Parc Nacional de Zhangjiajie: Yellow Village i Golden Whip Stream

Avui serà el nostre primer dia amb l’entrada del Zhangjiajie National Forest Park. Com és diumenge, i suposadament hi ha d’haver molta gent, hem deixat el plat fort del parc amb les coses més famoses (ascensor, zona Aleluya i Tianzi) per demà, que hauríem de trobar menys gent. A més, vam tindrem bon clima tant avui com demà, que és l’altre motiu important per a alterar els plans.

Així que la visita d’avui es concentra en 2 àrees:

• la Yellow Village: és una àrea, no un poble com pugui suggerir el seu nom, una meseta incomunicada de la resta d’àrees. S’ha de pujar/baixar en telefèric o per un munt d’escales, caminant entre mig del bosc. Nosaltres farem la pujada en telefèric, per arribar a primera hora, i la baixada pel bosc, ja que és una ruta també bonica, més fàcil de fer de baixada, i ja ens acosta a la següent visita del dia, el camí vorejant el riu. Aquesta zona és de les menys visitades i per a nosaltres ha estat d’allò més maco.
• el Golden Whip Stream: és el camí vorejant el riu, de gairebé 8 km. de llarg, el que són 2 hores caminant i al qual només es pot arribar caminant, previ autobús gratuït dins del parc i que, per tornar de nou al punt d’origen, o es recorre de nou la ruta de 2 hores de tornada caminant,  o ho fas amb un dels autobusos externs al parc, ja sigui des de Zhangjiajie o des de Wulingyuan, segons quin fos el teu punt d’origen. Aquesta última opció va ser la nostra.

Yellow Village o Poble de Huangshi

Teníem la nostra entrada ja comprada, com ja he comentat en un altre post. Vam començar la visita agafant un bus extern al parc, com els que vam agafar ahir, des de la terminal de busos de Wulingyuan fins a l’entrada Sud de Zhangjiajie, que valia 12Y i tardava mitja hora. Fer-ho així ens estalviava 2 hores d’haver de caminar pel camí del riu 2 vegades i fer-ho només durant 1 trajecte.

Ahir l’autobuser de torn ens va dir que el primer del matí era a les 6.30h. A aquella hora no hi havia ni autobuser, ni ningú a la terminal, que vam trobar tancada. Allò no pintava bé, van obrir als 10′ i no se què devia passar, que ens diuen que el bus no sortiria fins a les 7h. Hi havia una altra gent pul·lulant per allà i que van marxar en taxi, així que nosaltres vam fer el mateix. El taxi ens va costar 60Y i vam arribar en 20′, just a les 7 del matí, va valer la pena.

Allà calia caminar 8′ fins a agafar el primer autobús de dins del parc que en 5′ ens deixava a l’accés del funicular que ens portaria a la Yellow Village. Només hi havia un grapat de persones que accedíem al parc. Ningú a la cua, vam passar amb el passaport nosaltres solets i es van obrir els torns sense problemes. Després, a la resta de pantalles, ens reconèixer la nostra cara, sortien totes les nostres dades, i s’obrien els torns. Increïble.

Vam haver d’esperar una mica a que s’omplís més l’autobús del parc i vam comprar a la taquilla l’entrada del funicular, va ser l’única que no havíem comprat. La taquillera va arribar en aquell moment, just a les 7.30h i va costar 65Y.

A aquella hora els aspersors estaven fabricant un bonic mar de núvols a la zona baixa. De seguida vam arribar a dalt en el funicular. Allà es poden fer 2 rutes, ambdues circulars:

• la de 60′, que jo crec que no val la pena perquè es fa per l’interior de la muntanya, es veu clarament al mapa, i la gràcia de la ruta és anar vorejant per veure els diferents miradors i penya-segats. Igualment hi ha zones en les quals ja camines per entremig del bosc.
• la de 180′ que aniràs vorejant tota l’estona seguint la zona més exterior, per veure el màxim de miradors. Nosaltres vam començar cap a l’esquerra, per després agafar les escales de baixada que són a la zona dreta, abans de tancar el cercle. Llavors, en el nostre cas, en tots els desviaments que trobàvem, anàvem cap a l’esquerra.

Doncs vam començar la ruta que va ser molt agradable, com dic sempre, poca gent, molta ombra, fresqueta i impressionants vistes dels pilars des de dalt. Vam arribar a la zona del ressò, ja estava indicada així, on ens vam retreure un munt, tots menjant com a llops per aconseguir un bon ressò. I la veritat és que mai havíem escoltat un eco tan nítid.

