Labuan Bajo (dia 13: diumenge, 28 d’agost de 2016) – Vaixell

Després d’esmorzar… només ens queda anar al següent destí: Labuan Bajo.

Esmorzar a Ubud.

Avui anem cap a Labuan Bajo. L’avió de Nam Air surt a les 13.40 h i triga 55’. A les 9.15 h agafem el taxi al costat del pàrquing dels arrossers, on teníem una parada. El preu ens va semblar que era fix, 300.000 rúpies, i a tot arreu ens donaven el mateix. Nosaltres vam passar de regatejar. Hi ha una hora llarga fins a l’aeroport, depèn del trànsit. No en vam trobar gaire. Vam haver d’esperar molta estona perquè vam arribar amb temps.

Aeroport de Denpasar, Bali, Indonèsia.

Al control  de seguretat ens van detectar una estalactita llarga de sofre que portàvem del volcà Ijen perquè no volíem que es trenqués i la portàvem protegida. En portàvem d’altres que per la forma era més difícil que es trenquessin i que ja vam facturar. No hi va haver manera. Pel material que era, no pas la duresa, perquè ens va arribar a trossets, la vam haver de facturar. Ens van deixar sortir i anar de nou al mostrador, de seguida ens van recuperar la maleta, van esperar a que ho guardéssim i la van tornar a facturar. Molt amables.

Com que anàvem amb temps, vam aprofitar per esmorzar. Vam fer una xocolata amb xurros, entre d’altres coses i vam donar una volta per les botigues. Encara ens quedava una hora llarga per sortir.

El vol va sortir amb mitja hora de retard. Tot i ser un vol curt, ens van donar aigua i una pasta. Tampoc vam haver de pagar per facturar equipatge en aquesta companyia. La veritat és que molt bé, tot i ser de les no recomanables.

Avió a Labuan Bajo.

De tota manera, l’aterratge va ser una miqueta brusc, fins i tot algú va cridar i tot. Vam arribar a Labuan Bajo prop de les 15 h. L’aeroport és molt petit, tot està a la mateixa sala.

Aeroport de Komodo, a Labuan Bajo.

Recollim l’equipatge i a la porta hi ha tots els taxis que s’ofereixen. Vam demanar preu i ens van dir 50.000. Em sonava haver-ho llegit així que tampoc vam regatejar. El nostre destí era l’oficina de l’agencia Perama.

Havíem hagut d’avançar un 20% de l’import com a reserva de plaça, que vam pagar amb paypal. Vam pagar el que quedava, ens van guardar l’equipatge, ens van donar una samarreta d’obsequi per a cadascun i mentre havíem de fer temps fins a les 18h, hora en que ens van dir que aniríem cap al vaixell. Vam anar a donar una volta…

A Labuan Bajo feia moooolta humitat i mooolta calor. Realment es un carrer on està tot: botigues, agències, restaurants… al costat del port. La veritat és que el poquet que vam veure de la ciutat, ens va semblar ben lleig, brut i molt car. Aquí no hi ha regateig, al menys a les botigues de roba i souvenirs. Vam preguntar preus, a tot arreu caríssim, i en cap lloc ens van oferir un preu inferior.

Labuan Bajo, Flores, Indonèsia.

S’ofereixen moltes agencies per fer qualsevol excursió. Aquí tot gira entorn les excursions per fer busseig i snorkel o per veure els dracs de Komodo. Tenia entès que pots regatejar molt el preu. Nosaltres volíem una excursió d’una durada concreta que no la fan a tot arreu, així que com que no teníem marge de temps, ho vam portar tancar per tal d’assegurar.

El nostre paquet és el Hunting Komodo by Camera 2dies/2nits, de Labuan Bajo a Lombok, concretament a Mataram o Senggigi. El preu era de 1.450.000 rupies pax dormint a coberta i 2.200.000 dormint a cabina. El preu inclou els tres àpats al dia i les excursions. Aquí has d’afegir el preu de visitar Rinca, que és una reserva i cal pagar per entrar un altres 235.000 rupies pax. en laborable o 305.000 en festiu. La illa Moyo valia 20.000 pax i la de Keramat 10.000.

