Muntanya Tianmén
Cap a les 6 del matí, després de deixar l’equipatge al costat del recepcionista, juntament amb la targeta de l’habitació, igual que va fer una altra família de xinesos, vam anar ràpidament caminant fins a la zona de les taquilles. Ens van dir que obria a les 6.30h i a aquella hora ja hi érem. L’entrada ens va costar 260Y a través de l’hotel.
El recinte per comprar les entrades és un espai molt gran. Hi ha diferents finestretes on en algunes indica entrades individuals, d’altres que indica grups, i tanques a dojo per a fer les cues. Ahir ja vam preguntar on calia anar amb l’entrada C i ens van indicar entrant fins al final calia girar a la dreta i, de nou cap al final, al mateix recinte hi ha com un gran aparcament on hi ha els autobusos que fan el trajecte. Cal anar directes als busos.
Quan vam arribar gairebé no hi havia ningú i vam anar cap al bus on vam entrar directament, sense cua. Quan se n’omple un, arriba el següent, és un sense parar. Són autobusos d’unes 30 places.
Vam tardar uns 15′ en bus fins on ens va deixat, una esplanada des d’on cal anar una estona caminant a agafar el telefèric a la seva parada intermèdia. Nosaltres seguíem els xinesos… En telefèric són uns altres 10′ i hi caben unes 25-30 persones assegudes, i després cal caminar uns minuts més fins a l’esplanada on caldria pujar les 999 escales cap al cel. En aquest tram hi ha unes fantàstiques vistes de la carretera dels 99 revolts.
Un cop a la següent esplanada, com nosaltres volíem retallar en temps, vam pagar l’entrada de les escales mecàniques que van ser 32Y per trajecte i només vam comprar l’anada, per si baixàvem caminant. Quan arribes al final de les mecàniques, tens un altre tram d’escales mecàniques que són gratuïtes, i on s’afegeix la gent que ha pujat les escales caminant. A aquesta hora no hi havia gairebé gent, encara tenien una escala tancada. Els trams de les escales són molts, així que es triga una altra bona estona a arribar dalt del tot, potser uns 20′.
Per fi vam arribar a dalt, des de les 6.30h que vam agafar el bus i eren les 8 del matí. De 10′ en 10′ i sense trobar res de cua, vam necessitar 1,5h per arribar a dalt del tot. Per això volíem l’entrada A, perquè es limitava al temps del telefèric, uns 30′. Amb aquest canvi d’entrada ens hem perdut:
- Fer el trajecte sencer en telefèric, que són prop de 8 km, una mitja hora llarga, i és el segon telefèric més llarg del món. El primer està recent estrenat a Sèrbia, on hi vam pujar fa uns mesos.
- La carretera dels 99 revolts, que la vam veure des de dalt, impressiona un munt. Es veia que l’estaven arreglant en algun tram… Una pena perquè això ens venia molt de gust, tot i que pot ser bastant molest per a qui es mareja molt.
Doncs un cop a dalt ens vam establir 3 hores per a fer la visita, per arribar amb temps al Pont de Vidre. És un goig fer les visites a aquesta hora perquè gairebé no hi ha gent. Una pena el tema de l’entrada perquè ens va distorsionar molt la visita allà dalt.
A dalt és com una meseta a 1500m d’alçada. En els mapes s’indica 2 rutes: la vermella que és l’Oest i la groga que és l’Est. Nosaltres teníem pensat arribar al telefèric i, per tant, començaríem per la vermella. Des d’allà s’anava directe a les passarel·les de vidre, després al pont penjant per acabar al temple i, segons com fóssim de temps, ens aniríem cap a l’altra ruta o ja acabaríem la visita. Passarel·les de vidre hi ha a les dues.
Així que no tenia res marcat en la ruta groga i vam anar caminant segons ens va semblar. Vam fer 3 passarel·les de vidre, on cal pagar 5Y cada vegada, i des d’on hi havia molt bones vistes de la carretera dels 99 revolts. Gairebé no hi havia gent així que vam fer fotos amb facilitat. També ens vam acostar fins al forat de la Porta cap al Cel, que ens va agradar molt estar tan a prop.
