Parc Nacional de Zhangjiajie: Yuanjiajie, Yangjiajie i Tianzi
Avui és el nostre segon i últim dia a la zona de Zhangjiajie. El dia d’ahir va ser espectacular, contra tot pronòstic, ja que començàvem amb el més “fluixet” en ser diumenge. I deixàvem el suposat plat fort per avui, per ser dilluns, i teòricament trobar així menys gent. Doncs com ja ens temíem, avui també ens ha encantat, però menys que ahir. I al final ha estat esgotador.
El dia d’avui anava a ser complertet. Aquestes són les visites per avui:
- Ascensor Bailong i Yuanjiajie. És la zona més important, on hi ha el Pilar cap al Cel, el Pont Natural i les muntanyes d’Aleluya i, per tant, la zona més concorreguda. Pujarem amb l’ascensor a les 7 del matí.
- Yangjiajie. No confondre amb la zona anterior, ja que gairebé s’escriuen igual. És una zona nova, més escarpada, on hi ha escales metàl·liques per a accedir a algun dels miradors. Aquí arribarem en bus intern des de la zona anterior.
- Petrol Station: això ho afegim com a opcional, per si anàvem bé de temps. És un camí curt que està en una parada de bus amb aquest nom, en el tram entre Yangjiajie i Tianzi. I sí que ho vam fer.
- Tianzi: És la zona més alta, on hi ha el famós McDonalds del parc, es veuen els pilars des de dalt, i la zona que menys ens va agradar, per trobar-la més massificada que la resta. Aquí es pot arribar en telefèric i nosaltres faríem el camí de baixada caminant pel bosc, però va ser esgotador.
- Ten-mile Natural Gallery: és un camí d’1 km aprox, pràcticament pla, que va paral·lel a un trenet que s’han inventat i que val 38Y, però que si no el vols agafar és un caminet preciós per fer d’anada i tornada.
Ascensor Bailong
Avui l’accés el fèiem caminant des del nostre hotel, a 5′ de l’entrada de Wulingyuan. Ens van dir que obrien a les 6.30h, així que a aquella hora vam entrar al parc, gairebé no hi havia gent. El que sí que hi havia era un munt d’autobusos fúcsia, els que circulen per dins del parc, preparats per a moure’s. Vam agafar el bus 1, que ens va deixar a l’encreuament de Water Winding Four Gates, després de 30′ de trajecte, on vam agafar el famós ascensor exterior més alt del món.
Ja teníem l’entrada comprada, però no hi havia gens de cua a la taquilla, es pot comprar directament allà. Vam veure diferents camins i vam triar-ne un… uns minuts caminant fins al final, on semblava que s’ajuntaven tots. Per sort, en arribar al final no hi havia gairebé ningú, i allà vam esperar una mica que baixés l’ascensor, alló semblava el hall d’un hotel. Eren les 7 del matí i vam entrar a la primera tanda. Érem com dins d’una llauna de sardines i no es notava el moviment a la panxa, com sí que ens havia passat amb algun telefèric. Al principi està tot fosc, com dins d’un túnel però en vertical, fins que en algun moment es fa la llum i ja vas veient les muntanyes durant la resta del trajecte. De seguida es recorren els gairebé 300 metres d’alçada.
La idea d’anar tan aviat és per no trobar gent ja que, segons a quina hora, hi ha qui ha fet 2 hores de cua. La veritat és que ens venia de gust pujar a l’ascensor, però no ha tingut res a remarcar.
Yuanjiajie
Ara posem rumb a la zona més famosa. De nou vam agafar un bus durant 5′ que ens va deixar al principi de la ruta per veure: Enchanting, The Pilar i Greatest Natural Bridge… Aquí també hi ha muntanyes increïbles com les que vam veure ahir, però el més impressionant va ser el Gran Pilar, que s’aixeca imponent amb la seva gran alçada i la seva estranya forma.
