Fenghuang, tren a Zhangjiajie i com es va torçar el dia
Fenghuang
Amb el canvi de plans que ens ha portat a dormir a Huaihua, cal agafar un taxi fins a l’estació que està a 3km i que ens va costar 8Y. No calia matinar gaire ja que el tren sortia a les 8.30h.
Si haguéssim pogut agafar el nocturn que volíem, hauríem arribat a les 8h del matí a l’estació de Huaihua i allà mateix simplement hauríem hagut de canviar d’andana i agafar aquest mateix tren, amb un marge de mitja hora escassa. Hi havia risc de perdre’l, però veient que són tant puntuals, dubto que l’haguéssim perdut. Hi ha qui havia fet la mateixa operació durant el dia i li va donar temps a agafar-lo. En cas de perdre el tren, el pla B era el següent tren, que no surt fins a les 10.47h.
Es triga mitja hora en tren a arribar a Fenghuang. Un cop allà, calia deixar l’equipatge a la consigna, que havia llegit que era al soterrani. I allà hi era, però no era una consigna sinó una botiga que està retolada al seu exterior i ho indica, així que es veia clar. Està arribant a la sortida i ens va costar 20Y les 2 maletes petites.
Després vam agafar un taxi, el trajecte són uns 12 km, i ha estat la pitjor estona de tot el viatge. Ens va tocar Fittipaldi al volant i va anar tot el camí volant, pitant i avançant tothom i això que hi havia prou trànsit. De fet, no era l’únic, durant tot el trajecte tots feien igual… però quan venia algú de cara, per a què anava a reduir i deixar-lo passar!! Va fer un parell de uoooo durant el camí, que ens vam posar fins al cinturó de seguretat!! Ens va costar 30Y.
Vam arribar a la Ciutat Phoenix, al Pont Arc Iris, una zona plena de restaurants i tota mena de botigues, i només arribar vam coincidir amb diversos grups de xinesos amb els seus guies i els altaveus a tot volum… però de seguida el mal auguri es va dissipar. Ens vam endinsar cap a l’altre costat i gairebé no hi havia gent, encara era aviat, eren prop de les 9.30h, per la qual cosa algunes botigues encara estaven obrint.
A Fenghuang es pot pagar una entrada semblant a la de Pingyao, per visitar cases antigues, etc. Nosaltres no teníem pensat comprar-la, perquè ja ho vam veure a Pingyao, però també perquè de vegades es triga a trobar el lloc que estàs buscant i bàsicament ens venia de gust passejar. Però havíem llegit que hi ha qui t’increpa i gairebé t’obliga a pagar l’entrada, encara que sigui per passejar, dient que passar a la zona antiga així ho exigeix. No quedava clar si era una estafa o no, però no ens vam trobar res de tot això. A més, coneixent ara la zona, veig complicat que tanquin tots els accessos perquè hi ha molts ponts que arriben al riu.
Just en creuar el pont vam veure la taquilla, però ningú ens va oferir res, així que ens vam dedicar a passejar, que és el que volíem. El preu de l’entrada eren 145Y per persona. També vam comprar alguns souvenirs, vam vorejar el riu i ens va encantar. Amb el riu, la temperatura era agradable… i ens van fascinar el munt de ponts diferents que té. Aquí també hi havia molta gent amb els vestits típics fent-se fotos i és que l’escenari no pot ser més idíl·lic.
En una banda del riu donava el sol i a l’altre l’ombra, així que vam agafar el costat de l’ombra i estàvem tan a gust que vam anar bastant més enllà dels ponts que teníem marcats al mapa i després vam tornar per l’altra banda. Ja era migdia i vam buscar un lloc per menjar. El vam trobar al costat del riu, els millors noodles que ens hem menjat, uns picants i els altres amb bolets, que ens vam beure fins la sopeta que portaven. Ens va costar uns 60Y.
Ens ha agradat moltíssim Fenghuang, segurament la ciutat que més ens ha agradat. Si es pot dormir aquí, s’ha de gaudir molt més, que és el que ens va passar amb Pingyao, que també ens va encantar. Tot i que a la nit sembla que és una ciutat discoteca, nosaltres no vam tenir ocasió de comprovar-ho. Podria ser que això li tregués encant…?
