmoda aquesta opció. L’única cosa és que només acceptava una compra per persona, així que vam necessitar dues targetes, no ens va deixar passar dues vegades la mateixa targeta. Però no va ser cap problema. Aquesta mateixa opció la vam utilitzar també a l’autobús de l’aeroport, el mateix que ens va portar a Macao, que també té lector de Contactless.
Viatjar en taxi, amb DiDi
Si has d’agafar taxis, sobretot a l’arribada de les estacions, millor que siguin dels oficials. Els que et venen a buscar abans de sortir al carrer, sempre et sortiran més cars. Si agafes els taxis oficials, et posaran el taxímetre.
O l’altra opció és agafar directament un taxi amb DiDi. Jo he anat aprenent sobre la marxa, així que aquests són els meus consells:
- Per usar-lo és imprescindible que tinguis la teva ubicació activada, perquè llavors ja et detecta des d’on surts i només hauràs de posar el destí.
- Si vas a un hotel, de vegades no és fàcil localitzar el nom que els consta a ells. Si reserves hotels amb Trip.com, web molt còmoda per fer servir a la Xina, les adreces estan en xinès. Llavors només has d’anar a l’app de Trip, còpies la direcció en xinès, l’enganxes a Didi al destí al qual vols anar i ja et reconeix l’hotel. Una vegada la ubicació indicada tindràs diverses opcions de taxis i diversos preus, així que tries el que et sembli millor.
- Nosaltres solíem agafar el cotxe express. Normalment el preu és automàtic, però de vegades hi ha algun ajust quan hi ha peatges. Crec que ens va passar en un parell d’ocasions i em vaig limitar a acceptar el preu que em demanaven, per no perdre més temps, ja que entenc que havia de ser correcte.
- L’aplicació ve amb traductor incorporat, igual que Alipay, així que també el pots escriure en anglès, en el cas d’estacions de tren o llocs turístics. I per trobar l’estació, doncs normalment posant Railway o High Speed ja te la troba.
Itinerari
Aprofitant l’exempció de visat, vam ajustar el viatge als 15 dies permesos de franc, i ens vam allargar amb alguns dies al final per a Hong Kong i Macao. En parèntesi poso la ciutat on vam dormir i aquesta va ser la nostra ruta:
Dia 1: vol
Dia 2: arribada a les 5.30h i Gran Muralla Mutianyu (Beijing)
Dia 3: Ciutat Prohibida, Plaça Tianmén i Temple del Cel (Beijing)
Dia 4: Palau d’Estiu, Temple dels Lames i tren cap a Datong (Datong)
Dia 5: Temple penjant i grutes a Datong i tren cap a Pingyao (Pingyao)
Dia 6: Pingyao i nocturn cap a Xi’An (nocturn)
Dia 7: Guerrers de Terracota (Xi’An)
Dia 8: Xi’An i tren cap a Chengdu i Òpera (Chengdu)
Dia 9: Gran Buda de Leshan i Resort Buddha i tren cap a Huaihua (Huaihua)
Dia 10: Tren cap a Fenghuang i visita i tren cap a Zhangjiajie (Zhangjiajie)
Dia 11: Muntanya al Cel i Pont de Vidre (Wullingyuan)
Dia 12: Parc Zhangjiajie (Wullingyuan)
Dia 13: Parc Zhangjiajie (Wullingyuan)
Dia 14: Tren cap a Guilin i bus fins a Yangshuo (Yangshuo)
Dia 15: Bassa Bambú a Xinping (Xinping)
Dia 16: Tren a Shenzen i metro fins a Honk Kong (HK)
Dia 17: Illa de Lantau i mercats (HK)
Dia 18: Macao pel pont HKZM (HK)
Dia 19: Zona financera de HK i tornada a casa
Dels imprescindibles que se solen fer en un viatge a la Xina, ens va quedar Xangai. No teníem previst veure-la ja que ens quedava més allunyada i és fàcil poder veure-la en alguna escala en alguna visita a qualsevol altre país asiàtic.
Actualment, des de fa un parell de mesos, han tret noves rutes de tren d’Alta Velocitat nocturn des de Hong Kong, que et porten fins a Beijing o fins a Xangai, que completarien una ruta circular. En el nostre cas, no disposàvem de més dies de vacances. Però per a qui tingui alguns dies més, es podria tancar el cercle anant en nocturn a Xangai i des d’allà en un altre tren a Beijing.
Els allotjaments són tots super recomanables. Els vaig canviar diverses vegades a mesura que anava afinant amb la ubicació dels llocs i els vaig buscar sempre a una distància mínima caminant, sempre que era possible, d’un bon transport públic i del possible transport de les visites turístiques. Així que la ubicació de tots no va poder ser millor, a més que la relació qualitat-preu també ho era. No busquem luxes, ja que només arribem per dormir, però la qualitat de la majoria ha estat molt bona, per un baix preu. Els aniré comentant cadascun al post del dia corresponent.
Deixa un comentari