Bus fins a Eilat, pas de frontera i arribar al desert (Dia 5: 20-7-22, dimecres)
Avui tenim un dia de desplaçament i amb un forçós canvi de plans, molt a desgrat nostre.
Calia arribar a l’Estació Central d’Autobusos, a 6 parades amb tramvia, uns 20′, on agafaríem el bus 444 que ens portaria a Eilat, al sud d’Israel, per creuar la frontera.
La parada de tramvia de Damasc la teníem a 5 minuts. Ahir ja vaig veure com treure els bitllets individuals, que valen 6 ILS, i semblava fàcil. Però no sé per què les targetes VISA no em funcionaven. Després vaig pensar que potser era el lector i hauria d’haver canviat de màquina, que aquestes coses de vegades passen. Però en el moment no se’m va acudir, vaig anar provant i la gent s’anava acumulant i una senyora ens ho va fer ella, però tampoc no li va funcionar. Com ja marxàvem d’Israel, no teníem ILS així que ens va oferir comprar-nos ella els bitllets i li vam pagar amb JD. Molt amable i legal, ens va ensenyar el canvi a l’aplicació del seu mòbil. I per fi amb els nostres bitllets individuals vam poder pujar al tramvia. Passen molt sovint.
En baixar del tramvia es veu l’estació central just davant, un enorme edifici, i cal anar cap a la dreta, així em sortia a MapsMe, i a la 3a planta. A la finestreta els vaig donar el meu número de reserva i em van treure els bitllets impresos. Oleee, vaig encertar amb la compra dels bitllets amb el traductor!! El bus que vam agafar era el 444 de les 10h que arribava a la frontera a les 14.37h. També he avisat el taxista que estem en camí, perquè ens vagi a recollir a les 15h. Teníem els seients 13 i 14 i el bus parava a l’andana 4.
Quan arriba el bus 444 a la platform 4, guardem l’equipatge als baixos i li pregunto al xofer si els seients són numerats i em diu que aquest no és el meu bus. Que el meu és el 2, efectivament així ho posa al bitllet, i que estic en bus 1. Que el nostre, cap allà… Doncs val, baixem, recollim l’equipatge i busquem on està “cap allà”. Mentre buscàvem arriba un altre bus 444 a la platform 6. Els busos són autocars grans, de color verd, molt còmodes. Repetim l’operació i aquest sí que és el nostre.
Jo crec que hi devia haver molta gent i hi van posar un altre autobús. De fet, vaig comprar el bitllet per internet anticipadament perquè havia llegit que en temporada alta podia ser que s’esgotessin les places. El bus 1 se’n va anar a les 10:01 i el nostre a les 10:05. Són rapidíssims. El nostre no anava completament ple. El trajecte són unes 50 parades però a la majoria no para, només on hi ha gent que vulgui baixar. Recordo que va parar a Masada, que és el que ens va faltar per fer, a les 11.30h, quan l’hora d’arribada aquí eren les 11.15h. Nosaltres hauríem d’haver arribat aquí a les 8.15h, haver visitat Masada i pujar just a aquest bus per anar a la frontera.
La ruta és molt agradable, còmoda i es passa força bé, tot i ser més de 4 hores. El paisatge és molt desèrtic tot, i una altra zona va vorejant el Mar Mort. A mig camí fem una parada tècnica d’uns 15′ en una benzinera on hi ha supermercat i McDonald’s. L´autocar té aire condicionat i carregador d´USB.
Frontera Eilat-Aqaba
Al principi la carretera era autovia, després hi havia trams d’un carril i al final una altra vegada 2 carrils. La carretera és molt bona, grans rectes i pocs vehicles i el conductor anava a tota màquina, així que, malgrat el retard que portàvem, vam arribar puntualment a les 14.30h a la cruïlla de Rabin Border Crossing, a Eilat Yitzahak Border. Això està en una autovia al mig del no res. Jo pensava que aquí hi hauria taxistes o alguna cosa, però literalment no hi ha res. Anava amb la ruta marcada, la parada és a una rotonda i la frontera és a 1km aprox. Així que vam creuar l’autovia i ens va manar cap allà. No érem els únics que vam baixar aquí, érem unes 8 persones.
La frontera tanca a les 15.30h i el taxista ens va dir que si a aquesta hora estàvem a dins, que passaríem. Amb un sol de justícia vam fer caminant els 20′ fins el border. No hi havia ningú, va ser un luxe al costat de la frontera d’Allenby. A Israel em van fer pagar. Era toooot amabilitat la noia que ens va atendre, quin malbaratament d’alegria!! I aquí va acabar la nostra incursió a Israel.
Després vam passar al costat jordà i allà em van demanar la Jordan Pass. Parlaven entre ells i pensava que també em tocaria pagar. Em van preguntar quants dies estaríem i li vaig dir que ara començàvem el viatge per Jordània, que encara no havíem fet servir la Jordan Pass, que de moment seguia sense marcar. I al final em van dir que passés de franc. Oleee!! Tenia apuntat que em costaria uns 20 JD per persona el visat de doble entrada.
El tràmit no hauria pogut ser més ràpid. Jo crec que a les 15h ja érem al carrer. Quan vam sortir hi havia un grup de taxistes i allà hi havia el nostre. El teníem contractat per 30JD a través de l’allotjament al desert. Normalment surt una mica més car.
Camí de Wadi Rum
Amb el tema del taxista vam tenir un altre incident, un parell de dies abans de començar el viatge, però no avorriré amb els detalls, perquè al final tot va acabar com estava previst.
