Avui és el nostre darrer dia, el viatge ha arribat a la seva fi!! I ens queden algunes visites imprescindibles que ens havíem marcat… bàsicament al que és l’Illa de Hong Kong.

Ens hem deixat moltes coses pendents a Hong Kong: haver vist més mercats; els parcs, estàvem just davant el Kowloon Park i ni el vam trepitja; pujar al Pic; les escales mecàniques; passejar per la zona financera… per nomenar-ne només algunes. I haver gaudit més de la badia, que ens va encantar!!

Vam fer l’equipatge i el vam deixar a la sala comuna. No hem vist ningú en els 4 dies i allà hi ha diverses càmeres de seguretat, així que tot correcte.

Avinguda de les Estrelles

Vam començar per passejar per l’Avinguda de les Estrelles, que només l’havíem vista de nit. Aquesta avinguda és la versió xinesa del Passeig de la Fama de Hollywood, però amb els noms d’actors locals. Les estrelles que més fotos reben són la de Jackie Chan i la de Bruce Lee, així que calia arribar fins a l’Estàtua de Bruce Lee i trobar les mans de Jackie Chan.

Per suposat, hi vam anar caminant, tot un luxe tenint l’hotel tan a prop. Avui és diumenge, ens hem llevat sense despertador… i Hong Kong encara dorm. No són ni les 9 quan arribem a l’Avinguda, fa un dia esplèndid, després de la pluja d’ahir, i només hi ha alguna persona fent esport.

Sens dubte val molt la pena passejar per l’Avinguda de dia, tot tan cuidat… És espectacular.  L’estàtua de Bruce Lee sembla que la van canviant d’ubicació, nosaltres la vam trobar a prop d’un Starbucks, vaig haver de caminar una estona més. Ens hagués agradat arribar més lluny, però no hi ha més temps.

Creuar la badia a l’Star Ferry

El següent imprescindible era creuar la badia al vaixell Star Ferry, que té servei de vaixell de línia i el trajecte del qual dura només 5′ i fa el transport de passatgers en ferry des del 1888. Va d’una banda de la badia a l’altre, és a dir, des de Kowloon fins a l’Illa de Hong Kong i ens va costar 6,5 HKD. Teníem marcat el punt de la parada de ferry a MapsMe i el vam encertar. Cal anar cap a la dreta, es passa per una zona coberta i cal seguir una mica més i anar com a l’interior d’un edifici. Per allà ja vam veure indicadors i cal triar entre 2 rutes: una va a Central, que és on volíem anar nosaltres i està just al davant; o l’altra opció va a Wan Chai, que està més a l’Oest.

Els bitllets ja no només es compren a les màquines expenedores, que a nosaltres amb la targeta no ens deixava i ens van avisar des de la taquilla; i tampoc cal pagar en efectiu. Nosaltres vam pagar amb la contactless, just al torn d’entrada, i aquí sí que la vam poder passar 2 vegades. No es podien comprar els 2 bitllets alhora. El mateix senyor que ens va indicar va ser el que estava després al vaixell. Els ferris surten constantment. Vam esperar a la sala d’espera però ja venia un de l’altre costat, així que de seguda vam pujar.

El passeig és molt agradable i s’arriba abans del que ens agradaria. Allà vam anar a parar just al costat del centre comercial IFC Mall i això ens va donar una genial idea!!

Com ja estem 100% recuperats, i ens van quedar un parell de restaurants on haguérem volgut sopar però que vam desistir per si de cas, vam decidir provar sort amb un d’ells.

Esmorzar al Tim Ho Wan, estrella Michelín

Sembla que és un restaurant molt famós a Hong Kong i, a més, el més barat del món amb una Estrella Michelin. El teníem just al costat i va ser una gran idea!! Perquè no hi anàvem a esmorzar, o a mirar si estava obert? No eren ni les 10h, i vam anar a parar a un passadís que indicava l’accés a l’IFC Mall, així que tot ens anava de cara. El restaurant és dins, no al carrer.

