Indonèsia

Temple de Prambanan (dia 5: dissabte, 20 d’agost de 2016) – JAVA

A les 11.15 h tenim el vol cap a Yogyakarta amb Air Asia. Aquest serà el nostre primer destí a Indonèsia. El camí que hem de fer és el mateix que quan vam arribar, amb el metro fins a l’aeroport. Tenim menys d’una hora de camí. Abans de les 9 ja som allà, així que vam aprofitar per esmorzar el brownie que portàvem.

Vol normal, de 2 h 10’ de durada. A Java és una hora menys. Arribem a les 12.25 h. No tenim equipatge per recollir i el control de passaports ràpid. Curiosament, no s’ha de pagar el visat. Havíem llegit que a Jakarta o Bali no calia però a Yogyakarta sí, però ningú ens va demanar res. Vam veure entrant a la dreta, en un racó, la finestreta de visats de la qual havíem llegit, però no hi havia ningú. Tothom directe a control de passaport. Ens acabem d’estalviar 100 €!!

Aquí ens ha de recollir un taxista que hem contractat mitjançant l’hotel on dormirem a Yogyakarta que ens portarà al temple de Prambanan i ens guardarà l’equipatge mentre fem la visita. Després ens durà a l’hotel. Chapeau també per a l’hotel, que ahir ens havia escrit per confirmar que no hi havia canvi de plans. El preu que ens va donar l’hotel per a l’excursió de mig dia era 380.000, que ens va semblar bé. L’havia trobada per 300.000 però si havia de deixar el meu equipatge, preferia que fos a algú on es pogués reclamar, així que vam preferir a través de l’hotel. El motiu de començar la visita per aquí és que Prambanan està passat l’aeroport, així que estalviem temps. Quan sortim al carrer, allà ens esperen amb un cartellet amb el meu nom.

Primer li demanem que ens porti a canviar diners, perquè només portem euros. Després anem a la caseta a comprar l’entrada. Si compres la conjunta de Prambanan i Borobudur surt més econòmica que per separat i dura 2 dies. Aquesta és la web amb els preus. A nosaltres ens van costar la conjunta del dos temples 416.000 rupies pax., uns 28 € cadascun.

Temple de Prambanan, Java

No ha servit el Carnet Jove de la nostra filla per a obtenir descompte. Evidentment, tampoc el que jo portava d’Universitat. Jo els hi vaig dir que jo també estudiava, i que si el descompte era per a estudiant o per a edat. Em van dir que fins a 20 anys.

Ens van donar ampolla d’aigua per persona i, curiosament, no ens vam haver de posar sarong. Doncs ja a dins del temple, el nostre primer contacte amb Indonesia no podia ser millor.

El temple ens va semblar molt maco, però l’amabilitat de la gent era extraordinària. Realment turistes occidentals no n’hi havien gaires i famílies senceres ens demanaven de fer-se fotos amb nosaltres, la qual cosa ja havíem llegit, però va ser més gratificant del que pensàvem. A més, parlaven molt bé l’anglès la qual cosa generava una estoneta de conversa i intercanvi d’Instagrams, sobre tot entre els més joves. La gent era extremadament educada i encomanava el bon rotllo que portaven, no com a certs llocs que et miren com si fossis un bitxo estrany només perquè ets diferent. A més, aquella nit es celebrava un concert de rock allà al temple i havia escenaris muntats i més gent del que és habitual.

Primer vam començar pel Complex de Prambanan, on vam veure els temples dedicats a la tríada divina de l’hinduisme: Shiva, el destructor, és el temple més gran i està al mig; Vishnu, el Guardià i Brahma, el Creador, als costats. A l’interior de cadascun d’ells hi ha una estàtua.

Es curiós perquè es diu que hi ha més de 200 temples i realment hi ha piles i piles de pedres que encara es conserven damunt l’estructura de molts d’aquests altars. Sembla ser que hi va haver un terratrèmol i va quedar molt destruït. Hi ha molta feina encara de reconstrucció a fer.

Un cop vista aquesta zona, vam anar a veure altres temples que eren al recinte: Candi Lumbung, Candi Bubrah i Candi Sewu. El darrer mereix la pena la visita. Els altres dos estan molt malmesos. El passeig és agradable. Crec que avui hem tingut sort amb el clima i està una mica ennuvolat. No fa la xafogor de Singapur, la qual cosa ens ha alegrat molt perquè pensàvem que tot el viatge seria asfixiant. Aquí, si hi ha ombra, la temperatura és molt més agradable.

Acabada la visita, cal sortir obligatòriament per la zona de botigues i restaurants. Els preus dels restaurants ens van semblar econòmics. De fet eren els primers que vèiem. I els dels souvenirs, doncs nosaltres, com fa anys que fem, no regategem. Oferim el que creiem just i moltes vegades funciona, altres no. Així que amb les xifres de regals que ens estàvem movent, al voltant de 1,5-2 euros, ens va semblar correcte i vam aprofitar per comprar coses que ens havien agradat. Intentem no deixar per a un altre lloc el que ens agrada, perquè de vegades ja no ho tornes a trobar.

Després el taxista ens va portar a fer un cafè a una cooperativa del Cafè Luwak, segons diuen, el cafè més car del mon. Allà tenien els animalets “luwak” perquè els veiéssim i el cafè en els diferents estadis del procés de fabricació.

Segons sembla, el luwak té un olfacte extraordinari i menja només els grans de cafè més saborosos i que estan a punt. Fermenten a la seva panxa i s’ha d’esperar a les seves defecacions. Els grans es renten i es separa el gra de la closca tot en procés manual, i desprès es torren. I pots comprar el cafè en gra o molt.

Ens van convidar a berenar. A mi no m’agrada el cafè així que vaig prendre un té. Però ens van ensenyar una altra manera de prendre’l a la qual no ens vam poder resistir. Calia mastegar tres grans de cafè junt amb un trosset de sucre de canya. La barreja era extraordinària. Només per això vam decidir comprar una capseta petita, que portava el sucre inclòs. Allà vam conèixer una noia que parlava un castellà perfecte, fins i tot català, sense haver sortit mai del país. Vam estar una estona xerrant. Vam acabar de passar una tarda molt agradable.

Ja vam tornar a l’hotel, s’havia fet tard, i aquí es fa fosc de seguida. Estàvem cansats així que vam sopar a l’hotel mateix. Aquí vam començar a tenir contacte amb el picant. De vegades te’l posen a part, però moltes altres no. Els espaguetis bolonyesa estaven boníssims però picaven com una mala cosa. Tot es compensa repartint-nos els plats entre tots.

I ens vam prendre un mojito… per tal de calmar el picant!!

Per avui ja estava bé, que demà el dia és mooolt llarg.

Aquí tens més informació sobre el Temple de Prambanan.

Altres preus del dia:

3 bitllets de metro a l’aeroport de Singapur: 7,8 $S = 5 € aprox.

Cafè Luwak capça petita: 168.000 rúpies = 11€ aprox

Sopar Hotel Fortuna Malioboro 3 pax: 470.000 rupies = 31 € aprox.

Dia 6: Temple de Borobudur i shopping a Yogyakarta (Tren nocturn a Surabaya, JAVA)