Ubud: Temple Tanah Lot i Uluwatu (dia 12: dissabte, 27 d’agost de 2016) – BALI
Tercer dia de visites a Ubud. Quedem de nou a les 7 del matí i avui comencem pel Temple Tanah Lot.
Temple Tanah Lot
Avui el primer destí, el temple que preferim veure amb menys gent, és el Temple de Tanah Lot. Aquí la majoria de la gent hi va a la tarda, per veure la posta de sol. Això és el que venen les agències, perquè he llegit comentaris que és fàcil que al vespre estigui ennuvolat amb la qual cosa no veus gaire sol i només trobes munts de gent i fotimers d’autocars. Jo crec que està estratègicament situat per acabar l’excursió del dia, i per això s’hi va a la tarda, no perquè sigui més maco.
En qualsevol cas, hem vist fotos del vespre i el temple perd l’encant amb aquella massificació de gent al voltant. Així que vam decidir provar sort a primera hora.
Li preguntem al Dodik a on anem, per veure si avui també ha decidit canviar-nos la ruta, i ens confirma el nostre destí. Suposo que ahir devia escarmentar perquè segur que va sortir perdent amb l’itinerari que ens va muntar. Tenim una hora llarga de camí.
Abans de les 8.30 h ja som a Tanah Lot. El preu de l’entrada són 15.000 rúpies pax. i el pàrquing 5.000. No hi ha gairebé ningú. Tot un encert!! Es molt maco poder caminar fins al temple sense haver d’anar sortejant gent i la vista és molt maca. L’aigua està transparent i estem una estona passejant per allà. El dia està clar i es respira molta tranquil·litat. Quan acabem la visita del temple és quan comencen a arribar grups d’autocars… així que no ens pot haver anat millor.
Temple Tanah Lot, Bali, Indonèsia.
Platja a Tanah Lot, sense gairebé gent…
Temple Tanah Lot, Bali, Indonèsia.
Allà tens una enorme serp si et vols fer una foto, amb el temple de fons. El preu era 50.000 si ho fas amb la teva càmera i 100.000 si vols que te la donin en paper. Nosaltres vam voler-la fer amb la nostra càmera i ens ho van deixar per 30.000 rúpies, un parell d’euros, que ens va semblar un preu correcte. La veritat és que van ser molt amables perquè la serp pesava no va ser fàcil trobar la postura i vam estar una estona posant amb una i dues persones i no van posar cap pega. En altres llocs et deixen fer una foto i prou.
Temple Tanah Lot, Bali, Indonèsia.
Un cop vist el temple, hi ha un passeig vora el mar que es veuen els penya-segats i vam passejar una estona per allà. A la sortida, hi ha botigues i vam entrar a la primera, que era de preu fix. Vam mirar regals i vam veure que espelmes, ambientadors, olis… estava a molt bon preu. Al mercat d’Ubud en vam comprar i aquí ho vam trobar al mateix preu, net i polit, sense regatejar així que en vam comprar uns quants més. De fet ens vam emportar una bona bossa.
Temple Ulluwatu
La propera parada és el temple de Ulluwatu, el temple a dalt dels penya-segats. Hi ha molt de trànsit. També és la carretera que porta a l’aeroport i a la costa i ja havíem llegit que per aquesta única carretera acostumava a haver moltes retencions.
Arribem a Ulluwatu cap a migdia. Aquí diuen que està ple de micos, bastant agressius i que cal vigilant perquè agafen tot el que poden: ulleres, càmeres de fotos, menjar… tot el que veuen que poden estirar. La veritat és que fa molta calor i ja no hi ha ni els micos, tot i que trobem restes de fruita, o sigui que hi han estat abans. El temple en sí no és gaire cosa, però més que per les vistes que hi ha des d’aquí, que són impressionants, ja ha valgut la pena la visita. Passegem una estona pel passeig que voreja els penya-segats.
Temple de Uluwatu, Bali, Indonèsia.
Temple de Uluwatu, vigileu les ulleres!!
Quan sortim sí que trobem alguns micos, asseguts tranquil·lament a la ombra, a la zona del pàrquing. Aquí vam tenir l’anècdota del dia.
El meu marit que s’hi posa per fer-se un selfie. El mico semblava a la seva bola, però només ho semblava perquè li estava donant confiança. El meu marit acostant-se assegut al pilar d’esquena al mico, quan de cop i volta el mico li pren les ulleres de sol graduades que portava posades, i surt corrent cap a dalt de l’arbre.
