Com que progressem adequadament, avui anirem a Macao. Tenim previsió del 100% de pluja per a gairebé tot el dia.
No recomanaven anar a Macao en cap de setmana, perquè sembla que s’omple bastant de gent, però no és el que ens hem trobat. També recomanaven comprar el ferry amb anticipació, ja que pot ser que s’acabin les places, però ho he estat seguint els dies anteriors i hi havia plena disponibilitat per a tots els horaris, així que anirem a l’aventura.
La nostra idea era anar en bus i tornar en ferry, però avui amenaçava 100% de probabilitat de pluja pràcticament tot el dia, així que al final hem reajustat els plans. Per suposat, cal portar els passaports perquè a Macao cal fer també creuament de frontera, tant si vas en bus com en ferry.
En bus pel pont HKZMB fins a Macao
La idea d’anar en bus era per passar pel pont Hong Kong – Zhuhai – Macao (HKZMB), que connecta Hong Kong, Zhuhai i Macao. Comença a prop de l’aeroport internacional de Hong Kong, a l’est, i acaba a la badia de Hongwan al costat de Zhuhai i Macao a l’oest. Des de la seva obertura a finals de 2018, el temps de viatge entre Hong Kong i Macao/Zhuhai s’ha escurçat dràsticament de més de 5 hores a 45 minuts aproximadament.
Aquest tram, d’un total de 55 km, que es compon de 3 ponts elevats i un túnel submarí, va ser una de les obres d’enginyeria més bestials i es tracta de l’encreuament marítim més llarg del món. Com a curiositat, té 20 vegades la longitud del pont Golden Gate de San Francisco i pot resistir un terratrèmol de magnitud 8 i un súper tifó. És al·lucinant veure com la carretera per la qual circulem es fica en un túnel que segueix uns quants quilòmetres dins del mar, per després tornar a sortir a la superfície una mica més tard. De fet, ho vam veure des del telefèric de Lantau i és increïble.
Per creuar el pont es pot fer de 2 formes:
- Bus transfronterer amb alguna empresa que surti des del mateix Hong Kong. Aquesta opció sol requerir més temps, és més cara i els horaris són més tard del que nosaltres volíem i de vegades arriben a la zona dels casinos. Aquest seria el cas de One Bus, o HKMOexpress .
- Arribar pels teus mitjans al pont i després allà agafar els autobusos llançadora Golden Bus, que surten constantment. Aquesta va ser la nostra opció i vam arribar al pont amb el bus A21, que tenia parada just davant del nostre hotel. Potser vam trigar una mica més de temps, 1 hora aprox, però va ser molt còmode. L’alternativa era l’Airport Express.
Vam agafar el bus A21 cap a Macao sobre les 7.30h del matí i triga 1 hora en arribar. Va costar 37 $HK que vam pagar amb la contactless però només ens va acceptar 1 pagament. El xofer va dir que entréssim, no em va quedar clar si l’import era per persona o pels dos, perquè tinc entès que el preu del bitllet canvia segons on baixes. Perquè a la tornada ens va passar el mateix… L’autobús A21 et deixa també a l’aeroport.
El Golden Bus va costar 65 $HK i després d’una estona més de transport i els corresponents creuaments de frontera, per la cua de Visitors, ja estàvem a Macao. L’única cosa és que cal fixar-se per anar a Macao, perquè es pot triar un bus que et porta també a Zuhai, que és a la Xina.
Macao
Com que el dia amenaçava pluja, de les 2 opcions de bus que teníem vam triar el bus 101X que ens deixava a prop de la Fortalesa, per començar les visites al més aviat possible. Sobre les 10h ja estàvem a Macao. El bitllet s’ha de pagar en efectiu i no cal canviar la moneda de Macao, accepten $HK. Va costar 6$ que vaig deixar en una espècie de bústia transparent que hi ha al costat del conductor.
Vam caminar pels carrerons i de seguida vam arribar a les Ruïnes de Sant Pau, on curiosament hi havia tota la gent del món!! Ens va estranyar perquè estàvem trobant tan poca gent en les visites turístiques… i aquí sí que hi havia les escales ben plenes de gent.