Fins al Desert de Wadi Rum tenim una hora aprox. Abans d’arribar al desert de Wadi Rum cal parar obligatòriament al Wadi Rum Visitor Center. Aquí cal ensenyar la Jordan Pass per poder continuar el camí fins a Wadi Rum Village. També cal donar el nom de l’empresa amb què s’ha contractat el tour i el telèfon. Al lloc de control els truquen per telèfon per comprovar que tot estigués correcte. Tot això és perquè no es pot entrar al desert de Wadi Rum per lliure.
Però el taxista ens va demanar els documents i es va encarregar de fer-nos els tràmits. Amb la Jordan ens estalviem pagar 5 JD d’accés al parc.
Un cop acabat el tràmit, se segueix fins arribar al poble de Wadi Rum. Wadi Rum Village és a uns 7 km del Centre de Visitants, uns 10′ amb cotxe. Allà vam conèixer Hussein, que regenta el campament Desert Guide Camp, on ens allotjaríem.
Ens van convidar a un te i vam confirmar el que teníem reservat amb ells:
- Excursió amb Jeep de dia complet però partida en 2 dies, 40 JD per persona
- Taxi per demà per anar al tren de 1921: 20 JD
- Taxi per tornar-nos a Aqaba a Platja Sud, 25 JD
Ens presenta el seu germà, “Tsaid”, que serà el nostre guia al campament. Arribem al campament cap a les 17h i estem sols. Només hi ha 5 persones més, però estan amb les excursions. Ens deixen una estona de relax i cap a les 19h anirem a veure la posta de sol. Aprofitem per dutxar-nos…
El campament està xulíssim, tot molt net. És impossible millorar la relació qualitat-preu. Tenim manta al llit, que mai vaig pensar que faria servir, perquè quan vam arribar feia caloreta. Però quan se’n va el sol, refresca força. De fet, vam dormir amb la finestra i la porta tancats i, jo que vaig pensar que hauríem de dormir al ras per la calor… El recomano 100%. Ens va costar 9€ la nit, 2 pax, amb MP. Segons quan ho compris, el preu no serà el mateix. Aquest és el link de reserva de Desert Guide Camp.
Quan reserveu allotjament en un campament, tingueu en compte que, si no feu cap excursió, segurament us cobraran el trasllat fins/des del campament al Village.
A les 19h ens van portar a veure la posta de sol, en un turó.
I a les 21h teníem el típic sopar beduí, que enterren unes graelles a terra i es cuina amb la calor de la terra. Estava boníssim, pollastre amb verdures, carbassó, patates, arròs… El tapen amb paper de plata, una tapa i es cuina durant 2 o 3 hores amb la calor de la terra.
Van iniciar uns cants beduïns al costat del foc però ningú no estàvem per la feina. El cel ple d’estels era brutal. Si teniu una d’aquestes aplicacions que us ensenya les constel·lacions, us podeu entretenir una estona. Nosaltres hi vam trobar un munt. Però feia molta fresca. Jo anava amb pantalons curts i vaig haver d’anar a buscar una jaqueta. El canvi de temperatura del dia a la nit es nota força.
Vam fer una estona de tertúlia amb les nostres companyes de campament, una mare i filla brasileres i 3 noies manyes. Totes se n’anaven després d’esmorzar. També ens van oferir te, al campament. Molt agradable la tarda al desert, el silenci i la pau que es respira per tot arreu. Va ser genial haver pogut arribar abans. Si haguéssim vist Masada hauríem arribat just a l’hora de sopar, cap a les 21h.
MASADA NATIONAL PARK
Deixo aquí la informació de Masada, per si a algú li serveix. De fet, al mes d’agost han ampliat l’horari de frontera i tanquen a les 20h, així que sí que es pot fer el que teníem previst. De tota manera, estem molt contents d’haver donat més estona al desert.
Això ha estat el que ens ha passat. Resulta que havíem de parar a mig camí a veure la fortalesa de Masada, que és patrimoni de la Unesco. És a hora i quart de Jerusalem amb el bus 444, havíem de baixar a fer la visita i cap a les 14h agafar de nou el bus fins a Eilat, on arribaríem una mica abans de les 19h. En principi, la frontera tancava a les 20h i a l’altra banda hi hauria el taxista que vam reservar amb l’hotel del desert per portar-nos a Wadi Rum.
Però just abans de començar el viatge escric al taxista per confirmar i em diu que la frontera tancava a les 15.30h. Des de Jerusalem vaig tornar a cercar la informació i efectivament tenia raó. Resulta que a la web del govern hi tenen penjat un pdf amb l’horari incorrecte. Però a la web vaig mirar i efectivament posava fins a les 15.30h, així que havíem d’arribar 4 hores abans del previst. L’autobús 444 només passa 4 cops al dia, així que havíem d’agafar el que passa per Masada a les 11.15h. Això volia dir que només teníem 3 hores per fer la visita.
L’altre problema que teníem és que el bus ens parava davant de l’entrada Est. Des d’aquesta entrada només es podia pujar a la fortalesa caminant pel camí de la serp, però els dies de calor el tanquen a les 8h i nosaltres arribàvem a les 8.15h per la qual cosa el trobaríem tancat. A la web podeu reservar el vostre accés en aquest camí a partir de les 5am. Així que l’única alternativa que teníem era pujar i baixar amb telefèric, que també es podia reservar plaça a través de la web, però em va xocar que els horaris eren cada hora. Els vaig escriure per informar-me si hi ha horari de pujada i baixada del telefèric, però no em van contestar. Així que no vam veure clar poder fer la visita i agafar el bus a temps. Per tant, vam descartar la visita. De fet em van contestar quan jo ja estava de tornada i, per si serveix, em van dir que el funicular circula cada 15′.
Per contra, vam arribar abans al desert, cosa que va estar molt bé, perquè ens ha encantat.
Deixa un comentari