Vam seguir vorejant, sortint a miradors, entrant cap al bosc, amb molt poca gent. La temperatura anava augmentant i, a poc a poc, la gent també. I ja portàvem més de mig cercle quan vam arribar a un gran mirador amb música i ple de gent. Allà els ulls ens van fer espurnes. Hi havia un parell de nois amb tot un muntatge per fer vídeos de record amb un dron, i se’ns queia la bava amb el què tenien de mostra. Així que no ens vam poder resistir.

Va costar 98Y, durava 70″ i ens l’enviaven en una estona al nostre WeChat. Li vam regatejar, però ens va dir que no, que pel mateix preu ens enviava un altre vídeo també amb nosaltres per entre el mar de núvols. I ens va semblar bona oferta, 2 vídeos pel preu d’un. Estaven instal·lats al Five Finger Peak. Aquest és un dels pagaments on ens va fallar Alipay i que vam haver de fer en efectiu.

Ens van donar les instruccions de les postures que calia fer, un parell d’assajos i… Càmara, acció!! Aquí teníem el nostre dron gravant-nos a nosaltres i tota la zona. La veritat és que la performance ens va quedar regular, ens hem desacompassat un fotimer, però ens ho vam passar pipa i el record que ens ha quedat ens emociona cada vegada que el veiem.

El parc de Zhangjiajie és de les coses més impressionants que hem vist, amb tanta grandesa, amplitud i bellesa. És dels llocs on les fotos sempre es queden curtes. I poder-lo tenir gravat des de dalt, va ser un plus.

Contents amb el nostre vídeo el parc ja era un batibull de gent i el nostre circuit allà dalt tocava a la seva fi. També vam veure micos, sobretot en el camí de baixada, que estava indicat com a Tourist Path o alguna cosa així. Aquí hi ha un munt d’escales i amb prou feines vam coincidir amb 20 persones. Es triga com una hora llarga a baixar. Tot sortia marcat a MapsMe.

Per totes les zones hi ha micos. En algunes més que en d’altres i de vegades s’ajunten els grups de forma intimidatòria, així que no es pot abaixar la guàrdia. Altres vegades els veus que es fan els despistats… A algú vam veure que li van estirar de la motxilla, del jersei o el que sigui que portis penjat quan et descuides. Ja ni dir si senten que trasteges una bossa de menjar, no necessiten veure-la, no te’ls treus de sobre fins que tanques la motxilla.

El planning anava sobre el previst, de 8 a 11h part de dalt i d’11 a 12h baixada caminant. El primer tram ens va portar una mica menys i el segon una mica més.

Golden Whip Stream

I ja només ens quedava de 12 a 14h el camí vorejant el riu, però aquí sí que ja vam perdre l’oremus. Nosaltres caminem ràpid i vam pensar que en hora i mitja ho tindríem fet… doncs vam trigar 4 hores!! Ens va encantar tant aquesta zona, que no paràvem de fer fotos i no avançàvem. El primer que ens vam trobar és el riu ple de xinesos, molts nens amb el típic caçapapallones intentant pescar crancs de riu, que hem vist en molts restaurants. Com cobreix poc, estaven les famílies senceres refrescant-se a l’aigua. Això en si ja és un espectacle.

Però a més, la vista des del terra dels pics no pot ser més brutal, amb l’altura que tenen. És com si mires els gratacels des de baix, que no t’hi arriba la vista. L’aigua súper transparent, molt verd tot. Munts de papallones i libèl·lules, fins i tot vam veure un parell de serps a l’aigua. No donàvem a l’abast a mirar cap a una banda i cap a l’altre. També vam creuar un pont penjant que es movia.

Per aquesta zona hi ha molts micos i quan ja arribàvem al final, hi havia una roca gran dins de l’aigua, que havia format un toll, i vam veure un grup de micos jugant a l’aigua, saltant des de la roca, s’empenyien entre ells, es submergien, s’ajudaven… no podíem deixar de mirar-los. Cada vegada dèiem que ja no fèiem més fotos, ho havíem fotografiat tot mil vegades, i tot i així no podíem parar.

No vam poder acabar amb millor sabor de boca. Se’ns van fer més de les 16h quan agafàvem l’autobús de sortida del parc, a Water Winding Four Gates, que triga una mitja hora a portar-te fins a l’entrada de Wulingyuan.

El dia havia estat tan excepcional que vam pensar que el de demà, tot i tenir el plat fort del parc, no ens agradaria tant.

I de nou vam anar a sopar al lloc d’ahir. A més, vam tastar l’ostra a la planxa i un pinxo de pop. Les ostres valien 2Y cadascuna, són immenses i van fetes a la graella amb una picada picant al damunt. No les havíem tastat mai així, i ens van agradar. El pinxo de pop va costar 20Y.

Dia 13: Parc Nacional de Zhangjiajie: Yuangjiajie, Yangjiajie i Tianzi