També és molt curiós el pont natural, amb la seva gran mida. Era aviadet i encara hi havia molt poca gent. Per accedir als diferents miradors no calia fer cua per a les fotos i això era tot un luxe. En aquesta zona vam estar 1,5 hora aprox. De tota aquesta zona em quedo amb el Gran Pilar, que és excepcional. La resta, ens va agradar més la visita d’ahir.
Yangjiajie
Aquesta és una de les zones del parc que més volíem veure, perquè hem vist fotos on cal passar per zones molt estretes, de vegades ajupint-se, d’altres hi ha escales metàl·liques per accedir als miradors. És una zona nova i més escarpada que les altres. Però sort que vam preguntar a l’hotel perquè hi ha una part que està tancada per reformes, es va cremar fa un parell d’anys, segons ens van dir.
Per arribar de nou vam agafar el bus durant 10′. Un cop en aquesta zona, n’hi ha 7′ caminant fins a l’ inici del recorregut. La teoria és que el circuit és com una U, hi ha un camí a la dreta que porta fins a Tianbo Mansion i que es triga uns 30′ llargs; o hi ha un altre camí a l’esquerra que porta fins a Corridor The Cliffs, un camí de 2 hores. En tots dos casos, la tornada és pel mateix lloc que has anat, la qual cosa implica 1h en el primer i 4 hores en el segon. Nosaltres volíem fer el trajecte curt, però just aquest és el que ens van dir que estava tancat.
Després de baixar del bus es va a parar a la parada del funicular, i ja per allà veus l’indicador del Corridor, també vam preguntar i li vam donar 2 voltes al tema fins que vam encarar el camí. Baixant unes escales, a la dreta hi havia el camí a Tianbo, que és el que estava tallat; al mig s’anava cap al bosc, però no es veia cap camí; així que vam anar a l’esquerra i vam tornar a sortir a la parada del bus. Vam tornar de nou a donar la volta, a mirar, a preguntar, també hi havia un gran mapa amb el qual ningú ho veia clar i no ens va quedar altra que anar pel camí del mig, el que anava cap al bosc.
Als pocs metres vam veure neveres de suro com abandonades, com marcant el camí i el MapsMe m’anava retallant els temps, així que anàvem bé. Si es mira el mapa, es veu un camí discontinu que escurça el trajecte llarg, és com una drecera, així que ha de ser aquest.
El camí és molt agradable, no hi havia ningú, per entremig del bosc, amb ombra, fins que el MapsMe em va marcar un xiringuito i, efectivament, allà el vam trobar. Vam seguir caminant fins al que crec que va ser la meitat del camí, el mirador One Step to the Heaven. No teníem intenció d’arribar fins al final. Fins i tot vam preguntar si el final del camí comunicava d’alguna manera amb una zona que al mapa es veia propera, per no haver de desfer 2 hores de camí, i en un altre xiringuito que vam trobar ens van dir que no, que calia tornar pel mateix lloc. Ens quedaven uns 400m fins al final, però ja vam recular.
Només ens vam creuar amb un parell de parelles en tot el trajecte. El mirador va ser una passada, pujar per les escales metàl·liques, no impressiona tant com sembla, però les vistes des d’aquí dalt eren fantàstiques. El camí és molt fàcil, d’1,5km aprox, gairebé no hi ha escales i es fa molt amè i el teníem programat de 10 a 12h. I després d’això, ja vam tornar de nou fins a la parada del bus.
Petrol Station
Doncs com anàvem complint els nostres temps previstos, també ens vam aturar aquí, després de 10′ de trajecte en bus. Aquí gairebé no baixa ningú, una altra parella va baixar amb nosaltres. La resta ja va fins a Tianzi, al final del trajecte en bus, una altra de les zones més importants. Aquesta visita la teníem de 12 a 13h, però ens vam allargar més del previst.