Però la resta de la visita va ser sense rumb. Tot i que avui feia molta xafogor des de primera hora, la visita va ser molt agradable perquè hi ha molta ombra, passeges per entremig del bosc, hi ha brisa i quan t’allunyes una mica no trobes gaire gent, excepte a les zones de pícnic, però hi ha molt lloc per a seure. I ens va agradar molt tot, una pena no haver vist l’altra zona, però no ens vam allunyar més del compte per si ens perdíem i vam preferir donar-li una pinzellada aquí i anar cap al pont. És la primera vegada que ens ha passat com a les pel·lícules, passar per un lloc i dir, per aquí ja hem passat!! Així que estàvem una mica desubicats, no sabíem exactament a on volíem anar, així que no ens vam arriscar. Era a prop del migdia i ja es veia molta més gent.
Vam decidir fer les 999 escales caminant i vam tardar 10′, cronometrat i parant a fer fotos, la meitat de temps que es triga per les mecàniques. Ens agraden les escales i va ser molt fàcil de baixada, són esglaons baixets. Una altra cosa hagués estat de pujada…
A baix, a la gran esplanada vam veure on suposadament s’agafaria el bus, que és una entrada que estava tancada. I de nou vam desfer el camí d’anada, de nou en funicular, parada intermèdia, i bus fins a la ciutat. Vam trigar 1h 35′, pràcticament el mateix que a l’anada, només que ara hi havia més gent, i vam ser més ràpids que les mecàniques.
Allà vam tornar a l’hotel, vam agafar l’equipatge i vam anar caminant fins a la terminal de busos, que la vam veure ahir i estava a 5′. Primer hi ha una de les terminals de tren i a continuació hi ha la terminal de bus. El bus a Wulingyuan tarda 1 hora aprox perquè va fent parades. El tiquet el vam haver de comprar a la taquilla de la terminal, no directament al bus, i ens va costar 13Y. Ens va dir que sortia en 10′ així que no ens va donar temps ni a asseure’ns que ja vam pujar al bus.
Pont de Vidre
La terminal de busos de Wulingyuan la tenim a 3 carrers de l’hotel, però ja anem tirant de taxis i retallant en temps. El taxi ens va costar 10Y. Vam arribar cap a les 14h, vam deixar l’equipatge a l’hotel i de nou vam anar cap a la terminal a agafar un altre bus fins al Pont de Vidre, que està a uns 20km. Vam comprar el tiquet a la terminal i ens va costar 12Y i van dir que sortia a les 14.50h, gairebé no vam haver d’esperar. Desconec si tenen horari fix.
L’autobús és del mateix estil que l’anterior i també anava fent parades. En teoria aquest bus ens deixava en algun punt de la carretera i allà mateix calia agafar un altre autobús gratuït que ens deixava directament al parc. L’allà mateix no va ser literal, ja que vam haver de pujar unes escales i caminar una mica fins a l’esplanada on agafar el segon bus, que a més estava indicat. Per si de cas, em vaig marcar la ubicació d’on havíem arribat al primer bus i on agafem el segon, i em va anar molt bé per a la tornada perquè ja ens van voler enredar.
El trajecte al segon bus, que aquest era un autocar gran, van ser uns 5 km per una carretera de revolts.
En arribar a l’entrada no hi havia cua. Se’ns va oblidar deixar el termo que portem, que el van detectar per l’escàner i el vam haver de guardar en la consigna automàtica gratuïta allà al costat. Ens van indicar com fer-ho, ja que estava tot en xinès. I ens va donar un tiquet amb el número de taquilla. Pel que fa a la motxilla, que havia llegit que tampoc es podien emportar, no van dir res, però ja la vam deixar també allà.
Aquest és el Pont de Vidre totalment transparent més llarg i més alt del món i està a uns 25 km de Wulingyuan. També pots visitar el Canó, però nosaltres no teníem temps ja que es necessita unes 3 o 4 hores. I la visita del pont, tenint en compte que no arriba al quilòmetre de llarg, pot trigar al voltant d’una hora, no més.
L’entrada ens va costar 170Y comprada a l’hotel. Cal posar-se uns peücs per entrar al pont. I va ser un encert anar a aquella hora, perquè hi havia molt poca gent. I quan vam marxar gairebé estàvem sols. La veritat és que és impressionant veure el terra sota els teus peus, s’encongeix l’estómac. Per allà vam passejar durant una estona i vam veure el que és un parc d’aventura, just al costat. D’haver-ho sabut, té molt bona pinta l’espècie de via ferrata que es podia veure a la paret en vertical i una tirolina que et portava d’un costat a l’altre de la muntanya.