Només entrar li vam preguntar al vigilant i ens va indicar cap avall. Vam baixar les mecàniques, només un tram, si segueixes baixant vas al metro. Després vam seguir recte i vam baixar altres mecàniques i a pocs metres a l’esquerra diria que ja hi vam arribar.

Quina grata sorpresa!! En absolut era com ens ho esperàvem. Havíem llegit que era recomanable però que sempre hi havia moltes cues, que el personal era poc amable, que el paper per apuntar era una mala fotocòpia, que la vaixella era de plàstic… Ens imaginàvem tipus parada de carrer com algunes on hem estat menjant a la Xina, però no té res a veure. És el típic restaurant de centre comercial, tot molt net i organitzat i no gaire gran, però la impressió a primera vista no va poder ser més bona, i va ser molt diferent a com ho esperàvem.

I el menjar excepcional. Aquí el que passa és que el lloc és petit, hi cabran unes 60-80 persones, les taules són de 4, estan molt juntes, i si no l’ompliu, és fàcil que toqui compartir, però per a nosaltres no era cap problema. Ens van asseure amb un noi que, a més, veient-nos perduts en la nostra elecció, ens va recomanar què demanar de la carta, que a més té fotos del menjar. La carta no és gaire extensa i ho marques allà mateix. Els plats valien entre 20-40 HKD, quan ahir només la pizza ja ens va costar més de 100.

Vam demanar 4 plats i després altres 2 més, amb la idea que ens sobrés menjar per a després, que anava a ser el nostre dinar abans d’anar a l’aeroport, juntament amb la pizza que va sobrar anit. Vam demanar dumplings de porc i dumplings de gambes, a quin més bo. I una espècie de canelons també de gambes… Després vam repetir de dumplings i una espècie de bollos amb farcit dolç.

Ens va encantar tot i alguns dels plats que vèiem passar ens vam quedar amb les ganes de tastar-los. Ens va costar 229 HKD, o sigui 27€ els 6 plats + els tes dels que tenen diverses opcions i valien uns 15 HKD cadascun. El Pizza Hut ens va costar 63€. En tots dos casos vam demanar menjar perquè en sobrés.

Una pena que no haguessim vingut abans com teníem previst, perquè hauríem menjat aquí cada dia. Amb l’Star Ferry s’arriba en un plis plas i vam estar molt a gust.

Amb la panxa plena, el nostre següent destí va ser tot un descobriment.

Missa a la Sky City Church, pis 75 de l’Edifici Central Plaça

Havíem pensat en pujar a algun gratacels per veure les vistes des d’algun pis elevat. Alguns tenen miradors, però són cars; hi havia opcions gratuïtes com el Banc de la Xina, que sembla que ja no funcionen; sempre queda l’opció de prendre un cafè o una copa en algun dels bars ubicats a les plantes altes, però tenien codis de vestimenta estrictes per a la roba d’estiu d’ells… així que havíem descartat totes les opcions. I vam trobar aquesta església al pis 75, el seu últim pis a l’edifici Central Plaça, molt més alt que les opcions que havíem vist, un edifici amb 374m. d’alçada.

Després de l’esmorzar, prop de les 11h, vam posar rumb al gratacels Centra Plaça. Vam agafar el metro allà mateix al centre comercial fins a Chai Station, a 1 parada, i vam anar per la sortida A1. Tota aquesta zona és la City, el districte financer, amb altíssims gratacels, grans avingudes i molts ponts per a vianants per poder creuar-les. Així que el pont que hem agafat ens ha portat directament a un dels accessos de l’edifici i després només vam haver de seguir les indicacions cap a la recepció.

Ja hi havia un cartell indicatiu de la missa, així que anàvem bé. Ens van fer posar un identificador conforme anàvem a l’església i allà vam començar a agafar diferents ascensors ja que no s’arriba a dalt de cop. Hi havia porters que ens anaven indicant. Vam baixar en diferents plantes i ens vam acostar al pis 75. És un edifici molt clàssic, luxós i elegant, tot molt glamurós, amb grans espais a tots els replans, érem mitja dotzena de persones a l’ascensor. Crec que vam agafar 3 trams d’ascensor i aquí sí que ens va fer pessigolleig a la panxa, no com l’ascensor Bailong.