Tren a Zhangjiajie
Quan ja vam passejar suficient, vam tornar a la carretera a agafar un taxi. Aquesta vegada ens va costar 24Y. Tampoc havíem comprat el bitllet del tren fins a Zhangjiajie, perquè amb el canvi de plans, no sabíem quant de temps estaríem a Fenghuang i hi havia opcions disponibles gairebé cada hora. En aquesta estació no hi havia taquilla, ni dins ni fora, així que de nou el vam comprar a través de l’app de Trip quan vam arribar.
Vam agafar el tren de les 16.07h i tardava 1 hora en arribar. Havíem d’anar a buscar el nostre equipatge i ja vam posar rumb a Zhangjiajie, on vam arribar a les 17h. Vam agafar un taxi dels de la porta que ens va portar a l’allotjament a Zhangjiajie. Aquesta vegada havíem buscat l’hotel a 10′ caminant de la terminal de busos, per anar a Wulingyuan, i a 10′ caminant del funicular de la Muntanya Tianmen. Aquest allotjament va ser més senzillet, l’habitació era més petita i no tan nova, però no podia estar més ben ubicat. I ens va costar 13€. Per aquest preu, no puc tenir cap queixa, així que aquí deixo el link de reserva, perquè no podia estar més ben ubicat a Zhangjiajie. També botigues i restaurants just al costat.
Com es va torçar la nostra tarda amb el tema de les entrades
Tot anava perfecte, teníem la tarda lliure… fins que es va torçar!! Portava diversos dies escrivint-me amb l’hotel de Wulingyuan perquè em compressin les entrades per al Parc. Amb l’hotel de Zhangjiajie, que era on primer arribàvem, no havia pogut comunicar-me amb WeChat. A Wulingyuan em van dir que a l’estiu calia comprar les entrades una setmana abans, per assegurar les places, i es van oferir a fer-ho. Portava dies escrivint-los, em van demanar còpia del passaport, que els vaig enviar dues vegades, em van donar preus, els vaig demanar el que volia i no acabàvem de tancar el tema. Així que ja estava molesta perquè portava molt de temps perdut amb això i vaig pensar que quan arribéssim a Zhangjiajie, si ells me les podien comprar, ho tancava tot amb ells.
I aquí va venir el problema, que ja no quedaven entrades. Després del check in els pregunto sobre el tema i, just al costat i comunicat amb l’hotel, hi ha el que sembla una oficina turística. Allà em diuen que l’entrada A per demà per pujar a la muntanya Tianmen en telefèric i baixar en autobús, estava esgotada. També estava esgotada la B, que és el mateix però a la inversa. Així que l’única alternativa que ens oferien era la C, que és pujada i baixada en autobús i que ens anava a portar més temps i a la tarda volíem anar al pont de vidre. Posteriorment vam conèixer gent a qui els va passar exactament igual que a nosaltres, quedar-se sense entrades perquè l’hotel no les va comprar a temps, tot i haver-s’hi estat escrivint.
Ens van dir que si volíem acostar-nos a la taquilla, a veure si teníem sort… Vaig escriure a l’altre hotel per saber si ens havien comprat les entrades, ja que els vaig enviar el meu passaport, i em diuen que no, cosa que ja em temia, i que no hi ha entrades lliures, tal com ens deien aquí.
Com que estem a 10′ caminant de la taquilla, vam anar a veure què podíem aconseguir. Les taquilles ja estaven tancades, però vam preguntar a gent uniformada que vam trobar per allà que ens van dir que ho podíem intentar a primera hora del matí, a veure si teníem sort. Vam estar una estona tirant de traductor parlant amb ells, però no ho vam veure clar així que vam decidir tornar a l’hotel, que ens compressin ells les entrades.
Pel camí hi havia agències de viatges que t’ofereixen excursions, així que els vam preguntar i ens oferien l’entrada A que nosaltres volíem per un suplement de 200Y per persona, però calia sortir a les 5 del matí amb el funicular. Segons ens van dir, havíem d’arribar abans que els treballadors… molt estrany tot. No ho vam veure clar, què veurem a aquella hora del dia? Perquè es fa de dia aviat, però tant…? Així que vam desistir.
Com ja he dit repetidament, el temps a la Xina passa moooolt ràpid i des de les 17h que vam arribar, ens van donar les 22h tirant de traductor per finalitzar totes les compres de les entrades.