Per allà hi ha guies que ja saben què passa i va anar a intentar recuperar les ulleres cap al bosc. I vam tenir sort!!! No sempre se’n té. En Dodik, quan li vam explicar, ens va dir que a ell també li havien pres unes graduades i les van recuperar totes mossegades, trencades. De fet, ja a casa, vam descobrir que les puntes de les ulleres estaven xafades, mossegades, però tot va quedar aquí. Li vam donar una propina de 50.000 rúpies al guia que ens va trobar les ulleres i vam seguir ruta.
Temple Goa Lawah
Ara el proper destí era el temple Goa Lawah. Encara hi havia més retencions així que triguem a sortir. El Dodik ens diu que prop d’aquí hi havia un pont molt gran damunt del mar, que si el volíem anar a veure, que ens anava de camí i que valia 11.000 rúpies. Nosaltres vam estar d’acord però quina màquina el Dodik!!
Resulta que ens va portar a l’autopista i les 11.000 rupies eren el peatge. Jo ja havia vist al Maps que hi havia un pont de pagament que devien fer per descongestionar la zona. Quina manera de vendre la moto, un pont com si fos una visita turística i va passar que se les pelava… No ens podia haver dit que teníem l’opció de peatge que estalviaríem de fer caravana? En fi… Per aquí vam avançar una mica, però quan vam sortir de l’autopista tornava a haver retencions.
Tot i així vam arribar a l’altre temple prop de les 15h. El preu de l’entrada és 6.000 + 4.000 rupies si no portes sarong. Així que si recordes de portar-lo, te’l pots estalviar. Nosaltres no ho sabíem i ens ho van cobrar tot de cop i ens el van deixar. El detall dels preus el vaig veure en acabar.
Estaven fent una cerimònia i per primera vegada no ens limiten l’entrada. Això sí, vam ser discrets i ens vam posar en un racó. Portaven arròs, flors i feien ofrenes. Molt curiós.
Temple Goa Lawah, Bali, Indonèsia.
En aquest temple hi ha una cova plena de rat penats que fan un soroll molt fort. Es zona sagrada i no es pot entrar, però des de l’entrada es poden veure.
Ratpenats al Temple Goa Lawah, Bali, Indonèsia.
També ens ha agradat molt aquest temple. Ja són quarts de quatre i volíem fer una altra cascada, però decidim anul·lar-la i acabar aquí les visites de Bali.
Arribem a l’hotel a dos quarts de 5. Li paguem al Dodik el que li devíem dels 3 dies: 500.000 del primer i 600.000 els altres dos, per l’enrenou que ja vaig explicar. No li vam donar ni un cèntim de propina després dels estira i arronsa que havíem tingut. Al final va sortir bé, però no el recomanaria. No te’n pots refiar.
Anem a Ubud a sopar. Avui volíem pizza, necessitàvem canvi de sabors. Vam trobar un warung al final del carrer principal on n’hi havia. Deliciós, un lloc molt agradable.
I com que era bona hora, decidim rematar amb un massatge. També al carrer principal ens en fem massatge balinès d’una hora, a un lloc on ens agafaven als tres de cop. El preu del massatge 80.000 pax. Sortim d’aquí renovats, tot i que ens va agradar més el de l’altre dia.
Ara ens cal recollir l’equipatge perquè demà al matí agafem l’avió cap a Labuan Bajo. Hem comprat souvenirs que ocupen un bon espai així que ha arribat el moment d’estrenar la bossa plegable. No sabíem que existia però és una bona cosa. No ocupa res, pesa menys i la pots obrir si no et caben els regals a l’equipatge. Sempre pots facturar alguna maleta i aquesta, que és delicada, portar-la a cabina, que és el que vam fer nosaltres. Per si de cas en vam comprar 2, tot i que només en vam utilitzar 1. Això sí, anava a rebentar!!
Altres despeses del dia:
Souvenirs a Tanah Lot: 275.000 rúpies
13 Imants 70.000 rúpies = 4,5€
Bosseta canyella: 20.000 rupies
Sopar al Taman Curry Warung d’Ubud 3 pax: 300.000 rúpies = 20€
Tabac: 24.000 rúpies = 1,5€
Deixa un comentari