Quan hi vam arribar la missa ja havia començat, eren més de les 11h i hi havia més de 100 persones cantant, tipus missa Gospel, i a l’escenari hi havia 7 músics i persones cantant. També hi ha pantalles, amb la lletra escrita, perquè puguis seguir tipus karaoke. Ha estat molt emocionant ser-hi allà dalt, ens hem contagiat de l’ímpetu de la gent, l’última planta és com una piràmide, el sostre és molt alt, així que l’acústica era molt bona i ens hem fos amb l’entorn.

I les vistes 360º són brutals!! Ja ho vèiem cada vegada que baixàvem a les diferents plantes. Feia un preciós dia assolellat, així que reflectint-se el sol a l’aigua els colors encara eren més espectaculars. Va ser molt emotiu. Quan va acabar l’estona de cant, van fer una missa, connectant amb algú online que va donar el sermó a través de les pantalles. Estàvem tan al·lucinats amb les vistes i l’entorn que ens vam empassar tota la missa. Acabada, hi va haver una altra estona de cants, com si d’un concert es tractés i després ens vam quedar una altra bona estona per allà fent munts de fotos. Les vistes són 360º i vam marxar perquè encara ens quedava una altra visita per fer, que si no empalmem amb la missa en cantonès.

El Central Plaça és actualment el tercer edifici més alt de Hong Kong. A diferència del 99% dels edificis, el Central Plaça té una planta de forma triangular per optimitzar les vistes de la badia. A la seva part superior té instal·lada una agulla de 102 metres d’alçada.

Com no podia ser d’una altra manera, la Sky City Church és l’església més alta del món. Fan missa els diumenges a les 11h en anglès i a les 14h en cantonès. Aquesta és la seva web oficial.

Tots van ser molt amables amb nosaltres preguntant-nos d’on veníem i oferint-nos constantment cadires perquè ens asseguéssim, però no podíem deixar de viure el moment. Per a nosaltres es va convertir en la millor visita que vam fer a Hong Kong i en un imprescindible. Sens dubte, si algun dia tornem a Hong Kong, intentarem anar en diumenge per repetir la visita.

I a l’església se’ns van fer les 13h. El nostre últim destí del dia era l’edifici Montser Building, una fricada que vam afegir a l’itinerari.

Monster Building

Aquest edifici és un lloc curiós que veure a Hong Kong que no sol aparèixer en guies ni blogs, però que Instagram ha fet famós després d’aparèixer en una de les pel·lícules de la saga Transformers.

El Monster Building és un complex de 5 grans blocs de pisos interconnectats que des del pati inferior donen una sensació de densitat extrema. Està situat a la zona Quarry Bay, un dels barris amb més densitat de població del món amb grans blocs d’edificis amb desenes de pisos d’alçada.

També el teníem marcat al MapsMe i hi vam arribar en metro fins a Quarry Bay. És al·lucinant el petit que es veuen els espais i les finestres plenes de roba penjada.

Per la zona també hi havia algun mercat pel qual vam passejar i també vam entrar a veure els supermercats, que ens agrada fer-ho i no havíem tingut temps. I ja vam donar la nostra visita a Hong Kong per acabada. Vam agafar el metro fins a l’hotel i ja eren les 15h.

Primer vam parar a veure la mesquita, amb la qual tan silenciosament havíem compartit espai. S’escoltava que estaven resant, ens vam descalçar i hi vam entrar. Però només hi havia les dones i l’imam. Jo no em vaig tapar el cap, ningú em va dir res, només ens miraven i reien. A la sala no hi cabia ni una agulla, així que ens vam quedar a la porta. A fora, al porxo, hi havia dones xerrant al terra i a la porta del carrer hi havia alguns homes venent menjar. La mesquita per dins no és gens espectacular, però després de 4 dies de veure-la des de fora, ens venia de gust veure-la per dins.