Ens van dir que anaven amb retard perquè estaven netejant i que pujàvem al vaixell a les 19 h. Aquesta excursió té dies de sortida fix perquè fa la ruta Labuan-Lombok-Labuan contínuament i cada tram dura 2 dies, així que quan arriba, netegen, embarquen i tornen a sortir.

Quan ens diuen que marxem, carreguen l’equipatge a una furgo i nosaltres anem caminant perquè el port està molt a prop. Som molta gent i el vaixell va a petar. Som 42 d’una capacitat de 45. Havia llegit que en un vaixell d’aquestes mides per anar còmode lo ideal seria unes 25 persones, però és el que hi ha, així que ens haurem d’apanyar. Es el que té viatjar quan tothom, i és 28 d’agost!

Primer de tot passen llista, per veure que hi som tots i a les 19.30 h ens donen el primer sopar. Hi havia arròs blanc, noodles, verdura i pollastre amb suc i de postres sempre van tenir síndria, boníssima, molt dolça. A més posen una garrafa d’aigua durant l’estona del menjar.

Camí del vaixell de Perama…

Vaixell de Perama, coberta petita

El menjar estava molt bo, tant aquest com els altres que vam fer aquí. I el van fer variat. L’arròs blanc hi era a tots els àpats. I quan s’acabava alguna cosa anaven reposant les vegades que calgués. Com que ja ho sabíem vam espavilar perquè allò era campi qui pugui. Deixen el menjar a la taula central i es fa cua per anar passant. Hi ha gent que va haver de seure al terra a sopar perquè no hi cabíem. Ja l’endemà ens vam redistribuir entre les dues cobertes i vam estar prou bé. I de menjar no en va faltar. A més tenen una gran nevera amb refrescos i cervesa per qui en vulgui comprar. T’ho apunten i al final ho pagues tot.

Havent sopat ens van explicar les excursions que faríem l’endemà i van posar una estona de musica com a festa de benvinguda. Les mateixes cobertes serveixen de menjador, de dormitori i de zona d’oci.

I de seguida a dormir. Dormir a coberta vol dir que dorms al ras. Quan és l’hora posen estoretes al terra, afegeixen els matalassos i reparteixen coixins i llençols, que la gent posava damunt el matalàs, que era de plàstic. Jo havia llegit gent que havia agafat cabina i després havia passat calor i havia hagut de dormir al ras, així que me la vaig jugar directament i vam triar coberta. Vam dormir bé. La primera nit a port amb la humitat feia fins calor. Després ja de matinada vam necessitar el pareo per tapar-nos i amb màniga curta va ser suficient. Portava els polars del volcà que tenia pensat fer servir també aquí si era necessari, però no van caldre. Hi ha qui duia sac de dormir.

Port de Labuan Bajo

Una recomanació pel que fa al lloc de la coberta que triar. Hi ha 2 cobertes. Una amiga que hi havia estat em va dir que els van deixar la de davant i elles contestes perquè des d’allà les vistes eren molt bones i tot molt maco, però que aquella banda es mou molt més i van acabar tots marejats. A més, si es mou molt, se’ls van mullar fins les coses. Nosaltres ja sabent-ho vam anar al darrera de tot del vaixell, però allà surten els fums del motor i tampoc és recomanable perquè fa molta pudor. La segona nit ja vam canviar a la coberta de darrera, la gran, però cap a la meitat. També quedes més arrecerat i ni va ploure ni va passar res, així que no va caler baixar les persianetes.

Altres despeses del dia:

Esmorzar 3 pax aeroport Denpasar: 153.000 rúpies = 10€

Crepe a Labuan Bajo: 44.000 rupies = 3€

Dia14: Dracs de Komodo a Rinca i snorkel a Gili Laba (VAIXELL)