Just al costat hi ha la fortalesa Monte do Forte, des d’on hi ha unes magnífiques vistes de tota la ciutat. Des d’allà ja es veu el Casino Grand Lisboa, amb aquesta cúpula daurada característica que es veu des d’arreu.
Aviat va començar a plovisquejar així que ja vam haver de treure el paraigua i els impermeables… Feia estona que tronava estrepitosament així que al final va caure un bon xàfec. Ens vam resguardar sota els tendals una estona. Anàvem amb les nostres romanes d’aigua, no era cap problema que el calçat es mullés. I quan afluixava seguíem amb la visita, aprofitant els tendals.
Després de baixada teníem un parell d’esglésies per veure. Vam arribar a la Catedral i al Largo do Senado i a les 12h teníem pensat anar a veure les fonts de l’hotel Wynn, que tenen un espectacle de música cada mitja hora, però la pluja anava en augment, així que ens vam retardar en la nostra visita.
Vam anar a parar al Casino Grand Lisboa per on ens vam donar una volta, tant pel Casino, com per l’hotel. Tot tan luxós se’n anàven els ulls arreu. Mai havíem estat en cap casino. Per l’edat de la nostra filla, ens havíem quedat a la porta a Montecarlo i també a Singapur, on vam cel.lebrar els seus 18, però allà la majoria d’edat eren els 21. Així que teníem curiositat…
Molt lluny queda el que surt a les pel·lícules amb els pots omplint-se de monedes que cauen a terra en cascada, en els premis de les escurabutxaques. Ara les monedes salten sense parar de forma virtual a la pantalla i, monedes n’hi ha poques, es paga directament amb la targeta de crèdit. També circulaven molts bitllets de 100 i de 500.
No havíem vist tantíssimes càmeres de seguretat juntes per metre quadrat. Potser ni funcionaven, però l’efecte intimidatori el tenen assegurat.
Després a les zones de taules de cartes, moltes estaven buides i les que estaven plenes, escurant els jugadors. Com en tot, per a gustos, colors, però amb una estona per donar-nos una volta per les diferents àrees en vam tenir prou.
Eren les 14h i el clima no millorava. Després de l’espectacle a les fonts, que havíem descartat, calia anar en bus fins a Taipa, la zona dels casinos per veure el Venetian i el Parisien, que sembla que són més grans que els seus homònims de Las Vegas.
Però vam decidir que tornaríem a Hong Kong perquè no amainava, de la mateixa manera que havíem arribat. Vam descartar el Ferry, també per com estava el mar, i vam agafar el bus 102X a la parada que tenia marcada just a prop del Gran Lisboa. Però allà em vaig equivocar perquè el vam agafar en direcció contrària. Vam preguntar si anava al pont, però és clar, hi ha tants ponts que no vam dir quin i ens va portar en direcció contrària.
Però l’equivocació va anar molt bé perquè ens vam donar una doble volta per Macao. El bus ens va portar fins a Taipa, vam passar per davant del Galaxy, del Parisien, el Wynn, etc. 2 vegades, tant a l’anada com a la tornada, així que va ser com si haguéssim agafat el bus turístic, però a preu de transport públic, i li vam donar una bona volta a Macao.
I ja sí que, de nou a la frontera de Macao i al pont correcte, vam comprar el bitllet per al Golden bus, omplir el paperet amb les dades per entrar de nou a Hong Kong i vam arribar al nostre allotjament una altra vegada en el bus A21 cap a les 17h passades.
Ha estat una pinzellada el que li hem donat a Macao, però ha estat suficient. És més petit, al centre no hi ha les grans avingudes. Està igualment massificat amb edificis de 40 plantes, alguns decadents, altres no, moltes construccions noves. Però els carrers són estrets, molts d’un únic carril, tipus nucli antic de les grans ciutats. I el tema dels casinos, és un món a part.
Després per sopar vam anar de nou al Pizza Hut d’ahir, i ja vam demanar pizza de més que serà el nostre esmorzar o dinar de demà.
Deixa un comentari