Havia llegit que era una zona poc concorreguda amb bons miradors. Efectivament no és gens concorreguda, perquè vam anar per un camí estret que gairebé costava trobar-lo de la mala herba que hi creixia, del poc moviment de gent que hi deu haver.
Aquí el camí es triga uns 30′ a recórrer, i després cal tornar pel mateix lloc, així que ens podíem permetre estar una hora per aquí. Va estar molt bé aquesta zona, també ens va encantar i a més els miradors són una passada, arribes al final i veus el precipici en vertical. No ens vam creuar ni amb un grapat de gent, però hi havia moltíssimes escales, tant de pujada com de baixada, així que ens vam allargar una mica més del previst. Si haguéssim acabat el dia aquí, hagués estat genial, però les de baixada de Tianzi són les que ens van cruixir.
Tianzi
I ja només ens quedava agafar el bus durant uns 20′ fins a la zona de Tianzi, que teníem pensat fer-la de 13 a 15h per la zona de dalt i després baixar caminant durant un parell d’hores més.
Aquesta zona estava massificada. Hi ha una espècie de carrer amb xiringuitos per menjar a un costat i les taules a l’altre, sota cobert, tot molt ben organitzat. I tenies tota mena d’opcions.
Per aquí vam veure l’estàtua, la plaça, el McDonalds, la torre, el mausoleu… i vam baixar les escales. El que no comptava és que les escales no només baixaven, sinó que hi havia alguns trams que també pujaven. Aquest tram va ser molt, molt dur, suposo que també estàvem al final del dia i havíem trotat força. D’haver-ho sabut, hauríem baixat pel telefèric.
Aquest tram de baixada no ens ha agradat tant com altres zones, és totalment prescindible. A dalt del tot, a Tianzi, hi ha molt bons miradors com també en el tram que ens vam trobar a baix del tot, al costat del tren.
Ten-mile Natural Gallery
Quan ja vam baixar, i pujar, totes les escales del món, vam anar a parar a aquest tram final, que també es pot visitar directament des de baix, arribant amb l’autobús del parc. Les vistes des d’aquesta zona sí que estaven molt bé, però estàvem ja tan cansats que no vam aixecar ni el cap. De fet, en aquest tram, després de deixar les escales, ens fluixejaven les cames.
Si es vol fer el tram en tren són 38Y, però jo crec que mereix la pena caminar, és un passeig pla, sense gairebé desnivell, i amb bones vistes. Fins i tot fer el camí d’anada i de tornada caminant des de baix directament, no ha de portar ni 1 hora.
I ja només ens quedava agafar el bus fins a la sortida durant uns 30′. Vam fer una mica de cua, perquè ja tots sortíem del parc, eren les 17h aprox, però només vam haver d’esperar un parell d’autobusos.
A més, ens anàvem a quedar a dormir aquí també, perquè teníem allotjament reservat a Zhangjiajie ja que demà agafarem el tren a Guilín, a les 7 del matí i a aquelles hores encara no hi ha autobusos. Ahir vam decidir que pagaríem un taxi, he cancel·lat l’allotjament a Zhangjiajie ja que amb Trip es pot fins al mateix dia, i ens han allargat una nit més la reserva a Wulingyuan. Tot rodó!
A prop de l’hotel teníem un lloc de massatges, així que ens l’havíem guanyat, ens van fer un altre massatge de peus, que també inclogués esquena. De nou ens va costar 70Y. Aquí al catàleg que ens van donar indicava 20′ de remull + 40 de massatge. El remull van ser 5′ i amb la cap havíem pactat que ens inclouria esquena, així que no vam dir res, però com a molt estaríem 45′ en total. Ja els vam dir que és l’esprai no volíem ni veure’l, i que el massatge fos suau. Vam ser convincents.
I de nou a sopar al nostre xiringuito favorit on també vam tastar unes cuixes de pollastre torradetes que estaven boníssimes i vam repetir d’ostres, que ens havien encantat!!
Deixa un comentari