I ja a l’hotel, després de comprar beguda al 7Eleven que teníem a baix, a la mateixa zona comuna vam aprofitar per menjar les restes de pizza i el nostre menjar Estrella Michelín. Increïble àpat!!

Per anar a l’aeroport es pot anar amb l’Airport Express, però cal fer canvi d’estació i transbord llarg. Així que com ja coneixíem el bus A21 amb el qual vam anar al pont de Macao, vam fer la mateixa ruta. Potser triga una mica més, però no cal caminar gens i anàvem amb temps de sobra. De nou hem pagat 37 HKD pels 2, o sigui un parell d’euros per persona. No he acabat d’entendre quin és el pagament, no tots parlen anglès, però no pot haver sortit més barat.

A la nostra arribada a l’aeroport calia passar per facturació, tot i no voler facturar, perquè així ho exigeixen, com ja ens vam assabentar a l’anada, però a més perquè només teníem els seients reservats fins a Pequín. No hi va haver manera de reservar per internet el tram llarg. Quan vam arribar no hi havia gairebé ningú a les files de facturació i, amb els nostres seients ja assignats, només ens quedava esperar.

A qui li interessi, el tabac a l’aeroport surt a meitat de preu i tot i que ens van dir que a Espanya només permetien 1 cartró per persona, no 2 com en la majoria de llocs, després a Espanya ningú va preguntar res, així que podíem haver portat 4 paquets en lloc de 2. En canvi, a les botigues de HK el paquet, no el cartró, va costar 12€, fos la marca que fos, mai havíem pagat tant per un paquet de tabac!! Així que millor afinar si es ve des de la Xina, que allà és més barat.

Els controls van ser a través dels torns que llegeixen els passaports biomètrics, molt ràpids.

El nostre vol sortia a les 20.15h via Pequín, on arribàvem prop de les 12 h de la nit. En el control de seguretat de Pekin ens van fer desmuntar la bossa addicional que portem de souvenirs pel tema de les bateries. Cal treure totes les bateries que portis. Si no, te les faran treure. Nosaltres en vam comprar una, que no recordàvem, i que vaig desmuntar la bossa per treure-la. I una altra que portàvem i que no ens va funcionar, per això vam comprar l’altra, i també vaig haver de treure-la perquè les veien per l’escàner. En aquest control de Pequín vam estar un munt d’estona perquè feien desmuntar totes les maletes. Suposo que a més gent els passaria com a nosaltres.

Després teníem una escala de prop de 3 hores i vam arribar a Barcelona cap a les 8 del matí, just per anar a treballar!!

El viatge a la Xina ha estat increïble!! Sempre l’últim destí sembla que és el que més agrada, però la Xina segur que ens deixarà empremta. És un país que no ens importaria repetir… i més ara que ja som experts a moure’ns per allà!!

Un viatge a la Xina per lliure no és tan difícil com pot semblar. Però si aprofites els nostres recursos, estalviaràs temps de preparació. Aquests són els nostres recursos de la Xina que pots trobar a la nostra shop de Ko-fi:

  1. Full exhaustiu de despeses.
  2. Guia del viatge en diverses parts (Beijing a Xi’An, Chengdu a Shenzen, Macao i Hong Kong) perquè en ser tan voluminosa hem hagut de partir el fitxer en parts. La tens en Word, per al teu propi ús, i en pdf. És la informació que busquem abans de viatjar: dades culturals, horaris, preus… També inclou un document extra de transports, amb tota la informació sobre les estacions de tren, metro, etc.
  3. Les nostres direccions de MapsMe: per a nosaltres és la part fonamental del viatge i la que es porta més temps preparar. Hi ha més de 400 punts per a la Xina i més de 100 per a Hong Kong i Macao.
  4. El diari del viatge, aquest document que és el que fem a la tornada, amb tota la informació actualitzada, ja que de vegades no tota la informació de la guia acaba sent correcta. També m’agrada fer molt esment als temps necessaris per a cada visita.