Avui inicialment havíem d’anar a Macao, aprofitant que no era cap de setmana i trobar així menys gent, però per assegurar-nos que estàvem ja recuperats de la panxa, vam fer un canvi de plans i vam canviar l’ordre de les visites, així que avui anirem a l’Illa Lantau. Per això cal agafar el metro fins a l’estació de Tung Chung.
Telefèric Ngong Ping i Gran Buda Tian Tan
La primera visita que tenim és el Buda, a dalt de la muntanya, una estàtua de bronze de 34m a la qual s’arriba després de pujar més de 200 esglaons. Es pot arribar en autobús, però la forma més fàcil és anar amb el telefèric Ngong Ping 360º. Diuen que és el Buda assegut més alt del món, però just a Chengdú en vam veure un altre de 74m d’alt, així que en tot cas ho seria el de Chengdú.
Horari telefèric: de 9 a 18.30h el cap de setmana i de 10 a 18h la resta de dies. Comprovar-ho a la seva web oficial aquí, perquè de vegades hi ha canvis.
Preu: Anada i tornada (cabina comuna): 270 HKD, només anada 195 HKD. Anada i tornada (cabina de vidre) 350 HKD, només anada 235 HKD.
Quan ens vam llevar ja vam anar cap allà. Per esmorzar ens vam comprar uns sandvitxos de pernil i formatge com els d’aquí per 18 $HK cadascún al 7Eleven. Vam arribar a les 9.15h i està just en sortir del metro, al costat de la Post Office, no cal caminar gens. No havíem comprat l’entrada, però es recomana comprar-la per internet anticipadament, per estalviar cues.
Nosaltres vam arribar amb temps i érem els primers a la cua. Al mateix carrer hi ha una corda que impedeix pujar les escales d’accés a les taquilles i allà vam fer la cua. Jo crec que molta gent pensava que obrien a les 9h perquè arribaven amb cara d’estranyats en veure que estava tancat, però en ser divendres no obrien fins a les 10h.
A les 9.30h ja han tret la cordeta per començar a pujar, però havíem de comprar l’entrada, així que vam anar a parar a una cua diferent dels que ja la tenien. Un cop a dalt, t’organitzen en una fila o una altra. Van obrir la taquilla una estona abans i després amb l’entrada de nou a fer cua per pujar, en funció de si has pagat telefèric tot de vidre o el normal.
Nosaltres per 5 € de diferència vam agafar el de vidre, però hi havia menys cabines, segons anaven baixant, sortien més cabines normals que de vidre. Però només vam haver d’esperar un parell de cabines abans de pujar nosaltres A les 10:05 vam pujar al telefèric.
La pujada és espectacular, es tarda una mitja hora escassa. Així com a les passarel·les de vidre que havíem pujat estaven gastades i ratllades, aquí es podia menjar al terra i gairebé no hi havia cap ratlla. Vèiem tot als nostres peus, era impactant. També vam veure des de l’aire el pont HKZMB pel qual passarem demà per anar a Macao, i que és al·lucinant com s’amaga dins de l’aigua.
Un cop a dalt hi ha com un carrer amb botigues, també vam veure la parada de l’autobús 21 que anava a ser el nostre mitjà de transport fins al següent destí, Tai O, i després d’uns minuts caminant ja vam anar a parar a la plaça que hi ha als peus del Buda i ja només calia pujar les escales per arribar a dalt del tot. A dalt també hi ha les figures del present, passat i futur, custodiant el Buda.
Després, de nou als peus del Buda, just al davant hi ha el Monestir Po Lin, molt espectacular amb les seves talles, fusta, escultura, daurats, ornamentació acolorida… combinant diferents elements. Ens va agradar molt.
Aquí a prop hi havia el Camí de la Sabiduria, format per unes quantes esteles de fusta, però ho vam descartar perquè volíem agafar l’autobús 21 de les 11.20h fins a Tai O i amb el següent calia esperar 1 hora.
Bus a Tai O i ferry de tornada a Tung Chung
L’autobús va costar 7,5 HK$ cadascun i calia pagar en efectiu. Vam deixar els diners en una espècie de guardiola transparent que hi ha al costat del conductor. Una senyora em va donar canvi perquè l’autobuser no en tenia. Va trigar una mitja hora en arribar fins al final, ja a prop del mar.
Quan vam arribar a Tai O, que és una localitat pesquera, vam preguntar els horaris del ferry que ens portaria directament fins al nostre origen inicial a l’illa, Tung Chung. Hi havia un ferry aturat i vam confirmar l’horari. Ens van dir que sortiria a les 14h, que coincidia amb la nostra informació. Així que teníem un parell d’hores per donar una volta per la zona.
És curiós Tai O, per canviar del bullici, carrers molt estrets, cases particulars amb les portes obertes, assecadors casolans de peixos i marisc i moltes botigues que el venien, tot i que el preu de tot això ens va semblar molt car. Molts habitatges a la vora del mar, sobre els pilars de fusta, alguns de molt decadents, d’altres amb les escales d’accés directe a l’aigua, d’altres amb les barques aparcades a la porta… Ens ha agradat perquè era tot molt tradicional.
També hi havia barques sobre la sorra, esperant que tornés l’aigua amb la marea. Ha estat molt curiós.
A les 14h vam agafar el ferry, que vam pagar en efectiu perquè només cobraven amb l’Octopus, la VISA no va servir, i ens va costar 27 HK$ per persona en efectiu. Fa una parada intermèdia i es triga mitja hora llarga en arribar.
Després al moll teníem uns 15′ caminant fins a la parada de metro, però vam anar seguint la gent i per sobre d’un pont vam trigar 5′. Ens ha encantat la visita a l’illa Lantau, combinant el telefèric, el Buda, Tai O i tornada en ferry. Ha estat molt completa i gens cansada.
Per racionar les nostres forces, hem suprimit el Pic Victòria, que sol caler una bona estona entre la cua del cremallera que et porta fins a dalt i que es recomana pujar al vespre per veure’l de dia i de nit. Demà tenim previst unes vistes de Hong Kong des del pis 75 d’un gratacels i ens donarem per satisfets amb això.
Al seu lloc, hem decidit anar a Ladies Markets, així que hem agafat el metro directament fins a Mong Kok, que tenim ja a 3 parades del nostre hotel. Eren les 16h passades i no hi havia gaire gent. Vam fer algunes compres… i no tot ho vam poder pagar amb VISA, així que en una de les botigues ens van canviar 50 € en $HK al canvi d’XE. Hi ha molts cables, carregadors, endolls… a bon preu, tot i que moltes vegades el preu ve inflat, així que cal regatejar.
I avui hem sopar en un Pizza Hut a prop de l’hotel. Després els preus dels restaurants aquí no tenen res a veure amb els que teníem a la Xina.
Deixa un comentari