Després vam anar a sopar, al costat de l’hotel, hi havia molt ambient però no ens va acabar d’agradar el menjar, tot i que tenia bona pinta. Només vam demanar un plat per compartir, que ens el vam deixar gairebé sencer, i ens va costar 110Y.
També havíem passejat per la zona i era tot súper turístic i bastant més car que el que estàvem acostumats. I aquesta va ser la no gaire bona sensació que vam tenir a Zhangjiajie. Potser tot va coincidir, però ho vam veure molt massificat i car. Ens va agradar molt més Wulingyuan. Després de tota la tarda, per fi vam aconseguir quadrar-ho tot!!
Aclariments sobre les entrades a Zhangjiajie/Wulingyuan
Després del poc l’èxit que havíem tingut amb l’entrada a la Muntanya Tianmén, no ens la vam voler jugar i vam comprar gairebé totes les altres entrades, també la de l’ascensor Bailong, perquè altres viatgers ens ho havien recomanat per estalviar cues. En aquell moment vaig pensar que l’única que calia anticipar era la de la Muntanya Tianmén, per capacitat del telefèric, però crec que ni això.
A toro passat crec que segurament si haguérem anat a les 6 del matí a la taquilla, haguérem pogut comprar l’entrada A o, en qualsevol cas, la mateixa entrada C que acabàvem de comprar i que ens va portar una bona estona. L’entrada C va costar 260Y per persona i el parc obria a les 6.30h.
A més, comentar que el bus que calia agafar, que és el que passa per la famosa carretera dels 99 revolts, ara mateix no estava en funcionament i no ho sabíem. Així que el suposat bus va ser anar fins a una parada intermèdia que té el funicular, i que nosaltres no sabíem, que no arriba fins a dalt de tot, sinó que et deixa al nivell d’iniciar les 900 escales per pujar al cim. Només cal caminar una mica per arribar fins a les escales. Un cop allà, les pots pujar o pagar per anar per les escales mecàniques. Des de la part alta de les escales mecàniques fins a dalt de la muntanya, hi ha un altre tram de mecàniques, però aquest sí que és gratuït.
L’entrada per al pont de vidre, que havia llegit que hi havia diferents horaris en funció de si vas al pont, al canó o a tots dos, sembla que també ha canviat i no hi ha horari restringit. Va ser un encert anar-hi a la tarda perquè hi havia molt poca gent i al final estàvem sols. El canó no ens anava a donar temps, però ha de ser xulo també. De tota manera, quan vam arribar no hi havia cua, així que no crec que hagués estat cap problema comprar-la directament. L’entrada del pont va costar 170Y i l’horari per accedir-hi era de 8 a 17h.
I pel que fa a les entrades del Parc Nacional Zhangjiajie, vam comprar la de l’ascensor Bailong, que ens va costar 70Y cadascun, i l’entrada general, que serveix per a diversos dies, que ens va costar 215Y per persona. Com que no teníem clar l’ordre de les visites, vaig deixar per comprar el telefèric a Yellow Village, i el vam comprar nosaltres directament a finestreta, a les 7 del matí, que tot just estaven obrint la taquilla.
Tampoc vam trobar cua a les taquilles d’accés al parc a aquella hora així que, si per a tu no és un problema matinar, fes-ho i compra directament les teves entrades a la taquilla.
Vam pagar tot per tandes amb Alipay, que a més ens va cobrar la corresponent comissió, i ens van enviar per WeChat una foto de la reserva amb els nostres noms per a cada entrada… en algun lloc ens la van demanar, en d’altres no. Però vam entrar sense problemes arreu, amb el passaport.
Els hotels s’emporten alguna comissió per comprar les entrades. No tinc clar quina comissió vam pagar perquè ni em vaig fixar, només volia tenir-les comprades. Tenia els preus apuntats, no eren gaire diferents i ja em va servir. A l’hotel de Wulingyuan em van oferir una entrada amb accés il·limitat a tot, que era molt més cara i que nosaltres no amortitzaríem perquè volíem fer les baixades caminant. Aquesta valia 488Y i caldria agafar 4 transports alternatius perquè et sortís a compte, quan nosaltres només n’anàvem a agafar 2.
Deixa un comentari