Dracs de Komodo a Rinca (dia 14: dilluns, 29 d’agost de 2016) – Vaixell
Hem passat la nit aturats al port de Labuan Bajo. L’illa de Flores també és musulmana així que entre les 4-5 de la matinada ens desperta la crida a la oració. Malgrat que estem ancorats a les afores del port, és de les vegades que ho hem sentit més fort i en estèreo, per diferents bandes. Al cap d’una estona, el vaixell es posa en marxa cap a l’illa de Rinca, el primer destí, per veure els dracs de Komodo.
Coberta principal del vaixell, convertida en dormitori.
Sortida del sol a Rinca
A quarts de set es desmunta el dormitori i es converteix en menjador, on a les 7 ens serviran l’esmorzar que consisteix en torrades, melmelada i fruita. També hi ha té i cafè. A les 8, una petita llanxa per a unes 8-10 persones que portem enganxada a la part del darrera del vaixell és la que s’encarrega de portar-nos a terra per fer les excursions.
Arribats a la zona dels guardes del parc ens divideixen en grups d’unes 10 persones, per fer la caminada per l’illa, i portem un rànger al davant i un altre al darrera del grup, que són els que s’encarreguen de la seguretat del grup.
Parc Nacional de Komodo, a l’illa de Rinca, Indonesia.
Primer vam veure els dracs que hi havia al costat de les casetes dels guardes, a l’entrada del parc, tot i que mentre hi érem algun va marxar i quan hi vam tornar després de la caminada no n’hi havia cap. Jo havia llegit que aquests sempre els veus, però no ho tinc tan clar.
Dracs de Komodo a les casetes d’accès al parc, a Rinca.
Hi ha ruta curta, mitjana i llarga. No ens asseguren que veiem més dracs ja que són animals que estan en el seu hàbitat i no es pot preveure si els veurem o no. En aquesta illa també ens diuen que hi ha aus autòctones, una espècie de senglars petits, búfals serps… Ens van dir que faríem la ruta llarga tot i que jo crec que no la vam fer. Havia llegit que n’hi havia una que es veia el mar i nosaltres no el vam veure. El fet d’anar tanta gent al vaixell, crec que va fer que ens escurcessin les excursions perquè per arribar i sortir del vaixell trigàvem molta estona.
La nostra ruta va durar una hora i mitja, aprox. Pel camí vam veure les aus, els mini porc senglars i un parell de dracs més: un era al niu i l’altre estava bastant camuflat.
Drac de Komodo incubant ous al niu.
Ens va agradar la visita tot i que esperàvem veure’n més. Durant el camí et van explicant tot de coses d’aquest animals. No els agrada la calor, així que quan més avançat el dia més difícil veure’ls perquè s’amaguen a l’ombra. Una de les curiositats és que els adults es mengen les cries, així que aquestes aprenen a sobreviure els primers anys damunt dels arbres.
Tornem al vaixell i de nou es posa en marxa. A poc més de les 12 ens donen el dinar.
El nostre vaixell de Perama i la llanxa que s’encarregava de baixar-nos a terra…
Illa Gili Laba, Indonèsia.
Després de dinar ens van parar a l’illa Gili Laba, una illa deshabitada on prendre el sol i fer snorkel. Es una passada perquè hi havia molts peixos i molt variats. Tot i que el coral per la zona està bastant malmès , la flora marina era increïble. I estava tot a tocar de la platja, no calia endinsar-se gaire. Aquí vam estar un parell d’hores. La visita va ser xulís.sima. I de nou tornem al vaixell.
Snorkel a l’illa Gili Laba, Indonèsia.
Quan portàvem una estona navegant, la mar estava bastant picada i el vaixell es movia bastant. Així es passaven les estones mortes…
Coberta del vaixell de Perama.
A les 19 h ens van donar el sopar i va haver qui es va marejar. Per sopar, a més de l’arròs blanc teníem peix en salsa, noodles i albergínies fregides, boníssimes. Jo per si de cas, veient el percal, a mitja tarda em vaig prendre una Biodramina. Precioses les postes de sol…
Posta de sol a Indonèsia.
Com que feia molt mala mar, vam plegar veles, literalment, aviat. A les 21 h ja havien preparat el dormitori i havien tancat els llums. Jo creia que dormíem a algun port, però vam estar tota la nit navegant. Tinc la sensació que portàvem retard. A la tarda el motor es va aturar alguna vegada i li va costar d’arrencar, i la mar tenia moltes onades, així que crec que alguna cosa no acabava de funcionar.
La nit va ser molt mogudeta. Aquí vam tenir l’anècdota del dia.
Em vaig despertar i no gosava mirar l’hora, de fet no gosava ni respirar. Era negre nit, però alhora es veien moltíssims estels, mai n’havia vistos tants i això que no duia les ulleres!! Navegàvem a tota velocitat i el vaixell pujava i baixava exageradament. Quan baixava solia acabar amb un estrepitós splasshhhhhh.
Quan vaig tenir nassos de mirar l’hora no era ni la una de la matinada. Bufff, encara faltaven 4 hores per fer-se de dia i se’m passaven tota mena de coses desagradables pel cap i pensava… amb la de gent que agafa a diari aquests vaixells, no ens anirem a enfonsar nosaltres?? Però no… Quan cap a les 5 es va fer de dia, la mar ja s’havia calmat i el vaixell seguia navegant. Vaig recordar que diferents persones que conec que havien fet aquesta ruta, totes havien tingut la sensació que allò s’enfonsava alguna nit… N’hi ha que fan la ruta d’anada i tornada amb 4 nits a bord!!!
Deixa un comentari