Eren prop de les 17h amb el sol ja de baixada i s’estava super bé. Vam preguntar si podíem anar a la tirolina des d’allà i ens van dir que sí. Així que només vam creuar el pont una vegada. Ja a l’altra banda cal treure’s els peücs i anar cap a la tirolina. Es veia allà a prop, a uns 5′ caminant. Ens va costar 50Y per persona i va estar molt bé, però s’arriba molt aviat a l’altre costat. Aquí vas assegut i ben lligat.
Ara el problema que vam tenir és que vam haver de recular fins a l’altra entrada a buscar la motxilla que havíem deixat a la consigna. Per això vam haver de pujar un munt d’escales fins a dalt del tot. Vam tornar a la consigna i de nou a la zona d’aparcament de l’autocar gran. Allà no ens recordàvem exactament com era el bus i on s’agafava i ens van intentar encasquetar en un minibús privat que anava directament a Wulingyuan, que no ens hagués importat, tot i que era més car, però que calia esperar gairebé una hora. Eren ja les 17.30h i teníem ganes d’arribar a l’hotel.
Ens havien fet baixar d’un autocar que estava ple i ja s’anava dient-nos que no era el nostre. I parlaven entre el xofer, el seguretat i el taxista… entossudits en què agaféssim la furgoneteta. Però com que m’havia marcat les ubicacions, i veia que calia recórrer aquests 5 km fins a la carretera principal, amb el traductor els vaig dir que havíem arribat fins aquí, que ho tenia marcat, i que ens en tornaríem de la mateixa manera. Així que el seguretat ens va dir que cap a dins i el xofer ni ens va mirar. I vam sortir ja, no quedaven més seients buits. I efectivament ens va deixar on tocava. Després vam tornar a caminar un tros fins a la carretera principal on ja ens van indicar on calia agafar el bus fins a Wulingyuan. No es pot abaixar la guàrdia ni un moment!! Suposo que deurien ser col·legues i entre ells s’ajuden…
Doncs ja a Wulingyuan, ens vam donar un altre massatge de peus… tot i que aquí el preu van ser 70Y per persona i en teoria era d’1 hora. Amb compte perquè aquí tenen el negoci de voler vendre’t un esprai per al dolor, producte que fan ells i que es posen super pesats amb el tema, tot i que amb el traductor li vam dir que no el compraríem perquè no podem portar líquids a l’avió. Insisteixen fins a la sacietat, fins al punt d’apretar massa per fer mal i que els el compris!!
I ja només ens quedava anar a sopar. Just davant de l’hotel, al mateix carrer, hi ha tot de parades tipus mercat que al matí estan tancats, però a la nit hi ha molt ambient. I aquí en vam descobrir un on repetiríem les 3 nits, que tenia carn planxa amb salsa, o no, com vulguis, ou fregit i espaguetis!! Quina delícia, sabors com a casa… I valia el plat 20Y, la cervesa valia 6Y. Aquí vam estar molt a gust. En aquest carrer hi ha pinxos, empanades, galetes, ostres planxa, etc. Un munt d’opcions diferents per triar.
Pel que fa al nostre hotel, també súper recomanable, tot i que no em compressin les entrades. L’habitació molt nova i gran, donàvem al carrer principal, però no hi havia gens de soroll. De fet, vam estar tan a gust que vam canviar la reserva de la darrera nit, que havíem d’anar a dormir de nou a Zhangjiajie per agafar el tren a primer hora i a aquella hora no hi havia busos, i vam preferir pagar un taxi i quedar-nos una altra nit aquí. Ha estat tot un luxe no haver de moure’ns durant 3 nits. Wulingyuan era més del nostre estil, amb el carrer ple de parades de menjar, hem estat molt còmodes aquí. Aquest és el link de reserva de l’hotel, que també té restaurant i un súper, just al costat. I està a 5′ caminant de l’entrada al Parc, i a 5′ caminant de la terminal d’autobusos. Immillorablement ubicat!
Deixa un comentari